Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Componentes de la célula procariota: Citoplasma, Nucleoide y Membrana - Prof. Luis Corcher, Apuntes de Microbiología

Una descripción detallada de los componentes de una célula procariota, incluyendo el citoplasma, el nucleoide y la membrana. El citoplasma contiene el núcleoide, ribosomas, proteínas, enzimas y metabolismo. El nucleoide alberga la información genética y se encuentra en la interfase del citoplasma. La membrana plasmática actúa como barrera osmótica, permite el pas selectivo de moléculas y participa en el proceso de obtención de energía.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 15/02/2014

helenacastillo
helenacastillo 🇪🇸

4.1

(39)

23 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 3. Componentes de la célula procariota
Citoplasma (matriu citoplasmàtica)
El citoplasma és una regió limitada per la membrana cel·lular que conté el nucleoide,
ribosomes, cossos d'inclusió (partícules o agregats de proteïnes que no s'han pogut
plegar correctament), enzims... En aquesta regió se sintentitzen proteïnes, lloc
metabolisme, el transport...
Té una estructura densa causada por la alta composición de componentes en disolución
que li donen un aspecte de gel (de naturalesa aquosa) y granulat degut a la presencia de
ribosomes (sempre de tipus 70S).
Està compost per un 20% de proteïnes, 7-20% de RNAs, 2% DNA, 1-2% de precursors
solubles i ions.
Membrana + citoplasma = protoplasto (falta de paret bacteriana). Nos interessa trabajar
con protoplastos debido a que és màs fàcil de manipular de manera que és más facil de
romper.
Nucleoide (o regió nuclear)
És unaregió ben diferenciada però no separada per cap membrana. El nucleoide conté la
informació genètica i la seva transcripció és dur a terme en la interfase del citoplasma
nucleoide.
El genoma de les procariotes sol esta compost per normalment un cromosama i
opcionalment per plastidis. Els cromosomes aïllats consten de un 60% d'ADN, un 30%
d'ARN i un 10% de proteïnes.
Bacteri: cromosoma circular i tancat covalentment d'ADN. Poden haver plasmidis que són
minicromosomes que codifiquen per a funcions que tot i no ser imprescindibles ajuden a la
supervivència dels bacteris.
Haploidia: una única copia del cromosoma tot i que pot existir varies còpies del mateix
quan la bacteria creix ràpidament.
Aquesta haploidia els provoca que qualsevol muació o dany al cromosoma els afecta de
gran manera. No és com als humans que al tenir dues còpies, el dany d'una pot afectar
menys gràcies a l'altre cromosoma.
Mida del cromosoma de procariotes
Bacteries típiques: 3000 – 5000 kpb (Escherichia coli – 4700 kpb)
Bacteries petites: 700 – 1000 kpb (Mycoplasma genitalium – 700 kpb)
Bacteries amb cicles complexos: 12000 kpb (Actinomicetos, cianobacteires)
Quants menys parells de bases menys cromosomes i gens. Se solen trobar dins d'altres
cèl·lules i aquestes bacteries utilitzen els mecanismes de les cèl·lules per formar les
proteïnes necessàries per a la seva supervivència de manera que poden tenir menys
gens.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Componentes de la célula procariota: Citoplasma, Nucleoide y Membrana - Prof. Luis Corcher y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

Tema 3. Componentes de la célula procariota

Citoplasma (matriu citoplasmàtica) El citoplasma és una regió limitada per la membrana cel·lular que conté el nucleoide, ribosomes, cossos d'inclusió (partícules o agregats de proteïnes que no s'han pogut plegar correctament), enzims... En aquesta regió se sintentitzen proteïnes, té lloc metabolisme, el transport... Té una estructura densa causada por la alta composición de componentes en disolución que li donen un aspecte de gel (de naturalesa aquosa) y granulat degut a la presencia de ribosomes (sempre de tipus 70S). Està compost per un 20% de proteïnes, 7-20% de RNAs, 2% DNA, 1-2% de precursors solubles i ions. Membrana + citoplasma = protoplasto (falta de paret bacteriana). Nos interessa trabajar con protoplastos debido a que és màs fàcil de manipular de manera que és más facil de romper. Nucleoide (o regió nuclear) És unaregió ben diferenciada però no separada per cap membrana. El nucleoide conté la informació genètica i la seva transcripció és dur a terme en la interfase del citoplasma – nucleoide. El genoma de les procariotes sol esta compost per normalment un cromosama i opcionalment per plastidis. Els cromosomes aïllats consten de un 60% d'ADN, un 30% d'ARN i un 10% de proteïnes. Bacteri: cromosoma circular i tancat covalentment d'ADN. Poden haver plasmidis que són minicromosomes que codifiquen per a funcions que tot i no ser imprescindibles ajuden a la supervivència dels bacteris. Haploidia: una única copia del cromosoma tot i que pot existir varies còpies del mateix quan la bacteria creix ràpidament. Aquesta haploidia els provoca que qualsevol muació o dany al cromosoma els afecta de gran manera. No és com als humans que al tenir dues còpies, el dany d'una pot afectar menys gràcies a l'altre cromosoma. Mida del cromosoma de procariotes

  • Bacteries típiques: 3000 – 5000 kpb ( Escherichia coli – 4700 kpb)
  • Bacteries petites: 700 – 1000 kpb ( Mycoplasma genitalium – 700 kpb)
  • Bacteries amb cicles complexos: 12000 kpb (Actinomicetos, cianobacteires) Quants menys parells de bases menys cromosomes i gens. Se solen trobar dins d'altres cèl·lules i aquestes bacteries utilitzen els mecanismes de les cèl·lules per formar les proteïnes necessàries per a la seva supervivència de manera que poden tenir menys gens.

