Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: 5 Planificació Comptable, Profesor: , Carrera: Doble Grau en Dret + ADE, Universidad: UdL
Tipo: Ejercicios
1 / 50
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Es una disciplina econòmica, un mètode d'anàlisi de la realitat econòmica.
Característiques:
Per tant la podríem definir com segueix: La Comptabilitat és una ciència de naturalesa econòmica que té per objecte produir informació per fer possible el coneixement del passat, present i futur de la realitat econòmica en termes quantitatius, mitjançant la utilització d'un mètode específic, amb la finalitat de facilitar l'adopció de les decisions financeres, de planificació i control.
En definitiva la Comptabilitat estudia el patrimoni i les variacions que es produeixen en el mateix.
En tota organització empresarial hi ha una gran necessitat de informació per a ús intern (presa de decisions, anàlisi de la situació etc.) i per a ser projectada cap a l'exterior (per imperatius legals o per motius de imatge empresarial). La informació que genera la pròpia empresa prové de les seves operacions econòmiques i es centra principalment en la comptabilitat.
Per tant, els usuaris de la informació comptable pot ser qualsevol interessat en la marxa de la unitat econòmica tal com: accionistes, treballadors, prestamistes, creditors, analistes financers i assessors, inversors potencials, clients, proveïdors, l'Administració Pública (especialment la fiscal), els consumidors, els partits polítics, els sindicats...etc.
Per reflectir el patrimoni en la comptabilitat existeixen dos estats comptables:
Es dona quan totes les seves anotacions o al menys algunes d'elles, provenen d'un recompte material de béns, al marge de les anotacions comptables. Quan el balanç es presenta en forma d'Inventari hi haurà de constar la relació detallada i valorada de tots els béns drets i obligacions que integren el patrimoni de l’empresa.
Es composa de dues parts:
ACTIU PASSIU I NET Inversió Finançament Aplicacions Orígens Estructura Econòmica Estructura Financera
Característiques:
Elements i Masses patrimonials
Dels elements que conformen el patrimoni n’hi ha que són béns i drets que constituiran l’Actiu de l’empresa i n’hi ha que són obligacions que constituiran el Passiu de l’empresa. La diferència entre els Actius i els Passius serà lo que anomenen Patrimoni Net.
Aquests elements quan s’agrupen per similitud en la seva naturalesa conformen les anomenades Masses Patrimonials
ACTIU: s’ordena de menys a més liquidesa
Masses patrimonials:
Actiu no corrent
Actiu corrent
PASSIU i NET: s’ordena de menys a més exigibilitat
Masses patrimonials:
Patrimoni net
Passiu no corrent
Passiu corrent
ACTIU PATRIMONI NET i PASSIU ACTIU NO CORRENT Immobilitzat intangible Immobilitzat material Inversions immobiliàries Inversions financeres a llarg termini
Fons propis
Exigible o deutes a llarg termini
Existències Deutors Inversions financeres a curt termini Tresoreria
Exigible o deutes a curt termini ESTRUCTURA ECONÒMICA INVERSIÓ
Els actius són bens, drets i altres recursos controlats econòmicament per l’empresa, resultants de successos passats, dels que s’espera que la empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur. També‚ anomenat: Estructura econòmica, destí, inversions o capital en funcionament.
El Balanç ha de gaudir d'un equilibri perquè s'acompleixi la relació fonamental de la Comptabilitat: A - P = Net Patrimonial També‚ ha d'existir un equilibri entre les diferents masses patrimonials, depenent del tipus d'empresa (comercial o industrial): L'IMMOBILITZAT ha de estar cobert pel NO EXIGIBLE i L'EXIGIBLE a LLARG TERMINI. L'ACTIU CORRENT ha de cobrir al menys el PASSIU CORRENT.
Per fer un anàlisi del Balanç:
També s’utilitzen els anomenats RATIS per fer anàlisi del balanç. Es tracta de calcular les relacions que existeixen entre les magnituds econòmiques de l’empresa.
La comptabilitat d’una empresa queda recollida principalment en 3 llibres comptables:
DIARI
MAJOR
INVENTARIS I COMPTES ANUALS
És obligatori. Serveix per a registrar-hi els fets comptables cronològicament (pel mateix ordre pel que es van produint).
Les anotacions que es fan al llibre diari reben el nom d’ assentaments (assentar és, en aquest cas, sinònim d’anotar o registrar). Així, un assentament és el reflex en el Llibre Diari de totes les operacions que realitza l’empresa.
Dades que figuren en un assentament: Número, Data, Comptes deutors, Comptes creditors, quantitats monetàries.
Un full de llibre diari tenia, quan el sistema era manual, el següent aspecte:
Part esquerra: DEURE Part dreta: HAVER
Tipus d’assentaments: :
Import Nom del compte a Nom del compte Import
Import Nom del compte a Nom del compte Import a Nom del compte Import
És el que recull tots els imports anotats en el diari, classificats per comptes. En el llibre major, a cada compte, se li acumulen tots els imports que se li han carregat i abonat en el llibre diari.
