L'ALEGRIA QUE PASSA EJERCICIOS, Ejercicios de Literatura Universal

¡Descarga L'ALEGRIA QUE PASSA EJERCICIOS y más Ejercicios en PDF de Literatura Universal solo en Docsity!

El gust per la lectura

L’alegria que passa

Santiago Rusiñol

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament MONTSERRAT CORRIUS I COLL CARME VILÀ I COMAJOAN

I. SANTIAGO RUSIÑOL, ARTISTA

Santiago Rusiñol va ser un artista “amb la paraula, el pinzell i la ploma”, perquè a més de la literatura, va conrear la pintura –activitat que considerava la seva principal ocupació. També va ser col·leccionista, el descobridor d’El Greco a la península ibèrica, orador brillant, cantant improvisat en gresques nocturnes, actor ocasional, etc. A diferència d’alguns altres artistes contemporanis, era molt popular a la seva època, i tant ja en vida com després de mort se li han atribuït moltes facècies.

1. ENTORN I VIDA

EXERCICI 1 Busqueu informació sobre els anys en què va viure Santiago Rusiñol (1861-1931). Després, resoleu el test següent:

1. L’època en què va viure Santiago Rusiñol va ser una època... □ de gran inestabilitat social i política (guerres, vagues, canvis de govern...). □ de molta pau social i política (amb governs que es mantenien durant anys). □ sense guerres, ni a nivell nacional ni internacional.
2. Durant els anys en què va viure Santiago Rusiñol a Espanya hi va haver... □ sempre un rei o una reina com a caps d’estat. □ sempre un president de república o un dictador com a cap d’estat. □ períodes amb monarquia, períodes de república i períodes de dictadura.
3. Quins canvis socials va provocar la Revolució Industrial a Catalunya? □ L’enfortiment de la pagesia (a causa de la fil·loxera) i l’afebliment de la burgesia. □ La consolidació definitiva del proletariat, la desaparició total de la noblesa i l’afebliment de la burgesia. □ L’aparició d’una nova classe social, el proletariat, i l’enfortiment de la burgesia, la nova classe hegemònica.
4. Quin esdeveniment de l’any 1879 va suposar una crisi en el camp català? □ L’arribada de la pesta comuna que va afectar els porcs. □ L’arribada de la fil·loxera (una plaga de les vinyes). □ L’arribada de la pesta comuna que va afectar les vaques.
5. Quins moviments culturals van ser més importants a Catalunya a l’època de Santiago Rusiñol? □ El modernisme i el noucentisme. □ El romanticisme i el costumisme. □ El romanticisme i el noucentisme.
6. Quins dels personatges següents van ser contemporanis de Rusiñol? □ Joanot Martorell, Bernat Metge i sant Vicent Ferrer. □ Carles Riba, Josep Tarradellas i Armand de Fluvià. □ Enric Prat de la Riba, Pompeu Fabra i Narcís Oller.

I. L’ANÀLISI ESTRUCTURAL

1. L’ESTRUCTURA Els autors teatrals organitzen les seves obres de diferents maneres, però normalment les fragmenten en parts seguint una estructura determinada que dóna sentit de totalitat al text. Tradicionalment, aquestes parts són actes o escenes. EXERCICI 4. Santiago Rusiñol indica que L’alegria que passa és un Quadro líric en un acte , amb una voluntat clara de definir, ja en el subtítol, l’estructura de la peça teatral: a) Expliqueu què és un quadre en sentit teatral i quines característiques té. b) Com podem definir un quadre líric? L’estructura clàssica d’una obra de teatre està organitzada de manera que segueixi les tres divisions habituals del relat (presentació, nus i desenllaç): EXERCICI 5. Comproveu si L’alegria que passa s’ajusta a aquesta organització i anoteu les escenes que corresponen a cadascuna de les parts següents: Divisions del relat Escenes Presentació dels elements dramàtics Nus Desenllaç del conflicte Aquesta obra ha estat qualificada de simbolista per diversos motius: la concepció simbòlica d’accions i personatges, la plasmació dels estats d’ànims dels personatges, el recorregut temporal, l’estació de l’any en què se situa l’acció, etc. 2. EL TEXT TEATRAL En una peça teatral podem distingir dos tipus de text: un de format per l’intercanvi verbal dels personatges i un altre, per les indicacions escèniques que dóna l’autor. El diàleg és el tipus de text que caracteritza el gènere teatral. Generalment, un personatge s’adreça a un o a diversos personatges en un torn successiu d’intervenció i rèplica, que simula, normalment, una conversa; per tant, hi ha un emissor i un o diversos receptors. De vegades, s’utilitza un altre tipus de text: el monòleg, en què un personatge parla amb si mateix en una mena de diàleg interioritzat, o parla només ell durant un període de temps per expressar opinions o raonaments sobre aspectes clau de la seva experiència. En cap cas, però, no espera rebre cap resposta. EXERCICI 6. A. Busqueu un monòleg a les escenes III, V i X. B. Consulteu en un diccionari de termes literaris el concepte de soliloqui. Feu-ne una definició i indiqueu què diferencia el soliloqui del monòleg. Expliqueu si podem considerar soliloquis els monòlegs que heu buscat a l’exercici 4.

