Dos fazañas de Fuero Viejo de Castilla
El text Dos fazañas de Fuero Viejo de Castilla és una font jurídica, ja que el
text fa referència a dos “fazañas”, és a dir, dos sentències així dictades, en funció
de la lliure interpretació dels costums jurídics per part dels jutges. Al seu torn, es
tracta d'una font secundària, ja que el text és una edició de 1771 i el document
original data de l'any 1248.
El Fuero Viejo de Castilla (antigament Fur dels Fijosdalgo) es tracta d'una
redacció en què s'arreplega el Dret castellà fins a la segona mitat del segle XIII.
Inicialment es va fer una redacció més antiga, asistemàtica (any 1248) i amb
posterioritat en època de Pedro I es va fer una redacció sistemàtica (any 1356),
que és la que s'ha conservat, estructurada en cinc llibres. De la redacció del segle
XIII només es conserven alguns extractes. La redacció que es coneix del segle
XIV és ja molt tardana i inclou elements procedents de la labor legislativa
d'Alfons X i modificacions de Pedro I, de l'època de la qual procedeix el text
conservat. Consta de cinc llibres, al seu torn dividits en títols i lleis que tracten de
Dret públic, penal, organització judicial i procediment, tant civil com penal.
L'autoria de l'edició del text correspon a Ignacio Jordà d'Asso, cèlebre jurista i
diplomàtic, i M. de Manuel, bibliotecari dels Reals Estudis de Sant Isidre. Quant
a l'autoria del text original del Fuero Viejo de Castilla, esta se li atribueix a
juristes privats del segle XIII.
Situem el text original en la Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV) , en un
context en què Europa havia arribat al límit del model de producció feudal: era
cada vegada més difícil aconseguir l'equilibri entre producció d'aliments i
població. En el cas dels pobles hispans, la Reconquesta de la península ibèrica a
les mans dels musulmans protagonitzarà gran part d'aquesta època. D'esta
manera, en el segle XIV es trenca el precari equilibri de tots aquestos elements i
es produeix una crisi, que és general en tota Europa. Esta crisi del segle XIV es
considera, des del punt de vista historiogràfic, com la mort de l'Edat Mitjana i el
sorgiment dels Estats moderns. En l'Europa Occidental es configura la formació
social coneguda com a Antic Règim, caracteritzada per una economia en transició
del feudalisme, una societat estamental i unes monarquies autoritàries que
evolucionen cap a monarquies absolutistes. El feudalisme no desapareix, encara
que sí que canvia per a sobreviure fins al final de l'Antic Règim, en el segle XIX.
Quant al context historicojurídic del text, ho situem en un règim jurídic dur i
opressiu, que vindrà consolidat per les cartes de poblament (nova font del dret),
a la baixa edat mitjana. Aquestes cartes de poblament (fueros) seran l'instrument
necessari en la Reconquesta, mes concretament, en el Repoblament. A la Baixa
Edat Mitjana les fonts del dret eren: els costums (font no escrita), Hispana, el
Líber Iudiciorum, els Cartes de poblament (fueros) , la Legislació de Corts i el
Dret Comú. Bona part d'aquestes fonts apareixen gràcies a l'aparició de les
ciutats, que comportaren unes noves relacions tant econòmiques com jurídiques,
així com l'aparició d'una nova classe social: la burgesia.
