COMENTARI DE TEXT
Explica a partir de les imatges i text següents del còmic què entens per 'jo', 'ello',
'superjo' i "sublimació".
Freud proposava que el ELLO és l'estructura de la psique humana que apareix en primer lloc. A
diferència del que ocorre amb el YO i el SUPERYO, està present des que naixem, i per tant durant
els primers dos anys de les nostres vides és la que mana al llarg d'aqueix període de temps.
El ELLO es mou a partir del principi del plaer immediat, i per això lluita per fer que les pulsions
primàries regisquen la conducta de la persona, independentment de les conseqüències a mitjà o llarg
termini que això puga comportar. Per això se sol considerar que El ELLO és "la parte animal" o
"instintiva" de l'ésser humà.
El YO sorgirà a partir dels dos anys i, a diferència de el ELLO, es regiria pel principi de la realitat.
Això significa que el YO està més enfocat cap a l'exterior, i ens porta a pensar en les conseqüències
pràctiques del que fem i els problemes que pot generar una conducta massa desinhibida. Això fa que
s'enfronte a el ELLO per a aplacar les pulsions que emanen d'ell, per a això utilitza els mecanismes
de defensa i es regeix per una lògica diferent: la del pragmàtic i la supervivència.
El SUPERYO apareixeria segons Freud a partir dels 3 anys de vida, i és conseqüència de la
socialització (bàsicament apresa a través dels pares) i la interiorització de normes consensuades
socialment. És la instància psíquica que vela pel compliment de les regles morals. És per això que el
SUPERYO pressiona per a realitzar grans sacrificis i esforços amb la condició de fer que la
personalitat d'un mateix s'acoste el màxim possible a la idea de la perfecció i del bé.
Per a Freud, és SUPERYO té sentit en un context en el qual la influència de la societat ens obliga a
adoptar conductes de vigilància d'un mateix per a evitar les confrontacions amb els altres.
La religió busca respondre al sentit de la vida, i d'altra banda l'home busca el plaer i l'evitació del
displacer, coses irrealitzables en la seua plenitud. És així que l'home rebaixa les seues pretensions
de felicitat, encara que busca altres possibilitats com l'hedonisme, l'estoïcisme, etc. Una altra tècnica
per a evitar els sofriments és reorientar les finalitats instintives de manera tal de poder eludir les
frustracions del món exterior. Això es diu sublimació, és a dir poder canalitzar l'instintiu cap a
satisfaccions artístiques o científiques que allunyen al subjecte cada vegada més del món exterior.
En una paraula, són molts els procediments per a conquistar la felicitat o allunyar el sofriment, però
cap 100% efectiu.
