Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


ceraunia treball, Guías, Proyectos, Investigaciones de Arqueología

Asignatura: Teoria i Pensament Arqueològic I, Profesor: David Asensio, Carrera: Arqueologia, Universidad: UB

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

2013/2014

Subido el 19/02/2014

gomezdeurrutia
gomezdeurrutia 🇪🇸

4

(9)

2 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
The meaning of Ceraunia
Mathew R. Godrum
Respon a les següents preguntes a partir dels arguments de diferents autors exposats en
el text “The meaning of Ceraunia” de l’autor: Mathew R. Godrum
-Quins son els arguments que determinen l’origen no natural de les ceràunia?
En primer lloc, el primer argument que intenta demostrar l’origen antròpic de les pedres
Ceràunia el trobem a la part superior de la pagina 258 on Mercati porta a terme una
comparació de les mostres de ceràunia europees amb mostres provinents del nou mon
que se sap que van ser elaborades per essers humans i que tenien diverses funcionalitats.
Per exemple, troba una pedra que podria haver estat utilitzada com a cap de destral. El
resultat d’aquest estudi etnogràfic es que ambdues tipus de mostres comparteixen varies
similituds, es per això que les pedres ceràunia europees també podrien haver estat
treballades per els habitants primitius del continent amb una finalitat similar.
Seguidament, a l’últim paràgraf de la mateixa pagina, Woodward afirma que el caràcter
no natural d’aquestes mostres es obvi degut al seu contingut artístic que nomes pot
haver sorgit de la ment humana, es a dir, aquestes no poden haver estat formades a
través de processos naturals, sinó a través de producció antròpica.
A continuació a l’últim paràgraf de la pagina 260 s’exposa l’argument de Montfaucon,
que descriu unes mostres de Ceràunia trobades al jaciment de Cocherel, França amb
una forma similar a els actuals caps de destral, ames aquests tenen un forat que podria
haver estat concebut per introduir-hi un pal de fusta a mode de mànec. Aquest
argument que defensa el caràcter bél·lic i antròpic d’aquests objectes es reforçat per
Montfaucon a partir de una sèrie de fonts històriques al final del paràgraf i a la primera
linea de la pagina contigua: Esmenta a Herodot que va defensar l’ús de fletxes amb
punta de pedra per part dels etíops. Els sàrmates i Germànics també van portar a terme
practiques similars segons Pausianas i Tàcit mentre que els martells de pedra també
s’havien utilitzats al camp de batalla pels antics gals i les tribus d’Amèrica encara en
feien us.
Finalment l’últim argument que recolza el caràcter antròpic de les pedres creaunia el
trobem al segon paràgraf de la pàgina 162 de la mà de Nicolas Mahudel que defensa la
Marc Gómez de Urrutia
Arqueologia, Grup B1
NIUB: 16437853
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga ceraunia treball y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Arqueología solo en Docsity!

The meaning of Ceraunia

Mathew R. Godrum

Respon a les següents preguntes a partir dels arguments de diferents autors exposats en el text “The meaning of Ceraunia” de l’autor: Mathew R. Godrum

-Quins son els arguments que determinen l’origen no natural de les ceràunia?

