COMENTARI FILOSÒFIC DE PLATÓ (pg 77 d’ “Atenea”)
Aquest fragment va ser escrit per Plató (Atenes, 427-347 aC), en una Atenes
en desenvolupament comercial i regida per una constitució democràtica. Tot i
això, la rivalitat entre oligarques i demòcrates va crear un ambient de terror,
causant, entre altres fets, la condemna de mort de Sòcrates l’any 399 aC.
Aquest va ser mestre de Plató, influint-lo en la crítica cap als Sofistes i la seva
posició relativista, i la recerca del coneixement intel·lectual. Cercant aquest,
va ser influenciat per Heràclit (canvi permanent), Parmènides (veritat i teoria
del ser) i Pitàgores (relació d’idees i matemàtiques, i transmissió de l’ànima).
Aquesta última teoria és una de les bases per entendre el dualisme
antropològic (dues parts humanes) que presenta Plató, així com el
cosmològic (dos mons), l’ontològic (dues realitats) i l’epistemològic (dos graus
de coneixement).
Aquest fragment es troba en el quart llibre de “La República” (en els Diàlegs
de Maduresa de l’autor), en la qual Plató busca la definició de justícia per tal
de defensar-la davant de la injustícia i, així, aconseguir la felicitat i benestar
dels ciutadans.
“És temprança aquesta concòrdia, aquest
acord natural entre el superior i l’inferior”
Línia 8-9
En aquest fragment, Plató acota la definició de temprança (ser amo de si
mateix), diferenciant-la del coratge (força de voluntat) i la saviesa (saber el bé
sobre la totalitat), doncs aquesta ha d'estar present en l'ànima, allò que dona
vida i moviment al cos, de tots aquells qui habiten una ciutat justa i, per tant,
individualment també ho són.
Per a que una persona sigui justa, les seves tres parts de l’ànima, la racional,
la qual busca el coneixement a través de la raó, la irascible, amb la fortalesa,
el coratge i el valor com a principis, i la concupiscible, la qual controla les
passions, els instints i els vicis, han de conviure en equilibri i harmonia, així
