¡Descarga Evolución de la imagen: de foto a cine y TV con Lumière - Prof. Girona y más Apuntes en PDF de Comunicación Audiovisual solo en Docsity!
<< < < < < <TEMA 1: QUÈ ÉS LA CULTURA
AUDIOVISUAL
LES EDATS DE LA IMATGE
1a edat de la imatge: la imatge matèria.
➢ Imatge única i singular. ➢ Promesa d’eternitat és matèria i esdevé obra. ➢ Imitació de la realitat. ➢ Expressió/símbol. ➢ L’espai crea una forma de veure/ imatge encuadrada i bidimensional.
A aquesta primera edat de la imatge s’intenta fer una còpia del món, se’l intenta copiar.
Instant significant/Instant qualsevol:
➢ La modernitat canvia la representació. ➢ L’instant pot ser qualsevol. ➢ Importància de l’efímor enfront a allò que és etern.
El món comena a ser pintat i representat com si fós una càmara que captés l’instant.
2na edat de la imatge: la imatge reproduida fotografia/film
➢ No és única sinó pot ser copiada. ➢ No imita sinó que reprodueix mecànicament la realitat. ➢ Està creada per una màquina. ➢ La fotografia altera la idea de l’artista com al creador dels mons. ➢ La fotografia com a criada de les arts. ➢ La fotografia com a art.
Amb l’aparició de la fotografia ja no ens fa falta copiar o imitar la realitat ja que amb un simple “clic” la realitat ja queda reproduida de manera instantànea.
La imatge i el temps : comença el moviment:
➢ Diseccionar el moviment i anar-lo estudiant. ➢ Atrapar el moviment.
(Tota imatge és el document d’alguna cosa).
3a edat de la imatge: la imatge híbrida
➢ Reproducció (la marcha del emperador) escena real. ➢ Representació (happy feet) una imitació, fals.
La imatge digital s’ocupa:
➢ De documentar la realitat, testimoniant d’aquesta manera, que existim o qualsevol altre cosa. ➢ De crear mons representats.
Amb l’aparició de la imatge digital tot canvia. Ens fan una foto on testifica que existim, aquesta foto es coneverteix en píxels. A partir de que la imatge es converteix en píxels, ja es pot manipular, es poden borrar o afegir objectes, és a dir, que ja es pot transformar la imatge, esdevé manipulable.
Louis Lumière d’Eric Rohmer Televisió escolar, 1968
Eric Rohmer, director de la Nouvelle Vague, membre de la revista Cahiers du cinema. Autor de pel·lícules com Ma nuit chez Maud (1968), Perceval le gallois (1975), La femme de l’aviateur (1980), Le rayon vert (1986) o Conte d’hiver (1992).
Jean Renoir considerat un dels més importants cineastes francesos de tots els temps. Fill de Pierre-Auguste Renoir. Comença la seva carrera en el cinema mut amb La fille de l’eau (1924) i Nana (1925). Els seus films més importants són Boudu sauvé des eaux (1932), Une partie de campagne (1936) i La regle du jeu (1939). Durant l’ocupació alemanya s’exiliarà a Hollywood, però tornarà després a França als anys cinquanta
-En les vistes Lumière hi ha un domini fotogràfic de la llum i una resolució intel·ligent de la posada en escena a partir d’una composició triangular, que utilitza la profunditat de camp visual.
LES TRANSFORMACIONS DE LA CULTURA AUDIOVISUAL: MOMENTS DE
CRISI.
Raons de la crisi de l’audiovisual:
➢ Dins del camp de la tecnologia, tot tipus de mitjà tecnològic viu uns processos de transformació. ➢ Experiència: Tot mitjà de comunicació crea una experiència davant del món i l’espectador veu com la seva experiència davant de les imatges es transforma i com el mitjà es deslocalitza. ➢ Pel que fa a la història, els esdeveniments històrics, polítics i econòmics transformen el mitjà. ➢ Teleologia: La història de l’audiovisual és fruit d’una evolució que passa del cinema en blanc i negre a les noves formes immersives digitals?.
La institucionalització del cinema:
➢ L’any 1895, el cinematògrad Lumière crea el cinema com a un experiment. ➢ Al 1900, el cinema forma part dels espectacles de varietats. ➢ Al 1905 té lloc la creació els primers locals estables. ➢ Aproxiadament a l’any 1912 té lloc l’aparició dels serials cinematogràfics de Louis Feuillade. ➢ L’any 1914, el cinema s’institucionalitza com a un mitjà d’expressió narrativa amb David Wark Griffith.
L’arribada del sonor:
➢ Les investigacions sobre el sonor comencen l’any 1893 quan Edision introdueix so en el Kinetoscopi.
