Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una visión histórica del comercio internacional durante el siglo xix, con enfoque en la especialización industrial y las políticas comerciales implementadas por diferentes países. Se analiza el crecimiento del comercio internacional gracias a la revolución tecnológica y la integración de mercados de productos y factores de producción. Además, se discute la dependencia creciente del mundo resto respecto a la demanda europea de productos primarios.
Tipo: Apuntes
1 / 14
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Tema 2. L’ECONOMIA INTERNACIONAL AL SEGLE XIX
G. Feliu i C. Sudrià (3ª ed. 2013), capítol 6 (sencer): “El sorgiment de l’economia internacional”, p. 133 - 154
G.Feliu i C. Sudrià (3ª edició 2013), capítol 8, p. 173-183 i 190- 196 (sobre L’economia mundial en el segle XIX: l’època de la segona revolució tecnològica)
El comerç internacional dels països industrialitzats: factor de desenvolupament o d’empobriment a la resta del món? D’ençà dels economistes clàssics, i en especial de D. Ricardo (1772 - 1823), es diu que el lliure comerç facilita l’especialització de cada país en aquells productes que hi té avantatges comparatius. Se’n dedueix que tothom hi guanya.
Els fonaments del proteccionisme ja es troben en:
Els països que varen iniciar més tard la industrialització sabien com Gran Bretanya havia aconseguit els seus èxits ALEXANDER HAMILTON: “Nuestro país no puede comerciar con Europa en los mismos términos; y admitir la demanda de reciprocidad nos convertiría en víctimas indefensas de un sistema que nos induciría a limitar nuestras aspiraciones a la agricultura y abandonar las manufacturas ” ( Informe sobre las Manufacturas , 1791). ULYSES GRANT (president dels EUA de 1868 a 1876): “ Durante siglos, Inglaterra se apoyó en el proteccionismo, lo practicó hasta las últimas consecuencias y obtuvo resultados satisfactorios. Dos siglos después se ha sentido cómoda al adoptar el libre cambio, pues cree que el proteccionismo no tiene nada más que ofrecerle. Pues bien, señores, el conocimiento que tengo de nuestro país me lleva a pensar que, en menos de doscientos años, cuando Estados Unidos haya hecho uso del proteccionismo en todo aquello que le haya sido útil, adoptará el libre cambio”
A partir de 1846 , amb la derogació de les Lleis del Blat (proteccionistes), Gran Bretanya va fer un viratge decisiu cap a un règim de lliurecanvisme unilateral (completat a la dècada de 1860): la iniciativa es basava en la seva superioritat econòmica indiscutible i anava vinculada estretament a la seva política imperial. Molts països europeus varen reduir força els seus nivells de protecció aranzelària des del tractat de lliure comerç anglo-francès de Cobden-Chevalier (1860): Hi va jugar un paper important l’anomenada clàusula de nació més afavorida, per la qual un país concedia a un altre (generalment de forma recíproca) una rebaixa automàtica dels aranzels pactats en determinats productes si un tercer país obtenia una tarifa més baixa. D’aquesta manera, qualsevol rebaixa aranzelària es difonia a molts més països que els signants del tractat.
a) oferta: L’acumulació de capital a Europa, que busca beneficis elevats i segurs, fomenta la creació d’institucions i mercats financers especialitzats (banca i borsa internacionals). b) i demanda: Inicialment per a la construcció de xarxes ferroviàries i la creació de companyies mineres, que havien de proporcionar productes necessaris per als processos industrials. Després per a les obres i serveis públics: la construcció de ports i canals, xarxes d’abastament d’aigua, gas i electricitat, companyies de tramvies, etc.
➢ siderúrgiques i químiques per estalviar costos de transport i mà d’obra, a més d’aranzels imposats per l’entrada de mercaderies, però no de capitals. ➢ plantacions de productes tropicals (cotó, cafè, cacau, sucre, etc.) Origen i destí de les inversions exteriors de capitals
