¡Descarga La Comunicación Política: Concepto, Importancia y Actores - Prof. Parés y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
COMUNICACIÓ POLÍTICA
INTRODUCCIÓ
La Comunicació Política de la que parlarem és la que es coneix o concep dins dels sistemes democràtics. També de censura o autocensura. Aquests termes existeixen sobretot en els sistemes autoritaris (p.e. Franquisme). El principal barem d’una democracia és que quan més llibertat hi ha i més garantit està el dret d’expressió, més ferme és un sistema democràtic. El nivell d’interes de l’opinió pública per la política és escàs. També s’ha de tenir en compte que es parla sempre de fets i mai de les causes d’aquests. L’interés per la política és limitat perquè avui en dia els Mitjans de Comunicació donen més importància als esports que a la resta d’àmbits. Tot això condueix a una relació esport-política important. Existeix, i es pot veure a través de la comunicació política, un descrèdit cap als polítics.
DEFINICIONS: Comunicació Política: És un terme anglosaxó.
· MEADOW: Ho defineix com qualsevol intercanvi de símbols o missatges que han estat elaborats d’una forma significativa , per tal que tinguin conseqüències sobre el funcionament del sistema polític. · FAGEN: L’activitat comunicativa es considerada política en funció de les conseqüències reals o potencials per fer funcionar el sistema polític. · CHAFFEE: Ho veu com un procés que influeix en el funcionament del procés polític. · NIMMO: No hi ha acord sobre quin és el contingut de la comunicació política, ni de quins són els seus límits. Afegeix que aquesta activitat reflecteix les conductes humanes grupals que es donen en una situació de conflicte. També diu que la comunicació política evoluciona constantment i afegeix que els camps que ocupa no són convencionals: Tot és relatiu a la Comunicació Política. · BELL MUELLER: La Comunicació Política trenca o assoleix conflictes d’ordre social. Això implica que hi ha una sèrie d’elements que es poden destriar: paper de la violència, del control social, l’autoritat, el poder, la influència... i sobretot, la Negociació. La negociació té un paper molt important a la política i abarca molts camps. A França, va sorgir un corrent important amb dues branques:
· Àrea de la Comunicació Política : Més estructural. Els seus pensadors més importants van ser COTTERET i DOMINIQUE WOLTON. · Marketing Polític : Basat en l’ús de la publicitat i desenboca en el Marketing Electoral.
· COTTERET: Semblant als autors dels Estats Units. Sitúa la Comunicació Política en el marc del sistema polític en la relació entre governants i governats. En la pràctica, té certes dificultats d’encaig, ja que la teoria pressuposa que els governats creuen que la tasca dels governants és l’apropiada. Això és el que volen els governants; intenten autolegitimar-se afirmant que la seva tasca és al servei del poble. La Comunicació Política preten assagurar el consens entre uns i altres, però això és difícil perquè la societat democràtica està caracteritzada pel pluralisme ideològic i perquè avui en dia existeix la violència política (o terrorisme) com a forma de comunicació política. Entre governants i governats hi ha un codi comú , per això poden coexistir. Avui aquest codi és la Constitució , però el problema és com i qui interpreta aquest codi. El consens es fa gràcies a l’intercanvi constant d’informació , que legitima l’autoritat dels governants, ja que és elegida democràticament. “És tan important la comunicació política [consens democràtic] pel sistema polític com la circulació de la sang pel cos humà”. És a dir, hi ha sistemes polítics pitjors que la Democràcia. · D. WOLTON: La Comunicació Política és l’espai en què s’intercanvien els discursos contradictoris dels tres actors legítims d’expressar-se públicament sobre política: Polítics, Periodistes i Opinió Pública (sondejos). Parla d’ espai per influència d’ Habermas , que parla de l’espai públic, on es desenvolupa l’opinió pública influida pels Mitjans de Comunicació. Wolton parla de l’espai territorial d’una comunitat política (Autonomies, Ajuntaments...), no d’un Estat. Els missatges són contradictoris , perquè la societat és conflictiva per natura. Hi ha pluralitat de pensament, diferències ideològiques, però degut al consens es pot arribar a un acord. La legitimitat dels tres actors és exclusiva si ho llegim literalment. Però tot individu té dret a donar la seva opinió mitjançant una idea bàsica de la Democràcia: la Participació dels Ciutadans. Per tant, s’haurien de matitzar els actors polítics:
efectes polítics amb repercussió pública , normalment, difosos pels MC; però, en ocasions, no en tenen, de difusió. La Comunicació Política es dòna tant en períodes electorals (es coneixerà com Marketing Polític o Electoral ) com en els de Gestió de Govern. ES dòna tant en els sistemes democràtics com en els totalitaris. Té una relació molt directa amb 6 conceptes claus: Poder , Ideologia , Interessos , Conflicte , Negociació i Consens. Sempre té un element intencional que, sovint, té caràcter persuasiu , però de vegades, té voluntat manipuladora. Tracta la informació política d’actualitat, que pot venir tenyida de propaganda , desinformació o èsser consabuda com Relacions Públiques. Utilitza les tècniques de marketing. Els actors polítics, cada vegada més, utilitzen els Gabinets de Premsa i, últimament, Internet. El seu marc jurídic vé marcat per la Constitució. Té una regulació legal.
