globalitzaciól, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga globalitzaciól y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

CATALUNYA | ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT INS 5.1. La globalització de economia 5.1.1. economia global Alles darreres decades del segle xx es van produir una série de fenómens socialsieconómics que transformaren de manera profunda lorganització del món. Aquests fenómens van ser, fonamentalment, laparició de lanomenada societat postindustrial i la globalització de leconomia. La societat postindustrial Des de la Revolució Industrial fins a mitjan segle xx, gairebé tota la indús- tria mundial es localitzava als paisos anomenats desenvolupats. En aque- lla época, les expressions paisos industrialitzats i paisos desenvolupats po- dien considerar-se sinónimes. Amb l'aparició de noves tecnologies, com ara la informática, la tele- mática o la robótica, els sistemes de producció van anar canviant i deixa de ser tan necessari dominar la indústria tradicional per tenir el control de economia. En canvi, les tecnologies punta i els sistemes de transmissió d'informació van esdevenir cabdals a ' hora d'assolir poder económic. Així sarribá a la societat postindustrial actual. En aquesta societat ja no cal que el món desenvolupat tingui les indús- tries, especialment les manufactureres, al seu territori. Ben al contrari, portar les fabriques a paisos poc desenvolupats pot ser un bon negoci, a més d'una manera de treure's de sobre problemes laborals i activitats con- taminants. Tot plegat ens ha dut a lactual sistema económic, caracteritzat per la fragmentació i la deslocalització de la producció, d'una banda, i per l'enorme i creixent nombre d'intercanvis de tot tipus, de l'altra. BARCANOVA Font 1. La deslocalització in- dustrial D'encá del 1980, forca empreses dels paisos més desenvolupats han tendit a trasladar la totalitat o una part de les seves instal-lacions industrials a paisos de la periferia.Aixó es produeix a causa de Pelevat cost salarial o de P'enduri- ment de la legislació mediambiental als llocs d'origen, o a causa de la manca de legislació laboral o la presencia d'avan- tatges fiscals als paisos de destinació. Aquests fets, juntament amb un incre- ment de la rapidesa ¡ de la facilitat de les comunicacions a escala mundial, han provocat el fenomen conegut com a deslocalització industrial. Font 2. Les indústries manufactureres de roba, calcat, joguines, mobles, productes de plástic, components electrónics ¡ altres productes que exigeixen má d'obra abundant ¡ amb poca formació s'han traslladat cap a paisos en procés de desenvolupament, on els salaris són baixos ¡les normatives laborals ¡ mediambientals, escasses. Glossari +Lliurecanvisme. Política económica basada en el lliure intercanvi: no es limiten les importacions per estimu- lar la producció interior; ni Sobstru- eixen les exportacions per afavorir els consumidors locals, El lliurecan- visme ataca l'existéncia d'impostos duaners d'importació o d'exporta- ció (aranzels) ¡ qualsevol restricció que entrebanqui la circulació de productes entre paisos. *Proteccionisme. Política económica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competencia estrangera. Aquesta política pot anar des de la prohibició d'importacions fins a l'aplicació d'aran- zels com a instruments de protecció. UNITAT 5 La globalització de 'economia Actualment, les comunicacions i els intercanvis només es poden conce- bre des d'una perspectiva global. Aixó ha provocat la desaparició dels an- tics mercats nacionals o estatals i de les disputes entre lliurecanvisme i proteccionisme, ja que ara les empreses productores de béns i serveis ja no limiten el mercat al seu país d'origen, sinó que es plantegen produir i competir a qualsevol lloc del planeta. Per tant, podem parlar d'una globa- lització de leconomia, també anomenada economia global o mundialit- zació. La globalització de Peconomia és la integració de tota leconomia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. Aquesta integració comporta un augment de la interdependencia entre tots els sistemes pro- ductius i una progressiva manca de capacitat de decisió de cada estat o nació sobre la seva economia. A la vida quotidiana, Peconomia global es tradueix en la possibilitat d'adquirir productes procedents de gairebé qualsevol lloc del planeta, Així, per exemple, a Catalunya es consumeixen aparells electrónics fets a OCEA PACÍFIC Índex de globalització de [A De 40a60 [E Menys de 40 E] Sense dades PACÍFIC km Escala apical nomás al oa equatta Font 3. Líndex de globalització económica d'un estat es mesura a partir de les seves exportacions ¡ importacions, del