competencies tic modul 3, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga competencies tic modul 3 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Continguts Formatius

de Suport al Projecte acTIC

ac

Nivell C1: Cultura, participació i civisme digital

Mòdul 3: Hàbits d'ergonomia, salut i medi ambient

1. OBJECTIUS

2. HÀBITS D'ERGONOMIA

3. CONFIGURACIONS DE PANTALLA

4. TRACTAMENT DE RESIDUS TECNOLÒGICS I MATERIAL FUNGIBLE.

5. ENLLAÇOS RELACIONATS.

La taula

Ha de tenir les dimensions suficients perquè ens puguem moure i canviar de postura amb facilitat; les cantonades han de ser arrodonides i la superfície, mat, per evitar reflexos. Els cables han d’estar ben amagats, i hem de disposar d'una presa de terra per a les connexions elèctriques.

Hem de procurar que la taula es mantingui endreçada, per no perdre espai i perquè puguem accedir còmodament a documents, perifèrics, telèfon, etc.

Una taula desendreçada pot complicarnos l'accés còmode a documents, perifèrics, telèfon, etc.

La cadira

Quan escollim una cadira per treballar davant l’ordinador hem de tenir en compte l’alçada del seient. Si apropem la cadira a la taula, els braços han de quedar a l’alçada de la taula. Si no podem recolzar els peus a terra, haurem d’utilitzar un recolzapeus. L’alçada del respatller de la cadira ha d’ajustarse a la zona lumbar de l’esquena.

Moltes persones, si han d’estar moltes hores assegudes, prefereixen disposar el respatller amb una certa inclinació. Hi ha cadires que permeten un contacte permanent amb el respatller, gràcies a la combinació de la força d’unes molles i del nostre pes.

Convé fer, de manera regular, estiraments

L’entorn Col·locarem l’ordinador allunyat de la llum natural i en paral·lel a ella, procurant que les finestres no quedin al davant o al darrere nostre, ja que hem d'evitar els reflexos a la pantalla. Si tenim un llum damunt l’ordinador, hem de procurar situarlo en perpendicular a l'eix de la pantalla. Hem d'intentar reduir el soroll de l’equipament perquè no afecti la nostra atenció o parla. La calor que l’ordinador desprèn no ha de fer que augmenti la temperatura del lloc on som. Alguns consells per a la salut

• Si hem de treballar moltes hores amb l’ordinador, cal que fem pauses curtes i freqüents.
• Quan fixem la vista durant molt de temps a la pantalla, és recomanable mirar, de tant en tant, cap a un punt llunyà.
• Convé fer, de manera regular, estiraments dels braços i les cames.
• Per relaxar la zona del coll, podem girar suaument el cap a esquerra i a dreta diverses vegades.

3. CONFIGURACIONS DE PANTALLA.

El monitor o la pantalla de l’ordinador és l’element de l'equip informàtic que ens permet visualitzar la informació que hi ha al disc dur, als emmagatzemadors de memòria o a Internet, i interactuarhi en conseqüència. A l'hora de visualitzar aquesta informació, hem de tenir en compte els aspectes següents:

La resolució de pantalla

La finestra de la pantalla és rectangular. La seva mida depèn del monitor i de la targeta gràfica. Hem de distingir entre:

• La mida real de la pantalla: mida absoluta, mesurada en polsades (1 polsada equi val a 25,4 mil·límetres). És la mida de la finestra del monitor. En l’actualitat, la pan talla més comuna és la de 17 o 19 polsades (17” o 19”), tot i que als ordinadors portàtils poden ser de 15”.
• La resolució: mida relativa, determinada pel nombre de píxels que mostra la finestra de la pantalla. Es mesura en píxels, que és la unitat mínima d’informació. En funció de la targeta gràfica de l'ordinador, els valors més comuns són els de 1024x728 pí xels (1024 píxels d’amplada per 768 píxels d’alçada), tot i que hi ha persones que treballen amb pantalles a una resolució menor (800x600 píxels) o major (1152x864 píxels).

Per canviar la mida del text, premerem el botó CTRL del teclat i, a la vegada, farem girar la roda del ratolí. Una altra manera de ferho és clicant sobre l’opció del navegador de "Veu re" (Explorer) o "Visualitzar" (Firefox) i fer clic sobre "Mida de text", tot seleccionant la que ens interessi.

