¡Descarga Batalla de Covadonga y más Apuntes en PDF de Historia de la Edad Media solo en Docsity!
Vicent Font Vicedo 3-A
Comentari de textos
1. Localització formal
Aquests dos texts són cròniques històriques que estan separades per centenars d´anys entre si sent la més antiga la cristiana, ninguna de les dues te total veracitat però la musulmana te un major rigor històric ja que compren i ordena cronològicament els coneixements sobre Al-Andalus aportats per nombrosos autors àrabs anteriors a ell mentre que la cristiana sols preten fer proselitisme d´aquella gesta
.2 Datació
La batalla de Covadonga es donà el 722 en un terreny muntanyenc del nord de la península ibèrica prop de les Cangas de Onís (Astúries).
Cronològicament s´empra el calendari musulmà en el primer text, caracteritzat per ser un calendari de tipus lunar, sent el 16 de juliol de l'any 622 del calendari gregorià el primer any musulmà, amb l'hègira com a punt de partida.
El segon text, escrit el 911, manca de datació, pel que el podem considerar situat a l'any 722. La Crònica d'Alfonso III, font del segon text, abasta des de finals del segle VII a l'IX-X, començant amb el rei visigot Wamba i concloent amb el seu pare Ordoño I abastant un total de deu monarques predecessors..
.3 Resum
El text àrab narra des de la perspectiva islàmica com en temps de Anbasa ibn Suhaim al Qalbi, valí o governador de la península des del 722 fins el 726 s´alçà al nord una rebelió encapçalada per Pelagi, al que se´l descriu despectivament com un ruc sense perill per als conqueridors omeies degut a la seva inferioritat numèrica i al fet de estar arraconats al nord, no obstant aquest rebel tingué una descendència que arrivaria fins els temps dels Beni Alfons, que amb el temps reconqueririen els territoris adquirits pels omeies.
Per contra el text cristià, suposada obra del rei Alfons III (852-910) és una crònica on narra com l ´emir s´enfronta a Pelagi enviant els seus exèrcits sota el comandament del seu soci Al Qama degut a la rebelió d´aquest a la seva autoritat i a no fer cas al consell del bisbe de Toledo Oppas que actuava com una mena d´intermediari que volia la pau amb els musulmans i que torna a intentar negociar sense èxit la rendició de Pelagi, una vegada finalitzada una conversa entre ambdós personatges plena d´al·lusions a la Biblia comença la batalla entre ambdós exèrcits sortint vencedor el cristià gràcies a l´ajuda de Déu, Al Qama cau mort i el bisbe Oppas és empresonat
.4 Context hitòric
El conflicte al que fan referència aquests documents ens remet als enfrontaments entre els nuclis de resistència del nord peninsular i l'exèrcit àrab provinent d´Àfrica amb motiu de l´expansió de l ´Islam donada des del s. VII. Com a antecedents a aquest escàsament documentat període trobem el Regne Visigot de Toledo, entre 507 i 711, que a finals del VII vivia constants lluites internes entre el clergat i la noblesa amb usurpacions, regicidis, confiscacions, rivalitats i lluites internes entre clans i llinatges aristocràtics que coneixem com “Morbum Gothicum”, principal detonant de l'extinció d'aquest regne al que s´afegia una greu crisi econòmica i social que va dur al regne de Toledo al limit.
En el 711 les tropes musulmanes comandades per Tariq ibn Ziyad, van creuar l'estret de Gibraltar i van vèncer al rei Rodrigo en la batalla de Guadalete en el 711. D'aquesta manera la fase de conquesta de la península ibèrica es va perllongar fins al 718, any en què va començar el període de l'Emirat de Còrdova (Emirat depenent) baix el califat dels Omeies. Les causes d´aquesta ràpida invasió foren entre altres la gran centralització política del regne, la inseguretat causada per bandes d'esclaus fugitius, l'empobriment de l´hisenda real (especialment durant el regnat de Witiza) i la pèrdua de poder del rei enfront dels nobles. També cal destaca la greu crisi demogràfica, amb pèrdues en últims vint-i-cinc anys de més d'un terç de la població. A més, existia una fractura política important entre dos grans clans polític-familiars en la seva lluita pel tron, i que portava decennis dividint políticament el regne i generant constants problemes. D'una part estava el clan al que estava vinculat Witiza, i d'una altra el clan al que pertanyia Rodrigo. Aquesta situació va dividir a l'estament aristocràtic-militar en dues faccions cada vegada més enemistades. Alguns historiadors consideren als partidaris de Witiza com a instigadors i aliats dels musulmans. Els conqueridors àrabs també van comptar amb el suport de la població jueva, molt nombrosa a la península, especiàlment als centres urbans com Tarragona, Sagunt, Mèrida, Zaragoza, Sevilla i Toledo degut a que no eren ben tractats per la legislació visigoda ni el bisbes i sabien, per l´exemple al nord d'Àfrica, que milloraria la seva situació en rebre dels governants àrabs el mateix estatus que la població cristiana.
