Literatura Catalana Núria Rosique Serrano
L’ALEGRIA QUE PASSA – SANTIAGO RUSIÑOL (COMENTARI 3)
Aquest fragment pertany a l’escena cinquena de l’obra “L’Alegria que passa” de
Santiago Rusiñol, després de la intervenció d’alguns personatges del poble i de
descriure com era la vida en aquest lloc. Aquesta escena mostrarà un abans i
un després en l’obra i donarà inici al conflicte principal. “L’Alegria que passa” és
de temàtica modernista, corrent ideològic i artístic de finals del segle XIX i
principis del XX, on l’enfrontament entre l’artista i la societat és el tema clau. En
aquesta escena, aquesta temàtica es centra en l’arribada d’aquests artistes que
trenquen amb la monotonia del poble.
Es tracta d’un fragment unitari ja que només hi ha una intervenció, la del Clown,
i és la seva presentació, quan arriba al poble de Joanet. El fragment comença
amb l’arribada sobtada d’aquest carro on viatgen els artistes, entre ells, el
Clown, personatge que representa l’artista modernista, messiànic i orgullós.
Comença el seu discurs cridant l’atenció del poble i anomenant que “l’alegria ja
s’apropa”, permetent que aquesta cita es compari amb el títol de l’obra, volent
referir-se a que els artistes ja han arribat. Explica que són viatgers, un circ
ambulant, i deixa en evidència el nivell cultural del poble dient: “venim d’uns
pobles que no els volem nombrar perquè tampoc els sabríeu”, fent així
referencia a que els ciutadans, representatius de la societat, són gent inculta i
mostrant-se a ell com a superior, en valors i coneixements, a la resta. Un altre
exemple d’aquesta superioritat és quan comenta sobre la “arca de la
nigromància”, fent-se veure com un personatge a qui han de respectar i veure
com un superior. També parla sobre el que han anat a fer allà, afegeix: “no
demanem caritat” i, amb aquesta cita es deixa veure l’actitud de l’artista i els
seus objectius, no volen els diners que no són donats amb humilitat i
honradesa, es desentenen dels valors regits pels béns materials. Aquesta
aparició dels firaires i les seves excentricitats capten l’atenció del poble i en
especial la del Joanet, al ser un jove que ha estat en contacte amb la ciutat i al
ser lector, provoquen una certa curiositat cap a aquests artistes y la vida que
presenten. Des d’un inici és pot veure quina serà la reacció de la gent del poble
cap a aquets personatges i la mala relació entre ells: “Noi, que no tirem
pinyols”.