percentatge que representa el comer pel que fa al seu producte interior brut o PIB (el valor total dels béns ¡ serveis produits en un país durant un any), de les inversions rebudes de l'estranger ¡ de les fetes a fora. Un valor elevat ens indica una activitat comercial ¡ inversora important. BARCANOYA PEEMN Glossari *BRIC. Acrónim usat internacional- ment en economia per designar el Brasil, Rússia, l'Índia ¡ la Xina, un grup d'estats amb una gran extensió ter- ritorial, una població nombrosa, ele- vats recursos naturals ¡ un impor- tant creixement económi. «Producte interior brut (PIB).Valor to- tal dels béns ¡ serveis produits en un país durant un any. No inclou el va- lor dels béns produits per les perso- nes del país residents a l'estranger, peró sí que incorpora el que han produit les persones estrangeres re- sidents al país. Font 5. La segona generació de palsos emergents Els darrers anys, a més del Brasil, Rús- sia, Pndia ¡la Xina, es parla d'una se- gona generació de paisos emergents, entre els quals destaquen Méxic, Indo- nésia ¡ Sud-áffica. Aquests pasos, que mai no havien format part del grup dels més avangats, a hores d'ara gene- ren més riquesa que molts dels estats tradicionalment considerats desenvo- lupats. Font 6. Producte interior brut (PPC), en milers de milions de dólars EUA, de les principals poténcies (2010). UNITAT 5 Durant molt de temps, les principals árees socioeconómiques del món eren l'Europa occidental, lAmérica del Nord i el Japó. A les darreres deca- des del segle xx alguns paísos asiátics, com ara Corea del Sud, Singapur O la Xina, experimentaren una intensa industrialització. Durant els pri- mers anys del segle xx1, a més, els paisos emergents van tenir un gran creixement industrial i financer. Els paisos emergents més destacats són el Brasil, Rússia, PÍndia i la Xina, anomenats amb l'acrónim BRIC, format per les inicials de tots quatre. Segons dades de l'Organització Mundial del Comerg (OMC), Yany 2007 la República Popular de la Xina assolí el segon lloc en la llista de principals exportadors de mercaderies del món, només per darrere de la Unió Europea (UE), quan l'any 1997 ocupava la desena posició. Pel que fa al PIB (PPC), l'any 2010 la Xina va ser la segona poténcia mundial, per davant del Japó i només per darrere dels Estats Units (PÍndia va ser la quarta potencia). Un dels trets principals de 'economia dels paisos emergents és lelevada taxa de creixement anual del PIB. Mentre que als paisos tradicionalment desenvolupats el PIB creix anualment per sota del 4 % i, finsi tot, en temps de crisi, es produeixen creixements negatius, els paisos emergents experi- menten creixements anuals propers, i de vegades superiors, al 10 %. Així, per exemple, l'any 2011 Singapur va tenir una taxa de creixement anual del PIB del 15,4 %, el creixement a l'Índia va ser del 10,4 %, el de la Xina va ser del 10,3 % i el del Brasil i el de TArgentina va ser del 7,5 %. Aquest mateix any, els Estats Units van créixer un 2,8 %. En l'altre extrem, en canvi, paisos com Espanya i Grécia van tenir un creixement negatiu: d'un -0,1 % en el cas espanyol i d'un -4,5 % en el cas grec. Estats Units Corea del Sud Espanya o 3.000 6.000 9.000 12.000 15.000 DARANOA PE CATALUNYA | ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT IES L'economia de la Unió Europea en un món global El primer país europeu de la llista de les principals poténcies económiques del món és Alemanya, que n'ocupa el cinqué lloc, per davant del Regne Unit, Franca, Itália o Espanya. Aixó vol dir que cap dels estats europeus no pot comparar la seva capacitat económica amb els Estats Units i la Xina, pero, en canvi, la Unió Europea en conjunt és una de les tres grans potén- cies mundials i, en alguns aspectes, com ara lexportació de mercaderies i serveis, és capdavantera. Ja des dels inicis de la UE, l'economia va ser l'element fonamental del procés d'integració, encara que no l'únic. Un dels resultats més visibles d'aquest procés fou la posada en marxa, el gener de 2002, de l'euro (€) com a moneda única de 12 dels 15 estats que en aquell moment formaven la Unió. El 2012, l'anomenada zona euro ja estava integrada per 17 paisos. La Unió Europea és una societat postindustrial i terciaritzada, ja que la part més important de la seva economia es basa en el sector dels serveis. [E Estats pertanyents a la zona euro [UA Estats no pertanyents a la zona euro que fan servir l'euro Font 7. Els paisos de la zona euro (gener de 2012). El Regne Unit és un cas especial, atés que manté com a moneda oficial la lliura esterlina, peró també permet la utilització d'euros en establiments comercials. MMPETE Barcanova CATALUNY Els productes