L’altre tipus de text que caracteritza el gènere teatral són les acotacions o didascàlies. Els tipus d’acotacions varien segons les èpoques històriques i els autors. Uns autors les elaboren d’una forma més literària i alguns altres, d’una forma més funcional (segons si el text ha de ser llegit o ha de ser representat): EXERCICI 7. A més de les acotacions inicials o centrals apareixen, enmig dels diàlegs, acotacions entre parèntesis i en cursiva. Expliqueu quin és l’objectiu d’aquesta mena d’indicacions. EXERCICI 8. L'alegria que passa conté molts elements dramàtics i molts elements poètics. A més a més dels elements poètics infiltrats en els diàlegs, podem apreciar una mostra de composició poètica plena d’elements simbòlics: la cançó de la Zaira (escena IX). Busqueu-hi totes les referències estètiques i ideològiques i assenyaleu les paraules clau que defineixen la concepció estètica de Rusiñol a l’època de L’alegria que passa.

3. EL RITME Tota acció dramàtica ha de tenir un ritme, amb més o menys fluctuacions, el qual fa avançar l’acció. Aquest ritme el marca, bàsicament, el diàleg , tant si fem la lectura de l’obra com si la veiem representada, tot i que es fa més visible amb l’actuació dels actors. En les obres en què hi ha acompanyament musical, també la música i les intervencions corals contribueixen a alentir o accelerar l’acció. 4. EL TEMPS I L’ESPAI Les obres teatrals tenen dues temporalitats diferents: el temps de la representació i el temps de la història. Per indicar el temps de la història, l’autor fa servir unes indicacions temporals, tant en les acotacions com en els diàlegs dels personatges, que permeten situar l’espectador (o el lector) en el temps imaginari que passa l’acció: EXERCICI 9. Busqueu totes les referències temporals de l’obra i digueu el temps exacte que dura l’acció. Expliqueu si el temps de la representació, és a dir, el temps real viscut pels espectadors, coincideix amb el temps de la història. Els dramaturgs clàssics propugnaven la regla de les tres unitats: de temps, de lloc i d’acció. EXERCICI 10. Extraieu d’una enciclopèdia o d’un manual de teatre el màxim d’informació sobre aquesta regla i contesteu les preguntes següents: a) Què entenem per: ● unitat de temps: ● unitat d’acció: ● unitat de lloc: b) Exposeu la vostra opinió sobre si la regla de les tres unitats és respectada en L’alegria que passa i expliqueu els motius pels quals l’autor la deu haver utilitzat o no.

2. ELS PERSONATGES Els personatges de L’alegria que passa són el mitjà que utilitza l’autor per presentar l’oposició entre els dos mons exposats anteriorment (el de la Poesia i el de la Prosa ). EXERCICI 15. Digueu quins personatges són els més representatius de cada grup i expliqueu per què els hi considereu. EXERCICI 16. Els habitants del poble manifesten contínuament una abúlia exagerada. Quin és el personatge que analitza aquesta abúlia i com s’erigeix en defensor de la mandra? EXERCICI 17. Tampoc no hi falten les al·lusions al son etern. Busqueu a l’acotació inicial un element recurrent de la mort (que ja avança, segons paraules d’en Joanet, aquesta mort en vida que arrosseguen tots els habitants del poble). EXERCICI 18. Aquests habitants no es plantegen fugir de la seva vida monòtona i grisa, a excepció d’en Joanet , personatge amb una certa formació cultural i que ha passat temporades fora del poble. Expliqueu què representa per a ell la ciutat i què representa el poble. EXERCICI 19. Una altra de les característiques dels habitants del poble és la seva visió materialista de la vida , però hi ha un personatge que és l’encarregat de transmetre-ho. Digueu de quin personatge es tracta i de quina manera manifesta el seu materialisme. El Clown i la Zaira , en les converses respectives, fan trontollar les idees que en Joanet té sobre la llibertat. La marginació que pateix l’artista es manifesta en la misèria que mostren els come- diants. Aquests són conscients que porten una existència dura i, malgrat això, idealitzen la seva existència lliure i no donen cap importància als béns materials ni al benestar personal. EXERCICI 20. Expliqueu si la duresa de la vida bohèmia afecta per igual la Zaira i elClown. Una de les característiques del decadentisme és la imprecisió amb què es tracten determinades qüestions. Les coses no es diuen explícitament, sinó que se suggereixen i és el lector, o l’espectador, qui les acaba d’interpretar. EXERCICI 21. a) Doneu la vostra opinió sobre el tipus de vincle sentimental que s’estableix entre en Joanet i la Zaira. b) Els dos personatges es planyen de la seva situació personal al final de l’escena VII. Fixeu-vos en el lirisme amb què es comuniquen els seus sentiments i indiqueu les metàfores utilitzades per mostrar la seva insatisfacció. EXERCICI 22. Una altra forma de simbolisme l’apreciem en el nom dels personatges (bàsicament els principals però també els secundaris), que adquireixen, en alguns casos, una gran força simbòlica. Indiqueu els noms d’aquests personatges seguint els criteris següents i aventureu una hipòtesi que n’expliqui la utilització: Nom Hipòtesi Personatge amb nom exòtic

