Vista previa parcial del texto
¡Descarga TEMA 1 PLANIFICACIÓ COMPTABLE y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
1. Pla General de Comptabilitat i comptes anuals PAAAá= == == AA + Grup 1. Finangament básic. + Grup 2. Actón m0 Correu. + Grup 3. Existéncies + Grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials. + Grup 5 Compres financers + Comptes de despesa iingrés (representen les despeses i els ingresa0s). + Grup 6. Compres i despeses. + Grup 7. Vendes iingressos. Els grups de comptes dins el quadre de comptes Som els segle res e ico bone eq lepra bol alice , ele [nargamen propa) ¡el fmangamezt AZ upecior a ua am. E HA A cstimpira a Larg terme. + Grup 2. Actim AA De oi NL en Tigenap ec ar Agur seoezaples són la maquinaria o ala isdarmátio. + Grup 3. Existéncios: els compis d aquest ¿IX A ga ets, ds embalges, ee Er es classaáquen dins d aquest grup. sera 'veausts o ets servir en el curs normal de Pactivitar + Grup 4, Creditors i deutors per operacions comercials: recall. 'expressen drets de cobra "loc de pop a de y A Da E pp ¡saetcacizen aquest grey es comaptos que rosal elo mens ¡A +, drets 1 les obligacion 'rencimen inferor a pecto old rra pe [ero ET A La resta de greps de comptes quetóquea el valor de des duspases 1 els ingrusóos de l ermpresa duras! ua detercaitas!. periode: » Grup 6. Compres 1 y cdooen els comptes que redectozien les despeses derivados. pl ss gon A e as reclllscompes de perito pere Dm n= A “altres acticitars. A N Import paga determinar -4e amb fabilta, Per tant, comporta el reconeixement simultará o lincrement d'un acti, o la desaparicio o dismizcio d'un passiu i, en ocasions, el reconeixement d'una despesa. + El reconeixement d'una despesa es dóna com a conseqúéncia d'una disminnoció dels recursos de l'empresa, sempre que el sea import pugui valorar-ee o estimar-se amb Gabibitat. Per tant, comporta el reconeizement simultami o Vincrement d'un passiu, o la desaparició/dismenució d'un actiu 1. en ocasion, el reconeixement d'un ingrés o duna partida de patrimoni net. + Esregistraram, en el periode al qual es refereixen els comptes anuals, els ingressos ¡les despeses que es meritin en el mateix periode. 1 en els casos que sigui pertinent, v'establara una correlació entro els ingresos i les despeses. Aló mo pot dur, en cap cas, a registrar actíus o passtas que no en satisfacin la defimició. + Grup 1. Financament básic. 100, Capital social. Capital subecrit a les societats mercantils, Es tracta del valor de des aportacions dels socis. 102 Capital. Correspon a les empreses individuals. Está constituit, en general, per la diferéncia entre U'sctin iVexigi- ble del negoci. Bisicament és el valor de les aportacions del propietari. 129. Resultat de l'exercici. És el valor dels beneficis (o pérdues) de l'empresa un cop ha finalitzar Vexercicá i abans de ser distribuits com els socis ho decideixin. 170. Deutes a arg termini (1/1) amb entitats de cródit. Són préstecs rebuts d entitats de cródat amb venciment supe- riora l'any. 173. Proveidors disnmobilitzat a 11/t Són deutes amb subeninistradors d'immobiltzat amb venciment superior a Yany. 175. Efectes a pagar a 11/t. Són dentes contrets amb venciment superior a Tany i formalitzats amb lletres de canvi . + Grup 2. Actia no corrent. + 203 Propietat industrial. Import satisóet per la propietat o pel dret a Tús de diferents manifestacions de la propietat indestrial (patente i marques). + 206. Aplicacions informátiques. Import satisfet per l'adquisició o dret a l'ús de programes informátics. 210. Terrenys i béns naturals. Inelou el valor dels solars, les finques rústiques i altres terrenys no urbans, mines 1 pedreres. 211. Construccions. Inclou el valor dels edificis i les construccions en general que es troben dins de l'activitat prodwe- tiva de l'empresa. 