Cada compte és un estat representatiu de l'evolució i situació d'un element patrimonial. També‚ es poden referir a les funcions realitzades per l'empresa (Compres, Vendes) i als resultats (Despeses, Ingressos).
Funcions dels comptes:
Es representa en forma de T.
A l'esquerra es troba el DEURE i a la dreta l'HAVER.
Aspecte físic d’un compte en el llibre major
Deure Títol del compte Haver
Import Import Import Import
Es fan d’una manera totalment mecànica:
s’anoten al deure del compte els imports que aquest té en els assentaments de diari en els que figura al deure, i
s’anoten a l’haver del compte els imports que aquest té en els assentaments de diari en els que figura a l’haver.
Es tracta, per tant, d’una mera transcripció de xifres des d’un llibre a l’altre.
Quan la comptabilitat està mecanitzada, aquest pas el fa l’ordinador de forma automàtica.
Les normes que cal respectar sempre
No es pot fer cap anotació al Major que no correspongui a un assentament comptabilitzat prèviament en el Diari.
Tots els assentaments del Diari s’han de traspassar al Major.
Sempre s’ha de fer l’anotació del Major en el mateix costat que el compte ocupa en el Diari.
Obrir un compte: fer-hi la primera anotació, al deure o l’haver.
Carregar: (DEBITAR) fer una anotació al deure.
Abonar: (DATAR) fer una anotació a l’haver.
Saldo: valor del compte en un moment concret (diferència entre el deure i l’haver).
Saldo deutor: sempre que els imports anotats al deure són més grans que els anotats a l’haver. Presenta saldo deutor quan el deure és més gran que l'haver.
Saldo creditor: sempre que els imports anotats al deure són més petits que els anotats a l’haver. Presenta saldo creditor quan l'haver és més gran que el deure.
Saldo nul: sempre que els imports anotats al deure són iguals que els anotats a l’haver.
Tancar un compte: fer-hi un apunt que deixi el saldo nul. També se’n diu saldar un compte.
Els comptes de gestió moren al tancament de cada exercici. Cada any s’inicia la comptabilitat amb els saldos dels comptes de gestió a zero, per a poder determinar el resultat de l’exercici i com s’ha assolit.
Hi ha un compte que figura tant al Balanç com als Resultats, ja que enllaça els estats comptables del Balanç i dels Resultats de l’exercici, que a més porta aquest mateix nom (Resultat de l’exercici). També se l’anomena Pèrdues i Guanys.
C) Per la seva extensió:
Generals o Principals: com per exemple Mercaderies. Derivats o Auxiliars: Com per exemple Mercaderia A (Olives), Mercaderia B (Patates), Mercaderia C (Coca-Cola).... etc. Col·lectius: Clients, Proveïdors. Individuals: Joan, Pere, Sandra, Anna, Empresa A, Empresa B... etc.
Lleis de funcionament dels comptes
4.- TEORIES SOBRE EL CÀRREC I EL ABONAMENT DELS COMPTES
FETS COMPTABLES
En funció del tipus d’impacte en el patrimoni, hi ha dos tipus de fets:
Tot fet comptable ha d’estar suficientment documentat. És a dir, ha de tenir un document que el suporti.
EQUIVALÈNCIES COMPTABLES
Es tracta de les igualtats que recullen els canvis que es produeixen en el balanç com a conseqüència d’un fet comptable.
Hi ha 8 models d’equivalències, de les que 4 recullen fets compensats i 4 recullen fets no compensats.
Fets compensats
ACTIU = ACTIU
ACTIU = PASSIU
PASSIU = ACTIU
PASSIU = PASSIU
Fets no compensats
ACTIU = GUANYS
PASSIU = GUANYS
PÈRDUES = ACTIU
PÈRDUES = PASSIU
PÈRDUA
Concepte que permet restablir l’equilibri actiu = passiu + net quan, per l’efecte d’un fet no compensat, l’import de l’actiu queda mes baix que el passiu.
La pèrdua, per tant, es suma a l’actiu per a igualar el passiu.
GUANY
Concepte que permet restablir l’equilibri actiu = passiu + net quan, per l’efecte d’un fet no compensat, l’import de l’actiu queda mes alt que el passiu.
El guany se suma al passiu per a igualar l’actiu.
La pèrdua, al estar al costat contrari, li resta valor als recursos propis.
El guany, que està al mateix costat, li afegeix valor als recursos propis.
El cicle comptable comprèn totes les operacions que realitza una empresa durant un exercici econòmic (1 any generalment) i que està composat per les següents etapes:
Per iniciar l’exercici econòmic i per tant el cicle comptable anual: Inventari inicial detallat. (Llibre d’Inventaris i Comptes Anuals) Assentament obertura al llibre Diari Traspàs al Major de l'assentament d'obertura
Fer I'INVENTARI inicial detallat de l'empresa i determinar el Patrimoni Net de la mateixa. (Capital i Reserves) Aquest INVENTARI inicial i els successius Balanços de Comprovació (trimestrals) i de Situació (anuals) s'anoten al Llibre de INVENTARIS I COMPTES ANUALS.