➢ Lee de Forest crea un sistema, el Phonofilm el qual permet enregistrar so sobre la pel·lícula a l’any 1923. Aquest sistema serà incorporat més tard per la Fox. ➢ L’any 1925 La Warner Bros potencia el sistema Vitaphone de creació de disc i imatge. Don Juan d’Allan Crosland incorpora àries cantades. ➢ L’any 1927 té lloc The jazz Singer d’Allan Crosland, una pel·lícula muda amb escenes cantades i so sincronitzat. ➢ Al 1930 el cinema sonor s’estén per a tot el món i a Espanya arriba amb la pel·lícula “El misterio de la puerta de sol” (1920) de Francisco Elias.
Crisis provocades pel sonor:
➢ El cinema mut es converteix en obsolet. ➢ La industria ha de buscar noves formes per tal de traduir les pel·lúciles. Aquestes noves formes són el substitulatge, el doblatge, les dobles versions etc. ➢ El camp sonor es posa en relació amb el camp visual i apareix el fora de camp. ➢ Sorgeixen nous gèneres com el musical. ➢ La indústria del cinema estableix una aliança amb la indústria de la ràdio. ➢ Nombroses figures del cinema mut s’han de retirar.
La televisió:
➢ 1925: John Logie Baird duu a terme la primera experiència. ➢ 1927: la BBC fa les primeres proves als Estats Units i la NBC i CBS al 1930. No són emissions regulars. ➢ 1947: Començen les emissions regulars als Estats Units. La televisió utilitza la senyal electrònica de transmissió d’imatges. Permet la visió de la imatge en directe. Als Estats Units la Televisió emet 525 línies. ➢ 1953: Apareix la televisió a França i Itàlia. Emet 625 línies. ➢ 1955: Hi ha les primeres emissions de la televisió a Espanya.
Deslocalització del cinema:
➢ Video VHS/ Betamax. Enregistrament d’imatges: ○ Cinema expandit en museus i centres culturals. ○ Aparició del DVD. El cinema surt del menjador i entra als ordinadors. ➢ Plataformes de descàrrega d’imatges. Pay for view. ➢ El cinema com a espai on es projecta la televisió.
Apareix l’era digital amb la transformació de la tecnologia. Imatge híbrida.
Apareixen les càmeres lleugeres, noves visions i noves experiències.
LA FICCIÓ CINEMATOGRÀFICA: EL PROBLEMA DE LA VERSEMBLANÇA.
Què és un relat?
➢ És la narració d’uns fets reals o ficticis que estan encadenats segons una lògica, ubicats en un espai i protagonitzats per uns personatges. ➢ Tot relat té un principi i una fi. ➢ Tot relat té un narrador. ➢ Tot relat està explicat des d’un temps i es refereix a una altre temporalitat.
Els elements del relat:
➢ La història, està formada per l’esdevenir els fets que tenen lloc en relació a uns personatges o a espais dramàtics. ➢ La diegèsi, és el món on té lloc la història o faula. Aquest món ha de tenir les seves lleis internes. ➢ El discurs, la estratègia de la narració, la forma com la història ens és explicada.
Què és la ficció?
➢ La simulació de l realitat que realitzen els relats, els quals poden ser literaris, cinematogràfics, una novel·la gràfica, quan presenten un món imaginari a l’espectador. ➢ Per tal de que hi hagi ficció cal un pacte ficcional i posar en suspensió la credibilitat. Cal que el receptor accepti els postulats imaginaris. ➢ La versemblança és el factor que ens permet entrar a l’interior d’un món possible, acceptar el seu funcionament i les lleis de la seva proposta. ➢ La versemblança no és igual a veritat. Una història pot ser molt fantàstica però versemblant si el seu univers té una lògica interna.
LA TRADICIÓ DOCUMENTAL.
Què és un documental?
➢ La captura de la realitat. ➢ Un tractament creatiu de l’actualitat. ➢ Una posada en escena a partir de la realitat. ➢ Un cinema inspirat en fets factuals. ➢ Un discurs sobre el món real. ➢ Un pacte de credibilitat davant la veritat de les imatges. ➢ La representació del món històric en lloc de móns imaginaris.
Modalitats del documental:
➢ Les modalitats de representació són formes bàsiques d’organitzar els textos en relació a certes característiques recurrents: ➢ Modalitat: ○ expositva. ○ poètica. ○ reflexiva. ○ d’observació. ○ participativa.
➢ El text desplaça la seva focalització de l’àmbit de la referència històrica a les propietats del propi text. ➢ L’autor o el creador del documental no apareix amb a un participant-observador sinó com a un agent de l’autoritat. ➢ Exemples: Chris Marker amb Sans Soleil, Dziga Vertov amb L’home de la càmera.
Modalitat o documental d’observació:
➢ Fa referència a la no intervenció del realitzador. ➢ Aquest tipus de pel·lícules cedeixen el control als fets que es desenvolupen davant de la càmera. ➢ En la seva variant més genuina, el comentari en voice-over, la música apart de l’escena que s’observa, els intertítols, la reconstrucció i inclús les entrevistes queden descartades. ➢ Neix a partir de moviments com el direct cinema i el cinema Verité. ➢ Imposa els 16mm. ➢ Exemples: Primary de Robert Dew, Don’t look back de D.A Pennebaker, High School de Fred Wiseman.
