¡Descarga comunitaria I y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
TEMA I
DEFINICIO DE SALUT:
1.0 Definició de salut La salut és un benestar complert; físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia o incapacitat.
La salut ha de ser una manera de viure cada cop més autònoma, més solidaria i més joiosa. ( Xé congres de metges i biòlegs catalans 1976. L’assoliment del més elevat nivell de benestar físic, mental i social de capacitat de funcionaments que permetin els factors socials i ambientals on viu immers l’individu i la col·lectivitat ( pla de salut Catalunya 1991 ).
1.1 Causes de tipus de malaltia: Anys 70. M. Landole ( Canadà ) va rescatar els elements de malaltia; elements biològics, hàbits, benestar social i el sistema sanitari (distribució, infrastructures, personal.... ) el seu entorn ( el seu sistema pot estar alterat per la contaminació, guerres, tempestes fortes...) l’entorn social tenen diferents formes de viure educació, feina... tipus de família per la alimentació....
SALUT
Biològica estil de vida sist sanitari entorn
Genètic pot disminuir el social ambiental risc biològic
1.2 Idea de necessitat de salut Es fa saber com actuar sobre el nostre hoste Necessitat de Salut:
- Criteri força subjectiu 5relacionat amb el sentir-se be, rebre un determinat tractament, informació....
- Pineaul, necessitat és lo desitjable en salut menys el que existeix.
- Hogart, la deficiència o absència de salut a partir de criteris biològics i/o epidermiológics Es prenen mesures de prevenció, tractament i control
- Brown; necessitat es l’estat sentit per l’individu i definit per el metge.
- Donabedian; necessitat és la pertorbació de la salut i del benestar. La mesura de la necessitat, es l’estimació de la desviacio en relació a la norma establerta. A mes desviació mes necessitat. Per exemple, si un individu q estigui be de TA, analítiques bones, vivenda en bones condicions.... si hi ha algo fora de lo normal s’ha de corregir.
1.3 Necessitats de salut:
- N. normativa: la defineix l’expert, el professional, i administrador, en relació a una norma desitjable. Qui no respon una norma son considerats en estat de necessitat, x ex les analítiques si s’altera algun paràmetre s’ha de corregir
- N.sentida: a la percepció q te la gent sobre els problemes de salut i que desitgen dels serveis ( x ex en eleccions la política sanitària es una cosa q crida molt l’atenció)
- N.expresada; es la demanda de cures i serveix per part individuals
- N.comparativa; expressa la necessitat que hauria de tenir un individu o població que presenti les mateixes característiques que un altre respecte a una necessitat, x ex: els protocols, son una sèrie de passos que es fan per una cosa determinada i ha quedat estandarditzat.
1.4 Problema de salut: Estat considerat deficient per l’individu, el professional o la col·lectivitat Tot problema neix a partir de unes necessitats no satisfetes, x ex: obesitat; excés de dieta deshidratació; manca de líquids
Factor de Risc: La probabilitat de desenvolupar una malaltia esta exposada per certs factors. Es una noció estadística i no permet formular previsions exactes
Hi ha 4 etapes:
Tipos de societat Primitiva agricola
preindustrial industrial Postindustrial
Tasa de natalitat Molt alta alta Decreixent amb fucnacions*
Baixa i controlada Tasa de mortalita
Alta amb fluctuacions
Decreixent acelerat**
baixa Molt baixa
Creixement demogràfic
baix Creixent explosiu Baix amb fluctuacions
- control de la natalitat **mesures d’higiene 2.0.2 Evolucio de cronologica de la TD a Espanya
- Reduccio de la mortalitat catastrofica durant el SXIX ( higiene i vacunes)
- Reduccio de la mortalitat ordinaria, sobretot la infantil despres de la 1ª Guerra Mundial
- Disminucio de la fecunditat ( disminueix la natalitat durant la Guerra Civil
- Augment de la esperança de vida 1950-60.
- Envelliment de la poblacio desde 1986. 2.0.3 Causes sobre la posterioritat de la CAT/ESP
- Influencia de l’esglesia catolica que s’ha oposat a tot sistema tradicional del control de la natalitat.
