Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Introducció història, Apuntes de Historia del Derecho

Asignatura: histoia del derecho, Profesor: carles tormo, Carrera: Dret, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 10/04/2017

i_gominola
i_gominola 🇪🇸

5

(2)

1 documento

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INTRODUCCIÓ
· Qué és el dret?- Mariano Pesset
El dret és el conjunt de normes que equidomina una comunitat de persones imposa o intenta
imposar, així com la seua aplicació en la realitat per a resoldre conflictes i mantenir o canviar
l’estructura d’eixa comunitat.
Uns poders socials, estructurats per classes dominants, estableixen unes normes sobre
la comunitat, en que es lluita per predominar. En ocasions es produeix un canvi dels
mateixos poders –la revolució- i un nou dret que origina una estructura nova de la
comunitat o societat.
Definició pragmàtica
-Conjunt de normes: aglomeració de disposicions, articles, manaments… No és un sistema
jurídic sinó un conjunt.
Sistema: realitat cohesionada, harmònic, sense contradiccions.
-Domini: fonamental dialèctica dret/poder. El dret naix de qui domina.
-Dret: instrument del qui fa servir el poderós per a mantenir la seua supremacia.
-Imposa o intenta imposar: surt efectes o no, no s’aconsegueix complir. Ex: dret patri/nacional
vs dret comú.
-Així com la seua aplicació a la realitat: que una llei siga vigent no significa que s’aplique.
-Per a resoldre conflictes: paraula fonamental. Conflicte-motor dret.
Funció: preveure per evitar o resoldre conflictes.
Dret: inherent a la societat.
.Historiador dret – jurista
-Possitivisme jurídic: concepció del dret que entén o identifica el dret amb la llei. Llei com a
norma jurídica escrita. Dret/llei.
Dret: conjunt de normes.
-Legitimitat: diferencia entre ser i haver de ser.
-Justícia: concepció religiosa o filosòfica de cada moment
·Història: narració, ciència social que té dues accepcions.
1. Succeir dels fets humans en el passat.
2. La ciència que estudia eixa successió de fets humans en el passat-historiografia.
Objectiu- descriure el passat dels homes per a comprendre’l i així entendre el present per a
poder actuar amb conseqüència.
Objecte estudi- molt ample, especialització.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Introducció història y más Apuntes en PDF de Historia del Derecho solo en Docsity!

INTRODUCCIÓ

· Qué és el dret?- Mariano Pesset El dret és el conjunt de normes que equidomina una comunitat de persones imposa o intenta imposar, així com la seua aplicació en la realitat per a resoldre conflictes i mantenir o canviar l’estructura d’eixa comunitat.

  • Uns poders socials, estructurats per classes dominants, estableixen unes normes sobre la comunitat, en que es lluita per predominar. En ocasions es produeix un canvi dels mateixos poders –la revolució- i un nou dret que origina una estructura nova de la comunitat o societat. Definició pragmàtica -Conjunt de normes: aglomeració de disposicions, articles, manaments… No és un sistema jurídic sinó un conjunt. Sistema: realitat cohesionada, harmònic, sense contradiccions. -Domini: fonamental dialèctica dret/poder. El dret naix de qui domina. -Dret: instrument del qui fa servir el poderós per a mantenir la seua supremacia. -Imposa o intenta imposar: surt efectes o no, no s’aconsegueix complir. Ex: dret patri/nacional vs dret comú. -Així com la seua aplicació a la realitat: que una llei siga vigent no significa que s’aplique. -Per a resoldre conflictes: paraula fonamental. Conflicte-motor dret. Funció: preveure per evitar o resoldre conflictes. Dret: inherent a la societat. . Historiador dret – jurista

-Possitivisme jurídic: concepció del dret que entén o identifica el dret amb la llei. Llei com a norma jurídica escrita. Dret/llei. Dret: conjunt de normes.

-Legitimitat: diferencia entre ser i haver de ser. -Justícia: concepció religiosa o filosòfica de cada moment

· Història: narració, ciència social que té dues accepcions.