Modalitat participativa:
➢ El realitzador surt de darrera la càmera i esdevé l’actor social. ➢ Entrevista i interpela als subjectes. ➢ El realitzador es pot convertir personatge dels fets que s’expliquen. ➢ Convida a l’espectador a participar en els jocs proposats. ➢ Pot expressar què pensa davant els fets i actual per tal de canviar-los. ➢ Exemples: Michael Moore amb Bowling for Columbine, Claude Lanzmann. Shoah.
Modalitat performativa:
➢ Postula un coneixement que està basat en l’experiència personal. ➢ L’autor s’inscriu en el text i ho pot fer de manera autobiogràfica. ➢ S’interessa per la dimensió subjectiva.
➢ L’autor pot expressar el seu compromís polític davant el que mostra. ➢ Pregunta sobre la relació entre la realutat i la seva representació. ➢ Exemples: Mones com la Becky de Joaquim Jordà, Irène d’Alain Cavalier.
Altres modalitats:
➢ Compilation Film. Documental fet a partir de la copilació de material d’arxiu. Exemple: mourir à madrid de Frederic Rossif. ➢ Found Footage. Documental fet amb material d’arxiu però amb finalitats artístiques i reflexives. Exemples: Histoire du cinéma de Jean Luc Godard. ➢ Fals documental o Fake. Documental que parteix de fets que no han existit. Exemples: The war game de Peter Watkins, Dark Side of the Moon de William Karel.
EL CINEMA D’AVANTGUARDA
Característiques de les avantguardes:
➢ Ruptura respecte al passat. ➢ Radicalització de les formes de visió i exhibició de l’art. ➢ Establir una nova relació amb les arts per tal d’entendre la percepció del present.
El cinema:
➢ Nou mitjà d’expressió per les avantguardes, no com a forma narrativa sino formal i plàstica. ➢ Importància de la dimensió tècnica, recepció massiva i efectes de producció (velocitat, ubiquitat, impacte). ➢ Nova forma de recepció de l’espectador: activitat perceptiva que vol la participació de l’espectador. Caràcter actiu del cinema.
Cinema d’avantguarda:
○ va estar produit de forma artesanal i independent. ○ difusió limitada a través de cooperatives o centres artístics. ○ la seva acceptació als museus va ser tardana. ○ No ha estat mostrat als museus com a una exposició sinó com a un apèndix dins de la programació cinematogràfica de les sales.
➢ Video-art: ○ està pensat per diverses pantalles com a instal·lació (white box). ○ el dispositiu que acompanya la projecció de l’obra pot condicionar la pròpia obra. ○ la pràctica està finançada per centres d’art i galeries. ○ els pressupostos poder ser tan elevats com el cinema professional de Bill Viola que roda amb les mateixes càmeres que Star Wars. ○ les obres poden adquirir diverses formes com enregistraments, circuits tancats, performances, video - instalacions, escultures etc.
El naixement del Video Art:
➢ Neix al voltant de 1963 amb l’exposició: Exposition of Music/Electronic Television. ➢ Els seus pioners són Nam June Paik i Wolf Vostell dins de grup Fluxus. ➢ Pren com a base el dadaisme el qual diu que cal atacar l’art i les seves institucions. Cal jugar amb la materialitat de la imatge electrònica de televisió. ➢ L’any 1965 va tenir lloc l’aparició de les càmeres portàtils de Sony comencen a experimentar amb vídeo lleuger. ➢ La seva experimentació va molt lligada amb a música electrònica i el desenvolupament de l’art conceptual i minimalista. ➢ Passen d’un joc de provocació i destrucció de la senyal televisiva a la creació i experimentació amb la imatge electrònica dins de l’anomenada segona generació de video artistes dels anys setanta. ➢ Exemples: ○ Zen for a film - Nam June Paik (1962).
○ Vertical Roll de Joan Jonas (1972). ○ Art must be beautiful - Marina Abramovich (1975). ○ The reflecting pool - Bill Viola (1977). ○ 200.000 fantomes Jean Gabriel Periot (2007).
POST - PRODUCCIÓ DIGITAL
Canvis en el treball amb la imatge digital:
Muntatge/Postproducció:
➢ Fotografia - Etalonatge. ➢ Actuació - Motion Capture. ➢ Gestualitat - Performance Capture. ➢ Paisatge digital.
Efectes especials:
➢ Són un conjunt de tècniques per simular escenes dificils d’enregistrar en el món real. ➢ Efectes òptics. Manipulació de la imatge analògica. ➢ Efectes mecànics realitzats durant el rodatge d’una pel·lícula en viu. ➢ Efectes sonors. ➢ Efectes de maquillatge. ➢ Efectes digitals visibles e invisibles. ➢ Morphing. Metamorfosis d’un element fotogràfic cap a un altre. ➢ CGI - Computed Generated Images. ➢ Digital Scapes. ➢ Motion capture. ➢ Performance capture. ➢ Moviments de càmera per ordinador.
