


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Aquest text és de font primària, concretament el Projecte de Constitució per a l’Estat Català de l’any 1883. La seva naturalesa és polític jurídic en tractar d’una constitució i és d’àmbit públic. Aquest text s’ubica a Catalunya a finals de segle XIX. Ens trobem en una època de la restauració, on destaca la voluntat de tindre una autonomia a Catalunya, defensant lleis, cultura i llengua. Té lloc el Primer Congrés Catalanista l’any 1880 que aplegà les tendències del catalanisme de l’època, del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de La Renaixença. Gràcies a aquest congrés tindrà lloc el Segon Congrés Catalanista l’any 1883 pel Centre Catalanista on tindrà lloc aquest Projecte de Constitució. Aquest text parla principalment sobra l’autonomia de Catalunya, o també conegut com el catalanisme. Per una banda, cerca una organització interna, en l’àmbit estatal, social i polític, com podem percebre al títol I, on clarament diu que l’Estat català és sobirà i autònom, és a dir, sense dependència de l’Estat Espanyol. D’igual forma, els catalans deuran a obeir les lleis de Catalunya i respectar les autoritats establertes en conjunt a les despeses del mateix estat. Amb tot això hi ha una clara intenció d’autonomia i distanciació respecte d’Espanya. Defensa també la identitat i la llengua catalana, la qual ha sigut reprimida durant molt temps, com als Decrets de Nova Planta. D’igual forma, hi haurà una amplia llibertat als ciutadans, per exemple tots els cultes seran lliures, l’església quedarà separada de l’Estat i es prohibirà la subvenció del culte, on s’intentava adoctrinar a diversos municipis una religió o cultura a canvi d’ajudes econòmiques. Tot això fa diferenciació respecte de l’Estat Espanyol. Hi ha una gran llibertat democràtica i individual, ja que, tot català major de 21 anys tindrà dret a ser elector i elegible, les dones catalanes tindran els mateixos drets de vot i participació si posseeixen un títol acadèmic o professional. Tanmateix, es garanteixen els drets naturals com el dret a vida, a la seguretat o dret a lliure exercici, entre altres. Això destaca la gran llibertat i progressió que tenia aquest projecte. En l’àmbit laboral cap noi menor de 14 anys i cap noia menor de 12 podien ser admesos a treballs corporals com a fàbriques i tallers. A escala estructural, es planteja una forma de govern mitjançant la república democràtica representativa on la sobirania residiria en tots els ciutadans mitjançant el sufragi universal. Internament, hi ha una gran divisió de poders, on el legislatiu serà exercit exclusivament per les Corts, l’executiu pel president i els seus ministres, judicial pels jutges i jurats els quals no seran escollits per altres ordres públics. Podem veure de tot això l’àmplia llibertat democràtica que hi havia on es respectava
cada part del govern sense cap possible interferència ni manipulació en cerca del benefici d’uns pocs. Considero que aquesta proposta és molt innovadora, on destaquen punts com la llibertat democràtica o l’amplitud de drets dels ciutadans, diferenciant-se de les tendències espanyoles molt més conservadores. Una gran diferència també serà la forma econòmica familiar com la separació de béns. És a dir, al ser de caràcter progressista i liberal, tornem d’alguna forma a les constitucions com la de Cadis que van portar grans avenços socials i democràtics com el sufragi universal. Aquest pacte federal em sembla molt necessari en aquell punt social i històric per aconseguir una mena d’autonomia catalana. LES BASES DE MANRESA Aquestes bases són de font primària, ja que, pertanyen a les Bases per a la Constitució Regional Catalana, Manresa, 1892. És de naturalesa jurídic polític de caràcter públic encara que no és de caràcter oficial, degut, pel fet que, no emana de l’autoritat derivada de l’Estat, on concreta en l’àmbit centrat a Catalunya. Aquest text s’ubica a Manresa a finals del segle XIX. Ens trobem durant la Restauració (1874-1902), concretament durant la Regència de Maria Cristina. Aquestes bases neixen com l’opció catalanista conservadora durant un govern de caràcter conservador,per tant, tindrà lloc una política conservadora. La idea principal del text és el catalanisme i la seva pròpia propaganda. On la llengua catalana serà l’única que serà de caràcter oficial, on s’utilitzarà a l’administració pública. D’igual forma, només els catalans podran exercir càrrecs públics, on l’única sobirana del govern interior serà Catalunya, la qual dictarà les seves pròpies lleis orgàniques. La separació de poders perdrà progrés, restablint l’antiga Audiència de Catalunya, on el president i vicepresidents seran nomenats per les Corts. D’igual forma, les Corts nomenaran els cinc o set alts funcionaris. D’aquesta manera, els poders no seran del tot independents, on tindran dependència els uns dels altres de manera directa. A escala militar i de seguretat, se suprimirà el servei militar obligatori i se substituirà per un servei voluntari o una compensació econòmica. En canvi, es crearà una força policial a l’autonomia, els Mossos d’Esquadra, que dependrà igual que la Guàrdia Civil, del poder regional. En l'àmbit nacional, el poder central s’organitzarà en poder legislatiu, executiu i judicial. El poder legislatiu, radicarà sobre el rei o cap d’Estat, i el poder central procurarà concordar amb el Sant Pare la manera de subvenir la dotació de culte i clerecia.