¡Descarga Habituación y Sensibilización: Procesos de Aprenentaje Reflexo - Prof. Borras y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
PROCESSOS PSICOLÒGICS:
APRENENTATGE I CONDICIONAMENT
TEMA 3: 15/09/2015 y 17/09/
Tema 3: Aprenentatge no associatiu: Habituació i sensibilització
3.1. Concepte d’habituació
3.1.1. Definició
3.1.2. Altres fenòmens de decrement de resposta
3.2. Propietats de l’habituació
3.3. Variables de l’habituació
3.4. Concepte de sensibilització
3.5. Propietats i variables de la sensibilització
3.6. Teories sobre l’aprenentatge no associatiu
3.6.1. Teoria del doble procés (Groves i Thompson, 1970)
3.6.2. Teoria del procés oponent (Solomon i Corbit, 1973, 1974)
Bibliografia
Domjan, M. (2010) Principios de aprendizaje y conducta. Sexta edició
Méxic: Waswoeth, Cengage Learning Cap. 2 (pp 40-64).
________________________________________________________________
TEMA 3: APRENENTATGE NO ASSOCIATIU:
Habituació i Sensibilització
3.1 Concepte d'habituació
3.1.1 DEFINICIÓ
HABITUACIÓ : Disminució de la força d'una resposta reflexa per la presentació repetida de l'estimun elicitador.
Pel·lícula Deshabituació: Una rata alvina està en una cambra d'experimenació. En un moment donat se sent un soroll fort i en l'animl es genera una resposta reflexa d'ensurt (un bot). Al cap d'un temps es presenta un altre cop l'estimul elicitador i es repetirà un determinat número d'assaig. Al final l'animal ja no es sorprèn, ja que s'habitua a que el soroll no genera res.
Article "The use of revised habituation in the treatment of obsessive- compulsive disorders" Un hombre presenta un trastorn obsesiu compulsiu, té pensaments obsesius que li proboquen una gran ansietat. Quan la persona te aquests pensaments
constants, li genera ansietat i aprèn a fer una conducta compulsiva. Acaba entrant en un cicle de pensament-ansietat-conducta compulsiva. Aquest home s'imagina a les seves filles cremades i mortes i li genera ansietat i ha de realitzar una conducta compulsiva per purificar-se (com dutxarse). El tractament: Li fan que grabi una definició detallada sobre el pensament constant de imaginar-se a les seves filles cremades, sobre aquestes imatges mentals. El tractament consisteix en obligar-se a escoltar aquesta grabació, imaginant-se tot, però sense realitzar la posterior conducta compulsiva. S'ha d'imaginar tot lo descrit i grabat, però sense la purificació i sense dutxar-se i aguantar una hora. El que hi ha és una exposició repetida als estimuls (grabacions) que desencaenen els comportaments compulsius i obsesius. L'ansietat que experimenta quan sent i imagina les imatges de forma repetida va disminuit en forma que es va repetint, així doncs disminueix la necessitat progressivament de la conducta compulsiva. L'expossició repetida als pensaments i imatges fa disminuir gradualment la conducta compulsiva, ja que disminueix l'ansietat.
CONCLUSIÓ: L'expossició repetida a un estímul elicitador fa dismir la resposta reflexa; procès d'habituació.
La disminució no es gradual, sinò exponencial.
Força respota reflexa
Assaigs de presentació de l'E
3.1.2 ALTRES FENÒMENS DE DECREMENT DE RESPOSTA
HABITUACIÓ : Canvis al SNC com a conseqüència de l'experiència repetida amb l'estímul Procés central És aprenentatge L'aprenentatge genera canvis en el SNC com a conseqüència de l'experiència
ADAPTACIÓ SENSORIAL : Disminució de la sensibilidad dels receptos sensorials. Procés perifèric No és aprenentatge El canvi no és genera al SNC, sinò a l'entrada, imput, al receptors sensorials. Com que l'entrada cada vegada és més dèbil, la resposta a l'estímul cada vegada serà més dèbil. És un procès perifèric que no és aprenentatge. Adaptació sensarial degut a l'acció repetida en els receptos sensorials.
FATIGA MUSCULAR : Esgotament dels músculs efectors. Procès perifèric No és aprenentatge Els músculs implicats en la resposta reflexa redueixen la seva eficàcia i la resposta elicitada cada vegada és més dèbil. El canvi no és genera al SNC, sinò a la sortida, output, als músculs.
Adaptació sensorial i fatiga muscular presenten una experiència similar a
- Habituem una resposta a un estímul. 2. Temps de rest 3. Tornem a presentar l'estímul. 4. Recuperació espontània de menor intensitat. 5. Tormen a habituar l'estímul i aquest cop trigarà menys.
D) Deshabituació (estímul nou) Presentem un estimul elicitador cada minut i genera una resposta elicitada. Finalment la resposta s'habitua. Una vegada s'ha habituat la resposta a l'estimul elicitador, abans de que pasi un minut, li presentem un estímul elicitador nou. Aquest estimul fa el paper de estimul deshabituador, interromp el procès d'aprenentatge, el que generarà serà una deshabituació de la resposta a l'estimul inicial i la resposta habituada torna a aparèixer. Com més intens sigui l'estimul deshabituador més trencarà el procés d'haprenentatge i més gran serà la deshabituació.
3.3 Variables de l'habituació
INTENSITAT DE L'ESTIMUL : A major intensitat de l'estímul elicitador, més difícil i lenta resultarà l'habituació, però més duradora. Estímul intens = Habituació costosa/lenta = Habituació duradora
FREQÜÈNCIA DE PRESENTACIÓ DE L'ESTIMUL : A major freqüència de presentació de l'estímul, més fàcil i ràpida serà l'habituació, però menys duradora. Estímul que es presenta molt sovint = Habituació més ràpida = Habituació menys duradora.