212. Instal lacions tecniques. Són unitats complexes d'ús especialitzat en el procés productín. Compren edificacions, maquinaria, material. peces o elements. Per exemple, arans frigorífica destinats a la conservació d'aliments en empreses alimentarios. + 213. Maquinaria. Conjunt de máquines adquirides per empresa amb les quals es poden realitzar extraccions, trans- formaciones o elaboració de productes. A AS A + Grup 4. Creditors i deutors per operacions comercials. + 300. Mercaderies. Qualsevol producte adquirit per 'empresa i destinat a la venda sense transformació. + 301. Matéries primeres. Materials que mitjangant l'elaboració o la transformació es destinen a formar part dels pro- ductes acabats. + 350. Productes acabats. Productes fabricats per empresa i destinats al consum final o al consum d'altres empreses. q00- - 3 p 3 401. Proveidors, efectes comercials a pagar. Són deutes amb proveidors formalitzats amb lletres de canvi acceptades. 410. Creditors per prestació de serveis. Són deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condició de pro- veidors. 411. Creditors, efectes comercials a pagar. Són deutes amb creditors formalitzats amb lletres de canvi acceptades. deb der reel dorehabituale-delebéneial s + ”- ps «e tueixen l'activitat principal de l'empresa per vendes efectuades a credit. 431. Clients, efectes comercials a cobrar. Inclou els crédits a clients formalitzats amb lletres de canvi acceptades. + 440. Deutors. Són drets de cobrament de l'empresa per credits a compradors de serveis que no tenen la condició estricta de clients. 441. Deutors, efectes comercials a cobrar. Són crédits a deutors formalitzats amb lletres de canvi acceptades. + 472. Hisenda Pública (Ha Pa), IVA suportat. Són els imports que Vempresa ha hagut de pagar en concepte d'IVA. + Grup 5. Comptes financers. 4777 —Ivacrepercatit-Sórrelsimportsque Herp pt ó des. 520. Deutes a curt termini (c/t) amb entitats de credit. Préstecs rebuts d'entitats de crédit que cal tornar abans d'un amy” 523. Proveidors d'immobilitzat a c/t. Són deutes amb subministradors d'immobilitzat amb venciment inferior a any. + Grup 6. Compres i despeses. Banes i institucions de credit. Són saldos a favor de l'empresa en comptes corrents a la vista i d'estalvis de dispo- at immediata en bancs i institucions de credit. 600. Compres de mercaderies. És el proveiment de mercaderies. 601. Compres de matéries primeres. És el proveiment de matéries primeres. + 606. Descomptes sobre compres per pagament immediat. Són descomptes concedits pels proveidors per avangar el pagament de les compres. 608. Devolucions de compres i operacions similars. Són remeses tornades als proveidors, normalment per incompli- 'ment dels requeriments de les comandes. 609. Rápels per compres. Són descomptes concedits pels proveidors per haver superat un determinat volum de com- pres al llarg d'un període. 610. Variació d eosténcies. En finalstzar Vexercici econóne es registra la daferéncia entre les existénciós ei les procediment especulatin de comptabilització de les mercade 3 deutor quan les existencies inicials sxguin més An. 16 de lanventari e yt ser deutor o cres inscials (és el que es diu rectific ries). El saldo d' aquest compte [Com que les societats fan servir sistemes de registre iformatitzats que impedeiven la degalització anterior a l'ús, luna vegada enquadernats, en aquests casos han de ser legalitzats abans dels quatre mesos segúen! l'exercici [El Mibre d inventaris + comptes am obre amb el balar inicial detallar de leon ¿han Figura 1-2. Estructura del balng Y f y PATRIMON Siel resultat és positio (benefici) significa que Fempresa ha aconsegeit augmentar els seus recursos, peru? els ingresos Favarciós ban asta Ls A carl 'odetaa) Vemesasa Da dí Fareaa servir el model nocmalitzat de compte de pérdues ¡ guanys per resoldre bexercios (vegen la 1 m Taula 1.4. Corpote de pértoes | quagrs d La variació de tresoreria de l'empresa durant lexerció es sent pels cobraments i els pagaments originats carla consequéncia de les operacions que bet descril L d'intes m imprescindible per analitzar els comptes d'una empresa. L'amalista pot obtenár dades proporciona uma informar Y com ara Figura 1.4. Condicions de presentació dels diferents mo: s de comptes anuals MODEL PIME Micro Resta MODELABREUJAT MODELNORMAL empresa — PIME 
