¡Descarga Les Recopilacions y más Ejercicios en PDF de Historia del Derecho solo en Docsity!
29/01/
Lliçó 10: Les Recopilacions
Les recopilacions, en un primer moment, eren concebudes com a font de coneixement del dret. S’han donat molta importància, i van sorgir en l’època moderna. Són importants, però no tant com la historiografia ho ha considerat, perquè no suposen un canvi en el dret.
Recopilació (Tomás i Valiente): Obra en la que es reuneix ordenadament la multitud de normes disperses que conformen el dret reial vigent en un regne determinat.
En sintonia amb aquesta definició veiem dos coses:
- És una obra extensa, grandiosa, l’objectiu de la qual és que siga ordenada, però la realitat és molt més complexa. És una declaració d’intencions. Per exemple, és difícil distribuir matèries.
- Obra de Dret Reial: Inclou ordenadament tota la legislació que emana del sobirà i corts. Exclou dret municipal i dret comú, encara que a vegades hi apareguen trets d’aquests dos.
Objectiu Sistematitzar les normes vigents, aclarir, organitzar, posar ordre a la diversitat jurídica i, per tant, s’entén que les normes que no estan en les recopilacions no estan vigents.
Per què apareixen les Recopilacions?
- Descobriment de la impremta a mitjan Segle XV. Facilita l’edició, la publicació d’obres escrites i abarateix els costos. Per tant, apareixen edicions. Facilita el fenomen recopilador. Ajuda a difondre les recopilacions (Abans es copiava a mà i la difusió es trobava complexa.)
- (^) Acumulació Normativa, especialment del Dret Reial. Cada vegada es legisla més. En canvi, en l’Edat Mitjana no hi havia quasi legislació. Són disposicions que no tenen clàusules derogatòries perquè el coneixement del dret no és exacte, i es pensava que una norma nova eliminava les anteriors. Però no, i per tant, hi havia un cúmul.
- Fer front al canvi jurídic-legislatiu del moment. El dret ja no és estàtic, històric... el dret és dinàmic, evoluciona. A més, hi han canvis polítics com l’aparició de les monarquies absolutes. I per tant, la societat canvia. Doncs, el dret està per a eliminar tot allò que no serveix, també per a reformar lèxicament i semàntica ( traducció del dret per modernitzar la redacció de les normes). En definitiva, les recopilacions canvien, adopten, reformen l’ordenament jurídic. En el moment en que s’actualitza, hi ha una reforma normativa. Per tant, es passa de ser una font de coneixement del dret a una font de creació, modificació i derogació del dret de facto.
TIPUS
Segons la distribució:
- Cronològiques: De la norma més antiga a la més nova o viceversa.
- (^) Sistemàtiques: Per blocs, matèries... I, a vegades, dins de cada bloc de manera cronològica.
Són més complexes les cronològiques, encara que les més útils són les sistemàtiques, ja que posen ordre i faciliten.
Per raó d’origen:
- Oficials: Estan impulsades , aprovades, sancionades, reconegudes pel monarca i/o corts.
- Privades o no oficials: Les redactades per un jurista particular, i d’entrada, sense impuls, reconeixement d’una instància pública, encara que no vol dir que dita instància estiga en contra.
CASTELLA
Les recopilacions de Castella són les més destacades dins de la història dels drets peninsulars per diversos motius:
- Castella és el territori més extens, més poblat.
- Castella s’estendrà per Amèrica i serà un territori ric i poderós.
- Amb els Decrets de Nova Planta, les recopilacions de Castella estaran vigents en la Corona d’Aragó.
- Són les més útils i necessàries, ja que el dret legal és on major dinamisme té.
( En el cas de València, les recopilacions castellanes van estar vigents en la totalitat).
Recopilacions Castellanes
No hi havien moltes, perquè eren difícils de redactar.
-Ordenamiento de Alfonso Díaz de Montalvo (1484). És la primera recopilació de la que es va fer moltíssimes edicions. Va ser molt útil. El seu punt de partida és l’any 1348, on el dret legal té major importància, ja que és el primer en l’ordre de prelació que va establir les Corts d’Alcalà. Per tant, incorpora el Ordenamiento de Alcalá i la posterior legislació. La idea és reunir tota la legislació perquè és la normativa fonamental. No se sap si va ser oficial o privada. En 1480, les Corts de Castella ordenen la publicació d’una recopilació. Montalvo diu que ell és l’encarregat però no consta que les Corts digueren que fóra ell. Va ser una obra important i exitosa (moltes edicions). Tant és així, que a l’any 1500, els reis catòlics ordenaren que tots els ajuntaments (concejos) i les justícies tingueren un exemplar de Partides, Fuero Real i un exemplar del Ordenamiento de Cortes (pot ser que realment sí que fóra oficial). Quan mor Isabel I deixa en el seu testament que es faça una recopilació. Per tant, no està clar si el Ordenamiento de Montalvo és oficial. Tampoc se sap que els reis es referiren a eixe Ordenamiento de Montalvo.
