resum complet catalanisme, Resúmenes de Historia de España

¡Descarga resum complet catalanisme y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

TEMA 2.

Catalanisme polític

Aina Subirana

2n de Batxillerat B Història, 1r trimestre

Curs 2023/

TEMA 2.

Els orígens i la consolidació del catalanisme (1833-1901)

Catalanisme → moviment nacionalista amb més suport actiu i avançat.

• Origen: moviment burgès conservador

0. Antecedents

Conceptes

Catalanisme cultural → conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.

Catalanisme polític → moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya. El

catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del s XIX.

Catalanisme conservador → nacionalisme de base burgesa i catòlica, partidari d’una solució política moderada.

Catalanisme progressista → nacionalisme de base populari progressista, partidari d’una

solució política més radical i en favor de millores als grups socials més desafavorits.

Regionalisme → moviment favorable a la recuperació de la pròpia identitat cultural i política. A

Catalunya sorgeix durant els primers anys de la restauració borbònica del 1874.

El regionalisme suposava:

• el manteniment de les tesis del provincialisme (d’inicis del s. XIX)
• una actitud més conservadora. En cap cas plantegen una separació d’Espanya. El projecte regionalista vol ser pensat per a tota Espanya.

Federalisme → Corrent de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o

Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats dels grups humans

que pacten la seva federació. Exemple: EEUU, Alemanya, Bèlgica

Confederació → Associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per tal d’assolir alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

• les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial i/o la representació estrangera. Exemple: La corona d’Aragó

Autonomisme → doctrina que defensa els principis autonòmics.

Al final de segle, el catalanisme cultural esdevé un moviment polític que busca: → que l’Estat Espanyol es reformi en profunditat

→ més autonomia per Catalunya (poder autogestionar-se més)

En aquest moment, el catalanisme NO és cap moviment independentista.

Producció agrària → era molt antiquada i poc rendible, però anirà experimentant una transformació: increment de la producció agrícola per introducció de noves terres de conreu i tècniques, i la introducció de

l’agricultura de regadiu.

Estructura de la propietat a Espanya → minifundis i latifundis

Industrialització → a Europa hi havia l’economia capitalista i industrialització. Catalunya es va incorporar a

les regions industrials d’Europa. La resta d’Espanya es va mantenir a la producció agrícola (menys el Nord)

Augment demogràfic → hi havia millor aliment, per tant, va augmentar la població, especialment a

Catalunya.

Amb la millora dels transports i el desenvolupament de la indústria va incrementar el moviment del camp a la

ciutat, cap als nuclis industrials. Les ciutats van créixer molt ràpidament.

1r terç s. XX → apareix l’electricitat, petroli… Sorgeixen noves companyies elèctriques, il·luminació de les

ciutats, nous electrodomèstics… Millora el telègraf, telèfon, ràdio.

El desenvolupament del ferrocarril → primer traçat ferroviari peninsular va ser Barcelona - Mataró (1848). Es

va anar construint una xarxa amb la Llei general de ferrocarrils el 1855.

1. Una nova cultura catalanista: catalanisme cultural

Catalanisme cultural → conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts durant el segle XIX i

arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.

Durant el segle XIX i en el context cultural europeu, a Catalunya s’inicia el Catalanisme cultural^1 que defensa i reivindica:

• la recuperació de la llengua catalana
• la recuperació de la cultura catalana

També hi ha interès pel coneixement de la història, la literatura, les tradicions i el dret civil català. Sorgeixen veus recordant que Catalunya és un país dotat històricament d’una personalitat pròpia.

• Catalunya havia tingut el seu govern, institucions d’autogovern… fins el 1714 (Decret de Nova Planta)

(^1) Catalanisme cultural : conjunt de doctrines socials i culturals que defensen la llengua i la cultura catalanes.

Enmig del context europeu i espanyol sorgeixen una sèrie de moviments que ajuden i impulsen aquest moviment catalanista cultural:

→ la persistència de la identitat catalana → la Renaixença literària

→ la Renaixença popular

1.1. La persistència de la identitat catalana

Al principi del s.XIX persisteix a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa i un refús

als intents d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella imposades amb el Decret de Nova Planta^2 de

• el català havia desaparegut com a llengua administrativa i de cultura (diglòssia).

De totes maneres, el català continua com a llengua en la parla quotidiana. També com a llengua escrita per a

les cançons i romanços tradicionals.

1.2. La Renaixença literària i cultural

En aquesta situació, i enmig del context del romanticisme i nacionalisme europeu, sorgeix la Renaixença,

un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

Inicis de la Renaixença literària

Es considera que s’inicia la Renaixença amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles

Aribau i amb les propostes de Joaquim Rubió i Ors “Lo gaiter del Llobregat” ( 1841 ) de recuperació del català com a llengua culta.

(^2) Decret de Nova Planta (1714) : Felip V després de la guerra de successió. Va significar un procés de centralització

administrativa (la Corona Catalanoaragonesa va perdre la seva principal institució pròpia, la Generalitat) i es va imposar la llengua castellana com a única llengua oficial a tot el territori (desapareix el català com a llengua oficial administrativa)

2. Els primers moviments anticentralistes

2.1 Les primeres revoltes populars i l’anticentralisme

El progressisme radical i l’anticentralisme: → Davant el centralisme polític i econòmic de l’estat apareixen moviments de resistència.

→ Els moviments populars ( bullangues ) produïts entre 1834 - 1843 evidencien el descontentament català. → Dècada moderada (1844-54) hi ha un increment del centralisme i repressió.

→ Amb això, els catalans es distanciaran del centralisme i reclamaran particularisme català.

2.2 El carlisme

→ Defensa l’absolutisme i proposa la defensa de les institucions tradicionals de Catalunya.

→ S’oposava a la centralització política i administrativa. → Volia monarquia federalitzant (reconeixia els furs de Catalunya)

2.3 El federalisme

→ Primer referent - Abdó Terrades → Amb el Partit Republicà Federal (1868) les idees federals s’escampen per Barcelona.

→ Francesc Pi i Maragall defensarà la creació de l’estat federal espanyol.

3. El començament del catalanisme polític

El catalanisme cultural va donar pas al catalanisme polític que va començar a reclamar autogovern.

1868 - 1874 → el partit més important de Catalunya va ser el Partit Republicà Democràtic Federal

1869 → Pacte de Tortosa → es demanava l’organització federal de l’Estat Espanyol i la reconstrucció de la Corona d’Aragó

Durant els primers anys de la restauració hi va haver 3 cercles importants de catalanisme : → Els literats romàntics, aplegats a la revista “La renaixença” (conservadors)

→ El grup catòlic del setmanari “La veu de Montserrat” (conservadors, líder: Josep Torras i Bages) → Els federals encapçalats per Valentí Almirall

3.1 Valentí Almirall i el Centre Català

El catalanisme cultural va donar pas al catalanisme polític que va començar a reclamar autogovern. → Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme, protagonista de la transició del federalisme al

catalanisme polític.

• Defensava la descentralització política de l’estat, i deia que la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.
• Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879).
• Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir les forces catalanes i difondre el catalanisme. Es va acordar: la creació de l’Acadèmia de la llengua catalana, la creació del Centre Català (1882, organització interclassista) i defendre el Dret Civil català.
• Sistematitza la doctrina del catalanisme polític (Lo Catalanisme, 1886)
• Planteja l’autonomia de Catalunya
• Va ser l’inspirador del Memorial de greuges (1885)

3.2 El Centre català i el Memorial de Greuges

→ El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883)

→ 1885 s’aprova el Memorial de Greuges, primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa del proteccionisme i

defensa del dret civil català.

La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba

desapareixent.

4. El catalanisme conservador

4.1 La lliga de Catalunya i el missatge a la Reina Regent

L’any 1887 els selectors més conservadors del Centre Català, com Àngel Guimerà, se’n van deslligar i van fundar la Lliga de Catalunya (1887).

→ Té un caràcter conservador que lliga millor amb la burgesia. → Reivindica l’ oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i

l’execució d’una política al marge dels partits estatals. → El seu primer acte públic va ser el 1888 i va ser el Missatge a la Reina Regent , en el qual es demanava la

plena autonomia de Catalunya.

→ Campanya en favor del dret civil català (1889): primera victòria del catalanisme.

4.2 El Catalanisme tradicionalista: Torras i Bages

El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l’Església, pel bisbe Josep Torras i Bages. Proposava un refús a l’evolució i un retorn a l’Edat Mitjana, “Catalunya serà cristiana o no serà”.

Defensa la família, la propietat i la religió i es nega a qualsevol plantejament de canvi social. El seu canat de comunicació seràLa Veu de Montserrat.

5. La maduració del catalanisme: la Lliga Regionalista

5.1 La crisi del 98 i el catalanisme

Amb el desastre del 98 i la crisi dels partits polítics el catalanisme es consolida com alternativa política. 1901 - 1931 → els partits dinàstics (conservador i liberal) perden prestigi progressivament a Catalunya.

→ La reforma fiscal del govern provoca el Tancament de caixes.

→ El fracàs del govern de Silvela impulsa la unió de dos grups polítics :

• Unió Regionalista (1899): format per empresaris que havien donat suport a regeneracionistes i estaven “frustrats”. Ara aposten pel catalanisme.
• Centre Nacional Català (1900): fragment de la Unió Catalanista. Enric Prat de la Riba.