El 718, pocs anys després de la conquesta de la península, la població d´Asturies es rebelà contra el governador bereber Munuza sota el lideratge de Pelagi, s´intentà reprimir el moviment amb l´ajuda de les tropes àrabs de la zona però finàlment es solicità ajuda a Còrdova i s´enviaren al voltant de 180.000 soldats liderats per Al Qama que s´enfrontaren i foren derrotats pels 300 soldats de Pelagi als Picos d´Europa.
La batalla de Covadonga va suposar la primera victòria d'un contingent rebel contra la forces musulmanes i va permetre que el regne no tornés a ser atacat convertint-se en la fundació del regne d'Astúries, i posteriórment d'altres regnes i l´inici de la reconquesta..
5.Autor
L´autor del text àrab és al Maqqari, també conegut com Ahmad ibn Muhammad al-Maqqari, qui va ser un historiador, hispanista i escriptor algerià nascut a Tremecén el 1578 i mort al Caire en 1632, durant la seva vida va ser nomenat muftí i iman de la mesquita de Qarawiyin i va donar conferències a Damasc sobre les glòries d´al-Ándalus sota els auspicis d'un ric mecenes.
Va ser autor també de diversos treballs sobre assumptes religiosos i literaris, però la seva gran obra va ser una compilació sobre la història i la literatura dels musulmans d'Al-Andalus titulada "Exhalació de l'olor suau del ram verd d´al Andalus i història del visir Lisan ed din ben Aljathib"
mort en el 726. Munuza, per altra banda va ser governador musulmà coetani a Tariq Ibn Ziyad, ell va enviar a Al Qama, el seu soci, per sufocar la rebel·lió, finalment va morir en el 722. Finalment és el bisbe Oppas, fill de Witiza, qui és intermediari entre les parts de l'enfrontament.
Com a personatges cristians tenim a Pelayo, no se sap quan va néixer, però si que va morir en el
- Fáfila és nomenat com a successor del seu pare, Pelayo, el seu naixement no és clar, però si la seva mort en el 739. Es també nomena a Alfonso i Pedro com els que van recuperar les terres conquistades per l'islam.
7.Comentari
Ningún text té rigor històric ni veracitat ja que ambdues malgrat distanciarse molt entre si defensen els seus propis interessos, per altra banda tampoc podem esclarir el que realment ocorregué a causa de l'escassetat de documents històrics durant els segles VII – X. Podem únicament teoritzar sobre les intencionalitats dels autors.
Per una banda mentre el cristinanisme tracta de justificar la victòria mitjançant la divinització dels seus protagonistes i l´ajuda de Déu representada amb la figura de Pelagi, es tractaria d´aquesta manera d´ennoblir als nuclis de resistència del nord presentant les seves gestes per així encoratjar a la resistència.
Per contra la crònica musulmana tracta d'englobar aquesta batalla com una revolta local sense importància i incapaç d´enfrontarse al poder de l´emirat i l´islam donant especialment atenció al seu propi expansionisme.
.8 Conclusió
En conclusió, aquestes dues visions tan oposades sobre un mateix aconteixement ens permet comparar dues visions antagòniques que intenten justificar les seves respectives accions sense rigor històric, simplement guiant-se en conviccions religioses o la superioritat tant militar, religiosa com moral sobre el seu rival
.9 Bibliografía
-España. Una historia única. (Stanley G. Payne)
-Introducción a la España medieval (Gabriel Jackson)
-Wikipedia
