¡Descarga Comptabilitat pública y más Apuntes en PDF de Contabilidad solo en Docsity!
TEMA 1: MARC CONCEPTUAL
1. LA COMPTABILITAT PÚBLICA
Aquella part de la comptabilitat microeconòmica que s’ocupa de l’anàlisi, la mesura i la
representació adequada de la situació patrimonial (actius-drets i passius-obligacions),
financera (transaccions-cobraments i pagaments) i econòmica (equilibri entre capacitat de
generar recursos i finançar les despeses) de les entitats públiques administratives i que cerca,
mitjançant un conjunt de normes, principis i tècniques comptables, l’elaboració i el
subministrament d’informació útil i necessària per a la presa de decisions i el control de la
gestió realitzada.
Un conjunt de normes, principis i tècniques comptables. Quines normes? MARC DE LA UE
EL MARC DE LA UNIÓ EUROPEA
El Tractat de Lisboa regula les institucions, les polítiques i els instruments de coordinació dels
països de l’ UE. El tractat intenta ser una mena de constitució europea, és a dir, com han
d’actuar els països membres, i el que fa de fet es recollir els compromisos establerts en el
PEC*.
*PEC (1997): pretén establir límits per poder controlar les principals variables
macroeconòmiques.
Segons el Tractat, la UE assumeix la política monetària (a través del BCE), la política del “sector
exterior” (política comercial i aranzel comú) i “coordina” les polítiques fiscals dels països
membres (a través del Pacte d’Estabilitat i Creixement).
Aprofundiment dels articles 121 i 126:
- 121: necessitat de coordinar polítiques econòmiques (moneda, polítiques fiscals, etc.).
- 126: homogeneïtat en variables macroeconòmiques es desitjable que els països membres no sobrepassin un determinat valor de dèficit (dèficit excessiu (3%)) i deute d’un 60% del PIB.
Al 1976 s’estableix el primer sistema europeu de comptes amb finalitat estadística.
Eurostat, és l’oficina estadística de la UE. Elabora informes i sèries estadístiques sobre diversos
aspectes socials, econòmics i polítics dels països membres de l’ UE. Permet la comparabilitat
de les dades dels estats membres.
L‘oficina Eurostat elabora els comptes del sector públic dels païsosmembres de l’ EU a partir d’
una metodologia anomenada SEC 2010 correspon a les sigles del “Sistema Europeu de
Comptes” de l’ any 2010.
El SEC 2010* substitueix el SEC 95 i recull i tracta de forma sistemàtica els comptes dels estats
de l’ UE amb tècniques de comptabilitat nacional. El SEC es va aprovar mitjançant el Reglament
549/2013 del Parlament Europeu i del Consell Europeu, de 21 de maig de 2013.
*SEC 2010: finalitat política – homogeneïtat. Pretén determinar com s’han de comptabilitzar les operacions de les entitats, permet l’adaptació de la comptabilitat de les entitats públiques.
EL SEC 2010: DE LA MICRO A LA MACRO
El que pretén la comptabilitat pública es recollir la informació microeconòmica que fa
referència a operacions comptables de les entitats públiques, i transformar-la en
macroeconòmica.
Informació comptable agregada AAPP ajustos (+/-): conversió a comptabilitat nacional comprovació SEC 2010 Informació validada per Eurostat
SISTEMA D’INFORMACIÓ: informació per a les necessitats dels diferents usuaris.
La comptabilitat pressupostària preten millorar l’eficiència de la provisió de serveis públics.
OBJECTIUS DEL SISTEMA D’INFORMACIÓ DE LA COMPTABILITAT PRESSUPOSTARIA:
- Analítica: dades que indiquin el cost de serveis o béns que ofereixen les AAPP.
- Patrimonial: equilibri patrimonial de les entitats.
- SEC 2010: micro a macro.
Registre d’operacions Múltiples codificacions Obtenció d’informació de caràcter:
- Pressupostari: funció de cadascuna de les partides.
- Econòmic, financer i patrimonial: naturalesa econòmica de les operacions.
- De gestió: programa pressupostari al que fa referència per així poder deduir el cost de cadascún dels serveis.
EL CONCEPTE DE NORMALITZACIÓ: EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Les lleis pressupostàries marquen els límits mentre que els plans generals comptables determinen com s’hauria de presentar la informació.
