¡Descarga classicisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
TEMA 4.
A Venècia també es produeixen canvis importants i es forgen talents artístics que poden comparar per exemple amb Miquel Àngel , trobem a Tiziano per exemple. Al llarg de Quattrocento , pintura molt esclava de l’art oriental , i era una art tenyit de forts goticismes, amb molts personatges , amb un gust per la ornamentació molt evident i un gust important per la utilització de daurats etc.
Els canvis importants a la pintura de Venècia dons comencen a finals de Quattrocento per mans de la família Bellini , el patriarca el Jacopo bellini , que tindrà dos fills gentile i Giovanni gran protagonisme de la Venècia , que serà mestre de Giorgione i aquest serà mestre de Tiziano. com veurem Tiziano quan comença a aprendre pintura entra al taller de Giovanni bellini però mor i el mestre serà Giorgione, el canvi mportant en lap intura veneciana de la ma de giovani bellini pq va emparentar amb mantegna , que es el responsable de la introduccio delsm odles renaicentsites a la pionturan ordica italiana. mantegan es va cvansar en la germana de giovani bellini , aquest paretensc per bellini suposa una cosa molt important. gracies a l’arribadfa a venecia dalguns artistes important en lart del quatrocento com da vinci quan fuig de mila abansd de tornar a florencia es refugia a venecia entre 99 i 1500, pot ser bastant important , en el cas de la formacio de giorgine en la manera de tracxtar sfumatto , ombres i claroscurs, van arribar altres artistes amb el saco de roma. aquest refugi esdevindra per venecia conexie,ment de lap intura romana ,
Molt aviat , la pintura venciana al 16 sera coneguda o idcentifcada a partir dels constrasdtos de lap intura florentina , es tot añllo que no es la florentinca.
La florentina esl inia , perfil fdivbuix , contorn
I la veneciana es color , atmosdfera llum, sensualitat, descirpcio materica , de textura.
Es una visio quer ajuda a perfilar vasaria al 1550 retrat les dues escoles amb squesdtes termes la maniera florentina i la mniera veneciana. es general però no sefveix per plantejar les expecions. Com la pintura de masaccio que no cap en aquesta definicño , que queda definiat èr la llum , forts contratos entre llums i ombres. Això no servirà pel M aNGLE POST RESTAURACIO SOSTRE SIXTINA que tew una instensitat cromtatica que sen va del que va fer vasari , serveix per plantejar diferencies, pero han de ser marcades les expecipons. es cert que hi has iuna cosa que distingia la pintura venecia i la floencia
Els forlenjtins obsessionats pel model art antic , ena rquitecturap intura i escl , imitar perfeccio delsd antics , això no ho tenen els venecians.
Però en les corrts hi ha interes arqeuologista pel passat, però no es tan fort en les arts plariques. I tenen mes lliberrtat els pintors venecians , a diferencia dle que tenen els de flofrència.
Bellini el principal repsonsable dels canvis , origen mes remot en l’alta qualitat de les pordeuccions pictoriques del taller del pare i que treballa molt anmb el seu germja , pero giavini te un cami propi que el consdiera a ser el pioner de lescola veneciana del 16, la produccio es mou molt en el aquatroceento. recordme que h iha dos fasctors que intrudeix
bellin i a ala pìntura amor al paisatge , es huma , que adcaba assolint tan de protgnisme com la figura , sentit atomisferic amb molta presencia. iluminacio molt realista.
Giovanni Bellini , Oració a l’hort , 1469
Transparència del àngel ... il·luminació realitat, àngel fantasmagòric es un esperit. destaca molt de les característiques de la pintura florentina.
La segona son les figures de mig cos , no retrats. si no de la temàtica religiosa , segueix les influencies que van tenir sobre ell pintor del nord d’ Europa com Dürer , Messina etc.
Sagrada conversa. Església de Sant Zacaries. 1505 Bellini
Introdueix ell la temàtica mitològica a Venècia , a partir de l’encàrrec fet per un príncep del renaixement Alfonso d’ Este, volia crear un studiolo imitant la que tenia la seva germana Isabella , molt culte i molt aficionada a l’art, tenia una biblioteca prou interessant i havia fet pintar pel seu studiolo. Alfonso d’ Este la vol imitar , i es construeix en el passadís que comunica el palau ducal de ferrar amb antic castell una petita biblioteca que es diu camerino d’ Alabastro , es deixa així per decoració en alabastre de relleus fets per Antonia lombardo.