- Idees imperialistes del General Franco que valorava molt la alta natalitat i protegia la familia numbrosa
- Una extensa popblacio rural que durant els anys 40 va sobreviure utilitzant els fills com a força de treball
- Una reduccio lenta de les taxes de mortalitat degut a un sistema sanitari defectuos i manca de llits d’hospital
- Una taxa d’incorporacio de la dona al mercat laboral ha estat sempre inferior a la de la resta d’eurpopa 2.0.4 Sentiment poblacionista
Cosidera a la poblaciocom la riquesa d’una nacio Els estats absolutistes europeus iniciarabn una politica expliucita de la millora de la salut dels seushabitants, originada per la preucupacio per la poblacio conseqüencia de les malalties infeccioses:
- Disminueix la productivitat
- Existeix un brot endemic
- Si be en principis les malaltien atacaven als grups socials més deprimits, posteriorment s’extenien a totes les clases socials
2.2.1. CONCEPTES DEMOGRAFICS BÀSICS: Cronològic F 0 E 0els anys es la més usada i esta avanç que nosaltres Temps Complerta F 0 E 0la + usada Referit F 0 E 0 edat 1a, 5a.... Concepte demogràfic exacta F 0 E 02a, 3m, 5d, 4h piràmide població Línia d’un individu
2.1.1 Línia d’un individu F 0 E 0es l’estudi d’una persona mitjançant una linia, x ex: a) al 1958 1ªcomini b) al 1970 es casa c) 1975 1er fill d) 1978 2on
2.1.2 Cohort F 0 E 0es l’estudi d’un grups de línies de la vida d’uns individus a partir d’unes característiques, x ex les bodes
- S tock es un dels elements de la demografia és el número de persones.
- Les magnituds demogràfiques son el numero de persones en un moment determinat
- Els primers registres els troben a les esglésies, ja q en els llibres parroquials eren on estaven inscrits els número de batejos
- A partir de 1975 el padró i encens es el que agafa totes les dades
- On es parla dels primers censos es a la bíblia
- Durant l’edat mitjana mètode del foc, era no més una estimació, contaven els focs o llars familiars
- Al SXVII es comencen a fer censos
- A espanya l’any 1857 es fa en primer cens, va ser l’institut estadístic del govern central, te finalitat estadística per no administrativa, es recull cada 10 anys 1857 1er cens 1858 registre civil 1860 cens 1877 1888.... 1900 cada 10 anys 1991 2001 últims censos realitzats els cens s’està estenguin avui dia ja que el padró es el que està agafant més importància Padró: te més finalitat administrativa, per impostos... Els fa els ajuntaments cada 5 anys, de totes formes, cada any es pot actualitzar el padró, es mira el registre civil i es miren els naixements, es resten les defuncions i sortirà el creixement vegetatiu, també s’ha de tenir en comte el saldo migratori q es immigració menys emigració, tot aquest procés es la cohesió compradora P2002 = P2001 + ( N-D ) + ( I-E Relació de masculinitat: P.homes/ P dones. Surt 105/100; hi ha més mortalitat infantil en homes q en dones ja q no tenim resistència defensiva, dels 0-5a moren mes homes q dones, desprès la cosa s’iguala a partir dels 12 tots dos grups augmenten, però no es fins els 45 on hi ha un augment molt important en la proporció de mortalitat masculina Per fer el càlcul de la proporció es: P homes p dones Masculinitat =---------------- x100 feminitat = ----------------- P. total P. Total
Piràmide de població: Homes esquerra, dones dreta La forma la piràmide i el creixement vegetatiu Si poses fins als 65 a, i la població per exemple arriba als 100 anys s’han de sumar tota la població i dividir-la per el nombre d’intervals, en aquest cas seria 7 Tipus de piràmide:
Progressiva regressiva estacionaria
2.2 DEMOGRAFIA:
Al 1981 hi ha una disminució de la natalitat i al 1986 encara disminueix més, al haver- hi poca gent jove, la mitjana d’edat augmenta, amb lo que es dirà envelliment poblacional, també hi ha un augment en la esperança de vida, al 1991 encara segueix disminuint la natalitat Classificació per edats:
- 0-14 joves
- 15-65 adults
- 65 o més, vells: 65-75 joves vells ( iaio inserso) 75 o més vells vells ( iaio geriàtric) a partir del 75 el risc de patologia es molt important
2.2.1 Evolució de la població catalana: Tendències demogràfiques; l’envelliment de la població, l’observarem als dos extrems de la piràmide adalt la mortalitat i l’esperança de vida i abaix la natalitat: Catalunya SXX; 3 etapes:
1. 1900-1950 envelliment moderat
natalitat alta mortalitat es va reduint de forma accelerada, ja que, es descobreixen els atbcos ( sulfamides) tb les insulines.... tot això va allargar l’esperança de vida, hi ha una millora en l’alimentació amb lo qual al final les puntes de la piràmide s’omplen
2. 1950-1975 rejoveniment: augmenta molt la natalitat
3. 1975 envelliment accelerat: els problemes de l’envelliment son molt diversos
2.3. FENÒMENS DEMOGRÀFICS:
2.3.1 mortalitat : en la demografia la mortalitat es un aconteixement no renovable, desde el punt de vista demogràfic pot ser positiu amb lo que fa en l’esperança de vida, però tb un fet negatiu per lo que fa en la mortalitat en si mateixa, son les taxes demortalitat. La mortalitat la troben al registre civil Esperança de vida: es la edat mitjana que viu una població: x ex: agafant totes les persones que van néixer al 1900, quan s’hagin mort tots es fa la mitjana de edat,
Aquesta formula es molt general, s’hauria de fer grups mes petits per edats, com les piràmides, van desde els 15 fins els 45.