- Pla general Comptabilitat Pública 1994: adaptar el pla del 1990 que refeia la comptabilitat privada. Establiment de principos i millora sistemes d’agregació i comptabilització adequada durant els 10 anys anteriors.
SEC 2010 introdueix canvis metodològics que defineixen de forma més estricta el control públic (nota metodològica IGAE, 30 setembre 2014) Estableix més restriccions en el perímetre del que es considera empresa pública respecte al SEC 95. Per què es més exigent? Per evitar que el govern assigni despesa a entitats que tenen la capacitat d’evitar alguns tipus de control pel que fa a la despesa. Els criteris són molt més restrictius que els del 7.
El SEC 2010 respecte al del 95 determina com AAPP totes les empreses públiques que tenen com principal client l’administració pública. El que fa es determinar el següent:
- Ampliació del perímetre: financiació de les empreses depen de les transferències de l’administració a la que depenen.
- Es considera empresa pública quan l’administració decideix qui ocupa un determinat lloc.
- Reforç control públi
- Enduriment del criteri de vendes: l’endeutament es considera com a aprt de costos fan més difícil que les vendes representin més del 50% dels costos de producció, i per tant, que l’empresa es consideri pública.
- Els serveis que presten operin en règim de concorrència: que hi hagi més d’un oferent per a la provisió d’un determinat servei.
Quines entitats estan subjectes al SP espanyol? (1/2)
El SP administratiu s’ha ampliat amb el SEC 2010. Interessa que hi hagi més empresa pública per que aquesta es regeix pel PGC públic que és més estricte que el de l’empresa privada.
Quines entitats estan subjectes al SP espanyol? (2/2)
La presa de decisions i el control de la gestió realitzada. Per a quí i per a què?
FINALITATS DE LA COMPTABILITAT PÚBLICA ( IGAE (1994). Principios contables. Documentos de 1 a 8)
La comptabilitat ha de facilitar informació per a: a) La gestió: millora d ela gestió pública. Que la informació comptable sigui rellevant per la presa de decisions polítiques i de gestió (informació pressupostària, financera, informació sobre cost i rendiments dels serveis públics prestats, informació sobre situació patrimonial de les entitats del SP). b) El control : obligació de les AAPP ha justificar qué s’ha gastat, el que es coneix com principi de rendiment de comptes. Control legalitat i financer (perceptes legals i límits financers de generació de despesa). Control per tal de garantir que el servei s’ofereixi en condicions de màxima eficàcia i eficiència. c) L’anàlisi i divulgació
USUARIS FINALS DE LA COMPTABILITAT PÚBLICA ( IGAE (1994). Principios contables. Documentos de 1 a 8)
- Òrgans de representació política
- Òrgans de gestió
- Òrgans de direcció i gestió d’empreses públiques
- Òrgans de control intern i extern
- Entitats privades, associacions i ciutadans en general
- Organismes internacionals
D’informació últil i necessària. Quines dades?
INFORMACIÓ RELLEVANT DERIVADA DEL SEC 2010 El SEC 2010 ens permet disposar d’informació rellevant i comparable internacionalment tal com:
- La dimensió relativa del sector públic
- La pressió fiscal
- Descentralització administrativa
- Distribució funcional de la despesa
- Dèficit públic
- Deute públic
EXEMPLE AMB DADES:
- Dimensió del SP. El SP n+ordic es el que té un tamany més gran (>48%) i països com Lituània o Estònia el que tenen tamany més petit (<48%). La mitjana de tamany es troba en el 48% i Espanya es troba una mica per sota (44%).
- Pressió fiscal. Si comparem les dades de la dimensió del SP a Espanya amb les dades de la pressió fiscal podem observar un dèficit estructural donat que les despeses generades pel SP (dimensió) són més elevades que els ingresos que pot obtenir amb instruments com impostos (dimensió 44 > 37,5 pressió fiscal).
- Dèficit Públic. Podem observar que tot i formar part de la UE els països presenten dèficits diferents entre ells. Això és degut a desequilibris macroeconomics i a que el tamany del SP es diferent, de manera que com més tamany del SP s’espera una xifra de dèficit més significativa.
