Vista previa parcial del texto
¡Descarga Catalán verbos y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Unitat 7. Morfología verbal 1 7.L El verb. Introducció existéncia o estat, En el verb podem distingir dos Components: el lexema verbal i la desinéncia, El lexema és la part fixa de cada verb ¡ Wexpressa el significat léxic (cant-). La desinéncia, per contra, expressa cl temps, la Persona, el nombre, el mode ¡ Paspocte, També, atenent al fet que la desinéncia de linfinitiv acabe Cn =ar, -er (0 re-) 0 -ir, classifiquem els verbs en tres grups o conjugacions: primera conjugació (acabats en -ar), segona conjugació (acabats en -er o re-) i tercera conjugació (acabatg en 4). El temps verbal expressa el moment en qué té lloc Pacció expressada pol verb. Els temps fonamentals són: * present (expressa l'ara: JO passege) * passat o pretérit (expressa Yahir o Pabans: jo Passejava) e futor (expressa el dema o el després: Passejaré) Hera de tenir en compte que de vegades utilitzem el Present per a: * CXpressar fets passats com si tingueren lloc en el present (és Panomenat present 2 SXpressar un futor próxim o immediat: Demá vaig (en comptes d'aniré) al mercat. El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem básicament tres modes, encata que altres autors també inclouen el mode condicional: * Mode indicatin, Per a expressar un fet rcal, constatable: Són les Íres menys quart, + Mods subjentin, Per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per Tactitud subjcotiva del parlant: Magradaria que Vingueres prompte. * Mode inveratin, Per a expressar un manament: Pine acil Llaspecte ens indica Pcstat del desenvolupament de V'acció verbal, és a dir, si aquesta acció és acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per alxó en els temps del passat distingim els pretérits perfeis (que indiquen, per tant, una acció acabada) dels protérits imperfets (que indiquen una acció inacabada). * Aspecto perfectiu: Va anar al cinema, > Aspecte imperfectiu: Llegía contes. 85 86 Quadern de Valencia Mita Us oferim ua quadre amb la conjugació regular abans d'estudiar la conjugació irregular. 7.2 Models de conjugació regular _ Ca dre Cant-ant Perd-em 14 Present de subjuntiv ) (1) . (el) a -8 -q (uos.) -em -em im im (vos) eu correc correguí córrega corregucra / és Unitat 7, Morfología verbal I 91 7.6 Verbs irregulars de la segona conjugació Els verbs irregulars de la segona conjugació els dividirem en tres grups: ( a. Verbs acabats en -córrer b. Verbs acabats en —ndre i en -Idre 1. Verbs velaritzats e. Verbs acabats en -éiver 4 d. Verbs acabats en -ure 2. Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-¿x, 4) per sc (-squ) 3. Verbs especialment irregulars 7.6.1 Verbs velaritzats Recordeu que diem que un verb és velaritzat quan la primera persona del present d*indicatiu acaba en —c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps seglents: present de subjuntiu, pretérit imperfet de subjuntin i preterit perfet simple, i també en el participi, sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no té lloc quan la primera persona del present d'indicatiu d'un verb acaba en —sc. Ex. Córrer ES Present Present Perfet simple Pretorit imperfet COLES corregueres córregues corregueres / esses corre corregué córrega correguera / és correm correguérem correguem correguérem / éssem correu correguéreu correguen correguéreu / éssea corren COrregusrcn córreguen corregueren / cssen 92 Quadern de Valencia Mija. A. Verbs acabats cn —córrer: córrer, incórrer, recórrer, escórrer, ocórrer, . transcórrer, discórrer, etc. Túnica irregularitat que presenten aquests verbs és la velatització: jo córrec (pres.ind.), jo córrega (pres. subj.), jo correguera (imp. subj.). No obstant aixo, molts d'ells en castellá són de la tercera conjugació (transcórrer, escárrer, recórrer, acórrer, etc.) no de la segona, cosa que ens pot causar interferéncies: Ex.: No sé que fer. No se m'ocorre res. No sé qué fer. No se “m 'ocurreix res. Nosaltres sempre recorrem totes les senténcies. Nosaltres sempre *recurrim totes les senténcies. 7.6.1.1 Exercicls 1. Completen les frases segiients amb les formes verbals corresponents: a) Joan avui ha (CÓRRER) com un campió. b) Ésun ignorant, (DISCÓRRER menys que una mosca, a) Ja fa temps que aixó no (OCORRER). d)- El temps (TRANSCÓRRER) i tu no em delos res, e) Siet (RECÓRRER) en una vesprada totes les falles acabaries rebentat. /) Continues (ENCÓRRER) en els mateixos errors de sempre. g) Tingué un accident ino el (SOCÓRRER) ningá, h) No sabem quants escriptors (CONCÓORRER) Pany que ve als Premis Octubre. i) No crec que aixó t” (OCÓRRER) molt sovint. Avui tha (OCÓRRER) porqué no estaves preparat, Y) Coneguda la sentencia, és possible que els advocats (RECÓRRER) al Tribunal Suprem. B. Verbs acabats en —ndre i dre; romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, eto. A bauda de la irregularitat de la' velarització, que trobarem en tot aquest grup, els verbs que acaben en —adre o en —ldre es caracteritzen per la pérdua de la —- en els temps seglients: za a velaitzció [> aprene aprenia aprems aprenies aprén aprenia aprenent aprenem apreníem aprenen aprenfen aprenen aprenica pérdua delad ] 94 Quadern de Valencia Mitjá * D. Verbs acabats en —ure (excepto veure 1 viure). Els verbs que acaben en —ure es poden dividir ca dos grups: d.1 Verbs que perden la U del radical davant de vocal: creure, caure, seure, jaure, traure, riure... Ex,: CREURE velarii => erec creus crea ==] pérdua de la u creem / creien creeu / crei creuen ATENCIÓ, La la persona del present d'indicatiu del verb caure és caic ino *cac com seria d"esperar si seguirem exactament el model de creure. Per tant, el subjuntiu será caiga i caiguera. La resta de la conjugació sí que segueix el model de crenre, Molta atenció també al pretérit imperfet d'aquests graps de verbs. Excepte cloure, coure i derivats, no porten diéresi, ja que la vocal tónica no és la i: ¡Traure creia treia queia creies treics quejes creia treja queia crélera tréiem quéiem créien tréicu quéicu crelen treien queien cloica coien A d.2. Verbs que canvien la y del radical per una »: el canvi es produeix en la la i2a persona del plural del present d'indicatin, i en totes les persones de l'imperfet d'indicativ i en el gerundi. Són verbs com: beure, deure, ploure, escriure... Ex.: BEURE canvi U—>V Unitat 7. Morfología verbal I Ñ 95 7.6.1.4 Exercicis 1. Completeu les frases segitents amb les formes verbals corresponents: a) Si vols que nosaltres t” (INCLOURE) en la llista electoral, 1. (EXCLOURE) Púltim i en pau. . b) Abans alguns reis, en fer-se vells, es (RECLOURE) en un monestir, c) Sianalitzes bé el problema (CONCLOURE) que té una solució fácil. d) L'acte és fácil que (CONCLOURE) abans de les deu de la nit. e) Cada vegada que sospirava (CLOURE) els ulls d'emoció. JP Sita (EXCLOURE) aquestes possibilitats no tenim res a fer, 2) Diu que t'han (INCLOURE) en la llista d'admesos? 4) Després de pelar a má un cabás d'ametles closes, he (CONCLOURE) que cal comprar una máquina peladora. 2. Feu el mateix amb el verb TRAURE: 4) No tingues pressa que, quan arribe Pestiu, ja (nosaltres) els banyadors de Varmari. b) Quino es el passi no podrá entrar al futbol. | c) Si em el caruet de conduir, em compraré un cotxe. d Ja han les cadires al carrer? e) Sipoguera, el d'aci. D Joan Paigua del pou i Lluís la tirava al dipósit eg) Situ el cotxe del garatge, podré agranar. 1) Per fayor, -te les mans de la butxaca. Y Ha el cap per la finestra i s'ha fet mal. JD) El vaig veure la roba de la lavadora. E) Vosaltres ara els gots? El que cal és que les copes. 1) W'agradaria que Pere algun dia el gos a passejar. mm) Vulil que vosaltres el fem cada dia. 3. Feu el mateix amb el verb CREURE: a) Abans en aquest poble en les bruixes, peró arajamohi___ b) Jono ho —— fins que no ho veja. c) Sempre he que calia fer-ho millor. d) M'agradaria que vosaltres el que us dic, e) Tots nosaltres us si parláren en un altre to. / Sinoem no ct contaré més coses. £) Quan ho convenient, ens comunicaran els resultats, h) Nosaltres abans no els , pero ara sí que els i) Me'n vaig perque tu no em ; quan em hi tomaré. J) Vamorir que tothom lPapreciava. X) Jano en miracles, No sé com hi ha gent que sí que hi D Situ més en la scua capacitat, tot aniria millor. m) Després del que heu vist, supose que ara us tot allá que abir no m) Per més que ens ho digueu, nosaltres no us _ . u) Pereens___ sino li haguérem dit tantos mentides, Unitat 7. Morfología verbal I 97 7.6.1.5 Quadre resum dels verbs velaritzats ATENDRE alenc atenga, atenguera atengul atencnt, atés PRENDRE prene prenga, prengucra prenguí prenent, pres ENTENDRE entene entenga, entenguera entenguí entenent, entés COMPRENDRE comprenc comprenga, comprenguera comprenguí | comprenent, comprés TRAURE trac traga, treguera traguí trasint, tret CLOURE cloo cloga, cloguera cloguí cloent, elos RIURE Tic riga, riguera rigul rient, rist / rigut CAURE calo caiga, caiguera caiguí caent, caigut COURE cos caga, coguera coguí coent, cogut / cuit CREURE crec crega, creguera creguí creent, cregut BEURE bec bega, beguera beguí beveni, begut MOURE moco TmOga, moguera moguÍ movent, mogut ESCRIURE escric escriga, escriguera escrigul escrivint, escrit CÓRRER córreo vórrega, correguera correguí corrent, corregut PERTÁNYER pertano pertanga, pertanguera pertangui P O CONÉIXER coneo CUnega, coneguera coneguí concixent, conegat PARÉIXER pareo parega, pareguera paregui pareixent, paregut PODER puc Puga, poguera poguí podent, pogut SER sóc siga, fóra fon / fui sent, sigut p— DUR duc duga, duguera duguí duent, dut e vinc vinga, vinguera vinguí veniat, vingut a tino tinga, tinguera tinguí tenint, tingut OBRIR Ubric Obriga, obrira obrí obrint, obert OMPLIR órmplic ompliga, omplira omplí omplint, omplit VOLER” vull vulga, volguera volgul volent, volgut * Tot i que Pinfinitiu que es secomana és TINDRB i VINDRE, els derivats aquests dos verbs es formen des de TENIR j VENIR (ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir...) * La primera persona d'aquest verb no presenta la velar ci és única forma del verb on apareix la 7. 98 Quadern de Valencia Mija + 7.6.2 Verbs que substitueixen el darrer so del radical (2 —«) per =sc (=squ) El segon grup de verbs irregulars de la segona conjugació el formen un seguit de verbs que substitueixen el darrer so del radical (-dx —1) per =sc (-squ), com és el cas de meréixer, créixer, náixer, viure i els derivats corresponents. Aquests verbs tenen dos radicals: a) el pur, creix- b) el velar amb se: erese- Sobre el radical amb -sc es formen els temps i les persones segtients: CRESC PARTICIPL | erescut INDICATIU SUBJUNTIU IMPERATIU Present Perfet simple Present Imperfet creix crese cresquí cresca eresquera/és eresca creixes eresqueres cresques cresqueres/esses eresquem crelx cresqué eresca cresquera/és creixen ercixem cresquérem cresquem ceresquérenvéssem || cresquen creixeu cresquéreu cresqueu cresquéreu/ésseu creixen eresqueren cresquen cresqueren/essen La resta de formes i persones són regulars i segueixen el model de la 2a conjugació. 