POLÍTIC Persona que té vocació d’exercir el poder. Per tant, es veu una relació entre la Política i el Poder. Normalment, poseeix graus universitaris i acostuma a especialitzar- se en un determinat camp. És necessari que sigui un bon comunicador, ha de saber transmetre les seves idees amb un llenguatge fàcil. Té un paper al partit, dins de l’aparell o a qualsevol circunspecció territorial. Se li exigeix una alta capacitat tècnica , perquè es dedica a diferents àrees (sanitat, educació, interior...). Ha de ser eficient per resoldre els conflictes; se li exigeix una bona gestió.
· ARISTÒTIL: Controla i concilia els diferents interessos dins d’un Estat. · CRICK: Biògraf de George Orwell ( 1984 ). És l’activitat segons la qual els interessos antagònics que es donen dins d’una comunitat són conciliats per part del govern tractant de donar-los una part del poder [ raó ] segons la seva importància, per tal d’assagurar la supervivència de l’Estat. · SCRUTON: La Política inclou el reconeixement i voluntat de conciliar els interessos oposats que es donen sempre en una comunitat política. Cal que existeixi una autoritat superior (govern) capaç d’imposar les seves opinions a les parts afectades. · KARL SCHMITT: Alemany. La Política és la contraposició entre els amics i els enemics [adversaris]. Són les activitats orientades a la defensa i a l’ organització dels amics i l’acció amb finalitat de derrotar els adversaris (desacreditant-los, per exemple).
· LECA: Francés. Tot allò que és social pot esdevenir polític, en la mesura que sigui impulsat i promogut per grups socials significatius , provoqui una reacció del poder establert i, per tant, s’integri en el procés polític. · FREUND: Francés. No hi ha democràcia sense l’aplicació dels drets humans, mitjançant la Constitució. Està influit per Max Weber. La Política és l’activitat social que es proposa assegurar , mitjançant la força fonamentada en el dret , la seguretat exterior [exèrcit] i la concòrdia interior [policia] en el si de les lluites que neixen de la diversitat d’opinions i d’interessos. · LEFTWICH: La Política comprén totes les activitats de cooperació i de conflicte que es donen dins o entre les societats mitjançant la qual les persones organitzen l’ús, producció i distribució dels recursos naturals i humans durant la vida d’una comunitat social. Aquestes activitats no estan aïllades d’altres elements públics o privats de la vida social i, en tot cas, influeixen en la distribució de poder i les formes d’exercir-lo en la estructura social tenint en compte la cultura , ideologia i els interessos. La Política té una relació directa amb l’economia. Està molt lligada a la ideologia i als interessos. Es dòna en tota dimensió social , en el si dels grups i els seus conflictes.
DEFINICIÓ D’IDEOLOGIA
· ROCHER: És un sistema d’idees i judicis explícit i organitzat, que serveix per descriure, explicar, interpretar o justificar la situació d’un grup o una col·lectivitat i que, inspirant-se en valors, proposa un camí concret a l’acció històrica d’aquest grup.
Existeixen diferents ideologies com la de l’Esglèsia, l’apologisme o el feminisme. Una ideologia molt important és el NACIONALISME. La anti- globalització és una nova ideologia.
Nacionalisme: Hi ha nacionalisme d’Estats i nacionalisme de nacions sense Estat. Tota persona, per molt cosmopolita que sigui, sembla tenir sempre una mica de nacionalisme. Els païssos més nacionalistes mai utilitzen aquest terme per a definir-se ells mateixos. USA i França sempre han estat exemples de nacionalismes molt forts; tot i que França ara està atravessant una crisi cultural que la porta a plantejar-se la seva identitat. Els Nacionalismes tenen un cert perill, ja que sempre impliquen una certa exclusió a les altres nacionalitats.