- Deute Públic. En el cas Espanyol tot i l’elevat dèficit, en el cas del deute no s’arriba al 100% per que és un estat amb un SP relativament jove que ha patit desequilibris en
regressió tot i que hagi creixement baixos. Hem de presentar un pla de reequilibri de les finances de l’administració que està incorrent en dèficit.
Criteris fixats per la Ley Orgánica 2/2012 i 4/
B) Regla de despesa (art 12): La variació de la despesa no financera de les AAPP ≤ creixement PIB a mitjà termini limita el creixement de la despesa de les adm. Públiques el creixement de la despesa no financera no pot superar el creixement previst a mig termini del PIB de l’economia espanyola es busca posar un sostre al no creixement relatiu d’una adm.
C) Principi de sostenibilitat financera ( art 13 ):
- Volum de deute públic de les AAPP no pot > 60% PIB
- [Distribució: 44 % E, 13% CCAA, 3% CCLL]
- Prioritat absoluta en el pagament del deute ( art 14 )
Acord: mira de garantir l’equilibri pressupostari a mig termini, reducció del fèficit públic de les administracions públiques. Repartiment vertical dels objectius de dèficit (cuadro)
- Amb qui és més estricte és amb les entitats locals on s’espera d’elles un equilibri total.
- S’exigeis a l’administració territorial un objectiu de dèficit massa acusat en comparació a les entitats estatals. Es necessari fixar criteris més equitatius entre adm.
Fixa un objectiu d’evolució del deute públic.
PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PÚBLICA
Orden EHA/1037/2010, de 13 de abril
Els comptes anuals han de subministrar informació i s'han de redactar amb claredat i mostrar la IMATGE FIDEL del:
- patrimoni,
- situació financera,
- resultat econòmic patrimonial,
- I l'execució del pressupost de l'entitat contable.
La imatge fidel s'obté amb l'aplicació sistemàtica i regular de:
- els requisits de la informació
- principis i criteris comptables
A aquest efecte, en la comptabilització de les operacions, s'atendrà a la seva realitat econòmica i no només a la seva forma jurídica.
OBJECTIU DEL PLA GENERAL DE COMPTABILITAT: a part d’aplicar principis comptables, adaptarse al PGC de l’empresa privada vigent i adopatar per primera vegada els principis general.Els comptes anuals pretenen representar la imatge fidel de les administracions.
REQUISITS DE LA INFORMACIÓ
La informació inclosa en els comptes anuals ha de complir els requisits o característiques següents:
a) Claredat : inf. comptable sigui faci d’entendre per qualsevol ciutadà que vulgui fer una alguna consulta. b) Rellevància : les partides han d’estar ordenades de manera que emetin informació util per la presa de decisions dels individus. Que es pugui veure quins son els elements més importants dels balanços, p.ex. c) Fiabilitat :
- Informació completa i objectiva, no subjecta a interpretació d’altres agents.
- Fons economic de la informació prevalgui sobre la interpretació juridica de la informació contable.
- Prudència que ha d’envoltar als escenaris pressupostaris que no siguin 100% segurs. Es a dir, Hem de tenir informacio completa, objectiva i prudent (hem de tendir a fer previsions a l’alça). d) Comparabilitat : recomana que el conjunt de la inf contable apliqui criteris uniformes, uniformes al llarg del temps (comparació de compte sanuals de diferents exercicis) i entre diferents nivells d’administració (uniformitat orgànica).
PRINCIPIS COMPTABLES
La comptabilitat de l'entitat es desenvoluparà aplicant els principis comptables de caràcter
econòmic patrimonial que s'indiquen a continuació:
A) Gestió continuada : la finalitat dels comptes anualas ha de reflectir la capacitat d’un organisme per continuar operant (viabilitat econòmica). S’asembla al principi de empresa en funcionament.
- PASSIUS
- Quan al venciment i per a la seva liquidació s’hagin de lliurar recursos amb capacitat de rendiment econòmic -Valoració fiable - INGRESSOS/DESPESES -Quan es produeixi un increment/disminució dels recursos econòmics -Valor fiable
- INGRESSOS PRESSUPOSTARIS
- Acte administratiu de liquidació de drets de cobrament
- Cas de les transferències, subvencions rebudes, lliuraments a compte i fraccionaments, tot i que no hi hagi el cobrament efectiu.
