Presidència de la Generalitat Presidencia de la Generalitat
LLEI 5/2012, de 15 d’octubre, de la Generalitat, d’Unions
de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana [2012/9566]
LEY 5/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, de Unio-
nes de Hecho Formalizadas de la Comunitat Valenciana.
[2012/9566]
Siga notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts han aprovat
i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autono-
mia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
En els últims anys han aparegut, junt amb el matrimoni, altres for-
mes de convivència more uxorio, cada vegada més nombroses i més
acceptades per la societat, que demanen una regulació adequada.
El fet que dues persones, amb independència del seu sexe, convis-
quen unides per un vincle d’afectivitat anàloga a la conjugal, crea un
conjunt de relacions, drets i deures personals i patrimonials, tant entre
els seus membres com amb relació a terceres persones, que en l’actuali-
tat no poden ser desconeguts pel dret positiu i que mereixen la protecció
dels poders públics mitjançant la corresponent legislació.
A favor d’aquest reconeixement i d’aquesta protecció s’han pro-
nunciat tant el Consell d’Europa com distintes institucions de la Unió
Europea, per mitjà de les disposicions següents, entre d’altres: resolució
d’1 d’octubre de 1981 de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell
d’Europa, resolució del Parlament Europeu de 8 de febrer de 1984,
recomanació del Consell d’Europa de 7 de maig de 1988 que postula el
reconeixement de l’eficàcia dels pactes i contractes entre les persones
convivents de fet; resolució del Parlament Europeu de 6 de febrer de
1994 i recomanació de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa
de 26 de setembre de 2000, entre d’altres.
El Consell no ha sigut insensible a estes recomanacions i en totes
les seues actuacions normatives ha defés el principi d’igualtat i de no-
discriminació. Així, per mitjà del Decret 250/1994, de 7 de desembre,
va crear el Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat
Valenciana, que va ser desplegat mitjançant l’Orde de 15 de febrer de
1995, de la Conselleria d’Administració Pública.
Mereix una especial consideració la Llei 1/2001, de 6 d’abril, de la
Generalitat, per la qual es regulen les unions de fet. Esta llei va suposar
un pas ferm i decidit del Consell per a donar una solució jurídica ade-
quada a una realitat sociològica indiscutible: l’increment de les unions
de fet. La llei va establir una regulació equilibradora i igualitària, origen
de la normativa actual.
No obstant això, no pot desconéixer-se que les societats evolucionen
de mode molt ràpid en esta matèria i per això és obligació dels poders
públics dictar normes que permeten la resolució dels nous problemes
que puguen derivar-se d’esta realitat social. D’altra banda, no és discu-
tible tampoc que les unions de fet presenten actualment un elevat grau
de vigència i acceptació social, per la qual cosa el dret no sols ha de
reconéixer-les i evitar situacions de discriminació, sinó que ha de dotar-
les d’un marc jurídic que atenga els diversos problemes que puguen
produir-se en el seu àmbit.
La finalitat d’esta llei, per tant, és establir un instrument jurídic ade-
quat i suficient que permeta a les parelles ordenar la seua convivència
en l’aspecte personal i patrimonial, quan no hagen contret matrimoni,
d’acord amb els principis d’igualtat i de no-discriminació.
Aquesta norma, que es dicta a l’empara de les competències exclu-
sives que l’article 49.1.1.a i 2.a de l’Estatut d’Autonomia de la Comu-
nitat Valenciana atorga a la Generalitat, parteix del màxim respecte a la
llibertat de les persones per a constituir una unió de les regulades per
aquesta i per a regular les seues relacions personals i patrimonials, amb
ple respecte a la seua intimitat i sense majors requisits que els neces-
saris per a garantir la seguretat jurídica tant dels qui conviuen com de
terceres persones.
El dit principi inspira tot l’articulat de la present llei, de manera que
la configuració del règim de convivència serà la que els seus membres
hagen acordat atribuir-se voluntàriament.
La llei regula les unions de fet formalitzades, en les quals els que
conviuen manifesten de forma expressa la voluntat de constituir una
Sea notorio y manifiesto a todos los ciudadanos que Les Corts han
aprobado y yo, de acuerdo con lo establecido por la Constitución y el
Estatuto de Autonomía, en nombre del rey, promulgo la siguiente ley:
PREÁMBULO
En los últimos años han aparecido, junto al matrimonio, otras for-
mas de convivencia more uxorio, cada vez más numerosas y más acep-
tadas por la sociedad, que demandan una adecuada regulación.
El hecho de que dos personas, con independencia de su sexo, convi-
van unidas por un vínculo de afectividad análoga a la conyugal, crea un
conjunto de relaciones, derechos y deberes personales y patrimoniales,
tanto entre sus miembros como con relación a terceras personas, que en
la actualidad no pueden ser desconocidos por el derecho positivo y que
merecen la protección de los poderes públicos mediante la correspon-
diente legislación.
A favor de ese reconocimiento y de esa protección se han pronuncia-
do tanto el Consejo de Europa como distintas instituciones de la Unión
Europea, mediante las siguientes disposiciones, entre otras: resolución
de 1 de octubre de 1981 de la Asamblea de Parlamentarios del Consejo
de Europa, resolución del Parlamento Europeo de 8 de febrero de 1984,
recomendación del Consejo de Europa de 7 de mayo de 1988 que pos-
tula el reconocimiento de la eficacia de los pactos y contratos entre las
personas convivientes de hecho; resolución del Parlamento Europeo de
6 de febrero de 1994 y recomendación de la Asamblea Parlamentaria del
Consejo de Europa de 26 de septiembre de 2000, entre otras.
El Consell no ha sido insensible a estas recomendaciones y en todas
sus actuaciones normativas ha defendido el principio de igualdad y de
no discriminación. Así, mediante el Decreto 250/1994, de 7 de diciem-
bre, creó el Registro de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comu-
nitat Valenciana, que fue desarrollado mediante Orden de 15 de febrero
de 1995, de la Conselleria de Administración Pública.
Especial consideración merece la Ley 1/2001, de 6 de abril, de la
Generalitat, por la que se regulan las uniones de hecho. Esta ley supuso
un paso firme y decidido del Consell para dar adecuada solución jurídi-
ca a una realidad sociológica indiscutible: el incremento de las uniones
de hecho. La ley estableció una regulación equilibradora e igualitaria,
origen de la normativa actual.
Sin embargo, no puede desconocerse que las sociedades evolucio-
nan de modo muy rápido en esta materia y por ello es obligación de los
poderes públicos dictar normas que permitan la resolución de los nuevos
problemas que puedan derivarse de esta realidad social. Por otra parte,
no es discutible tampoco que las uniones de hecho presentan actualmen-
te un elevado grado de vigencia y aceptación social, por lo que el dere-
cho no sólo debe reconocerlas y evitar situaciones de discriminación,
sino que también debe dotarles de un marco jurídico que atienda a los
diversos problemas que puedan producirse en su ámbito.
La finalidad de esta ley, por tanto, es establecer un instrumento jurí-
dico adecuado y suficiente que permita a las parejas ordenar su convi-
vencia en el aspecto personal y patrimonial, cuando no hayan contraído
matrimonio, de acuerdo con los principios de igualdad y de no discri-
minación.
Esta norma, que se dicta al amparo de las competencias exclusivas
que el artículo 49.1.1.ª y 2.ª del Estatuto de Autonomía de la Comuni-
tat Valenciana otorga a la Generalitat, parte del máximo respeto a la
libertad de las personas para constituir una unión de las reguladas por
la misma y para regular sus relaciones personales y patrimoniales, con
pleno respeto a su intimidad y sin mayores requisitos que los necesarios
para garantizar la seguridad jurídica tanto de quienes conviven como de
terceras personas.
Dicho principio inspira todo el articulado de la presente ley, de
modo que la configuración del régimen de convivencia será la que sus
miembros hayan acordado atribuirse voluntariamente.
La Ley regula las uniones de hecho formalizadas, en las cuales quie-
nes conviven manifiestan de forma expresa su voluntad de constituir
Num. 6884 / 18.10.2012
28991