El que pretén es decorar l’ studiolo imitant a la germana amb escenes de la mitologia vol que les escenes fossin un recopilatori de temes ja presentat en l’antiguitat seguint de la font de Filostrat autor clàssic del s III dC que havia escrit un llibre que es imatges on descriu galeria de pintures seguint el gènere de Ekfrasis que vol dir descriure amb elegància , aquesta galeria de pintures possiblement era inventada, però es un gènere literari que va tenir fama en l’antiguitat on els literats mostraven la seva capacitat descriptiva en la descripció de les figures , moviments i diferents escenes...
Un exemple ja s’havia fet amb Botticelli que seguia amb la calumnia d’Apel·les seguia la descripció que Alberti fa del gènere literari en el seu tractat de pintura. El que vol Alfonso d’ Este possiblement aconsellat per Equicola que es un humanista important del nord d’Itàlia , encarrega a Bellini una sèrie de pintures q no acaba pq mor abans i les acaba desprès Tiziano , aquesta obra de Giovanni Bellini
El festí dels deus la retoca Tiziano
Es el comitent i no l’artista el que demana el tema mitològic , es possible que el text de Filostrat li hagués prestat Isabella a Alfonso , i a partir del text Mario Equicola elabora el programa iconogràfic i indica a bellini com ha de fer les pintures, l’obra mostra el fet de que
Sagrada Conversa
En les obres joventut ja planteja aquesta innovació , en aquesta sagrada conversa veiem un canvi important en la composició , la taula d’altar es un encàrrec fet des de Franco Veneto. veiem un escut familiar en la base del pedestal , manifesta que es una donació d’una família per la capella familiar del duomo del Beneto.
El canvi està en l’elevació de la mare de déu, entronitzada i jerarquitzada dels sants Francesc i Nicasi identificable per l’esxneya dels cavallers de Malta que te a la part esquerra. L’ espectador esta en un punt de vist elevat els sants vistos des de dalt, amplitud del camp de visió del paisatge de darrere de la mare de deu, es veu el que ha après al taller del mestre amb el protagonisme del paisatge. El que destaca molt es el valor de la llum , llum que ve de la banda dreta de l’espectador, crea reflexos metàl·lics en l’armadura de sant nicasi i provoca les ombres , treballades amb la tècnica de l’ sfumato de Leonardo.
Res a veure amb les obres de Masaccio per exemple.
El caràcter hermètic de les seves composicions es mostra molt aviat en pintures que han esdevingut grans enigmes comparables al que avui en dia es la tala de flagel·lació per exemple.
La tempesta , Galleria dell’accademia 1505
O be Giorgione es un pintor molt culte o està treballant per un grup d’intel·lectuals del nord d’Itàlia nomes així s’entén la complexitat de les seves obres la mes coneguda es la de la tempesta, es diu així per l’evidencia de la tempesta que es desencadena. Aquesta obra presenta figura femenina al centre alletant un nen , i un home que no se saps si es soldat o pastor , te diferents explicacions
Slavatore Settis diu que por ser un intent de mostrar les conseqüències del pecat original , ira divina del pecat originals , ira seria un llamp que explicaria les ruïnes de la part esquerra, explicaria també les columnes trencades ( al·legories de la mort , pecat , decadència) per tant al·ludiren al càstig del pecat original , i les conseqüències davant que les donen han de parir amb dolor i els homes han de treballar. Element femení i masculí mostrats com a conseqüències
Maurizio calvesi: pot ser complementaria. Paper que juga la humanitat dintre del cosmos , la feia en base del llamp , com atribut de júpiter , com a manifestació de la fortuna, l’atzar del
destí i el paper del destí que juguen l’element masculí i femení. Seria element femení com una Càritas romana. no com una cosa negativa com diu Settis , i l’home seria un soldat entès en aspecte mes viril de la natura masculina.
Lionello Venturi : diu que la lectura no te tema. Les columnes però sempre volen dir el càstig , i el llamp també mitologia , però desprès d’estudiar tots els elements diu que potser nomes es un exercici de virtuosisme , que no hi cap comitència ni tema ni res.
Això estaria be si no fos que hi ha moltes altres ob res que son mes incògnites ,
Laura 1506.
Es la única datada i segura de la ma de Giorgione pq darrere a pareix una nota amb la data i evidència que es Giorgio que l’elabora , qui es la dona?
La pintura es bateja amb el nom de Laura per les fulles de Llaurer imitant la Ginevra de i Benci de Leonardo de Vinci , el problema no es tant l’atribut de la planta si no la seva nuesa , cap dama noble de la vencia de l’època mostraria un pit en un retrat ni tan sols una cortesana mostraria la nuesa, seria perfectament acceptada en tema mitològica , seria indecorosa i inacceptable en una dama concreta, això mostraria que es una representació al·legòrica d’un concepte , potser dafne que el seu atribut es el llaurer, que es converteix en aquest arbre per fugir d’apol·lo i simbolitzaria a l’artista, la bellesa efímera que busquen i volen materialitzar els artistes , en el s XVII el pit va ser velat per lo impúdic que era si fos un dama.
Retrat d vella
Amb un paper que diu Col tempo ‘’ aMB EL temps’’ que seràs així , amb la mateixa ma que sosté la cartela es senyala el pit no importa la bellesa física si no l’esperit ,
Giorgione es el primer artista sotmès del renaixement a anàlisis del raig x PER INTENTAR SOLUCIONAR LA PROBLEMÀTICA de les seves pintures
Concert campestre
Problema, obra de qui? Giorgione o Tiziano?
Tiziano entra al taller de Bellini però ell te molta feina, possiblement es Giorgione qui li fa de mestre.
Aquí es veu la ma de Tiziano , es atribuïda a Giorgione per tècnica ... però es diu q les anatomies de les dones consideren que son mes pròpies de Tiziano que no de Giorgione , G fa figures femenines ,mes estilitzades , el gran problema , que representa??
Dues dones nues nimfes?? .. i al costat una home vestit que sembla contemporani i al costat un pastor mal vestit .. però vestit , no es representació mitològica , no son dones de l’època pq no es despullarien
Combinació de nu femení i tema musical molt habitual en Tiziano , que representaria aquest concert? Potser al·legoria de la mort, la musica que interpreta el jove cortesà sembla que s’ha vist interrompuda pel camperol , la música interrompuda es al·legoria de la mort sobtada , quan arriba en la joventut sobre tot , això explicaria q la dona de l’esquerra besi aigua , al·legoria , avis de la necessitat de porta vida virtuosa pq la mort et pot agafar en qualsevol moment. la manera de resoldre el paisatge, creació d’atmosfera.. les figures es fonen en el paisatge.
Venus
Molt important planteja nova iconografia de venus , venus recolzada, G i T , Marcantonio Michiel col·leccionista i literat del s XVI afirmar que ha vist fent la pintura de Giorgione però diu q el paisatge i un cupido amagat son de Tiziano quan G mor , però vasari no diu això , diu q el q acaba t es la tela , q no esta en l’original de Giorgione , i que tothom esta d’acord que esta feta per Tiziano, potser ho ha fet tot menys la venus.
El cupido es la presencia que ens identifica la figura , es una venus recostada per primer vegada. El cupido estava despert i la venus adormida , senyal que quedaria reforçat per l’arbre tallat ,de nou la mort que arriba sense avisar , el tronc tallat com un avis de mort, aquesta combinació de la venus dormida amb el cupido despert reforça el missatge amorós un cop el cupido està tapat, els perills de la consciència i la inconsciència , el somni que propicia estat favorables a l’amor , somnis eròtics.. però quan e cupido desapareix aquest pensament desapareix.
La venus púdica que es tapa amb la mà esquerra. Model que desprès inspira la venus de Tiziano
Tiziano ,
La perfecció els planteja Tiziano i te una vida molt molt llarga. Juntament amb Donatello i m a. No se sap exactament quan va néixer. Entre 1485-1490- mor al 1576 te un catàleg enorme , artistes amb origen de família amb certa nobles es de Pieve di Cadore