Índex sintètic de fecunditat: Hem de diferenciar entre índex i indicador: Indicador: fa referència a la població general Índex: fa més complex l’indicador
N P t. espe
15-
20-
25-
30-
35-
40-
mitja Fills per dona, això seria l’índex.
- Fecunditat : procreació afectiva durant un període determinat
- Fecundabilitat : probabilitat de concepció per el cicle menstrual, aquells dies q es mes probable que fecundi la dona
- Fertilitat: capacitat de donar a llum a fills vius
Si hem de fer un estudi sobre la fecunditat hem d’observar:
Variables Comportament Biologia Exposició a relacions sexuals
Edat Freqüència de les relacions
Anomalies Psicofísiques Malalties diverses Risc de concepció Anticonceptius, moderns o tradicional Lactància del fill precedent
Fecundatibilitat Esterilitat post-part o patològica Subfertivbilitat en adolescents Mortalitat infantil
Risc de néixer viu Avortament voluntari Mortalitat intrauteriana Prematuritat Anomalies Nutrició de la mare Infeccions de la mare
6.. Migracions:
Fins els anys 80 l’immigració era cap a fora, A partir dels anys 80 immigren persones cap a esp. i cat. L’emigració pot definir-se com :Desplaçament de treballadors d’una regió a altre, ja sigui del mateix país o cap a un altre) sempre buscant unes millores condicions laborals o salarials Les migracions son moviments de un grup de població i pot ser intern com va passar a esp. als anys 50-70 o internacional Immigrant aquella persona q s’instal·la en un lloc deferent a la seva residència habitual per motius econòmics o millora de la qualitat de vida Migrant lo mateix però canvia sovint de residència. Refugiat o asilat que per motius de raça, religió, nacionalitat ètnia o pertànyer a certs grups socials està amenaçat dins del seu país i es veu obligat a abandonar-lo L’efecte principal de l’asil és la no devolució de la persona al seu país d’origen segons Màximo Loizo, aquesta aproximació amaguen la veritable raó de l’emigració que consisteix en: L’emigració-immigració és un fenomen únic, conseqüència directa de desenvolupament desigual que caracteritza el motius de producció capitalista. Per tal de demanar ma d’obra a les necessitats de producció capitalista per maximitzar els beneficis, es a dir q no es tracta d’un fenomen provisional, d’una epidèmia que es curarà al 1975, si no d’un fenomen q forma part integrant de les tendències capitalistes fonamentals del capitalisme monopolista internacional. 2.3.5.1Magnitud migratòries
- 80 – 100 milions de persones viuen fora dels seus països d’origen
- els immigrants econòmics legals suposen entre 25 a 30 milions
- els immigrants econòmics il·legals suposen entre 20 - 40 milions. 2.3.5.2 Factors més destacats
- la glovalitzacio els moviments afectes als 5 continents
- increment espectacular de la migració sud-est asiàtic i Àfrica subsahariana
TEMA 6
SALUT I FACTORS GEOGRÀFICS MEDIOAMBIENTALS
6.0 ecologia: S.XVIII es comença a mirar l’entorn, hi ha 2 visions del mon:
1. antropocèntric; l’home es el centre de l’univers, utilitza l’entorn de forma
jeràrquica, utilitzant l’entorn, l’home es superior en el mon, esta el mon al seu servei del EH.
