¡Descarga catalanisme per a selectivitat y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
1. REDREÇAMENT CULTURAL: LA RENAIXENÇA
1.1 la persistència de la identitat catalana:
Un segle després de la promulgació dels Decrets de Nova planta:
● El català havia desaparegut pràcticament com a cultura. ● No tenia presència en els àmbits d'administració estatal, ensenyament o a la vida eclesiàstica. ● Abandonat per bona part de les elits catalanes com a llengua d'ús públic i de comunicació escrita.
Davant la persistència de la identitat catalana:
● Viu en la parla quotidiana de la majoria de la població. ● Emprat com a llengua escrita en cançons, llibres... adreçats a un públic popular. ● A més de la llengua, la societat va mantenir els costums i tradicions.
Consciència d'identitat col·lectiva.
1.2 La renaixença de la llengua i la cultura catalana:
Renaixença: moviment cultural que reivindicava l'ús públic i literari de la llengua catalana.
● Estudi de les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans. ● Recuperació i reivindicació de la identitat pròpia. ● Voluntat de descobrir la pàtria perduda.
Celebració dels moderns Jocs Florals (1859):
● Objectiu: restaurar, promoure i difondre la llengua catalana.
Agrupava nombrosos intel·lectuals i erudits:
● L’oda a La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau (1833). ● Lo Gaiter del Llobregat, de Joaquim Rubió i Ors (1841).
1.3 Renaixença popular:
De manera paral·lela, podem parlar de l’existència d’una “Renaixença popular”, que defenia la recuperació d’un català més popular, tal com era parlat a les cases i als carrers, de caràcter més progressista.
Premsa Popular → Incorporació del català a publicacions: La Renaixença, Diari Català…
2. ELS PRIMERS MOVIMENTS ANTICENTRALISTES
2.1 Les primeres revoltes populars i l'anticentralisme:
● Les Bullangues. Moviments populars de caràcter social, contra el procés de centralització de l’Estat.
● El carlisme: Propostes foralistes: Retorn dels furs → defensa del particularisme. ● El federalisme: El federalisme representat per Pi i Margall, i el PRDF, va reivindicar un nou model d’Estat descentralitzat i respectuós amb la pluralitat d’identitats nacionals dins d’Espanya. Destaquen noms com el de Valentí Almirall.
3. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
3.1 Valentí Almirall i el Centre Català:
Valentí Almirall va ser un destacat pensador i polític republicà. Creia que la modernització d'Espanya necessitava la constitució d'un Estat Català i la federació voluntària dels pobles ibèrics amb igualtat, llibertat i democràcia. El 1881, va trencar amb el partit de Pi i Margall i el PRDF, centrant-se en el catalanisme polític progressista.
Va abandonar el federalisme i va fundar el Centre Català, que promovia la defensa de la llengua catalana, el dret civil, la divisió comarcal i el proteccionisme econòmic. La falta d’unitat dins del catalanisme i el rebuig de la burgesia van portar al declivi i desaparició del Centre Català.
Va organitzar el Primer i el Segon Congrés Catalanista, on es va criticar el centralisme dels partits dinàstics i es va fer una crida per a un catalanisme polític independent.
3.2 El Memorial de Greuges i “Lo catalanisme”:
Valentí Almirall un dels redactors del “Memorial de Greuges” (1885), el primer manifest polític del catalanisme, que va apropar el moviment catalanista a la burgesia catalana. Es va presentar al rei, criticant el centralisme espanyol i defensant els interessos de Catalunya, demanant allò que defensava el Centre Català.
Va publicar “Lo Catalanisme” l'any següent, on va establir les bases del catalanisme progressista. Argumentava que el particularisme català beneficiaria el desenvolupament de Catalunya i la regeneració d'Espanya. També proposava una política independent de les institucions oficials i la creació d'una política interclassista.
3.3 El declivi del Centre Català:
● Inviabilitat de la proposta d’Almirall. ● Va fracassar tant entre la burgesia com entre els sectors populars. ● Dècada del 1890: desaparició del Centre Català i pèrdua d’influència d’Almirall.
3.4 Lliga de Catalunya:
● 1887:
Neix la Lliga de Catalunya, amb personatges polítics com Enric Prat de la Riba i intel·lectuals com Àngel Guimerà o Domènech i Muntaner…
● 1889:
