¡Descarga Conductisme i neoconductisme y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
T-9: Conductisme
ANTECEDENTS?
Funcionalisme Reflexologia russa: Sechenov i Pavlov (els quals deien que ER)
SECHENOV:
- El pensament no genera la conducta, sinó els estímuls externs. Aquests de vegades passen desapercebuts i per això no els considerem la causa de la conducta, PERÒ ho són.
- La consciència també es dona com a resultat d’estímuls externs.
- Sechenov, juntament amb Pavlov, creia que la conducta humana era reflexiva, ÉS A DIR, l’estimulació externa provoca un reflex de la conducta.
- Sechenov i Pavlov creien que hi havia 2 tipus d’estímuls:
- Tendències excitadores
- Tendències inhibidores
PAVLOV:
- Creia que la psico s’havia de conèixer des de la fisiologia i que la conducta és reflexiva.
- Va estudiar amb gossos A QUINES CONCLUSIONS VA ARRIBAR? Que hi ha: Reflex condicionat Deriva de l’experiència com a resultat dels principis de contigüitat i de freqüència. Reflex no condicionat És innat. Extinció de la resposta front l’estímul. Recuperació de la resposta. *Neurosis experimental: Quan l’animal percep l’estímul excitador i inhibidor i es col·lapsa. Davant d’aquesta les respostes poden ser: Tendència excitadora (moderada o forta) Tendència inhibidora (moderada o forta)
WATSON:
- Estudia amb rates. Vol saber com recorden tan bé com sortir del laberint. RESPOSTA: Sensacions sinestesiques (impulsos que surten del múscul).
- Fa una conferència a Columbia on diu: “L’objecte d’estudi del conductisme és la previsió i el control de la conducta”
- Nega la introspecció.
- Creu que ER
- Creu que ni la consciència ni el pensament determinen la conducta. EN QUÈ ES DIFERÈNCIA DE LA REFLEXOLOGIA? Per ell qualsevol cosa que faci l’organisme és una resposta a un estímul, inclòs el llenguatge i el pensament. Aquest punt serà el més revolucionari i polèmic de tota la seva teoria. Per ell l’estímul extern pot provenir de l’entorn o de l’interior del cos de l’individu.
TIPUS DE CONDUCTES:
- (^) Apresa explícita (parlar, pensar, escriure, jugar a futbol...)
- Apresa implícita
COM ES CREA EL PENSAMENT? El nen diu tot el que pensa. La societat i els pares actuen com a agents inhibidors que fan que aquest deixi de dir tot el que pensa i s’ho guardi per a ell. Allò que no diu acabarà sent el pensament.
Creia que els instints són importants en l’individu. Aquests estan presents en els nens. Més tard, a l’edat adulta, es convertiran en hàbits. Posteriorment acabarà dient que els instints no existeixen, són simples reflexes, NO patrons de conducta innats.
També creia que les emocions s’hereten, concretament parlava de la ràbia, la por i l’amor:
- Por: Sorgeix en el nen pels sorolls estridents i per la desestabilització que el fa sentir insegur (el fet de no poder-se aguantar de peu, de perdre l’equilibri). Possibles respostes davant la por: Canvis en la respiració.
- Ràbia: Sorgeix per no poder-se desplaçar a on vol quan vol.
- Amor: Sorgeix per les carícies que rep dels progenitors. Possibles respostes davant l’amor: somriure.
Per ell les emocions no tenen importància.
Va dur a terme un conjunt d’experiments:
Positivisme lògic + operacionisme = Neoconductisme !!
EN QUÈ ES BASA EL NEOCONDUCTISME?
Els termes teòrics s’han de definir operacionalment. Li dona importància a l’aprenentatge.
*Aquest corrent serà molt acceptat. Encara i això conviurà amb el psicoanàlisi.
TOLMAN (conductista metodològic): Parla de la conducta intencionada, és a dir, conducta en la qual intervé la ment. COM L’ESTUDIA? A partir del que ell anomena variables intervinents.
