

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Comentari filosòfic de Plató, pàgina 77 del llibre "Atenea" (2022). Encomanat pel professor de l'institut Samuel Gili i Gaya. Nota: 9,5/10.
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


COMENTARI FILOSÒFIC DE PLATÓ (pg 77 d’ “Atenea”) Aquest fragment va ser escrit per Plató (Atenes, 427-347 aC), en una Atenes en desenvolupament comercial i regida per una constitució democràtica. Tot i això, la rivalitat entre oligarques i demòcrates va crear un ambient de terror, causant, entre altres fets, la condemna de mort de Sòcrates l’any 399 aC. Aquest va ser mestre de Plató, influint-lo en la crítica cap als Sofistes i la seva posició relativista, i la recerca del coneixement intel·lectual. Cercant aquest, va ser influenciat per Heràclit (canvi permanent), Parmènides (veritat i teoria del ser) i Pitàgores (relació d’idees i matemàtiques, i transmissió de l’ànima). Aquesta última teoria és una de les bases per entendre el dualisme antropològic (dues parts humanes) que presenta Plató, així com el cosmològic (dos mons), l’ontològic (dues realitats) i l’epistemològic (dos graus de coneixement). Aquest fragment es troba en el quart llibre de “La República” (en els Diàlegs de Maduresa de l’autor), en la qual Plató busca la definició de justícia per tal de defensar-la davant de la injustícia i, així, aconseguir la felicitat i benestar dels ciutadans. “És temprança aquesta concòrdia, aquest acord natural entre el superior i l’inferior” Línia 8- En aquest fragment, Plató acota la definició de temprança (ser amo de si mateix), diferenciant-la del coratge (força de voluntat) i la saviesa (saber el bé sobre la totalitat), doncs aquesta ha d'estar present en l'ànima, allò que dona vida i moviment al cos, de tots aquells qui habiten una ciutat justa i, per tant, individualment també ho són. Per a que una persona sigui justa, les seves tres parts de l’ànima, la racional, la qual busca el coneixement a través de la raó, la irascible, amb la fortalesa, el coratge i el valor com a principis, i la concupiscible, la qual controla les passions, els instints i els vicis, han de conviure en equilibri i harmonia, així
com la part racional ha de governar, amb l’ajuda de la irascible, a la concupiscible. Així, segons la part de l’ànima que predomini, però, el ciutadà just serà savi si regna la racional i, per tant, governarà buscant el bé comú (qui coneix el bé, fa el bé), i serà guerrer si domina la part irascible i, per tant, defensarà la ciutat a través del coratge. “La temprança no actua així, sinó que s’estén, simplement, per tota ella, i fa cantar el mateix als més dèbils, als més forts i als mitjans” Línia 3- Però, perquè una ciutat sigui justa, tots els seus ciutadans han de ser amos de si mateixos, és a dir, han de poder autocontrolar les seves passions i, per tant, la seva part concupiscible (temprança). A més, segons l'estil de vida que el cos, la presó de l'ànima, hagi portat, aquesta esdevindrà d'una manera o una altra: la naturalesa de l'ànima pura és quedar-se al món de les idees, on es troba tot el coneixement permanent i objectiu en forma d’aquestes (influència de la veritat fixa de Parmènides); en canvi, si es vicia per no controlar la part concupiscible, aquesta ànima voldrà sempre tornar a un cos i deixarà d'importar-li la recerca d’aquest coneixement. Si, com ja s'ha dit, l'ànima busca el coneixement al món de les idees, llavors la part que ascendeix a aquest des del cos és la racional, concloent-la així com a immortal. En canvi, les parts irascible i concupiscible desapareixen quan el cos mor, sent només presents al món sensible, on es troben els objectes sensibles, còpies imperfectes i canviants de les idees (influència del canvi permanent d’Heràclit). Plató així presenta un dualisme antropològic, on l'humà està constituït de dues parts (cos i ànima), un cosmològic per a cada part (el món sensible i el de les idees), del qual se’n deriven dues realitats en un dualisme ontològic (objectes sensibles i idees). El coneixement permanent de les idees, anomenat ciència (episteme), es divideix en dos tipus: el discursiu (dianoia) i la intel·lecció (noesis), als quals