Personatges anomenats per la professió que realitzen Personatges que sempre són anomenats amb el diminutiu Personatges anomenats per la seva manera d’actuar La majoria de personatges es comparen o són comparats amb diferents animals, com ara un cocodril (p. 48), una granota (p. 60), un gall (p. 61), una vedella (p. 61), un burro (p. 69), una òliba (p. 69), etc. Hi ha, però, un seguit de comparacions amb uns animals que presenten unes característiques físiques determinades i que la literatura, des de l’antiguitat, ha relacionat amb una idea molt concreta. Llegiu les mostres que teniu: Personatges Comparacions amb animals Cop-de-puny (^) Clown : [...] veuran que si no l’inquieten, és manso com un moltó. ( p. 60 ) Clown (^) Clown : Això és néixer com una llavor perduda, com un gra de blat que ha caigut del sac d’un carro i que els pardals no han volgut. (p. 63) [...] i jo anant amunt i avall, lo mateix que una oreneta. (p. 65) Joanet (^) Clown : Company, teniu ja l’esquena dura perquè us surti la ploma: tot lo més, borrissol de colomí. (p. 66) Joanet: [...] esperaré la vellesa, lo mateix que un cocodrilo de poble. (p. 49) [...] Per què no he de viure com els altres, pasturant el meu destí, com aquests moltons que em volten? (p. 51) Zaira (^) Clown : És cantant de carretera, lo mateix que les cigales. [...] Vinguin, companys a sentir-la, que és l’aucell que alegra la nostra gàbia. (p. 60 ) [...] cantarà la cançó del nostre ofici, les cobles de la nostra carrera, el cant d’un aucell molt blanc, que s’assembla molt a una oca, a l’aucell que en diuen cigne i que sols canta una vegada. (p. 77) Joanet : Per què parlar-me d’estimar l’esclavitud, vostè, que em sembla l’aucell de l’aire, no ho entenc. (p. 67) La miro com si fos una falcia que passa i que no sé què senyala. (p. 68) ¿ I qui li diu que no és vostè qui m’ha fet néixer aquest somni de córrer terres enllà, com parella d’orenetes? (p. 70) Zaira i Joanet (^) Cop-de-puny : Molt bé! Continueu, coloms de carro! (p. 72) Ja heu vist que l’autor se serveix dels personatges per mostrar l’oposició entre el món de la Prosa i el de la Poesia i, per tant, crea uns personatges paradigmàtics d’aquests mons. Uns els planteja de forma positiva i uns altres de forma negativa.

L’oposició que manifesten entre si determinats personatges simbolitza també l’antagonisme entre les dues col·lectivitats que representen. L’antagonisme anterior esclata al final de l’escena IX. Fixeu-vos en els insults que es llancen el Clown i l’Alcalde, convertits en representants de la Poesia i la Prosa.

IV. LA TÈCNICA ESCENOGRÀFICA

V VI VII VIII IX X Escolteu la música al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=qEiEeYWr8pQ Partitures de l’obra: https://issuu.com/estevemolero/docs/mu_siques_de_l_alegria_que_passa EXERCICI 25. Fixeu-vos que hi ha escenes en què l’absència de música és total. Expliqueu com rep l’espectador aquest silenci i, lògicament, sobre què centra la seva atenció. Una bona part de les peces musicals que apareixen en L’alegria que passa són cançons i, per tant, la seva lletra serveix per a reforçar el contingut de l’obra. Llegiu la cançó que canten els ferrers (escena IV) i relacioneu-la amb l’aire d’ensopiment i mandra que es respira entre els habitants del poble.

