¡Descarga COMENTARI PS 16 - 17 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
COMENTARI “FRANKENSTEIN EDUCADOR”
Al plantejament del llibre, Philippe Meirieu ens presenta el greu problema al que s’enfronta l’educació: la frustrada cerca per part de molts educadors en “confeccionar un subjecte sumant coneixements”. L’autor relaciona aquesta perspectiva pedagògica amb el famós mite de Frankenstein. Sosté que la fabricació d’un home (que és el que intenta Victor Frankenstein, personatge fictici creat per Mary Shelly) no és diferència gaire del que fa la pedagogia tradicional actualment.
L’autor contraposa la figura de Victor Frankenstein amb la de Jean Jacques Rousseau. Victor Frankenstein és un científic que té una enorme confiança dipositada en el progres de la tècnica i de l’evolució humana. En canvi, Rousseau, creia que els avanços científics augmenten la desigualtat i la violència entre els homes. Aquest últim, va tenir una gran influència en el desenvolupament del pensament educatiu de la seva ciutat.
Meirieu a través del mite de Frankenstein planteja el problema bàsic de l’educació. Tot educador ha de transmetre el que consideri necessari per al desenvolupament de la persona. L’educador, encara que depèn de l’educació, és veu repercutit per el poder que es vol exercir sobre ell. En definitiva, es resisteix a que es vulgui “fer alguna cosa” amb ell. Al llarg del text s’intentarà cerca la resposta aquesta problemàtica sobre com educar sense cometre els errors que comet Victor Frankenstein.
El text planteja que ningú és capaç de donar-se la vida a si mateix, i el mateix passa amb la identitat. Aquesta, es construeix a partir de la nostra introducció al món, el qual ja existia abans del nostre naixement i seguirà existint un cop haguem mort. Som introduïts en ell a través dels adults que ens eduquen.
Podem identificar dues capacitats en l’home: la capacitat d’aprenentatge i la capacitat d’escollir. L’esser humà és caracteritza per una dependència extrema; necessita que l’ajudin a estabilitzar progressivament les seves capacitats mentals (que l’ajuden a mantenir-se en el món) , necessita ser educat (aquesta educació no el determina com a individu, ja que és un esser lliure). En aquests aspectes és diferència l’home del animal.
Meirieu, posa èmfasi en l’idea de que educar no es simplement desenvolupar una intel·ligència que et capaciti per resoldre problemes, sinó que també consisteix en desenvolupar una intel·ligència històrica capaç de discernir en quines herències culturals està inscrit un mateix. Aquest aspecte de l’educació es molt important, perquè si l’ignorem caurem eternament en l’error i és més, no comprendrem les raons per les quals es un error. En conclusió, educar és la introducció a la cultura.
L’autor, recalca la importància que li donem actualment a l’educació com a fita de futur, i en conseqüència, la importància del rol de l’educador. L’educador ha d’allunyar-se del determinisme i el fatalisme, i ha de ser optimista (respecta a les seves tasques i creure en les possibilitats del individu al que estàs educant). Llavors, l’educador pot considerar al individu al que educa com el seu propi mèrit.
Al llarg del llibre, ens trobem una comparació entre el relat de Pigmalión i una contradicció que sorgeix sovint en la tasca educativa: L’educador no es conforma amb que l’individu sigui un subjecte passiu, sinó que, busca que sigui una persona lliure. I a la vegada, amb aquesta llibertat sigui agraïda la seva tasca com a educador.
Un altra comparació que ens trobem és la que fa amb el relat de Pinotxo. Per un costat remarca com els educadors en la realització de la tasca de buscar el bé per a les persones a les que eduquen, aquests (els educadors) deixen de banda els interessos del individu. Quan l’educat no sap situar-se en el jo, aquest guiarà el seu camí a partir dels interessos de d’altres o a través d’impulsos (seus); en canvi quan l’individu sap situar-se en el jo, és quan exerceix la seva pròpia voluntat, madura i capaç de realitzar un gest que no ha fet mai, per tant no el sap fer, però, ha de fer-lo per aprendre.
Tant un relat com l’altre, són utilitzats amb una mateixa fita: fabricar allò que es considera humà. El Golem, és tot l’oposat, el que es pretén amb la seva creació és fabricar un servidor. Tant mateix, com deia Hegel els esclaus no és deixen dominar fàcilment, per d’altra banda “l’amo” vol ser reconegut lliurement per el seu esclau, es qual és incapaç de fer-ho per la mateixa dependència que els uneix. De la mateixa manera passa amb l’educador i l’educat. L’educador vol que l’educat reconegui la seva tasca i la comparteixi lliurement.
d’educació com a mètode de fabricació. D’aquesta manera, l’educat serà capaç de construir-se a si mateix com a subjecte en el món.
Meirieu, ens convida a deixar a una banda els utopismes, el racionalisme i la irracionalitat (on és pretén que tot sigui explicat). Sosté que l’escola real, això com la vida, no pot preveure’s i té una mirada positiva sobre el fet de que, ens convida a deixar a una banda els intents d’extingir l’imprevist i començar a observar-lo amb curiositat i a no deixar de interrogar-nos a nosaltres mateixos cobre les nostres pròpies decisions.
Per finalitzar, l’autor argumenta la possibilitat de posar en pràctica les teories de la pedagogia de les condicions, segons aquesta, l’individu ha de fer el procés d’aprenentatge lliurement, dins d’un context el·laborat i controlar per l’educador. L’educador té la funció d’actuar sobre les condicions però no sobre l’educat.
En conclusió, l’autor valora la proposta que fa la pedagogia diferenciada. No existeix un grup homogeni, cada individu presenta unes característiques que el diferencien dels altres i l’educació s’ha de realitzar en funció de les característiques de cada subjecte.
Cal remarcar que, educar en llibertat no es sinònim de lliure albir, sinó treballar per buscar la responsabilitat dels seus actes.
Meirieu sosté que la principal tasca que té l’escola és compartir la cultura. Els individus busquen respostes als seus interrogants a través de l’educació. L’educador, per tant, és el mediador o l’encarregat de transmetre la cultura.