- DESPESES PRESSUPOSTÀRIES
- Acte administratiu de reconeixement d’una obligació
CRITERIS DE VALORACIÓ
**1. Preu d’adquisició
- Cost de producció** : costos directament imputables en la realització d’un det servei o be, pero tmb els indirectes. **3. Cost d’un passiu
- Valor raonable** : valor d’un actiu si s’hagués d’intercanviar en condicions de mercat i amb informació plena per part de comprador i venedor. Es el que entenem com valor de mercat. Aquest ha de complir: els bèns i serveis intercanviats han de ser homogenis, que hi hagi compradors i venedors d’aquest bè o servei, i que l’info sobre el preu del bé o servei sigui fàcilment accesible per compradors i venedors (Informació perfecta). Si no tinc preu públic de referència intento agafar precedent. La estimació del valor reonable s’ha de revisar de manera periòdica. No es pot establir un valor raonable quan hi hagi variabilitat molt gran en la fixació d’aquest valor o bé quan les probabilitats assignades a un det. Bé o servei no siguin observables. 5. Valor realitzable net : import que s’obté per l’alienació que s’obté d’un bé o servei. 6. Valor d’ús : s’estima de forma diferent en funció de l’actiu al que faci referència. Actualització dels beneficis (fluxos econòmics) esperats en un futur d’aquest bé (actius que obtinc rendiment). Valor de reposició d’aquell actiu (actius no rendiment). 7. Costos de venda : despeses atribuibles a la venda d’un actiu, excloent els costos financers que hem pot reportar la venda. 8. Import recuperable = valor raonable – costos de venda – valor d’ús. Valor d’un actiu un cop imputada la venda i el valor que té en la meva empresa aquest actiu. **9. Valor actual d’un actiu o d’un passiu.
- Cost amortitzat d’un actiu o passiu financer
- Costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer** : despeses vinculades a la compra-venda d’un actiu financer que inclou comissions dels intermediaris financers i que exclou primas i estratègies de descompte utilitzades per efetuar aquestes vendes d’actiu o passiu. 12. Valor comptable : valor actiu un cop reduit amortitzacions 13. Valor residual d’un actiu : valor que es podria obtenir de la venda de l’actiu un cop deduit els costos als que s’han d’incorre per la venda.
Per complementar aquesta part del pla general de compatbilitat públic podem mirar el capítol 3 del manual de referència.
TEMA 2: EL PRESSUPOST
1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES
Els Pressupostos constitueixen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets i obligacions a liquidar durant l’exercici per cada un dels òrgans i entitats que formen part del sector públic.
El pressupost es pot definir en una triple vessant:
- Poítica : principal eina del govern per expressar les seves prioritats d’actuació.
- Jurídica: els pressupostos són la principal autorització que fa qualsevol cambra representativa (parlament, ple municipal...) per autoritzarlo a fe runa determinada despesa durant l’exercici pressupostari.--> autorització del poder legislatiu al poder exectiu per que faci una determinada tasca.
- Comptable : principal document comptable en la mesura que els pressupostos han de serguir una normativa homogenia entre administracions que permet fer un seguiment i control de l’us dels recursos públics.
Quins són els trets bàsics del pressupost?
1. Principal acte legislatiu d’una cambra representativa 2. Document amb caracter anual, l’exercici presupostari està acotat (normalment 1 any). 3. Principal acte habilitador de despesa, condiciona l’actuació del goberns en tot l’exercici, on pot gastar els seus recursos. 4. Conté una estimació dels ingressos que tindrá la administració a la que es refereixi. 5. Principal manifestació del control que exerceix qualsevol parlament sobre el gobern que escolleix. Exemplifica d emanera més clara que el govenr no pot fer el que vulgui sinó que ha de seguir les previsions d’un pressupost aprovat al Parlament. 6. El pressupost es un pla economic i financer de qualsevol govern (preveu ingressos i despeses) 7. Principal eina que possibilita l aplanificació, programació, control, seguiment i avaluació del conjunt d’actuacions d0una determinada administració.
QUADRE DIAPO 4:
Origen dels pressupostos públics? A principis del s. XIX es quan a Espanya hi ha una política que preveu ingresos i despeses. Motivació d’això? Preveure, anticipar al contribunet les obligacions tributàries a les que haurie de fer front durant un det. Periode. El pressupost limitaba el camp d’actuació del govern
Pressupost per programes: adm. Norteamericana, polítiques que copien actuacions de grans empreses privades norteamericanes.
Neix amb el polític secretari de defensa nord-americà: el pressupost de funcions util per veure en que es gastaven les coses, pero com a eina de gestió era poc util. Per tant, es va introduir aquest pressupos que va suposar:
- Canvi en l’elaboració dels pressupostos als EEUU: estructurar el pressupost en base a: a) programes d’actuació: pressupostar els diferents programes. b) Introduia dins el pressupost un estudi analític de les alternatives que es podien plantejar en els programes del pressupost (mirar pros i contres). c) El pressupost formava aprt d’un programa financier pluriannual 5 anys vista d) Proces de decisió continuat: si un programa no actuava com s’esperaba, el pressupost incliia les alternatives més adecuades per substituir les dolentes. e) Incloia una avaluació dels resultats i impacte de cadascun dels programes
Avantatge pressupost per programes: Millora l’eficiencia en l’us dels recursos públics per que inclou una avlauació, possible modificació i millora del pressupost en propers exercicis. Limitacions:
- com l’eficiencia s’evalua continuament pot ser que alguns programes quedin descartats. Per tant, es necessita informació concreta de manera que s’afavoreix una certa centralització i tots els objectius i alternatives estan en mans d’una única persona. Ens treu autonomia en la gestió (oposicó interna a la centralització de la presa de decisions).
- Es realment avaluable el benefici de determinades polítiques públiques? No és tan fàcil fer-ho. No sempre es pot ordenar de forma clara els diferents programes públics.
Pressupost base zero: origen similar al de programes (empresa privada nord-americana). Ve d’una preocupació social per l’increment de la pressió fiscal. Busca eliminar aquelles parts de la despesa pública que són ineficients. Enten que el pressupost, per tal d’evitar una tendència incremental, no pot fer evolucionar els programes anterior sinó que ha de demostrar que realment funciones. El pressupost base zero implica:
- Justificació neccesitat d’un determinat programa
- Ha de preveure la necessitat en l’ús de recursos
- Ha d’identificar les activitats que formen part de cada programa pressupostari
- Ha de preveure un sistema d’avaluació dels resultats
- Ordenar els programes en relació a la seva eficinència
Per calcular el pressupsot de l’any T, previament, he d’avalaur tots els programes del pressupost anterior (justificar la seva existència, etc.). pot ser que el pressupost nou no contingui doncs els mateixos programes, aquells en la cua d’avaluació desapareixeran del pressupost de l’any T. Vol trencar la inercia entre un pressupost i un altre.
Novetats respecte pressupost per programes:
- Necessitat de justificar l’existència de qualsevil programa abans de que sigui aprovada.
- Introdueix i corregeix un dels dèficits del pressupost per programes, la centralització (participació dels gestors en el procés de valoració). Actualment, formalment les adminsitracions utlitzen aquests pressupostos. Limitacions:
- Comportament oportunista dels gestos dels programes sobrevaloració del benefici /impacte de les politiques publiques.
- Hi ha moltes despeses que tenen un comportament inercial, no es pot variar la quantitat de despeses d’un exercici a un altre. (despeses de personal, per exemple, dificutad per redistribuir el personal en altres administracions).
PGCP 2010: regula comptablement com es registren les operacions a nivell central. PGCP GENCAT 1996 : millora els principis comptables HAP(1781/2013 : hi ha sistemes de gestió pressupostaria diferents en funcions de les característiques del municipis. Els més petits utlitzen mètodes més simplificats.
3. PRINCIPIS PRESSUPOSTARIS
POLÍTICS:
- De competencia : el pressupost l’ha d’elaborar (govern), aprovar (cambra representativa corresponen (corts, ple municipal) i executar (govern) l’organ competent.
- De temporalita t: els pressupostos d’han de fer per un temps acotat d’1 any. Això no exclou que els pressupostos segueixin plans pluriannuals. El pressupost es refereix a cadascun dels exercicis.
- D’universalitat : el pressupost ha de contenir tots els ingressos ( titol estimatiu:una estimació d’aquest) i les despeses (titol limitatiu, hi ha sostre màxim) va vinculat al principi d’unitat pressupostaria (no poden haver pressupostos addicionals).
- D’especialitat: crèdits consignats s’han d’ulitzar amb les finalitats i condicins previstes en el pressupost i no d’una altra manera. Aquest principo s’expresa de 3 maneres diferents i queda recollit en 3 articles:
- Aquest principi s’ha d’entendre des d’un punt de vista d’especialitat qualitativa (art. 42 LGP) Els crèdits consignats s’han de destinar allò que s’hagi determinat, si no hi ha una modificacio explicita a nivel pressupostari.
- Especialitat quantitativa (art. 46): Fa referència al caràcter limitatiu dels crèdits, si no es mitjançant un proces reglat, no podem canviar la quantiat del pressupost.
- Especialitat temporal (art. 49): l’estat de les despeses ha de recollir les obligacions només de actuacions fetes durant l’exercic pressupostari.
- Principi de publicitat : hi ha diferents fases del pressupost, no hi ha homogenetitat entre adm. públiques, que es recomana que siguin públiques als contribuents.
- De responsabilitat : cadascun dels nivells d’adm.(estat, autonomia, local) es responsable de complir els seus objectiu d’estabilitat i , per tant, respondrà pels seus incompliments que cada palo aguante su vla.
- De lleialtat institucional : l’actuació dels diferents nivells d’actuacio no es independent. Per això aquest principo preveu la colaboració entre nivells donat que unes decisions d’un nivell pot afectar negativament a una altra administració. (interdependència d’administracions).
COMPTABLES:
- De pressupost brut : totes les partides d’ingrés i despesa han d’estar consignades al pressupost sense cap tipus d’augment.
- D’unitat de caixa : cadascuna de le sadm. Ha de centralitzar el conjunt de pagament i cobrament. Per millorar l’eficiencia de la gestió de la tresoreria i per gsrantir un bon control dels recursos.
- D’especificació : cada crèdit s’ha d’utilitzar de la forma prevista.
- De no afectació d’ingr (ingressos mitjançant impostos): exepció d’aquest principo general:
- Alienació de béns patrimonial (venda d’edificis de la generalitat de catalunya): no pot destinarse a despesa corrent. No puc utlitzar la venda d’actiu públics per a la despesa corrent.
- Contribucions especials (es grava l’augment de valor d’un bé privat fruit d’una actuació pública. Ex: hem enllumenat una via): s’utilitza sobretot en àmbit local que si està afectat pq es destina al finançament de l’obra pública per la que s’està recaudant aquest ingrés.
- Subvencions finalistes: fetes per a una determinada finalitat, p. Ex: les transferències de les comunitats autònomes per finançar la sanitat pública de les comunitats autònomes.
- Operacions de crèdit: no es veuen afectades per que han d’anar destinades a la inversió pública úniques partides de despesa on els beneficiaris son tan actual com futurs.
ECONÒMICS:
- D’estabilitat pressupostària: el conjunt d’adm. han de fer els seus pressupostos perseguint la estabilitat pressupostària (que l’administració tingui equilibri pressupostari o superàvit estructural).
- De sostenibilitat financera: les administraciones públiques han de poder fer front a les seves obligacions presents i futures. L’indicador per saber si les adm tenen capacitat per fer front això en funció de si les adm poden pagar als seus proveïdors durant els terminis previstos en la lllei de morositat.
- De plurianualitat: tot i que els pressupostos tenen termini anual, aquest principi anual ha de ser compatible amb una planificació a mig termini.
- De transparència: per saber si ens acostem a la sostabilitat financera, les administracions han de donar informació suficient i adecuada de la seva situació financer i estableix responsabilitat entre administracions. Atorga al ministeri d’hisenda la responsabilitat de presentar la informació necessaria per seguir aquests principis ministeri d’hisenda com a coordinador entre administracions per assegurar que actuin de manera homogenia tots.
- D’eficiència assignativa: la gestió dels recursos públics (com s’elaboren i executan) ha de complir 4 qualitat interdependents: 1. Orientades per l’eficàcia: recursos per arribar als objectiu establers 2. Eficiència: amb el mínim esforç 3. Economia 4. Qualitat dels serveis prestats A més, també fa una advertència a les adm. per assegurar el comportament del conjunt de les administracions.
4.EL CICLE PRESSUPOSTARI
[OCTUBRE t] = aprovació del projecte de pressupostos t +1 per part del govern que va seguida de forma immediata per la presentació dels comptes al Parlament. [NOVEMBRE-DESEMBRE t] = debat i tramitació parlamentària [< 31 DESEMBRE t] = aprovació parlamentària pressupost t + [1 GENER t+1] = pròrroga pressupostària automàtica del pressupost t a t+1 si no hi ha pressupost t+1 aprovat.
Execusió:
Art 111-112 REGULAMENT FUNCIONAMENT PARLAMENT:
- Art. 120 (article de presentació i tramitació) Es fixa una prioritat absoluta en la tramitació dels presupostos per sobre de qualsevol altre activitat parlamentària. A més, preveu uns marges d’actuació pels grups parlamentaris amb terminis mínims per presentar esmenes. Aquests terminis consten de dos periodes:
- Esmenes a la totalitat (>10): es basen en el rebuig frontal del pressupost presentat pel govern.
- Esmenes articulat/estat despeses (>20): discusió de cadascuna de les parts. Per a que s’admetin a tràmit han d’anar acompanyades d’una disminució de crèdit respecte a la partida que es vol incrementar l’ingrés.
- Admissió a tràmit efecte nul sobre despesa total Exemples d’esmenes a la totalitat en la diapo 16
El procés està delimitat per:
- El debat polític domina sobre el pressupostari, el posicionament dels grups respecte als pressupostos del govern no es basa tant en les despeses, sinó més en l’ideologia contraria o no a l’equip de govern.
- A més, és un debat amb elevada asimetria d’informació el govern té recursos per fer uns pressupostos poc crítics per a aquells que formen els grups parlamentaris, que han de rebatre’l.
5.Estructura Pressupostària
Estructura pressupostària: Model d’una nació pels estats de les despeses i ingressos, com es classifiquen els ingressos i les despeses. Classificació de l’ingrés:
- Orgànica: cost administratiu
- Finalitat no afectació: la major part dels ingressos serveixen per finançar qualsevol tipus de despesa.
- Concepte econòmica (estic ingressant taxes, impost directe, indirecte?) vull saber com em condiciona el meu pressupost en funció de on em venen els ingressos. Per la via de l’ingrés la classificació més utilitzada és la econòmica.
DESPESA
- Orgànica: A quina àrea va vinculada
- FINALITAT
- CONCEPTE naturalesa econòmica de cada partida de despesa La classificació facilita:
- L’elaboració del pressupost
- El seu examen i aprovació pel poder legislatiu
- L’anàlisi per part del ciutadania
- Retiment de comptes Mirar la diapo 17
GENERALITAT DE CATALUNYA
L’estructura pressupostària de cada exercici es definia amb l’ordre de publicació dels pressupostos. Aquest segueix un marc legislatiu molt semblant al de l’estat. Es diferencia amb aquest en la classificació orgànica. La resta de criteris de classificació són gairebé idèntics a les de l’estat.
ENTITATS LOCALS
-opcional
- La funcional i económica ha de seguir la mateixa estructura que les de l’estat pero no amb tanta concreció -Protecció i promoció social (àrea i polítiques de despesa). Si estic fent un programa de beques d emenjador, només serà necessari que ho possi dintre d’aquest apartat d¡area de despesa.
- econòmica: haig de identificar el capítol i l’article de cadascuna de les partides. Pero no neceessitem especificar tant com es demana a l’estat o CCAA. Busca facilitar la gestió.
NORMALITZACIÓ DE LES CLASSIFICACIONS
Principis que segueix la classificació d’ingressos públics:
- principi d’anualitat: ingressos que s’obtinguin ene le mateix exercici
- Principi de no atesorament: l’objectiu de la generació d’ingressos públics es finançar la despesa de l’exercici i no acumular estalvi. A nivell autonòmic: El marc pressupostari el defineix l’Estat d’autonomia de Catalunya que a l’art. 202 defineix els ingresso propis de l’administració, per tant, fa una primera classificació dels ingressos del tresor de la generalitat:
- Rendiment de les taxes, ingressos tributaris cedits, cessions parcials a nivell tributari (IRPF,IVA i Impostos Especials)
- Ingressos derivats del sistema de finançament autonòmic, mitjançant transferències de l’estat
- Cobrament de preus públics pels serveis
- Rendiments del seu propi patrimoni
- Ingressos per multes i sancions
- Ingressos de les institucions europees Es registra mitjançant un sistema de codificació pressupostària.
Econòmica: capítols
