Vista previa parcial del texto
¡Descarga Comentario Corona y más Ejercicios en PDF de Historia de España solo en Docsity!
Tisee. SU. DIETARI O LLIBRE DE JORNADES (1411-1484) La presa de Costantinobla Dissabte, a XXI de juliol MCCCCLIIL, vench un correu de Jenova qui comptá que lo Gran Turch havia presa la ciutat de Costañtinoble, la qual havia tenguda assatjada per molt temps per mar e per terra. E presla a XXVIII de maig del propdit any. Rompiment de cort Dilluns, primer die d'octobre MCCCCLIMI, la senyora reyna licencia les corts que ella, com a loctinent general del senyor rey, celebrava als cathalans en lo monestir de Sancta Anna de Barchinona. Partí la senyora reyna Dimarts, a VIII? d'octobre MCCCCLITI, la senyora reyna, ab voluntat e licéncia del senyor rey, partí de Barchinona per anar en Castella, e may pus no* torná en Barchinona. Loctinéncia de mossén Requesens Divenres, a XVIII? d'octobre MCCCCLITT?, mossén Galce- ran de Requesens, portantveus de governador en Cathalunya, acompenyat de misser Johan Pagés, vicicanceller, del comte de Cardona, del vezcomte d'Illa e d'en Grisogo Andreu Sentelles, € de molts mercaders, artistes e manastrals e altres de la buscha, partint del palau menor reyal, qui és prop la Volta dels Leons, aná a la Seu, e con fonch alt dins les retxes del altar major, féu legir una provisió del senyor rey contanent en efecta com lo dit senyor l'avia creat son loctinent general en Cathalunya, donant-li molt gran e ampla potestat, e entre les altres coses li dave poder de celebrar corts. E publicada la dita provisió, ell se acostá al altar major e aquí ell jurá, en gran damnació de'sa ánima, tenir e servar privilegis e libertats de la terra, etcétera, no contrestant que ans de son jurament li fos pro- testat axí en scrits com de paraula. E dite mostrat per los consellers de Barchinona e per los deputats qui aquí foren pre- sents com ell no podia ésser loctinent, car les constitucions 1 1. 32v. de Cathalunya e altres libertats de la patria hi contrestaven, e de aquestes requestes e protests feren levar carta pública, ca a. no, interlineal. b. a continuació aques, cancela. k [1453] Y 62 JAUME SAFONT és, los consellers de Barchinona al discret an Johan Franch, notari e scriva la casa de la ciutat, e los deputats am Bernat Noves, scriva( lu). E ell*, no contrestant les dites requestes e protests, jurá áxí com aquell quis creu que gran temps ha que s'és dat a diables en cors e en ánima. E partint de la Seu lo mal nat, ab gran serimónia, se'n torná al palau menor reyal, on posava, acompanyat dels dessús dits, e de CCCC o D hómens de la buscha qui li anaven dient: «Senyor, gran prou vos faca la loctinéncia», entre los quals fonch en Pere de Prexana, en Thomás Pujada del Born, n'Agustí Massanet e molts altres, la major part dels quals aprés han feta mala fi. Manament ab pena de X milia florins Dijous, a XXVIII? de nohembre MCCCCLITI, vigilia que era de sent Andreu Apostol, de continent que los consellers se foren anats a dinar, lo malvat de mossén Galceran? de Requesens més un manament en scrits a quascú dels consellers en cases (lux; e sengles a tots aquells qui eren de Consell de Cent Jurats, coñte- nent en efecte que, sots pena de X milia forins, d'aquí avant no-s ajustassen ne entrassen en la casa de la ciutat ne axí poch se gosassen aplegar en altres lochs. E_més avant, aquesta hora ma- teixa, feren manament an Johan Franch, notari e scrivá major del consell de la dita ciutat, que de continent tencas ab clau la scrivania de la dita casa de la ciutat e que levas les altres claus als altres scrivans ajudants de la dita scrivania. E que, sots pena de X milia florins, d'ací avant no entras ne isqués ne obrís ne tencás per si o per altri en la dita casa ne scrivania, ans retengués e guardas bé les claus fins li fos manat que faria d'elles. E, ultra tot acd, lo arrestaren dins casa sua ab:sagrament e homenatge e ab pena de X mília florins. [Creació de consellers] Divenres, a XXX de nohembre MCCCCLII, die de sent An- dreu, per virtut del dessús dit manament, les portes de la casa de la ciutat stigueren tencades tot lo die. E con vench lo deprés dinar del dit die de sent Andreu, lo dit mossén Galceran de Requesens féu aplegar // f- 33r. al palau menor, on ell posava, tots los síndichs de la busca e gran colp de buscaris e altres secassos seus. E con dues hores aprés migjorn hagueren sonat, ell a. ell, interlineat. b. Galceran de, interlineat. 11453] 64 JAUME SAFONT actes alguns per ells fets. E perqué a tots sien notóries les dites V persones per mi elegides a regir, defendre e aministrar la dita ciutat e cosa pública d'aquella e los dos obrés, he desli- berat aquells ésser manifestats e publicats en persona mia ací en públich, e vull e man aquella publicació de la dita elecció ésser continuada en lo procés, e si master será ésser-ne fet acte a part. Los per mi elegits són aquests: Consellers. Any MCCCCLIII Obrers Ffarrer de Gualbes, ciutada Johan Ca-rovira, ciutada Jofre Sirvent, mercader Ramon Garau, mercader», Pere Torrent, pus jove, ciutada Valentí Gibert, mercader Thomás Pujada, mercader Trencament de privilegis E aquesta ora que lo dit mossén Galceran de Requesens publica la dessús dita consellaria e trenchá los privilegis de la dita ciutat, hi foren presents lo vezcomte d'Tlla e don Ffrancesch, son frare, en Grisogo Andreu Sentelles, mossén Jacme Gener, misser Johan Pagés e molts altres. E ab tota veritat és cert que aquesta hora per aquesta lo sol s'escurí e fonch fet gran eclip- si, e noy falgué sinó com no plagué a Déu que tot lo palau dalt e baix se'n fos entrat, ey fossen morts a mala mort lo dit mossén Requesens e // f. 34r. tots sos secassos, qui aquest jorn han deslibertada la pus nobla ciutat del 6H” Placia a la mise- ricórdia de Déu que per avant hi provehesca. E la Verga Maria, mara sua, acompanyada de mossén sent Andreu € de madona sancta Eulalia, e de tots los altres sants e santes de peradís lo.n vullen humilment pregar. Amén. —— Con volgueren que los oficis de la ciutat fossen triennals Limecres, a XII de deembre MCCCCLIII, vigília que era de sancta Lúcia, fonch tengut lo Consell de XXXII, e desliberaren que lo sendema, que seria die de sancta Lúcia, fos celebrat Con- sell de Cent Jurats, e que-y fossen proposades V coses, co és, primerament la elecció faedora de mostacaf, administrador de Places, racional, administradors del hospital d'en Pere Dezvilar e guardes de monedes; lo segon cap fou que mossén Bernat Fivaller e mossén Pere Johan de Sentcliment, missatgers trame- 4sos per part de aquesta ciutat al senyor rey, se'n venguessen; lo terc, que tots los oficis de la ciutat qui cren de vida fossen triennals; lo quart, que los salaris que la dita ciutat done fos- 