També podem canviar la resolució de pantalla quan naveguem per Internet

Ajust de lluentor, contrast i color de pantalla

És necessari ajustar les condicions de visualització de la pantalla, per veure amb exactitud les característiques de la informació i també per evitar problemes de salut (irritació ocular, mal de cap, etc).

Es porta a terme mitjançant el calibratge de la pantalla. Això es pot fer amb les eines de gestió de color que subministren les mateixes pantalles (en el cas dels ordinadors de so bretaula) o bé a través d’alguns programes i dispositius que recullen dades que ens pro porcionen valors de configuració (en el cas d'ordinadors portàtils).

• La lluentor o lluminositat

És la intensitat de llum emesa sobre una àrea determinada. Els canvis de lluentor poden enfosquir o aclarir el contingut de la pantalla. Si el valor de lluentor és baix, els colors llu minosos s’enfosquiran i tendiran al gris, mentre que si el valor és alt, els colors foscos semblaran grisos.

• El contrast

És la relació entre la intensitat lluminosa del punt més clar i la del punt més fosc d’una imatge. Un correcte calibratge de contrast implica valors de 100:1, és a dir, que el punt blanc tingui 100 vegades més lluminositat que el punt negre.

De dreta a esquerra: diferència entre poc contrast, contrast adequat i massa contrast

• El color

El color es produeix mitjançant la suma de diferents intensitats dels colors bàsics (vermell, verd i blau). El calibratge de color consisteix a ajustar el color a un estàndard establert per tal d’aconseguir que els colors es vegin igual en tots els monitors calibrats. Cal ajustar els diferents paràmetres de color: to, saturació, gamma, balanç de colors primaris, etc.

Els protectors de pantalla

Els protectors de pantalla són programes que poden contenir animacions, textos, àudio o vídeo, que s’activen quan l’ordinador està inactiu durant un període de temps determinat, i que oculten el contingut de la pantalla. Es poden configurar de forma que, per tornar a veure el contingut, calgui introduir una contrasenya.

Es van començar a emprar en els antics monitors de tub (CRT), en què una imatge estàti ca que romangués durant massa temps en pantalla podia cremar el fòsfor que la compo nia i quedarhi impresa. Per evitarho, el protector de pantalla l’enfosquia o mostrava imat ges en moviment. Actualment, els protectors s’utilitzen més com a decoració de la panta lla, tot i que sovint impliquen un estalvi d'energia en l'aparell.

Els protectors de pantalla són animacions que s'activen quan l'ordinador està inactiu

Els actuals monitors LCD no tenen fòsfor, ja que es va comprovar que les seves cel·les de cristall líquid, si estan actives durant massa temps, poden tornarse insensibles als estí muls elèctrics.

Per ser respectuosos amb el medi ambient, l’ús d’aquests tipus de papers ha d’anar acompanyat d’una sèrie de normes d’estalvi de paper:

• Si la impressora ho permet, utilitzarem paper imprès per una cara i imprimirem els esborranys en l’altra cara.
• El programari de la impressora ens permet imprimir diversos fulls a la mateixa pàgi na.
• Per imprimir exactament allò que desitgem, podem utilitzar l’opció de visualització prèvia de la pàgina.
• Imprimirem els documents a doble cara. Si la impressora no ho permet, podem im primir primer les pàgines de la dreta i després les de l’esquerra a l’altra cara del pa per.
• Si el document és un esborrany, podem corregirlo en pantalla per evitar ne la im pressió.
• Guardarem els arxius no impresos a l’ordinador, sense ferne còpia en paper.
• Evitarem imprimir els correus electrònics i els llegirem en pantalla.

Vista prèvia d'una pàgina de full de càlcul, abans d'imprimirse

2. La tinta de la impressora:

Un cartutx de tinta està format per plàstic, metall i altres elements com ara paper o cautxú. La major part d’aquests components són reciclables o reutilizables.

10

Per ser respectuosos amb el medi ambient, l’ús d’aquests tipus de materials d'emmagat zematge ha d’anar acompanyat d’una sèrie de normes:

• Cuidarem l’estat del CD o DVD evitant que s’embruti o es ratlli.
• Utilitzarem altres tipus de sistemes d’emmagatzematge, com ara les memòries USB.
• Utilitzarem CDs o DVDs regravables.
• Si ja no ens cal la informació que hem emmagatzemat, és convenient destruir el su port que hem utilitzat, ja que, si no, la informació es podria recuperar.