→ A les eleccions de 1901 presenten una única candidatura, la Candidatura dels Quatre presidents de la

lliga regionalista , que aconseguirà un triomf històric a Barcelona.

5.2 Un partit de nou tipus: la Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista va ser dirigida per Enric Prat de la Riba (fins que mor el 1917) i després per Francesc Cambó.

L’èxit de la candidatura afavoreix la fusió dels dos grups en la Lliga Regionalista.

Proposen un reformisme polític que atorgués l ’autonomia a Catalunya. És un partit catalanista , conservador i monàrquic

(dins del liberalisme)

→ Difusió amb el diariLa Veu de Catalunya.

→ Base social: burgesia i alguns de l’església, industrials,

comerciants i professionals de Barcelona i propietaris agraris.

5.3 La lliga i el sorgiment de la coalició de solidaritat catalana

Eleccions municipals 1901 → guanya la Lliga Regionalista (tot i el bipartidisme)

A partir d’aquest moment el domini a Catalunya es disputarà entre republicans i catalanistes. Després de les

eleccions de 1901 es van afrontar al Partit Republicà d’Alejandro Lerroux.

Posteriorment, el partit va derivar a Solidaritat Catalana , arran dels incidents del Cu-cut! Va impulsar una campanya per assolir l’autonomia política a Catalunya i fa ser la responsable de la Mancomunitat (1914 - 1923)

5.4 La coalició de Solidaritat Catalana

La formació de Solidaritat Catalana va ser el primer moviment unitari català creat arran dels incidents del Cu-cut! (1906). Va ser un moviment d’oposició davant la Llei de Jurisdiccions.

Fets del Cu- Cut : un grup de militars va assaltar la seu de la revista i també el diari La Veu de Catalunya per l’aparició d’un acudit que l’exèrcit va considerar ofensiu. El govern va suspendre les publicacions i va aprovar la Llei de Jurisdiccions el 1907 que posava sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols.

Programa del Tívoli: el rebuig a la Llei de Jurisdiccions va donar peu a la formació d’una candidatura unitària per a les eleccions del 1907: Solidaritat Catalana que es presentaven amb un programa comú: el Programa del Tívoli.

Solidaritat Catalana va fer un manifest electoral que va ser llegir públicament per Nicolás Salmerón al Teatre Tívoli el 14 d’abril del 1907. Reivindicava l’abolició de la llei de jurisdiccions i la necessitat d’autogovern de Catalunya.

→ En formaven part: carlins, Lliga Regionalista, Centre Nacionalista Republicà, Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana. → Van quedar fora : els partits monàrquics centralistes, el republicanisme lerrouxista i partits obrers.

Va sortir guanyador de les eleccions del 1907 el dia 21 d’abril. Es va dissoldre després de la Setmana Tràgica per la dura repressió del govern de Maura.

5.5 La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya. Es

va crear per iniciativa d’ Enric Prat de la Riba. El projecte es va presentar a José Canalejas (president del govern) i va ser aprovat al Congrés de Diputats en

un projecte de llei de Mancomunitats amb unes competències molt retallades el 1913.

1914 → es construeix la Mancomunitat i Enric Prat de la Riba n’és el primer president (líder de la Lliga Regionalista).

● Tenia 8 consellers, dos per província, hi havia representants de diverses formacions polítiques ● Les competències eren molt migrades i no va tenir cap poder polític ● El finançament era molt escàs, però la seva obra va ser molt prolífica: ○ Creació de l’ Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya ○ Creació de l ’escola d’estiu per a mestres ○ Construcció de centres escolars ○ Iniciatives socials ○ Creació d’infraestructures (millora del sistema viari i realització d’obres hidràuliques) ● A la mort de Prat de la Riba va ser substituït per Josep Puig i Cadafalch. ● Amb l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera es va imposar Alfons Sala i Argemí com a nou president per desmantellar-la des de dins i finalment va ser suprimir.

→ Sabino Arana va formular els principis originaris del nacionalisme basc. → 1895 → Partit Nacionalista Basc (PNB).

7.2 El nacionalisme gallec

A diferència de la societat catalana i basca la societat gallega és una societat bàsicament rural. Això explicaria

la seva escassa penetració del galleguisme entre les classes mitjanes, les quals consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe d’endarreriment cultural i social.

A mitjan segle XIX, s’inicià un corrent (O Rexurdimento ) que va significar el redescobriment romàntic i literari

de la llengua, la història i les tradicions gallegues, però amb un caràcter apolític, almenys fins al segle XX.

Cal destacar Rosalia de Castro i Vicente Risco. Els primers discursos galleguistes denunciaven

l’abandonament dels polítics.