En primer lloc, el primer argument que intenta demostrar l’origen antròpic de les pedres Ceràunia el trobem a la part superior de la pagina 258 on Mercati porta a terme una comparació de les mostres de ceràunia europees amb mostres provinents del nou mon que se sap que van ser elaborades per essers humans i que tenien diverses funcionalitats. Per exemple, troba una pedra que podria haver estat utilitzada com a cap de destral. El resultat d’aquest estudi etnogràfic es que ambdues tipus de mostres comparteixen varies similituds, es per això que les pedres ceràunia europees també podrien haver estat treballades per els habitants primitius del continent amb una finalitat similar. Seguidament, a l’últim paràgraf de la mateixa pagina, Woodward afirma que el caràcter no natural d’aquestes mostres es obvi degut al seu contingut artístic que nomes pot haver sorgit de la ment humana, es a dir, aquestes no poden haver estat formades a través de processos naturals, sinó a través de producció antròpica. A continuació a l’últim paràgraf de la pagina 260 s’exposa l’argument de Montfaucon, que descriu unes mostres de Ceràunia trobades al jaciment de Cocherel, França amb una forma similar a els actuals caps de destral, ames aquests tenen un forat que podria haver estat concebut per introduir-hi un pal de fusta a mode de mànec. Aquest argument que defensa el caràcter bél·lic i antròpic d’aquests objectes es reforçat per Montfaucon a partir de una sèrie de fonts històriques al final del paràgraf i a la primera linea de la pagina contigua: Esmenta a Herodot que va defensar l’ús de fletxes amb punta de pedra per part dels etíops. Els sàrmates i Germànics també van portar a terme practiques similars segons Pausianas i Tàcit mentre que els martells de pedra també s’havien utilitzats al camp de batalla pels antics gals i les tribus d’Amèrica encara en feien us. Finalment l’últim argument que recolza el caràcter antròpic de les pedres creaunia el trobem al segon paràgraf de la pàgina 162 de la mà de Nicolas Mahudel que defensa la

Arqueologia, Grup B NIUB: 16437853

idoneïtat d’aquest material per la fabricació d’estris ja que es durador i quan es fragmenta ho fa en trossos esmolats que es permeten se utilitats com a objectes tallants (destrals, ganivets, puntes de fletxa...) a més s’ha observat al llarg del temps que en certes ocasions les pedres no son originaries de l’indret on s’han descobert. Això demostra la intervenció humana i un possible comerç de estris en aquells llocs on no estaven disponibles a nivell local. Aquesta teoria no s’hauria pogut portar a terme per Mahudel sense els seus extensos coneixements en geologia.

-Perquè utilitzaven la pedra si el metall va ser descobert en epoques tempranes segons la bíblia? I en quina època i on es contextualitzen? Aquests arguments es troben a favor o en contra de la bíblia?

El primer argument el trobem a la pagina 264 on Jussieu afirma que aquestes pedres podrien haver estat utilitzades pels pobles alemanys, francesos i del nord d’Europa abans de descobrir la metal·lurgia, per tal de realitzar les seves eines, d’una forma similar als pobles americans. La alta resistència d’aquest material que no es corrou ni es malmet ha permet que els haguem pogut trobar avui en dia. Per tant podem observar que es posiciona en contra de la Bíblia ja que defensa que el metall no va ser descobert amb la immediatesa que afirma el llibre sagrat. Seguidament s’exposa l’argument de Mercati, al final de la pagina 264 i a les tres ultimes línies de la 265. Aquest defensa que el dels fills de Noé van poblar Europa, Àsia i Àfrica després del diluvi, després d’això el seu coneixement de la metal·lúrgia va degenerar i van començar a utilitzar la pedra per realitzar els seus utensilis. Podem observar que aquesta teoria es recolza sobre les fonts bíbliques, no obstant es manté neutral ja que accepta les pedres ceràunia com utensilis d’origen antròpic. A continuació trobem la proposta de Nicolas Mahudel al tercer paràgraf de la pagina 265 que es similar a la teoria de Mercati, ja que també defensa el coneixement de la metal·lúrgia previ al diluvi universal, concretament 1000 anys després de Adan i Eva. Això implica que abans del descobriment d’aquest, en el llarg període d’un mil·leni els essers humans van utilitzar la pedra per crear els seus estris i cobrir les seves necessitats. Mahudel, de la mateixa manera que Mercati defensa que després del diluvi universal es va perdre el coneixement de la metal·lúrgia. No obstant, degut a que els nous pobladors necessitaven reconstruir la civilització ràpidament i la fabricació

Arqueologia, Grup B NIUB: 16437853