CONCLUSIÓ: Estímuls més intents i menys sovint, més difícil serà l'habituació, però més duradora.
3.4 Concepte de sensibilització
Procés d'aprenentaatge no associatiu contrati a l'habituació.
SENSIBILITZACIÓ : Augment de la força d'una resposta reflexa per la presentació repetida de l'estímul elicitador. En presentar repetidament l'estimul elicitador la resposta reflexa augmenta.
Magnitud de la R reflexa
Assaigs de presentació de l'E
De qué depen que la resposta reflexa a vegades augmenti o disminueixi, que es sensibilitzi o que s'habitui? Quan sol aparèixer sensibilització?
- Estímuls rellevants, intensos, amenaçadors, aversius
Amb la presentació repetida d'un estímul aversiu la resposta reflexa es sensibilitza. Exemple: Persona que ens cau malament comença a juntar-se amb el nostre grup d ¡amics, cada cop que la veiem li trobarem més pegues. Es tracta d'un estímul elicitador aversiu que presentat repetidament genera un augment en la resposta reflexa.
-Al nivell d'activació del subjecte (Arousal) Si un subjecte mostra un alt nivell d'activació i es presenta repetidament un estímul elicitador es produirà un increment de la resposta reflexa, és a dir, es sensibilitzarà la resposta. Exemple: Tenim exàmens i estem a la biblioteca estudiant, és a dir, que estem amb un nivell d'activació alt. El company del costat està fent un sorollet continu amb el boli, aquest estímul no és aversiu. Aquest estimul presentat repetiament genera sensibilització.
La funció de l'aprenentatge és sempre ADAPTTIVA, per aquest motiu es genera sensibilització amb estímuls aversius, ja que el més adaptatiu és respondre-hi amb més intensitat. Si estem en un estat d'activació alt el més adaptatiu és que davant de qualsevol estímul la resposta es sensibilitzi.
3.5 Propietats i variables de la sensibilització
BAIXA ESPECIFICITAT ESTIMULAR : Un estímul aversiu es presenta repetidament i generarà una resposta reflexa cada cop més forta, procès de sensibilització. Però si modifiquem l'estímul aversiu per un altre estímul també aversiu, continuarà generant sensibilització (no especificitat) A un subjecte amb un nivell d'arousal elevat se li presenta repetidament un estimul neutre, la resposta reflexa es veurà augmentada degut al procès de sensibilització i si modifiquem un altre estímul que també generarà un augment en la resposta, degut a la no especificitat del procès de sensibilització.
Exemple: Estem sols a casa veien una pel·licula de por, per tant estem en un estat d'activació alt. Quan acabem la peli començen a escoltar un soroll a la porta (estímul elicitador) que genera un augment de la respota reflexa d'orientació/amenaça degut al procès de sensibilització. En aquest mateix moment començem a veure hombres en la paret, es tracta d'un altre tipus de estímul que també genera un augment en la respota, degut a la baixa especificitat estimular del procès de sensibilització.
GENERALITZACIÓ : El procès de sensibilització presenta un alt grau de generalització.
INTENSITAT DE L'ESTIMUL : A major intensitat de l'estímul, major efecte de sensibilització.
FREQÜÈNCIA DE PRESENTACIÓ DE L'ESTÍMUL : a major freqüència, més forta és la sensibilització.
CONCLUSIÓ: Estímuls més intents i més sovint, més augmentarà i més duradora la resposta reflexa, més durarà el procès de sensibilització i més ràpid apareixerà.
(PROCÉS B)
PROCÉS A:
Estat emocional generat per l'estímul. Intensitat i durada fixes. PROCÉS B: Estat emocional oposat La seva força creix amb les repetides presentacions de l'estímul.
RESPOSTA EMOCIONAL OBSERVABLE: Suma de les dues tendències.
Exemple: Exposició a un l'estímul elicitador (salt en paracaigudes) que genera la resposta emocional primaria de por (PROCÉS A) que dura un temps determinat, ja que un cop aterritzats cedeix. Es posarà en marxa un procés (PROCÉS B) que té sensit contrari a l'altre procés, i el que farà tornar a l'estat afectiu contrari, és a dir, resposta emocional d'alivi. Així doncs, experimenta molta por al principi, durant la caiguda el seu estat emocional és molt fort i una vegada aterritza presenta una sensació d'alivi.
A diferència de l'alte teoria, aquesta no suma d'assaigs, sino que es fixa en el procés d'un so. L'emoció que experimenta una persona, esdevindrà de la suma del procés A i B. Quan l'estímul elicitador es presenta varies vegades els processos varien*
PROCÉS A: L'estimul és el mateix, la latencia i durada sempre és a la mateixa. La intensitat i la durada és fixa. PROCÉS B: La seva força creix amb les repetides presentacions de l'estímul.
Exemple Si es tracta d'un paracaigudista expert presentarà el mateix procès A. Quan vivim una situació que genera una emoció, el canvi es troba en el procès B, en el procès de equilibri, que la seva força creix amb les repetides presentacion de l'estímul, el procés B compensatori s'enforteix amb les repetides presentacions. Així doncs la resposta emocional observable es que experimenta poca por, durant la caiguda el seu estat emocional és normal i una vegada aterritza presenta una fortíssima sensació d'eufòria, ja que el procés B s'ha enfortit molt i genera una resposta compensatòria molt forta. El que enganxa no és la por, sino el ageullament que produeix acabat l'activitat.