2. biocèntrica de mon; veu l’EH com un animal més, neix l’ecologia i planteja un
altre alternativa, es veu l’EH com un animal més gràcies a la cadena trófica, l’EH està dintre d’aquest cicle, son un element més en el cicle de la vida del planeta. Transforma materials inorgànics en minerals orgànics, aprofita l’energia solar... 6.1 Factors que caracteritzen la civilització industrial Creixement de la producció i consum excessiu d’energia Creixement de la indústria metal·lúrgica (matèries primes) Creixement de la circulació vial, aerea i marítima Creixement del tonelatge d’escombraries i residus que son incinerats Altres factors. 6.2 Contaminació Son les diferents contaminacions del medi natural, atmosfera, sol i aigua 1973 crisis petrolera, es busca altres recursos, també hi havia més deixalles, que material reciclave 6.2.1 contaminació atmosfèrica. Te les característiques de la contaminació industrial, és la presencia a l’aire d’una substància estranya o una variació significativa en la proporció dels seus components, subtecible de provocar un efecte perjudicial o generar una molèstia, tenin en comte els coneixements del moment, els contaminats atmosfèrics mes coneguts son:
- CO: està en l’atmosfera, prové de la crema de boscos, volcans... de forma natural, però EH També contamina amb estufes... de forma antropogénica. Prové d’una combustió incompleta, uns nivells alts produeix nivells tòxics, també pot provocar ateromes i cardiopaties
- CO 2 es el fas que trèiem per la combustió de l’oxigen, però l’EH el de forma artificial amb les indústries, cotxes... aquest CO 2 puja a les capes altes creant una capa hivernacle que fa augmentar la temperatura.
- Òxids de nitrogen: conseqüències negatives a nivell respiratori, en la flora es menja el color, prové dels cotxes, provoca també necrosis en teixits i plantes, com que es un òxid oxida els metalls
- Hidrocarburs: provenen d’un procés de descomposició orgànic, qual el relaborem i fem combustible, el la elaboració es cremen components
- Òxids de sofre: combustió de fuel, ( per calefaccions, cotxes, indústria metal·lúrgica...)
- Partícules en suspensió: cendres
- CFC; responsable del forat de la capa d’ozó, esta en neveres
- Tabac, benzopiré, es un contaminat en recintes tancats 6.2.2 Contaminació del sol
- Desertitzacio: pèrdua de la capacitat del terreny per generar vida, causes: sobreexplotaciò o cultius q esgotin molt el terra com la canya de sucre
- Anegacio: inundacions: per l’erosió arrossega totes les substàncies
- Salinització: entra aigua marina
- Desforestació: el fet de la tala masiva d’arbres, plantes. Quan plou no absorbeix el aigua
- erosió general, pèrdua del mantell, es lo mateix que la desforestació
- pèrdua de les terres:
- urbanitzacions, infrastructures viàries 6.2.3 contaminació del aigua:
- Substàncies biodegradables; sabons
- (^) Agents patógens: elements vius, microbiologia
- Substàncies no biodegradables
- Substàncies químiques inorgàniques i minerals: metil, Pb, Cd... Les conseqüències més important de la contaminació de l’aigua son
- Aparicio de malalties digestives degut a l’ingesta d’aigua contaminada
- Malalties cròniques degut a l’ingesta d’aigua contaminada
- Problemes digestius degut a aliments contaminats per aigua
A nivell mundial no hi ha cap executiu que controli tot això amb lo que les cimeres son finalment paper mullat Les conferencies sobre la contaminació han sigut: Bucarest 74, Mèxic 84 caire 94 i copenague 95 Les raons per una política medioambiental son:
- La contaminació no te fronteres ( llacs mars rius... )
- El fet d’intercanviar especialistes entre països enriqueix a tots
- Si apliquem les polítiques diferents pot generar tb diferencies econòmiques
- Normatives diferents prodrien complicar la lliure circulació de productes
- Evitar que les avantatges econòmiques i socials tant esperades del gran mercat comú, no es saldin amb un increment de la degradació del medi. 6.4.1 Objectius de l’acta única europea 1986
- Millorar i conservar la qualitat del medi ambient
- Contribuir a la protecció de la salut de les persones
- Garantir una millor utilització dels recursos naturals Principis a aplicar:
- Acció preventiva
- La correcció en el propi lloc
- Qui contamina, que ho pagui
- Les exigències de protecció del medi seran un componen de totes les altres per la C.E.E
TEMA 3
INDIVIDU I SOCIETAT.
