

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Cometario de texto de Platón, perteneciente al temario de 2n de Bachillerato de Cataluña, (Platón, Teetet, 150b-151b).
Tipo: Ejercicios
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Activitat 2: Comentari de text sobre Plató
"SÒCRATES: Al meu art de la maièutica corresponen totes les coses que corresponen a les llevadores, amb l'única diferència que es tracta de fer infantar als homes, no pas a les dones, com també de vigilar com pareixen les seves ànimes, no pas els cossos. La cosa més gran del meu art, tanmateix, consisteix a verificar en la mesura més gran possible si allò que pareix la reflexió del jove és pura aparença i mentida o bé si és quelcom de fecund i veritable. D'altra banda, em passa també igual que a les llevadores: jo no puc donar a llum saviesa, i aquella cosa per la qual ja em censuren molts, que plantejo preguntes als altres, però que no em manifesto mai sobre cap cosa perquè no tinc gens de saviesa, és una cosa per la qual em censuren amb veritat. La raó d'això és la següent: fer infantar és una tasca que m'imposa el déu, mentre que m'ha privat el poder de donar a llum. Per consegüent, jo mateix no sóc savi absolutament en res, ni per mi mateix no he descobert res, ni hi ha res que hagi nascut de la meva ànima. Ara bé, aquells qui tracten amb mi semblen, al començament, ignorants, però a mesura que avança el tracte i que el déu els assisteix progressen d'una manera meravellosa, tant des del seu punt de vista com del dels altres. I una cosa és ben clara: que no han après res de mi, sinó que per si mateixos descobreixen i pareixen tantes coses belles. Però, en canvi, la causa de donar a llum és el déu i jo; i n'és la prova aquesta: molts han volgut ignorar la meva assistència, han cregut que únicament ells havien fet la tasca i m'han menyspreat. Per convicció pròpia o bé persuadits per altres, m'han deixat abans del que devien i han avortat el seu propi pensament per culpa de les males companyies, han donat una mala alimentació a allò que per mi havien donat a llum i ho han fet malbé. Han fet més cas de les mentides i de les aparences que de la veritat. (...) Aquells qui tracten amb mi tenen la mateixa experiència que les parteres: tenen els dolors del part. Plens de perplexitat, pateixen de nit i de dia molt més que aquestes dones que pareixen; el meu ofici pot suscitar o calmar aquests dolors. Això és el que els passa a alguns; altres, en canvi, Teetet, em sembla que no porten res a dins seu i sé aleshores que no necessiten res de mi; llavors amb molt de gust els busco companyia i, amb l'ajuda del déu, endevino amb molta exactitud amb qui han de tractar per treure'n profit. Així n'he fet anar molts amb Pròdic, com també amb d'altres homes savis i admirables." (Plató , Teetet, 150b-151b).
En el text, es planteja com pot l’home arribar al coneixement per obtenir la veritat per aconseguir la felicitat i la virtut, mitjançant el coneixement que està al interior de cada persona, i que cada home posseeix el coneixement dins d’ell mateix. Per tant Sòcrates, només seria un orientador per tal que el seu deixeble arribes a la veritat per ell mateix. El mètode socràtic és el diàleg, i té a la paraula com a instrument per arribar a la veritat. Defensa l'intel.lectualisme mora, mentres que els sofistes tenen com a mètode la retòrica. Usen la paraula per aconseguir el poder, creuen que tot és opinió , per tant, no hi ha veritat, defensant el convencionalisme moral. L'ideal socràtic és aconseguir la felicitat, viure guiat per la moderació i prudència. D’altra banda l'ideal és aconseguir l'èxit, especialment l'èxit polític. Sòcrates fa el seu ensenyament gratuït, per les places i carrers, d'una manera informal i dialogant amb tothom, a diferència que els sofistes, que cobren i s’adrecen només als joves rics que els poden pagar. Sòcrates vol fonamentar la filosofia, a través de definir els conceptes ètics (què és el Bé, què és la veritat, entre d’altres). A diferència que ls sofistes, en canvi, prediquen l'escepticisme i el relativisme.