

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
comentario de texto paton para practicar
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens sembla que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona. Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. […] —Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en què tal cosa es predica? —Semblant —va dir ell. —Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual. —Igual —va dir ell. —I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges de naturaleses que feien cadascuna la seva comesa: i ens semblà temperada, coratjosa i prudent per altres determinades condicions i qualitats d’aquests mateixos llinatges. —És veritat —va dir. —Doncs, bon amic, considerarem que l’individu que tingui aquests mateixos elements a la seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan aquests elements tinguin les mateixes condicions que les d’aquella. —És totalment indiscutible —va dir. Plató. La República, llibre IV
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [3 punts] La idea principal que es tracta en aquest fragment és el concepte de justícia i la relació d'aquesta amb la ciutat. Esmenta que la justícia s'ha de buscar en la ciutat, d'aquesta manera se sabrà què és la justícia en l'individu. A continuació, se centra en la ciutat justa, és a dir, quin és el factor que permet que es consideri justa. En definitiva, un individu és just si es dedica allò que li pertoca i aquest fet és el que també comporta una ciutat justa. Depenent de les qualitats d'un individu s'adequaran per una tasca o per un altre que els pertoca per justícia.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: [2 punts] a) «ánima»: b) «llinatges»: diferents grups socials que conformen la ciutat. 3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual»****. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) (5 punts) Aquesta frase va relacionada amb les característiques i el coneixement dels tres tipus de classe social. En primer lloc hi ha els artesans, referent a la classe social dels productors que produeixen els béns. Es caracteritzen perquè poden tenir família, ja que són una contribució a la producció. Però aquesta classe social no pot accedir als nivells més alts de la societat. Van relacionats directament amb l'ànima concupiscible. En segon lloc, hi ha els guardians, els defensors de l'Estat, per tant, no poden tenir família o han d'estar desvinculats d'ella, ja que han de dedicar-se al 100% a vetllar per la ciutat. Es relacionen amb l'ànima irascible. Finalment, destaquen els reis filòsofs, els quals tenen un nivell molt alt de coneixements i poden accedir al govern pel seu nivell ètic i de coneixement. Aquesta classe social, tampoc pot tenir família, ja que no pot governar a favor d'uns quants, l'objectiu és la justícia. Es relacionen amb l'ànima racional. Segons Plató els diferents grups socials que formen la ciutat no han d'aspirar a canviar de classe per obtenir alguna cosa millor; sinó que s'han de conformar amb allò que la seva pròpia classe social els ofereix. 4. Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts] Plató diu que el coneixement absolut de la realitat, de les Idees, s’ha d’adquirir a partir de la raó, sense deixar-nos portar per les passions ni els sentits, perquè els sentits només permeten arribar al coneixement dels cossos (que no és la realitat en sí, no són perfectes).Heràclit, en canvi, afirma que l’adquisició del coneixement s’ha de fer a través dels sentits, que són totalment necessaris per veure,