tropicals es produeixen en paisos tan diversos com el Brasil, Costa d'Ivori, Colombia, Ghana, el Vietnam, Costa Rica, Indoné- sia, Madagascar, etc. El gran problema d'aquests paisos és que només poden col-locar els seus productes en el mercat internacional per mitja de les borses dels pai- sos dels més rics. Les principals borses de cereals, sucre, cotó, cacau i café són a Chicago, Nova York, Londres i París, i estan dominades de manera exclusiva per les grans companyies multinacionals. Aixó significa que la major part de la població rural de paísos del Sud té problemes económics molt seriosos, bé perqué són petits productors que no poden fer res per aconseguir un preu just per als seus productes, bé perqué són assalariats que treballen a les grans plantacions de les multinacionals a canvi de sous molt baixos. - Els productes industrials. Els productes industrials són el valor dominant dins el conjunt dels intercanvis comercials al món, ja que su- men prop de tres quartes parts del total. Dins aquest grup, els productes més destacats són els automoóbils, la informática iVelectrónica de consum, la maquinaria industrial i els materials per als transports i les telecomuni- cacions. Actualment, es pot afirmar que la Xina és la fabrica del món, ja que produeix tota mena de productes manufacturats, des d'elements barats de consum quotidiá sense gaire valor afegit fins a sofisticats productes de tecnologia capdavantera amb un alt valor afegit. Unindicador d'aquesta capacitat productiva és que, des del 2006, Xangai és el port amb un vo0 Glossari «Valor afegit. Valor económic que ad- quireixen els béns ¡ els serveis en ser transformats durant el procés productiu. Es distingeix entre valor afegit brut (VAB), si no es tenen en compte les amortitzacions, ¡ valor afegit net (VAN), si es tenen en compte. Si Safegeixen alVAB els im- postos nets sobre els productes, S'obté el total del PIB. Cárrega ¡ descárrega de contenidors al port de Xangai. a axaxanan. n.-n UNITAT 5 Els fluxos no visibles Els fluxos no visibles són el capital ila informació: —El capital. Gracies a la globalització actual de les tecnologies, és pos- sible adquirir i vendre productes de tota mena d'un extrem a laltre del món, sense que les fronteres siguin un entrebanc. Aixó és especialment rellevant pel que fa als productes financers, els quals es poden comprar en les borses com qualsevol altra mena de producte, Hom pot invertir capital sense cap dificultat al lloc del món on consi- deri que obtindrá més guanys. El mercat financer és global ino importen ni el lloc ni 'hora on es trobi l'inversor, ja que sempre és obert i s'hi pot accedir fácilment des de tot arreu. Com a conseqúiéncia, una enorme quantitat de diners viatja de manera virtual cada dia pel món. La crisi económica que es va produir als Estats Units a finals de la primera década del segle xx1 acabá afectant molts paisos allunyats entre si, entre altres motius, per la facilitat amb qué capitals ¡ productes financers viatgen pel món i per la interdependencia que d'aquest fet se'n deriva. Font 10. Principals exportadors li importadors nets de capital del món (2008). Durant moltes decades, els paísos poc desenvolupats estaven sempre endeutats perqué els paisos desenvolupats hi invertien diners. Actual- ment, ben entrat el segle xx1 i amb Texpansió dels paisos emergents, les circumstáncies han variat molt i el país més endeutat és la primera potén- cia mundial: els Estats Units d'América. Els bons del tresor que emet el Glossari govern nord-americá són en mans de bancs de paísos com Franga, el Reg- +Bo del tresor. Títol de deute emés ne Unit, el Japó i, per sobre de tots, la Xina, l'estat del món que més capital per un govern amb la promesa de exporta o, dit d'una altra manera, que més diners inverteix a altres llocs tornar el diner obtingut en préstec del món. posos eres milin = La informació. Tots els fluxos esmentats es fonamenten, poc o molt, en la circulació d'informació. Mai com ara no havia estat tan gran el vo- 7 39 UNITAT 5 E 5.1.3. Els indicadors socioeconómies Els indicadors socioeconómics són un conjunt de dades mitjancant les quals hom pot tenir una visió rápida de quina és la situació social i econó- mica dels habitants d'una área concreta. Hi ha un seguit d'indicadors que ens poden ajudar a mesurar el grau de benestar d'una societat. Alguns d'aquestsindicadors són el producte interior brut per habitant, lesperanga de vida, la taxa d'alfabetisme, la taxa de mortalitat infantil, la taxa de fe- cunditat, la disponibilitat diária de calories i la quantitat de televisors per 1.000 habitants. Hi ha altres indicadors dels quals no disposem de dades pera tots els paisos del