1.6.2.1 Exercici 1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre paréntesis: a) La rebesávia de Margarida (VIURE) a Beniparrell molts anys. b) No (MEREIXER) el tracte que em donen, c) L'arbre __ _ (CRÉLXER) si el regues. d) Ja ha (NATXER) el fill de Laura, €) Noerec que la directora (MEREIXER) aquest tracte. HD Si (VIURE) a Milá no li agradaria. g) Si fórcu més soriosos (MERÉLXER) la meva confianga. h) To encara -_— (REVIURE) aquell moment cada dia. ¿) Siton germái tu no _ (CRÉIXER) més, us haurá de veure el metge. j) Arb el que han _ (DECRÉTXER) les vendes, ja poden preocupar-se. a] (VIURE) els muvis! Y) Quanjo (VIURE) a París, P'any 53, coneguí Maurice Chevalier. m) M'agrada que la natura (RENATXER) per primavera, 2) Vull agrair a 1*»Academia aquest premi que no he (MERÉIXER) més que la resta de candidats. 100 ] Quadern de Valencia Mitja 7.6.3.1 Exercicis 1, Completeu les frases segilents amb los formes verbals curresponents: a) Digues a Maria que —_ (FER) el dinar. b) Quant de temps (FER) que no ens | (VEURE) e) Quen (VOLER) anar al teatre m'ho dicu. d) Deixa que elles ho (FER) de la millor manera que (PODER) e) Situ (VOLER) que (VEURE) aqueixa pel-lícula, ho faré, D Qué (VOLER 3a) que hi (FER) jo? g) Com m'agradaria que (FER) tu i jo un orcuer per la Mediterránia, E) Abans des d'aquesta finestra no es (VEURE) bé el paisatge Recordeu les irregularitats dels verbs segiients: SER: “present de subjuntiu: siga, sigues, siga, siguerm, siguen, siguen : -imperatiu: sigues, siga, siguem, siguen, siguen -imperfet de subjuntiu: fóra / fos; fores / fosses; fóra 1 fos; fórem / Jússem; fóreu / fósseu; foren / fossen SABER: -present de subjuutiu: sápia, sápies, sápia, sapiem, sapieu, sápien . -imperatiu: sápies, sápia, sapiem, sapien, sópien -imperfet de subjuntiu: sabera / sabés; saberes / sabesses; sabera / sabés; sabérem [sabéssem; sabéreu / sabésseu; saberen / sabessen HAVER: -present de subjuntiu: haja, hages, haja, hágem, hágeu, hagen -imperatiu: hages, haja, hágem, hágex, hagen imperfet de subjuntiu: haguera / hagués; hagueres / haguesses; haguera 1 hagués; haguérem / haguéssem; haguéreu / haguésseu; hagueren / haguessen 2. Completeu les Irases segiients amb les formes verbals corresponents: aj Que (HAVER-HD) persones així no vol dir que tots siguem iguals, b) No (SER) aixt i fes el favor de portar-te bé! c) A mi no 10'importaria que els. seus parents (SABER) qué ya passar realment. d) Vull que els meus fills (SER) capagos de saber moure*s pel món, e) Que a (HAVER) passat aixó no vol dir que vosaltres A (HAVER) de tornar á repetir el treball. Eli vol que tu (SABER) cosir i brodar i que, a més, (HAVER) de fer-1i el dinar tots els dices, e) Filis meus, _ (SER) sempre educats i no feu mal a ningú! Unitat 7. Morfología verbal 1 101 7,7 Verbs irregulars de la tercera conjugació Constitueixen la tercera conjugació tots aquells verbs Pinfinit iu dels quals acaba ca IR, Aquesta conjugació, al seu torn, divideix els seus verbs en dos grups: purs 1 inenatius, Recordeu que són purs els verbs que segueixen la conjugació del model SENTIR, 1 són incoatius els que es conjuguen com PARTIR. La diferéncia entre la conjugació d'aquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals únicament: PRESENT D*INDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATTU, Us oferim el model d'aquests tres temps verbals perque els recordeu. Verbs purs (dormir, sentir, munyir, cruixir, fugit, morir, bulo INDICATIU SUBJUNTIU sent senta sents sentes sent senta sentim sentim sentiu sentiu senten senten senten Verbs incoatins”: SE . INDICATIU -SUBJUNTIO > * partisc o partesc partisca O partesca partix O parteix partisca O partesca parteso: partim partim partiu partiu partixes o parteixes |partisques o partesques | parteix o partix partixen o parteixen — [partisqueno partesquen |partesqueo u partisquen a o partisca parti - partiu * Bis verbs derivats de sentir també segueixen el model pur de conjugació amb l'excepció dels verbs assentir i dissentir, que es conjugnen amb la forma incoativa. ? Les formes marcades en negreta són les que recomanem en un text formal, Unitat 7. Morfología verbal 1 103 7.7.1 Exercicis 1. Completeu els buits de les frases segiients amb la forma conjugada dels verbs que hi ha entre paréntesis: a) y) o) Eo) e D g h) y D lo) D Fis xiquets . (FOSSIR) tant perqué estan refredats. Si no agrada, (ESCOPIR) el que tens a la boca dins d'aquel] got. Si vols assistir al curs, demana-li que € (AFEGIR) en la llista. Ja está be, calla i (LLEGIR). No m'agrada que es (TENYIR) els cabells de roig, peró ell seis hi (TENYIR). Sempre (LLEGIR) noveles de terror, deu ser que li agraden molt, te (ENGOLIR) la cápsula amb un poc d'aigua, Demana-li que (SORTIR) ¡ nosaltres també (SORTIR). Vosaltres, (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta! Voleu que (OBRIR) ka boca jus diga tot el que sé? M'"han dit que (OMPLIR) el got d'aigua. Els has demanat que (OBRIR) el correu a primera hora del matí? mm) No (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap més aigua. 2. Omplin els buits de les frases segúents amb la forma corresponent del verb ELXTR: a) 3) cd) d) e) y) g) 0) y D E) D Jo de casa cada dia a les vuit, Si prompte del teatre, podríen passar per casa, El gat ha per aquell forat. Fa tres hores que n'está aigua. de seguida, que l'autobús está esperant- -vOS, És possible que nosaltres a passejar a poqueta nit. Tu demá prompte de la fábrica? Vicent a les cinc de Castelló i arriba a Valencia a les cinc i mitja, No sabia quan de la presó. Em va preguntar si nosaltres encara junts l'any passat. Ax, tu, » ue es fa tard i ve plovent. El sol demá a les 7:13, mm) Ens va dir que demi ells de treballar a les 10 de la nit, 2) Teixida era a les nou, peró nosaltres amb un quart de retard. 3. Feu el mateix amb el verb TENIR: a) y) e) Y e Y) 2) h) y D Le) D Joan sempre guanya perqué molta sort. Si una mica més de paciéncia, dcixaries les coses millor acabades. Aquest mati he estat tan enfacnat que no ¿£ temps d'esmorzar. diners com en , KO sé de qué es queixen. Si alguna cosa a dir, digueua, no______ Vergonya. Elmeu avi, quan va morir. 92anys. Vam decidir que quan temps i gancs, hi aniriem, Pere, present que excara que nosaltres no ——... possibilitats d'anar-hi, en tantes ganes com tu, Sino Pafanyes una miqueta, nu temps d'agafar dl prirmcr fren. Encarta que diners de sobres, no me”ls gastaria en una cosa així. Qui pressa, ja pot acabar. Recorde que quan eres més racmut un tren eléctric preciós. 104 Quadern de Valencia Mitja * 4, Feu el mateix amb el verb VENIR: a) Mercé, no vull que més. E) Sino tinguérem tant de fred més sovint. c) cap ací he vist un accident, d) Jaheu ? Em pensava que arribarieu més tard. e) Pero sempre tard, peró avui ha d'hora, LH Awuino puc . Ja dema. 2) Nor'agradava que vosaltres junts. h) Corre, afanya't, Sino aviat, s'emportaran tots els mobles, i) Sivosaltres no amb mi, jo tampoc amb vosaltres. DD Aixó és un cas; el dia que jo, tu no ; el dia que tu, sóc jo qui no pot ¿1 el día que tant tu com jo , resulta que el qui no és el jutge. 7.8 Remarques sobre l'imperatiu L'imperatiu és el temps verbal que utilitzem per expressar les ordres i els mandats cn frases afirmatives, Es forma a partir del paradigia del present de subjuntin i del present d'indicatiu, segons l'esquema segúent (aplicat al verb vendre): veas yen - vengues ven venga venga venóm venguenm vengucn veneu yened vengueu vyenen vengúen venguen Hi ha, perd, uns pocs verbs que fan tot l'imperativ sobre el present de subjuntin i un (cabre) que agafa també del subjuntiu la segona persona del plural, cap estigues* digues sápios cápia estiga diga sápia capiem estigucm diguem sapiem capien estigueu* digucu sapicu cápien estiguen diguen sapien *quan es pronominal cs preferejxen les formes está (tu) i esten (vosaltres): está-te quiet; esteu-vos callats. AAA = pu mA tel ta = tl pas pa fal 