  1. Succeir dels fets humans en el passat.
  2. La ciència que estudia eixa successió de fets humans en el passat-historiografia. Objectiu- descriure el passat dels homes per a comprendre’l i així entendre el present per a poder actuar amb conseqüència. Objecte estudi- molt ample, especialització.

-Ciències complementàries; economia, sociologia, medicina, botànica, religió, política… -Ciències auxiliars: objecte del qual està en el passat però es centra en aspectes del passat molt concrets; paleografia, sigil·lografia, numismàtica, diplomàtica, paleocartografia… -Especialització: respon a una doble motivació/causa.

·Història del dret : la ciència que estudia la història del passat, l’objecte de estudi és el dret que permet entendre el dret actual. Disciplina jurídica- metodologia històrica. Objecte d’ estudi: fonts/ institucions jurídiques. Fonts jurídiques de creació del dret - Federico de Castro. Forces socials que legítimament produeixen dins d’una organització jurídica els distints tipus de norma que constitueixen el seu ordenament jurídic al llarg de la història.

Llei-costums; secundum legem – segons la llei, contra legem i praeter legem – al marge de la llei

- Costum: norma no escrita que genera un ús repetit, expressant unes relacions de forces socials en un àmbit determinat. (costums feudals) -Fonts jurídiques de creació – concepte jurídic _- Jurisprudència: les sentencies dels jutges és una font important, vincula les parts però també serveix de precedent o informació.

  • Doctrina: la ciència o literatura jurídica també tenia importància._ De coneixement del dret:
    1. Jurídiques: llei, costum, doctrina i jurisprudència
    2. No creen dret, literatura, periodisme
    3. D’aplicació – posterior a la creació
      • Contracte de compravenda
      • Escriptura notarial
      • Acta registrator
      • Hipoteca
      • (individuals) Institucions: tot allò que regulen les fonts jurídiques
    4. El conjunt de conceptes bàsics i elements sobre una matèria jurídica
  • Dret més perfeccionista -Liber iudiciorum 702 – Llibre dels judicis

LLIÇO 3 – FEUDALISME

Dret romà vulgaritzat -Comença feudalisme – visigots continuació dret romà

  • Diferències amb el dret àrab ( diferencies religioses)
  • Apareix en tota Europa Acaballes imperi romà – característiques que definiran el món feudal. · Característiques:
  • Caiguda s.III
  • Decadència de les ciutats – torna la agricultura
  • Creació de latifundis – fragmentació del poder, els poders locals s’enforteixen. Descontrol per part del senyor.
  • Ruralització de la economia – es torna a la agricultura, propietaris-senyors. Propietats reduïdes.
  • Relacions vassallàtiques són necessitats, ningú les posa. Són a causa de la caiguda del imperi romà. Dos vessants: · Les relacions feudo-vasallàtiques rei-nobles i entre els mateixos nobles. · Les relacions feudo-senyorials entre senyors i camperols, ja siguen nobles o clergat.
  • Són complexes les relacions; hi ha normes estrictes i obligacions, no és una relació d’igualtat.
  • Dret feudal, majoria de normes regulen el dret. Emfiteusis: una manera de dividir o repartir el territori entre el senyor i els camperols. La relació feudosenyorial entre senyors i camperols; senyoriu, no hi ha terres lliures, en les terres d’un rei hi ha més llibertat que en les d’un noble. Tota la terra està estructurada al voltant dels senyorius. Els senyors són els propietaris de tota la terra, els senyors també tenen la jurisdicció, exercir la justícia, el senyor és qui imparteix la justícia. El senyor s’encarrega de defensar els serfs i les terres, a canvi els serfs li pagaven amb els cultius. A canvi d’un cens o pensió
  • Lleialtat
  • (^) Davallada imperi romà – acaba amb les ciutats
  • Cada estament compleix una funció: · Església:

-Salvació espiritual, monestirs – custodis cultura -Controlen mitjançant idees la mentalitat de la societat -Sosté sistema feudal -Societat molt religiosa. Regula la vida -Clergat: moltes diferències entre ells, diferència alt clergat i monjos. Alt clergat – fills nobles.