món, peró que són més precisos i ens ofereixen una informació més ajustada sobre el grau de benestar. Són indicadors d'aquesta mena la taxa de mortalitat materna per cada 100.000 nascuts vius, el percentatge de població amb accés a l'aigua potable o el percentatge de nounats amb un pes inferior al considerat normal. Cada vegada s'utilitza un repertori d'indicadors socioeconómics més diversificat per aconseguir uns resultats més precisos i cal saber veure qué mesura exactament cada indicador i com ho fa. Actualment es tendeix a elaborar índexs de benestar que englobin diferents dades ¡ a relativitzar les dades que donen alguns indicadors se- gons la realitat social de cada país. E = Font 13. Només uns pocs metres separen les barraques del barri de Paraisópolis dels edificis moderns del districte de Morumbi a Sáo Paulo (Brasil). CATALUNYA | ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT — Ie AA Entre els índexs que poden donar una mesura més ajustada del grau de benestar d'un país destaquen líndex de desenvolupament huma (IDH), el PIB per habitant per paritats de poder de compra (PPC) i la taxa de Glossari «Ingrés nacional brut. Valor total dels béns i serveis finals produits en un any mortalitat dels menors de cinc anys. pels ciutadans d'un país, tant si viuen al Líndex de desenvolupament humá (IDH) és un indicador com- país com si resideixen a l'estranger: ; - Antigament es coneixia com a pro- Ji determinat anualment des del 1990 pel Programa ae les Nacions ent d Unides per al Desenvolupament (PNUD). Per fer-ne el cálcul, es tenen cia del PIB, NINB considera a qui per: en compte tres dimensions amb quatre indicadors en total: tanyen els factors de la producció, no — La salut, representada per lesperanga de vida en néixer. PA - Leducació, representada per la mitjana d'anys d'instrucció i els anys previstos d'escolarització. - Lestándard de vida, representat per l'ingrés nacional brut (INB) per capita (PPC, en dolars EUA). LIDH sexpressa en puntuacions que oscil.len entre el 0i1'1 ¡és l'eina més útil per fer-se una idea, amb un cop d'ull, del grau de desenvolupa- ment i benestar d'una societat. | El PIB per paritats de poder de compra (PPC) té Pavantatge de valorar sempre igual els preus del mateix producte i de permetre, per tant, una comparació molt més rigorosa dels PIB dels paisos. D'aquesta manera s'evita, per exemple, que l'arrós japonés es valori a un preu sis Font 14. LIDH al món (2009). 0,950 i més gran De 0,800 a 0,9 De 0,650 a 0,8 De 0,500 a 0,65 De 0,350 a 0,5 Més petit de 0,350 No disponible [a] = MZ) BARCANOVA CATALUNYA | ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT INES Font 16. La imatge de la pobresa és especialment punyent als paisos desenvolupats, on, al costat mateix de grans avingudes ¡ edificis moderns, es poden trobar persones que viuen al carrer. La situació contraria al desenvolupament huma és el que anomenem pobresa. Aquest concepte és difícil de definir perqué és dinámic. També és relatiu en el temps i en lespai perqué la percepció de la pobresa és un parámetre que s'estableix per comparació a la mitjana de la societati el seu grau de desenvolupament. De tota manera, VONU ha definit el que sanomena la pobresa abso- luta, que es produeix quan una persona no té cobertes una série de neces- sitats básiques, és a dir, quan no arriba a un grau suficient d'alimentació, salut i higiene, habitatge, accés a l'educació, als mitjans de transport pú- blic o als mitjans de comunicació, o bé quan no hi ha mecanismes socials proveits per l'Estat per afrontar les situacions de vellesa, malaltia o atur. La desigualtat que en moltes societats es produeix entre els rols socials de 'homeilla dona es tradueix en un desenvolupament humá més baix de moltes dones. Es constata que les dones pateixen discriminacions res- pecte als homes en la major part de les societats. Contráriament al que se sol creure, 'eliminació de les discriminacions no depén exclusivament del nivell de riquesa de la societat ni del creixement económic, sinó que és el resultat de processos socials i polítics més complexos. Des de l'any 2010, el PNUD elabora un índex que permet copsar les desigualtats que pateixen les dones al món per raons de génere: líndex de desigualtat de genere (IDG). Aquest nou índex té en consideració cinc indicadors: la participació en la forga laboral, el nivell d'instrucció (secun- dária o superior), el nombre d'escons al parlament, la fecunditat adoles- cent i la mortalitat materna. Tal com mostra l'Informe sobre el desenvolupament huma de 2010, les pérdues en aquests ámbits a causa de les desigualtats de génere van des del 17% (Paisos Baixos) fins al 85% (lemen). BARCANOYA