Mar Bosch
En el primer text Jeremy Bentham, filòsof i pensador angles, pare de l’utilitarisme. Ens
parla de la possibilitat de que hi hagués una forma de controlar-ho tot de tenir el poder
de decidir sobre una sèrie de persones, de controlar les seves accions, impressions... i
ens ho compara amb la educació, i ens diu que l’educació es el resultat de totes les
circumstàncies en les quals un nen es veu, es a dir que de la forma la qual et van educar
de petit i els conceptes que t van ensenyar, després de gran seràs d’una manera o d’una
altre.
Bentham també en proposa en concepte de panòptic, una casa penitenciaria, que consta
de dos edificis encaixat un dins de l’altre, en forma circular. Un dels edificis estava
dividit en cel·les que donen al exterior i interior i la torre central on hi ha un inspector
que tenia una visió completa a tot el que passava a les cel·les. La clau del panòptic es
que els presos estiguin sota el camp de visió de l’inspector, sense que sàpiguen si en
aquell moment estan sent observats o no.
En el segon text segons ens explica Michel Foucault, el concepte de panòptic no només
es per presons sinó que ho expandeix a altres instal·lacions com les escoles o industries.
Per tant en aquest sentit el panòptic es va convertir en una tècnica de control. Per tant a
dins d’aquestes cel·les segons Foucault hi pot haver presoners condenats per delictes,
com nens fent classe o obrers fabricant algú.
• Panòptic: construcció arquitectònica, la qual el seu disseny permet observar la
totalitat de la seva superfície interior des d’un únic punt.
• Llibertat: poder per el que vols sense que ningú tu prohibeixi.
La llibertat social es la imatge de llibertat que ens fan creure que tenim, es a dir la
llibertat que tenim d’estar al carrer quan vulguem i a fer el que vulguem dintre d’uns
límits i seguint una conducta. Per tant, nosaltres tenim la llibertat de fer el que vulguem
però la societat sempre tindrà el dret a intervenir i sancionar si les coses no funcionen o
si no els fem com son indicades.
La llibertat es una paraula molt relativa, ja que cada persona pot tenir un concepte
diferent de llibertat. Es sol dir que som lliures, però realment si fóssim lliures en una
totalitat tindríem el dret de fer el que volguéssim, sense sofrir cap repercussió per les
nostres accions. Però amb el temps la societat ha anat introduint uns controls, com les
lleis que ens treuen el dret a tenir una llibertat total. Per tant el dret a llibertat que tenim
com a ciutadans acaba perdent el valor de la paraula i s’apropa més al control que
exerceix la llei i societat cap a nosaltres. En la meva opinió, es que no vivim en total
llibertat, però ens volen fer creure que si, es a dir que vivim controlats indirectament, ja
que, els nostres actes tenen unes conseqüències que si visquéssim en llibertat total no
tindríem.
