Victoria Castillo
HISTÒRIA DE L’ART - COMENTARI PANTEÓ
Ens trobem davant del Panteó, un edifici construït a Roma el 27 dC, encarregat per Agripa,
el gendre d’August. Es va fer una reconstrucció el segle II pagada per l’emperador Adrià i
encarregada per Apol·lodor de Damasc. Els materials utilitzats van ser el morter i els maons
en el tambor de decoració i el marbre en les columnes i l’interior de l’edifici. L’estil de l’edifici
és romà imperial.
L’edifici va ser construit originalment entre els anys 27 i 25 dC. Va patir dos incendis des de
la seva construcció, pel que va ser reconstruit per voluntat de l’emperador romà Adrià, i
aquesta versió és la que coneixem avui en dia i de la qual ens queden proves. El Panteó és
un edifici que ha aportat moltes llegendes antigues que el converteixen en el monument
amb l’origen més misteriós de Roma.
El seu estil és romà imperial. La característica principal que podem observar en aquest
temple d’aquest estil és la influència grega. Podem trobar una gran semblança entre aquest
edifici i els temples grecs, sobretot en la seva façana. Tot i així, trobem diferències amb els
grecs com la incorporació d’una cúpula i d’escrits en el fris de la façana. També trobem una
gran monumentalitat que observem en les grans dimensions del temple. També es barregen
el sistema constructiu arquitravat i el voltat etrusc.
En quant a l’anàlisi formal, entre els elements de suport trobem columnes d’ordre corinti. I
en els elements suportats, hi trobem un arquitrau llis, un fris amb inscripcions llatines i una
coberta a dues aigües. A l’espai exterior, observem un pòrtic d’entrada octàstil, dues fileres
de columnes i uns murs que delimiten una cel·la gran circular. Els murs actuen com a
tambor d’una immensa cúpula que remata l’edifici. Hi ha un òcul al mig de la cúpula, una
finestra que permet que entri la llum. La tècnica de la construcció del tambor es basa en un
conjunt d’arcs de descàrrega superposats i vuit pilars interns repartits a la planta de la cel·la.
A l’espai interior hi trobem fileres de columnes. La cel·la interior és un espai circular amb un
mur obert a diverses capelles intercalades. Hi ha tres nivells: en el primer hi ha columnes
corinties, en el segon una galeria amb finestres i a l’últim nivell una cúpula. A l’interior del
pòrtic hi ha dues fileres de 4 columnes que divideixen l’espai en 3 naus. Les naus laterals
acaben en 2 nínxols.
La funció d’aquest edifici és religiosa i commemorativa. La cel·la interior és circular com a
símbol d’acolliment a tots els déus, la cúpula simbolitza la volta celeste, el sol és l’òcul i les
fileres del cassetonat representen les cinc òrbites dels cinc planetes que coneixien en aquell
moment. Cada fila del cassetonat té 28 cassetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. El
seu nom també té un significat. Pan vol dir tots, ja que era una construcció en honor a tots
els déus. Així doncs, el Panteó és una representació del cosmos.