V. ELS ASPECTES LINGÜÍSTICS

1. TRETS PROPIS DEL REGISTRE COL·LOQUIAL

Quan Santiago Rusiñol va escriure L’alegria que passa encara no existia la normativa gramatical derivada de les “ Normes ortogràfiques ” de 1913 i de totes les actuacions posteriors de Pompeu Fabra i de l’Institut d’Estudis Catalans. Les edicions que llegim ara ja estan adaptades a la normativa actual, però encara podem veure-hi trets del català prenormatiu o bé trets característics de la llengua oral de final del segle XIX. A final del segle XIX bona part de la població catalana no sabia parlar castellà o bé parlava castellà amb interferències fonètiques i sintàctiques del català. EXERCICI 26. Llegiu la cançó Tú eres la flor (p. 45) i responeu les preguntes següents: a) Els catalanoparlants no sabien pronunciar el so [X] (el de la j del castellà), inexistent en català, i pronunciaven el so [k], el més semblant a [X] (com demostra el fet que la paraula castellana ‘ majo’ hagi esdevingut ‘ maco’ en català). Busqueu quin mot de la cançó reflecteix aquest fenomen. b) Fa un segle, els catalanoparlants de zones del català central, en què no existeix el so de a i e àtones, pronunciaven les as i les es àtones del castellà com a vocals neutres, per la qual cosa les transcrivien de vegades amb a. Busqueu els mots de la cançó en què es manifesta aquest fenomen. c) Com que en català no existeix el so [θ] (el de la c i la z de cereza ), els catalanoparlants solien pronunciar-lo amb [s] –com també es fa en molts dialectes del

castellà. Per ultracorrecció, de vegades els catalanoparlants pronunciaven [z], en canvi, quan hauria calgut pronunciar [s]. Busqueu en la cançó un exemple d’un d’aquests fenòmens. En L’alegria que passa també trobem mots modificats respecte de la forma normativa que reflecteixen altres pronúncies col·loquials , ben habituals en el català del segle XIX i, fins i tot,actualment. Vegeu-ne exemples: arcalde, gènit, mentres, pilans, arcoves, istiu, dugues, recreiu, pendre En aquesta obra de teatre també hi trobem dialectalismes , com ara coça (p. 59) i requisits (p. 60), propis (no pas exclusius, però) de la plana de Vic –d’on era originària la família paterna de Rusiñol. També apareix sovint a l’obra l’anomenat article neutre castellanitzant ( lo ), que pot tenir dos valors: com a article pròpiament dit (per exemple, lo mateix ) i com a intensificador (com en Reparin lo difícil que és ). Fixeu-vos de quin tipus són els lo que apareixen en la penúltima intervenció del Clown (p.78). EXERCICI 27. Escriviu les formes normatives que corresponen al li o l’hi de les oracions següents (tot i que totes es poden pronunciar col·loquialment com a [li]): ●I què en trauria, de dir-li? (p.67) ●I què en trauria, de dir-? ● Vostè em sembla noble, i, a vostè, l’hi agraeixo. (p. 68) ● Vostè em sembla noble, i, a vostè,______ agraeixo. Els tractaments (de tu, de vós i de vostè) que apareixen en L’alegria que passa s’adeqüen perfectament als costums de l’època en què es va escriure aquesta obra. EXERCICI 28. Respon les preguntes: a) Com es tracten en Joanet i l’Agneta (escena III)? Com es tracten, en canvi, en Joanet i la Zaira? (escena VII) Per què creieu que hi ha aquesta diferència? b) Com tracta la dona d’en Tòfol el seu marit (p. 50)? Queda explícit com tracta en Tòfol la seva dona? Com creieu que la tracta? c) Quin tractament empra l’Alcalde quan s’adreça al seu fill, en Joanet (p. 55)? Quin tractament empraria en Joanet en parlar amb el seu pare? d) Quin tractament empra el Clown quan comença dient “Escolteu amb atenció, ciutadans d’aquest poble” (p. 56). I, després, com continua? EXERCICI 29. Relacioneu els tractaments amb les característiques dels receptors, segons que es desprèn de L’alegria que passa : tu Una persona molt coneguda a qui es professa respecte (de qualsevol sexe) o una persona poc coneguda del mateix nivell jeràrquic i del mateix sexe. vós Una persona d’un nivell jeràrquic superior o una persona del mateix nivell jeràrquic poc coneguda i de sexe diferent. vostè Una altra persona d’un nivell jeràrquic inferior (com ara un pare al seu fill) o del mateix nivell jeràrquic molt coneguda (per exemple, el cònjuge).

