



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
RESUM PARTENO PER LA SELECTIVITAT
Tipo: Resúmenes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Fitxa Tècnica
○ Eurípides ○ Aristòfanes: Escrivia comèdia i els altres tragèdia ● Filosofia ○ Sòcrates ○ Plató ○ Sofistes Els autors del partenó són Cal·lícrates i Íctinos. Cal·lícrates va ser un arquitecte grec que intervé en el partenó, el temple d’Atenea Niké i a les muralles de la ciutat. Íctinos també va ser un arquitecte grec que utilitza l’ordre dòric i s’encarrega de d’escriure la descripció del Partenó que ens ajuda a saber com era. Algunes obres destacades són: Temple de l’Acròpolis, Apol·lo Epicur de Figàlia i Capella a Eleusis. Anàlisi formal Estil Segueix un estil clàssic.
servei de les sacerdotesses, i aquest és l'espai que dóna nom al Partenó, ja que Parthénon significa sala de les donzelles. La decoració escultòrica del Partenó és una combinació única de les mètopes (esculpides en baix relleu estenent pels quatre costats externs del temple), els timpans (emplenant els espais triangulars de cada frontó) i el fris (esculpit en alt relleu abastant els quatre laterals interiors ). Les mètopes representaven la gigantomaquia al costat de l'est, l'amazonomaquia a l'oest, la centauromaquia al sud, i escenes de la guerra de Troia al nord. Cada timpà del temple tenia una escena mitològica: a l'est, sobre l'entrada principal de l'edifici, el naixement d'Atenea, i a l'oest, la lluita entre Atena i Posidó pel patrocini de la ciutat d'Atenes. El fris constituïa la representació de la processó de les Panatenees, el festival religiós més important d'Atenes antiga. Estem acostumats a veure el Partenó blanc, però va estar policromat igual que les escultures que hi havien. La il·luminació del temple era escassa, les úniques entrades de llum eren l’entrada a la naos des de la pronaos i l’entrada a la sala de les donzelles des del Opistòdom. Tot i així tant la porta com les finestres obertes als murs de la naos estaven situades estretègicament perquè la sortida del sol il·luminés l’estàtua. Relació amb l’entorn Forma part de l’Acròpolis d’Atenes i dóna l’esquena al Propileus. És l’edifici més gran i el més elevat, ja que està situat a la part més alta del turó de l’Acròpolis. El Partenó es converteix en un element vertebrador (crea la xarxa de relació amb els altres edificis). Anàlisi conceptual Funció
Religiosa i estètica per mostrar la grandesa d’Atenes i el seu poder. Es va construir com a ofrena als Déus. Significat El Partenó és un temple que es va consagrar a la deessa Atena just després de que els grecs derrotessin l’exèrcit persa durant les Guerres Mèdiques. El poble la considerava com la seva protectora. Atena era Deessa de la intel·ligència, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica i la saviesa. El temple es va construir durant la època de Pèricles mentre que paral·lelament s’anava rerconstruint l’acròpolis que havia estat destruïda durant el període de guerra anterior. Al llarg del s.VI d.C., el temple va passar a tenir una funció cristiana i consagrava a la Santa Sofia. Segles més tard, durant l’edat mitjana els catalanoaragons van ocupar Grècia. En aquell moment es va dedicar a Santa Maria de Cetines (Atenes era coneguda amb aquest nom per aquells anys). Es va convertir en una possessió molt preuada per la corona, fent que Pere IV el Cerimoniós el vigilés dia i nit. En el moment de la dominació turca del s.XV d.C., el Partenó es va convertir en una mesquita. Al s.XVII, en canvi, el van utilitzar com un polvorí. Era un edifici d’ús militar on s’emmagatzemaven les municions de pólvora que més tard es necessitaven per la guerra. Més endavant es va destruir parcialment per una bomba veneciana l’any 1687. Al cap d’un temps es va aprofitar part del material del Partenó, com per exemple els marbres, per a la construcció d’altres edificis. Tanmateix es van portar a Anglaterra part de les escultures que el decoraven. En aquestes escultures s’hi representaven diferents moments de la vida de la Deessa Atena com el seu naixement i la lluita contra Posidó per ser els protectors de la ciutat. Per últim cal afegir que el Partenó buscava la perfecció i l’harmonia a través de les matemàtiques, i per aquest motiu es van fer diverses correccions òptiques per aconseguir una perfecció visual i que semblés que estava en una perfecta línia recta. Models i influències