  • la reconquesta
  • Hi havia pocs visigots -Senyor compra domini útil Lluïsme: un percentatge d’aquesta venda anirà sempre al senyor
  • Venda – un 10-15%
  • (^) Dret de tanteig; el senyor no perd mai – no eren habituals les compra-venta. Això fa que es perpetuen al llarg del temps
  • Les relacions feudovasallàtiques – estructuren un nou poder polític després de la caiguda del imperi romà. Responen a la necessitat de superar un marc de poder desestructurat.
  • Principi – molts senyors parteixen de la mateixa posició La edat mitjana es caracteritza per baralles, guerres i disputes
  • La forma de aconseguir garanties de pau són les relacions entre senyors – feudovasallàtiques, relacions de dependència en els senyors més poderosos. El fort al feble dona protecció El feble al fort servei militar (auxilium) auxili de les armes
  • (^) No hi ha esclaus en aquesta època, la relació serfs-senyors no és d’esclavitud
  • En l’edat mitjana hi ha pocs esclaus, els senyors tenen servici domèstic
  • Relacions vassallàtiques – ajudant i suportant en el govern del territori – concilium
  • Jurisdicció – dret del senyor d’impartir justícia
  • El rei apareix – perquè es necessita algú que controle
  • (^) Investidura: (s’agenollaven) formalització del vassallatge entre un vassall i el seu i el seu senyor.
  • Relacions feudovassallatiques – edat mitjana juridicopolítiques – relacions públiques.
  • Relacions feudosenyorials – edat mitjana i moderna- juridicoeconòmiques – relacions jurídiques privades.
  • El feudalisme no és el mateix que la edat mitjana Edat mitjana Europa 476- -711 – 1492 Espanya
  • Els capitulars carolingis – permeten regir-se pel seu dret propi Liber iudiciorum
  • (^) Dret públic – regits per capitulars carolingis.
  • En Aragó passa exactament el mateix en matèria privada i en dret públic Lleó major vigència en el temps Liber iudiciorum
  • Amplitud i temps – herència antic regne visigot
  • Comença la reconquesta Lleó 718 – batalla carolíngia Navarra – territori bàrbar
  • Comarca pràcticament despoblada
  • No hi ha vigència de Liber iudiciorum
  • Es coneix com a terra sense llei
  • Repoblada per gent de Lleó
  • (^) Oposició al sistema lleonès – va determinar independització Castella d’Aragó · 2a característica
  • És un dret essencialment/majoritàriament consuetudinari i atècnic
  • Basat en el costum, no hi ha dret escrit, ni monarca
  • El monarca és un primus interpares
  • (^) Costum – història, societats històriques, el temps legitima Atècnic: al marge de la tècnica
  • No és un dret racional, científic
  • D’origen diví
  • Es basa en la oralitat, sense discurs científic · 3a característica
  • És un dret particular i diversificat
  • El dret no iguala sinó distingeix
  • El dret és un privilegi
  • Des de la perspectiva personal i territorial: -Personal; el dret és confessional i estamental -Territorial; no hi ha unitat territorial, es propi de cada localitat, barri, comarca, població. No hi ha un dret ‘nacional’
  • Dret: no iguala sinó que legitima Separa, atomització del dret. · 4a pel seu contingut
  • El dret que regula relacions vassallàtiques i feudo senyorials.