a) Digueu si els fragments següents us semblen col·loquials o literaris i expliqueu per què els hi considereu:

• Se’m fa molsa... a les frontisses. (p.46)
• [...] la tinta t’ennegreix tot el rebost de la vida. (p.48)
• [...] l’enterro de les meves il·lusions. (p.51)
• [...] sembla que porto un vestit folrat de reixa que m’empresona per fora. (p.66)
• Sóc com aqueixes parets, dur i matusser, sense ratlles ni dibuixos. (p.68)
• Acluqui les il·lusions. (p.69) Les figures literàries semàntiques en boca d’en Joanet i la Zaira (metàfores, comparacions, etc.) a l’escena VII normalment estan interrelacionades i, per tant, podem considerar que són al·legories: EXERCICI 32. Repasseu tots els fragments dels diàlegs entre en Joanet i la Zaira (escena VII) que remetin a l’al·legoria dels ocells, i busqueu-hi contrastos (per exemple, per a la Zaira viure en un lloc fix és “tenir un niu” i per a en Joanet és “estar en una gàbia”). Al final de l’escena VI ja comença a aparèixer aquesta metàfora continuada “ocell- Joanet”, i el Clown la clou amb una intervenció irònica. Copieu aquesta intervenció.

V. L’ALEGRIA QUE PASSA , PARADIGMA DEL

MODERNISME

LES RELACIONS ARTISTA-SOCIETAT

Els intel·lectuals modernistes consideraven l’artista com un ésser marginat en una societat materialista que el rebutja perquè no entén el seu art i, per tant, s’ignoren mútuament. Santiago Rusiñol va escriure diverses peces teatrals on tracta les relaciones artista-societat o Poesia-Prosa. En L’alegria que passa no fou la primera vegada que Santiago Rusiñol va plantejar el paper del nou artista dins la societat. Un precedent el podem trobar en el poema en prosa Els caminants de la terra , on recrea el mite del jueu errant. Llegiu-ne el fragment que us reproduïm a continuació i busqueu, almenys, cinc semblances amb l’arribada que fan al poble els saltimbanquis i les confidències entre en Joanet i el Clown o la Zaira: Cor de gimnastes i pallassos Som elS joglars del poble, pasturant pel camí les engrunes dels pobres. Disfressats amb retalls de la misèria dels altres sargides a sobre nostre; nascuts anant pel món; formada nostra parla de l’escòria de paraules pertot arreu recollides,seguimtambélapolsosacarretera.Nostramissióésferriure,inoensqueda ni una arruga d’alegria! Tenim de divertir al poble, amagant el sofriment darrera d’una rialla; tenim de pidolar amb ganyotes que inspirin el goig de viure. No podem demanar la pietat que mereixem, perquè els homes no s’allunyin de prop nostre. Caminar és nostre ofici, arrossegar la tristesa per les planes, i amagar les misèries, per presentar-nos riallers a les tristes arenes i seguir caminant. Ombra, no ens deixis, que no podem aturar-nos!

S. Rusiñol, Obres completes , I (p. 47) La irreconciliabilitat entre el món de la poesia i el món de la prosa també es desenvolupa a l’obra Cigales i formigues. Llegiu el text següent, que hi pertany, i busqueu semblances entre aquesta obra i L’alegria que passa : Desperteu-vos i demaneu amb el cor que la terra sia bressol de somnis de poesia; que l’art ens empari i ens il·lusioni la vida: que les cançons ens deixondeixin i que tingueu set d’amor, i que l’esperit ens guiï vers el camí de la glòria. Tingueu fe en la poesia, que ens darà calor a l’ànima, quan tinguem fred en els ossos; beneirà l’alegria i endolcirà la tristesa. La poesia és la fe purificada, i tot ho alcançareu amb ella, que tots els miracles de l’home els ha fet la poesia. S. Rusiñol, Obres completes , I (p. 456-457) EXERCICI 32. Les relacions entre artista i societat adquireixen un rumb diferent a L’auca del senyor Esteve , l’última obra que planteja aquesta temàtica segons els crítics. Busqueu informació sobre aquesta obra i expliqueu com s’hi resol el conflicte entre l’artista i la societat.