ASSENTAMENT OBERTURA: Obrir el Llibre DIARI amb l'assentament d'obertura, que és una còpia de l’inventari en el que I'ACTIU el situem al DEURE (esquerra), i el PASSIU i NET a I'HAVER (dreta).
Passem l'assentament d'obertura al Llibre MAJOR, i obrim un compte per cadascun dels elements del patrimoni. Els comptes de I'ACTIU tenen normalment saldo deutor i augmenten pel DEURE i disminueixen per I'HAVER. Els comptes de PASSIU i NET, tenen normalment saldo CREDITOR i augmenten per I'HAVER i disminueixen pel DEURE.
Una vegada obert el Llibre DIARI, amb el citat assentament d’obertura, passem a obrir el llibre MAJOR, que no és obligatori, però sí que es necessari, en el que traspassem (copiem) totes les anotacions compte per compte.
L' empresa per tal d'aconseguir l'objectiu que persegueix, ja sigui un guany econòmic o social, realitza una sèrie d'operacions entre les quals podem destacar les següents:
Totes aquestes operacions es reflecteixen en els comprovants que envia el proveïdor, el banc, etc. o bé en els documents que ha generat la pròpia empresa en la venda a un client, en el pagament a un treballador... etc.
Els comprovants ens donen les dades que es traspassen al llenguatge comptable en forma d’assentaments
Impost Valor Afegit
Es tracta d’un impost indirecte que grava la transmissió de béns o serveis.
Per l’empresa mai es tracta d’un benefici ni d’una pèrdua, si no de passiu (IVA repercutit) o d’actiu (IVA suportat)
El IVA suportat va lligat a les compres i adquisicions de béns i serveis, per tant es paga IVA tant a l’adquirir les existències com en la contractació de serveis com el assessorament, els lloguers, la publicitat, els subministraments... etc.
Les assegurances, els salaris i els interessos són les despeses que no es graven amb aquest impost.
Al fer una compra:
Compres IVA suportat A Proveïdors 400
B1) Quan el IVA suportat es més gran que el IVA repercutit:
477 470
IVA repercutit H.P. deutora IVA A IVA suportat 472
B2) Si es dona el cas anterior, en el trimestre següent compensarem el compte H. P deutora per IVA:
477 IVA repercutit A IVA suportat A H.P. deutora IVA A H.P. creditora IVA
Dates a tenir en compte per l’IVA Les empreses han de liquidar (per regla general) el IVA trimestralment.
1er. Trimestre Es liquida l’IVA en data 31 de març i s’ha de fer efectiu (si surt a pagar) abans del 20 d’abril 2on. Trimestre Es liquida l’IVA en data 30 de juny i s’ha de fer efectiu (si surt a pagar) abans del 20 de juliol 3er. Trimestre Es liquida l’IVA en data 30 de setembre i s’ha de fer efectiu (si surt a pagar) abans del 20 d’octubre 4t. Trimestre Es liquida l’IVA en data 31 de desembre i s’ha de fer efectiu (si surt a pagar) abans del 30 de gener de l’any següent
AI finalitzar l'exercici econòmic passem a les operacions de determinació del resultat de l'exercici :
a) Calcular i comptabilitzar l'amortització b) Calcular i comptabilitzar la variació d'existències que segueix el esquema següent: ---------------------------------------- x-------------------------------------------------- Existències Finals (300) a Existències Inicials (300)
La diferència es porta a VARIACIO EXISTENCIES (61) o (71) ---------------------------------------- x--------------------------------------------------
Per regularitzar les existències al final de l'exercici s'han de donar de baixa les existències inicials, posant-les al haver de l'assentament i donar d'alta les existències finals posant-les al deure de l'assentament. La diferència es porta al compte Variació d'existències Hi han comptes de variació d'existències al grup 6 i 7. Els comptes del grup 6 corresponen a variacions d'existències comprades a tercers, i els comptes del grup 7 corresponen a variacions d'existències generades en la pròpia empresa
c) Ajustaments de les provisions i deterioraments
d) Assentaments de periodificació d’ingressos i despeses
e) Tancament dels comptes de despeses i ingressos:
1------------------------------------------------ x------------------------------------------------------ RESULTAT DE L’EXERCICI (129) a Tots els comptes dels grups 6 i 7 que tenen saldo deutor 2---------------------------------------------- x -------------------------------------------------------------- Tots el comptes dels grups 6 i 7 que tenen saldo creditor a RESULTAT DE L’EXERCICI (129) -------------------------------------------------- x -----------------------------------------------------
Aquests assentaments també es passen al Llibre MAJOR.
Ara en el compte de RESULTAT DE L’EXERCICI veurem el saldo que ens indicarà si tenim BENEFICI (si el saldo es creditor) o PERDUA (si el saldo es deutor).
Per altra banda tots els comptes dels grups 6 i 7 hauran quedat amb saldo nul (0).
Farem el càlcul de l'impost de Societats i el comptabilitzarem (en el cas que tinguem beneficis):