VARIABLES INDEPENDENTS o ESTÍMULS (successos de l’entorn)
VARIABLES INTERVINENTS o CONCEPTES TEÒRICS (patrons de conducta de l’individu)
VARIABLES DEPENDENTS o CONDUCTA
ÉS A DIR, les variables intervinents són afectades pels successos externs i intervenen en la conducta. Són interiors i per tant no observables. Són:
- Hipòtesis
- Expectatives
- Creences Davant d’una situació en la que mai ens hem trobat, tenim unes hipòtesis de que succeirà. Si aquestes hipòtesis es confirmen i ens tornem a trobar en aquella situació, llavors tindrem unes expectatives de que succeirà. Si aquestes expectatives es compleixen i ens tornem a trobar en aquella situació, llavors tindrem unes creences (creurem que sempre que ens trobem davant d’aquesta situació succeeix x). Aquestes 3 variables intervinents formen un mapa cognitiu. QUÈ ÉS UN MAPA COGNITIU? Són totes les possibilitats d’allò que pot succeir en una situació.
A partir d’aquest mapa cognitiu explicarà la conducta i l’aprenentatge:
*Aprenentatge: S’oposa a Thorndike i a Watson. Diu que l’aprenentatge NO és automàtic i NO està basat en la contigüitat i la freqüència, ni en el reforç. Per ell es fa en base de la confirmació d’hipòtesis i en la creació de mapes cognitius. Creu que l’aprenentatge es dona constantment (i a això ho anomenarà aprenentatge latent ) amb o sense motivació, amb o sense reforç. La motivació influeix en l’execució però NO en l’aprenentatge mateix. COM HO DEMOSTRA? EXPERIMENT (Gràfics al power point): El fa amb 3 grups de rates a les quals fica d’una en una a un laberint del qual han de sortir: Grup A, surt del laberint i té un reforç (es troben un trosset de formatge a la sortida del laberint). Grup B, surt del laberint i no té reforç. Grup C, surt del laberint i no té reforç, fins al dia 11. A partir d’aquest dia començaran a trobar- se un trosset de formatge a la sortida del laberint. RESULTATS: El grup que no rep reforçament aprèn però amb un promig d’error més gran. És a dir, encara que no trobin formatge al sortir del laberint, en repetir l’experiment, cada cop s’equivoquen menys a l’hora de sortir. PERÒ, els seus errors disminueixen molt poc. En canvi, el grup reforçat amb formatge disminueix dràsticament la quantitat d’errors que fa en sortir del laberint (fan molt pocs errors). CONCLUSIÓ: El reforç afecta a la manera d’execució però no a l’aprenentatge ja que el grup de rates que no rebia reforçament sí va acabar aprenent a sortir del laberint. (Es pot veure interpretant el gràfic del POWER).
SKINNER (Conductista radical):
- (^) E R
- PERÒ també creia que R E. QUÈ VOL DIR? Que la teva conducta opera en l’ambient, té unes conseqüències en l’ambient. Això s’anomena conducta operant. COM ESTÀ CAUSADA AQUESTA RESPOSTA? No li interessa.
- L’ambient selecciona i controla la conducta. COM? Amb el reforç. QUÈ ÉS UN REFORÇ? Tot allò que tu puguis veure que canvia la conducta o que augmenta la presència d’una conducta.
- Per ell el càstig no debilita el comportament. El càstig pot reprimir momentàniament una conducta però a la llarga provocarà por i provocarà una agressió. LLAVORS, QUÈ REPRIMEIX LA CONDUCTA? No reforçar.
- (^) Va experimentar amb coloms. CONCLUSIÓ A LA QUE ARRIBA: Si canvies el reforç, canvies la conducta. TERÀPIA: Economia de fitxes En aquesta es canvien cigarrets o altres coses amb els pacients quan aquests duien a terme la conducta desitjada. Postulats del conductisme que han estat criticats PP
T-10: La Psicologia Cognitiva
- QUÈ ESTUDIA? Tots els processos que tenen a veure amb el coneixement.
Test de Turing (ni puta idea. Busca-ho.) Les màquines poden passar aquest test.
JOHN SEARLE:
Un ordinador mai serà una ment humana. COM HO CONFIRMA?
- Habitació símbols xinesos: Els ordinador poden tenir sintaxis però no podran mai entendre-la. Un programa manipula símbols però sense ser conscient del que signifiquen. El pensament humà té significat. A més, els humans no som tan lògics.
NOU CONNEXIONISME: És una forma d’intel·ligència artificial semblant al connexionisme de Thordike però més complexa. Segueix la regla de HEBB: Si les neurones s’activen successivament o simultàniament, llavors la força de les connexions augmenten. El cervell és una xarxa neuronal. Cada zona d’aquest s’ocupa d’una funció. Agafen aquesta teoria i la porten al model artificial, on la xarxa neuronal s’anomena xarxa neural (xarxa de neurones artificials, les quals es carreguen matemàticament). QUÈ S’OBTÉ? Aquests ordinador poden “créixer” amb l’experiència. Quan aquestes dades matemàtiques interactuen entre elles es generen noves dades matemàtiques, es genera “experiència”. El que passa bioquímicament al nostre cervell passa matemàticament a un ordinador. A partir d’aquí neixen... La psicobiologia, la sociobiologia i la genètica del comportament.
La Psicologia humanista
Moviment hippie influeix en la psicologia: La psicologia ha de ser molt més espiritual ja que l’espiritualitat és el que fa especial l’home. HEIDEGGER i BINSWAGNER es plantegen la pregunta “¿Què és existir?”. ¿Què diu HEIDEGGER?: Existir és canvi. Els homes canviem, la vida és canvi. ¿Què hem de tenir en compte? Què algun dia morirem, és a dir, som finits. Si no tenim aquesta idea present res del que farem tindrà sentit, res del que fem serà autèntic. La vida tradicional, la que porta a acomodar-te és inautèntica.
BINSWAGNER (psicoanalista): Va viure experiències molt dures (va estar a un camp de concentració).
- Idea important: La teva vida ha de tenir un significat, sense aquest les persones moren. El terapeuta ha d’ajudar al pacient a trobar el significat de la seva vida.
ROLLO WAY: Existir és escollir. Els homes triem, tenim la llibertat. Aquesta llibertat és la que ens fa humans, la que ens diferencia dels altres animals. Aquesta llibertat també és la paradoxa dels humans. La llibertat no ens proporciona una vida tranquil·la. Escollir és dur, ens provoca una ansietat (la qual pot ser sana o patològica).
- (^) Sana: Quan tu esculls segons els teus criteris.
- Patològica: Quan et fa por aquesta llibertat i et fa por escollir. Llavors esculls segons les normes socials. Dirà «Agafa les rendes de la teva vida». Aquesta por a escollir dona lloc a la autoalienació : Convertir-se en una ovella més del ramat, deixar-se emportar (en el sentit dolent).
GEORGE KELLY: Va estudiar el conductisme i el psicoanàlisis. No el va convèncer ni un ni l’altre. «Qualsevol tipus de mètode que faci veure als pacients els seus problemes des de un altre punt de vista és vàlid» , ÉS A DIR, el que importa és que el pacient surti de la seva visió per que ho pugui veure amb perspectiva. Això farà que pugui solucionar la seva crisis. El mètode li és totalment igual. Si és útil, és vàlid. Encara que el mètode sigui màgia. «Has de submergir-te en l’univers propi de cada persona per comprendre-la totalment»
TERÀPIA ROL-FIXE EXEMPLE:
Analítica i perfeccionista Despistada-olvidadiza Yops Dramatiquísima
Parladors Treballadors El grup de classe Acollidors
EN QUÈ CONSISTEIX AQUESTA TERÀPIA? En comportar-nos durant dues setmanes de manera totalment contrària a com som. OBJECTIU? Canviar el punt de vista del pacient per a que pugui solucionar la seva crisis.
MASLOW:
