QUÈ ÉS EL CATALANISME POLÍTIC?
A Catalunya, durant la primera fase de la Restauració, es va anar construint un nou
catalanisme. Aquest corrent, entès i viscut com un moviment, va buscar la manera
d’organitzar-se políticament sobre la base real de la catalanitat i de l’ús oral general de
la llengua, i amb la incorporació d’idees de procedència molt diversa.
Els orígens d’aquest nou catalanisme:
Al començament, aquest nou catalanisme no es va manifestar ni en un partit, ni en
una escola, sinó com una manera difusa d’entendre el país expressada bàsicament per
intel·lectuals. Tots els sectors catalanistes van coincidir a creure que els esforços
polítics s’havien de centrar en Catalunya, que els valors i el símbols es trobaven en la
identitat de la nova societat catalana i que el passat que calia descobrir era el català.
Deien, en definitiva, que el marc de les diverses actuacions culturals i de lleure (teatre,
ateneus, corals, certàmens poètics, excursionisme, etc.) era el català, i que Catalunya
havia de ser la prioritat principal.
Aquest catalanisme reunia dues idees bàsiques: la de progrés, procedent del
federalisme, i la tradició, en part provinent del carlisme. L’originalitat del catalanisme
va ser precisament aquesta: la combinació de la modernitat, que postulava la
transformació industrial, política, artística, etc., amb la tradició de la llengua i dels
símbols del passat propi.
Durant els primers anys de la Restauració, hi va haver tres cercles importants del
catalanisme: els literats romàntics aplegats al voltant de la revista La Renaixença,
sovint radicals i intransigents; el grup catòlic del setmanari de Vic La Veu de
Montserrat, de tendència conservadora; i, finalment, els federals, encapçalats per
Valentí Almirall (1841-1904).
La formació del primer catalanisme polític
Va ser precisament Valentí Almirall que va impulsar, durant la dècada de 1880, el
primer catalanisme polític, és a dir, la transformació del moviment catalanista en
doctrines i partits amb voluntat d’intervenir en l’Administració pública. Ho va fer des
d’una perspectiva d’esquerres i de progrés: va fundar el primer diari escrit íntegrament
en llengua catalana, el Diari Català (1879); va organitzar els dos primers congressos
catalanistes (1880 i 1883); i va fundar la primera organització cultural i alhora política
dels catalanisme , el Centre Català (1882). A més, va sistematitzar la doctrina del
catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Va ser l’inspirador del Memorial
de Greuges .
L’any 1887, els elements més conservadors del Centre Català, (Guimerà, Domènech i
Muntaner, p. ex.) se’n van escindir i van fundar una nova agrupació, coneguda amb el
nom de Lliga de Catalunya. El primer acte polític públic de la LLiga fou el missatge que
l’entitat va adreçar a la reina regent Maria Cristina l’any 1888, aprofitant la seva visitat
a Barcelona, per inaugurar l’Exposició Universal, en què es demanava la plena
