Ana Jiménez
Comentari Text de Plató PAU
—El nostre principi que deia que el qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no pas res
més, i el qui és constructor, construccions, ha resultat ser una semblança de la justícia; i, per
això, ens ha estat profitós.
—Ho sembla.
—I la justícia sembla una cosa d’aquesta mena, però no pel que fa a les accions exteriors de
l’home, sinó en relació amb l’activitat interior, de cara a l’individu en si mateix. L’home just no
permet que cap de les parts de la seva ànima faci allò que és propi de les altres, i tot posant
ordre en la seva pròpia casa, amb domini d’ell mateix i amb disciplina, està en pau amb ell
mateix, i posa les tres parts en concòrdia, ordenadament com els tres termes d’una harmonia,
el to baix, l’alt i el mitjà, i els que hi hagi encara entre aquests. Quan ho hagi enllaçat tot en un
to temperat i ple d’harmonia, i sigui una unitat i no una multiplicitat, aleshores podrà fer allò
que li calgui fer, ja sigui treballar per enriquir-se, o tenir cura del seu cos, o actuar en política.
En tots aquests afers anomenarà justa i bona l’acció que produeix i conserva aquest estat de
l’ànima, i anomenarà saviesa el saber que inspira aquesta acció; contràriament, anomenarà
injusta l’acció que destrueix aquest estat, i ignorància l’opinió que inspira aquesta acció.
—Tens tota la raó, Sòcrates —va dir ell.
—D’acord —vaig dir—; crec que no es diria que mentim si afirmem que hem descobert l’home
just i la ciutat justa i la justícia que hi ha en ells.
Plató. La República, llibre IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi
apareixen relacionades.
Comença el text explicant el principi on ell deia que si una persona de naturalesa és sabater
haurà de fer sabates i que és constructor haurà de fer construccions. Acaba dient que aquest
principi és una semblança a la justícia i és profitós per a la ciutat. En el següent paràgraf
comença dient què una persona no és sabater perquè faci sabates sinó que el fet de ser
sabater ja ve determinat en l’essència de la persona, osigui l’ànima. Una persona justa que ha
nascut com a sabater farà sabates, ja que ha aconseguit una harmonia amb totes les seves
parts de la seva ànima; en canvi si trenques aquest estat d’harmonia i fas un paper dins de la
ciutat que no et correspon seràs considerat una persona injusta.
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el
text les expressions següents:
a) «accions exteriors de l’home» són les accions o feines que fa l’home amb el cos
b) «la seva pròpia casa» és la tripartició de l’ànima i com hem de posar ordre perquè estiguin
en harmonia.
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de Plató per a afirmar-la: «hem
descobert l’home just i la ciutat justa». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del
pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.
L’antropologia de Plató està influenciada per els pitagòrics (el dualisme antropològic, la
reminiscència i la reencarnació) i per els presocràtics amb el principi de vida que ell creia que
era l’ànima. Aquesta ànima és una tripartició, és a dir està dividida en tres parts: l’ànima
racional que és la seu del pensament i la raó, l’ànima irascible que és la seu dels impulsos i
desitjos, i per últim tenim l’ànima concupiscible que és la seu de la supervivència com poden
ser accions com alimentar-se o reproduir-se. Amb aquesta tripartició de l’ànima, Plató ens