· 5 regnes: Castella, Aragó, Lleó, Navarra

  • (^) Feudalisme: no hi havia molt, perquè la realitat socioreligiosa era diferent que la resta d’Europa.
  • Reconquesta: batalla Guadalete 711
  • Conquesta musulmana (refregues) 711-
  • Reconquesta 718 – Asturlleonesa legítima família monarquia.
  • (^) S.XII – motius religiosos Turcs i Otomans – importància S.VII-XII
  • Motivació econòmica
  • Societats ramaderes i caçadores Al nord territoris poc poblats
  • (^) El creixement de la població cristiana produeix la necessitat de terres.
  • Comporta un assentament Reconquesta: militar, fonamental rel. Feudosenyorials Repoblament:
  • Qüestió més econòmica
  • (^) Suports, consolidació
  • Assentament població – amb cartes de poblament
  • Naixement relacions jurídiques · 4 fases reconquesta/repoblament:
    1. Repoblament del nord.
      • (^) Occidental – Duero, desert poblacional.
      • Oriental – Catalunya, riu Llobregat.
      • Creixement demogràfic cristians – noves terres.
      • El rei és el director de la conquesta i repoblament
      • Majoritàriament oficial
      • (^) Dirigit monarca i nobles – aporten població, apareixen molts senyorius
      • Es produeix presura/ocupació de la terra
      • Roturació és la divisió de la terra
      • No existeixen les ciutats
      • En la part oriental: Llobregat, Catalunya, repoblat pels hispanis. Població mocàrab que s’havien refugiat cap als pirineus ‘’Apprisió’’ – ocupació de la terra
  • Acaben relacions feudovasallàtiques -
  • (^) Comença a imposar-se la monarquia – que desenvoluparà la mon. Absoluta.

EL DRET EN LA BAIXA EDAT MITJANA

  • Terres senyorials vivia població regim dur i opressiu
  • Es un régim basat en les costums
  • (^) Adquereixen importància cartes de poblament. Consoliden fonts jurídiques escrites Fonts jurídiques escrites: documents escrits destinats a atraure i assentar població en terres poc o gens habitades fins eixe moment, i que inclouen les condicions jurídiques d’assentament
  • Especialment importants en la P. Ibérica.
  • (^) Estan íntimament connectades conquista i repoblament
  • Importants baixa edat mitjana – creix població
  • Apareix nou tipus de poblament – la ciutat Explica la evolució Apareix una nova classe social, la burgesia

3 tipus de ciutat:

  • Nord peninsular: apareixeran en rutes econòmiques i ports. Funcióo comercial.
  • Fortalesa: estan al centre de la península, assenten la població, ciutats-castell
  • Ciutats del sud: ciutats d Al-Andalus Fixar els orígens del dret és molt complex. A partir s.XII – ciutats origen comerç, ports. Ciutats del centre, fortalesa servien de frontera Ciutats: nova forma de realitat s’introdueix al món feudal
  • Economia: a través d’una nova activitat comerç, el mercat i la fira.
  • Política: nova sensibilitat, un nou poder per una nova classe social que té unes altres necessitats. Inquietuds. Burgesia, burgs.
  • Jurídica: necessiten un dret més economista més segur, a partir de les noves necessitats; apareix una nova institució, les corts Dret que farà front a les noves necessitats: dret comú, romano-canònic Institució fonamental – universitats
  • (^) Costum – dret local, dret general o territorial
  • Hispana
  • Liber Iudiciorum
  • Cartres de poblament (fueros) que no són el furs
  • (^) Legislació de corts (regne)
  • Dret comú ( romà i canònic)

· Liber Iudiciorum

  • (^) Dret comú a quasi tots els territoris peninsulars – principi personalitat

Al-andalus

  • Alcorà: veritat revelada d’Alà a Mahoma
  • La sunna: veritat derivada d’Alà a través de la conducta de Mahoma Jueus – La torà Liber Iudiciorum
  • Catalunya – origen
  • Conjunt de governs – monarquia franca – dictats d’autogovern
  • Liber iudiciorum(702) (703)
  • (^) Costums
  • Cartes de poblament
  • No és un text feudal
  • “Usatges”: disposicions de caràcter feudal, relatives a les relacions feudo vassallàtiques 1060/1068 – Ramon Berenguer recopilació d’usatges s.XIII – drets anteriors desfasats, usatges desfasas
  • Apareix nou dret
  • Costums es recollixen s.XII

LIBER IUDICIORUM 702 – dret essencialment consuetudinari Fuero juzgo més o menys 1222 · Lleó:

  • Més vigència L. Iudiciorum
  • Més exemplars es coneixen
  • (^) Va tenir un caràcter territorial (contrari de local)
  • Apareixen les cartes de poblament