Membrana citoplasmàtica Funciones

  • Barrera osmòtica
  • Limita el proteoplast i el medi
  • Permet el pas selectiu de molècules
  • Intervé en els processos d'obtenció d'energia (produeix ATP, respiració, fotosíntesi)
  • Participa en biosíntsis de components d'envoltura (pared, càpusles..)
  • Secreta proteïnes i altres macromolècules Les membranes són un requeriment absolut per a tots els organismes vius. La membrana plasmàtica evolta el citoplasma i separa la cèl·lula del medi ambient. És una membrana selectivament permeable on es localitzen una sèrie de processos metabòlics crucials i on es detecten i es responen als estimuls dels agens químics de l'exerior amb l'ajuda de molècules receptores especials de membrana. Estructura (model de mosaic fluid de Singer i Nicholson) Està formada per una doble capa lipídica composta per fosfolípids, proteïnes integrals de membrana. Aquesta estructura implica que les proteïnes de membrana estaran compostes per diferents dominis: la part orientada al citoplasma (hidrofílica), la part anclada a la bicapa (hidrofòbica) i la part orientada a l'exterior (hidrofílica). Segons aquest model , els components de la bicapa no estan estàtics sinó que poden fluir de manera més o menys fluida segons els components de la qual està formada. Components
  • fosfolípids: colina + fosfat + glicrol + dues cades hidrocarbonatades
  • Esterols i hopanoids Els esterols són estructures planes i rígides mentre que els àcids grassos són més flexibles. L'associació d'esterols amb aquests àcids estabilitza la membrana dels eucariotes (on el contingut de colesterol a la membrana pot representar del 5 al 25% dels lípids totals), fent-la més rígida. La membrana de les procariotes no tenen esterols (excepcions alguns cianobacteris i alguns metanotrofes, els micoplasmes presenten colesterol, pero l'agafen de les cèl·lules eucariotes que parasiten). En canvi, en moltes bacteries existeien una classe de compostos policíclics, els hoplanoids, que sembla que proporcionen rigidesa a la membrana citoplasmàtica. Els hoplanoids se
  1. Sistema ABC. Les proteïnes es passen la molècula que es vol transportar fins a arribar al final. Es necessita l'aportació denergia pero no es fosforila. Aquests tres sistemes requereixen energia normalment aportada per l'ATP i mouen molècules en contra de gradient i les concentra dins la cèl·lula. Normalment presenta una elevada especificitat de substrat. Transport simple
  • Uniport: moure una molècula a favor de gradient de concentració
  • Contransport: permet el pas simultani de dues molècules a ambdós costats de la membrana.
    • Antiport: les molècules viatgen en sentit contrari. Solen intercanviar elements semblans (catió per catió, sucre per sucre...)
    • Simport: les molècules viatgen en el mateix sentit. Poden transportar molècules diferents (exemple: en cèl·lules intestidants s'utilitza el gradient de ió sodi per incorporar D-glucosa) Translocació de grup Ex: Sistema fosfotransferasa en E.coli Es tracta d'un sistema de translocació de gruc que consisteix en que la substància transportada es modifica químicament durant el transport a través de membrana. Aquest sistema és el millor estudiat sobretot en transport de sucres del sistema fosfotransferasa. Durant aquest procès es requereixen cinc proteïnes que es fosforilen i desfosforilen en cascada fins que finalment IIC fosforila el sucre. L'energia que s'utilitza com a donador del fosfat deriva del fosfoenol piruvat PEP. Sistema ABC (ATP – Binding Cassette) En aquest procés hi ha tres tipus de proteïnes implicades que permeten la unió al solut, la permeasa i proteïnes capaces d'hisdrolitzar l'ATP. Aquest sistema permet l'entrada de sucres, d'aminoàcids, de sulfat, de fosfat i metalls traça. (Ex: Bacteria, Archaea i eucariotes)

Transport de proteïnes a l'exterior

  • Translocases: responsables de l'exportació de proteïnes a tarvés de la membrana i de la inserció de proteïnes en les membranes procariòtiques.
  • Sistema Sec translocasa: exporta proteïnes i insereix proteïnes de membrana integrals de membrana. Consisteix de 7 proteïnes
  • Sistema secreció de tipus III: comú en bacteris patògens, la proteïna secretada es transloca directament dins l'hoste. Sistema de secreció de proteïnes Sec Translocasa També s'anomena via de secreció general i secreta proteïnes sintetitzades com a pre-proteïnes amb un senyal peptídic amino – terminal. Aquest senyal evita el plegament de la proteïna i les xaparones mantenen les pre – proteïnes sense plegar. La secA transloca la pre- proteïna a través de la membrana i quan la pre-proteïna surt a l'exterior una peptidasa treu el pèptid senyal. A vegades les proteïnes que secreten a l'exterior són proteïnes de degradació de antibiòtics. (Ex: beta- lactanasa que elimina la penicilina del medi).