Efectes socials i culturals, perspectives d’anàlisi:
Feudalisme antic regim SXV-XVIII capitalisme industrial
Revolució francesa: destitució de la monarquia amb lo que hi ha una societat “Laica”, es a dir, els estats son democràtics no hi ha la dictadura esglesiastica Comença haver-hi intercanvis econòmics, la xarxa viària de ferrocarril, deixa d’haver el mercat rural. Les condicions intel·lectuals de la societat del S.XVIII a partir de la il·lustració:
• Creença en la idea de progrés de la espècie humana
• Creixement confiança en preveure i controlar el progrés
• Aplicació de l’estudi de les CCNN a l’estudi de comportament humà
La societat industrial respondrà a les següents característiques:
• Creixement demogràfic
• Procés d’urbanització
• Producció industrial
• Desenvolupament tecnològic, del transport i les comunicacions
• Prevalença de l’estratus adquirit sobre l’adscrit
• Burocràcia
• Intens intercanvi entre països
3.2 Cultura i societat. l’objectiu de la sociologia es el poder l’antropologia es la ciència que estudia la cultura llengua musica moral religions coneixements CULTURA gastronomia costums tradicions paisatge
- es una paraula polisèmia
- neix al S.XVIII-XIX per el coneixement de la vida, s’anaven als pobles primitius
- la cultura la construïm entre tots per uns concerts d ela població, molt basada en la religió.
- Al 1871, un antropòleg Sir. Eduard Parnet, va definir cultura com aquell complex que compren coneixements, creences, art, dret moral, costums i qualsevol altre capacitat i habilitat de l’home com a membre de la societat.
- Per arribar més lluny s’ha de veure on està, per que serveix la cultura. Cultura ( segons A.giddens) ; es refereix als valors que compartien els membres d’un grup social concret, a les normes q obeeixen, i als seus ben material que produeix. Valors: ideals abstractes ( monogàmia, el triomf individual ) Normes: principis definits o regles a complir. Es el fer o no fer de la vida social. Funcions de cultura:
- Conferir un significat al mon ( principal la religió )
- Conformant mitjançant normes adequades els impulsos que empenyen a l’acció social positiva
- Oferir mecanismes de sublimació i/o autorepresio Cultura i perspectiva ideològica:
- Sociologia de l’ordre: la cultura s’entén com un conjunt de costums i habilitats que son la responsable de les necessitats dels ésser humans
- Sociologia del conflicte; la cultura s’entén com un fenomen de la superestructura legitimadora de les relacions de producció i de classe La cultura es una interacció que va desde el poder cap a baix, església... Com assimilem la cultura??? Mitjançant la socialització
Per ex. La medicina tradicional, en principi es la natural, però avui dia es la medicina científica El procés en el qual anem incorporant valors és la socialització, 2 etapes:
1. primària 0 fins 12-14 el nen agafa trets culturals mitjançant el vincle afectiu,
l’agafen escola família
2. secundaria: 14 o + te una disciplina, coneixements i funciona amb aquesta
disciplina.... per no desviar-se de la norma, si no hi ha disciplina la agafaria a la presó.
Característiques del rol:
- permet avançar en el desenvolupament personal
- s’adquireix identitat formada per valors culturals ja que els ha internalitzat
- un funcionament ( activitat) en el sistema social on es pertany
- unes estructures d’acords a les exigències i els interessos
- (^) mantenir una adaptació entre les seves estructures i la natura
- realitzar una jerarquització pròpia dels estímuls
- aprofundir en l’identificació d’aspectes de la pròpia experiència i el nivell de desenvolupament
Gènere i diferencia: Gènere; classifica les parts més importants d’un individu, identifica 2 categories de persones però no de sexe, les be diferencies psicològiques i socials
Biològiques F 0 E 0diferencies físiques home dona Categoria de persona Psicològica i social(GENERE) es la diferencia SEXE cultural que tenim els EH desigualats
Activitat sexual
Gènere:
