TEMA 10. La inflació i els seus efectes en l'anàlisi d'estats financers
10.1. Impacte de la inflació en els comptes anuals
Quan la inflació és elevada, el principi tradicional del cost d'adquisició o mètode del cost històric utilitzat en
comptabilitat pot deixar de proporcionar fiabilitat als comptes anuals. En èpoques d'inflació pot ser beneficiós
tenir passius monetaris; en canvi és perjudicial tenir actius monetaris . La inflació no hi produeix ni pèrdues ni
beneficis, tot i que estan comptabilitzats en unes unitats monetàries que tenen un valor real diferent al que
presenten en els comptes al tancament de l'exercici. Quan s'utilitza el criteri del cost històric en èpoques de
molta inflació, se solen produir diversos problemes que afecten la fiabilitat de la informació subministrada
pels comptes anuals. Una altra conseqüència és que els preus de venda es basaran en preus de cost
infravalorats. En la mesura que la inflació sigui important, els comptes anuals de diversos anys poden no ser
comparables. Tampoc no seran fiables una bona part de les partides d'un determinat any perquè estan
valorades en unitats monetàries que tenen un valor diferent. Això altera la fiabilitat de les ràtios.
Mesures parcials per afrontar les conseqüències de la inflació en els comptes anuals
Amb l'objectiu d'amortir els efectes negatius de la inflació en els comptes anuals, hi ha diverses
possibilitats, que no solucionen el problema totalment, però sí que ho fan parcialment:
- Revaloritzar l'immobilitzat sempre que alguna llei d'actualització de balanços ho permeti. Amb aquesta
mesura, l'immobilitzat en el balanç i les amortitzacions en el compte de pèrdues i guanys seran més
realistes. La revalorització de l'immobilitzat no només n'eleva el propi valor, sinó també el valor de la seva
amortització acumulada. La reserva de revalorització s'inclourà dins dels capitals propis a efectes d'anàlisi de
balanços.
- Amortitzar de forma accelerada perquè les amortitzacions permetin generar més ràpidament fons per
reposar els actius corresponents. Aquesta mesura té l'avantatge de reduir el pagament de l'Impost de
Societats en els primers anys de vida útil dels immobilitzats.
- Valorar les existències amb el sistema LIFO (de l'anglès
Last In First Out,
en català UEPS o Últim Entrat
Primer Sortit) amb la qual cosa tindran un valor més pròxim a l'actual que si s'utilitza el mètode FIFO (de
l'anglès
First In First Out,
en català PEPS o Primer Entrat Primer Sortit) o una mitjana.
Tot i que es tracta només de solucions parcials, en molts casos són les úniques que apliquen les empreses.
Sistemes per ajustar els comptes per inflació
- Canviar la unitat de mesura. Com que la inflació afecta el tipus de canvi de la moneda del país, en països
amb una inflació molt elevada es poden convertir els comptes anuals a monedes estrangeres més estables,
com és el dòlar, per exemple. Aquesta solució té alguns inconvenients, ja que encara que la divisa escollida
sigui d'un país amb menys inflació, n'hi ha actualment en tot el món. A més, els diferencials entre els tipus de
canvi entre diferents monedes no depenen solament de la inflació ja que també intervenen altres fenòmens
com ara els tipus d'interès, la competitivitat de cada país, etc.
- Canviar la base de mesura, utilitzant algun concepte de valor alternatiu al cost històric. Per exemple, podria
utilitzar-se el valor de reposició. Per valor de reposició s'entén el que costaria substituir un determinat actiu
per un altre de les mateixes característiques.
Resum del tema
L'ajustament per inflació dels comptes és una qüestió molt debatuda des de fa molt temps. L'actualitat del
debat és directament proporcional a la importància de la inflació en cada país. En certa manera podria dir-se
que és com el Guadiana. Així, quan l'economia d'un país té taxes d'inflació importants durant diversos anys,
el debat es revifa. En canvi, quan es redueixen les taxes d'inflació, el tema perd interès. La inflació afecta els
comptes anuals, ja que si les partides no monetàries romanen valorades a cost històric, perden connexió amb
el seu valor real. Simultàniament, l'existència de partides monetàries produeix beneficis i pèrdues per la seva
pèrdua de valor. Per tant, en la mesura en què la inflació sigui significativa, convé prendre alguna mesura
amb relació als comptes anuals perquè l'anàlisi no perdi fiabilitat.
Entre les mesures parcials, que són les més aplicades, destaquen la revalorització de l'immobilitzat,
l'amortització accelerada i la utilització del sistema en la valoració d'existències.
Altres mesures més completes són el canvi d'unitat de mesura, convertint els comptes a una altra moneda
d'un país amb menys inflació, la utilització del valor de reposició o la conversió dels comptes per mitjà de la
variació en l'índex general de preus.
Revalorització de l'immobilitzat: Elevació del valor dels immobilitzats per reduir la distorsió que la
inflació provoca en el valor històric.