aquest any es troba en la Novísima Recopilación tota la legislació castellana. En canvi, Partidas no estava arreplegada en cap recopilació perquè era molt gran. Ambdós textos van derogant-se al llarg del S.XIX, a mesura que van eixint altres normes, codis liberals (codi mercantil, penal, processal...). Arran de la publicació del Codi Civil a 1888-1889, la Novísima Recopilación i Partidas queden definitivament eliminades.
CORONA D’ARAGÓ
Recopilacions Valencianes
El fenomen recopilador a València va ser molt primerenc. La primera recopilació valenciana va ser al 1482. Va ser un fenomen molt fort, que prompte va a decaure.
Dues grans recopilacions:
-Príncipe de Gabriel Lluís d’Arinyo i Gabriel Riucech (1482): Recopilació privada i cronològica. Recull tots els Furs de Jaume I (Codi de Jaume I) i tots els Furs posteriors. Hi ha una tercera part, que són les qüestions processals.
-Recopilació oficial i sistemàtica, aprovada a les Corts de Montsó al 1547. És de Francesc Joan Pastor. Dividida en 9 llibres. Té 9 llibres en una primera part. Hi ha una segona part anomenada “Extravagants” (fora de l’ordre). Estan totes les normes de difícil enquadrament, perquè són normes ambigües que poden estar en molts llocs.
El contingut d’estes recopilacions és la legislació valenciana: Furs, Actes de Cort, Pragmàtiques Sancions (lleis dictades pel monarca sense l’aprovació de les Corts) i Privilegis Reials (dictats pel monarca, prèvia petició particular a canvi de donatiu). La doctrina considera que el tractament dels privilegis ha de ser més proper a les lleis de Cort que a les Pragmàtiques, ja que eixe donatiu fa que el privilegi siga de categoria pactada com els Furs i els Actes de Cort, i per tant fa que els privilegis siguen molt importants i es fa una recopilació:
-Aureum opus privilegiorum valientae (1515): Recopilació dels privilegis reials de València.
Les pragmàtiques no estan quasi recopilades, perquè les dictava el rei i les Corts no estaven interessades en les pragmàtiques. Les corts manaven a València, i per tant no faran recopilacions de lleis dictades pel rei. En moltes ocasions, les pragmàtiques feien funció de Contrafurs, ja que anaven en contra del dret del regne.
A partir de 1547, ja no hi haurà cap recopilació més. La legislació de Corts posterior haurà de consultar-se en els Quaderns de Corts (publicació de l’activitat legislativa de Corts quan finalitzava cada convocatòria).
Com que això és molt confús, es publiquen índexs temàtics de localització de cada temàtica (Institucions dels furs de Pere Hieroni Taraçona del 1580).
COMPARACIÓ ENTRE RECOPILACIONS CASTELLANES I ARAGONESES
Les diferències radiquen en la diferent configuració de poders: El monarca a Castella (absolutisme) i les Corts a la Corona d’Aragó (pactisme, dret pactat).
Recopilacions de la Corona d’Aragó :
-Major conservació dels preceptes: Són més tradicionals, històriques, menys evolucionades, més fidels al equilibris feudals... perquè la modernització passava per l’absolutisme. Eren territoris molt senyorials. Volen mantindre el sentit tradicional on el rei era un noble més. En Castella, l’equilibri de poders es trenca a favor del monarca.
-Poden ser cronològiques, ja que a la Corona d’Aragó hi ha menys legislació, i per tant, es pot recopilar de manera cronològica i literal. En Castella, en canvi totes les recopilacions són sistemàtiques: hi ha tant legislació que s’ha de sistematitzar.
-No són tan oficials, i quan ho són, l’interés és de Les Corts. La sanció parteix de les Corts. El monarca no impulsa les recopilacions. En Castella, el monarca impulsa les recopilacions perquè el dret que contenen és fonamentalment reial.
-Solen ser completes, tenen tot el dret legal perquè no és tanta l’activitat legislativa.
-Prompte s’estaquen , no s’actualitzen perquè no hi ha tanta matèria i no interessa, es paralitzen i algunes d’elles se suprimeixen al S.XVIII amb els Decrets de Nova Planta.
