¡Descarga Decau el conductisme y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 10: PSICOLOGIA COGNITIVA
10.1- Definició i origens
És la ciencia objectiva de la ment considerada com a un sistema de coneixement. La psicología cognitiva engloba l’atenció, l’emoció, la memoria, l’aprenentatge, el llenguatge, la motivació, el raonment de solución de problemes..
Va començar a interessar-se pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia evolutiva, social , neuro psicologia, psicologia animal o clínica. Va néixer tant al món acadèmic com a partir de demandes de resolució de problemes aplicats (relació amb la 2ª GM): tasques vigilància, comunicació,...). També per les preguntes sorgides en altres camps com la Intel·ligència Artificial (IA) o la lingüística.
Decau el conductisme:
- La psicologia conductual pre-cognitiva havia trobat grans dificultats per a explicar la conducta i obtenir canvis terapèutics.
- Els objectius de control i predicció es trobaven sobrepassats per la realitat dels fets i els principis conductuals ortodoxos apareixien com parcials i incomplets
Nous descobriments : Desenvolupaments teòrics i tecnològics (lògica, matemàtiques,..) i aplicats (informàtica, cibernètica) permetrien tractar el pensament i el propòsit de forma científica.
També s’interessen per la part mental: Representació mental (Wundt), Anàlisis introspectiu del pensament (Estruct.), Motivació inconscient (Freud), Neoconductisme (Hull y Tolman) Gestalt, Cibernètica, matemàtiques, fisiologia, neurologia , Desenv. de la intel·ligència artificial.
10.2- EVOLUCIÓ Anys 50: primers desenvolupaments teòrics i experimentals: Anglaterra: 2ª GM demanda investigacions aplicades relacionades amb capacitat humana d’atendre i processar informació (pilotatge avions, vigilància amb radars, desxifrar codis,...) EUA: Enfrontament amb el conductisme. Simposi del 1956 al MIT, considerat el “moment fundacional” de la Psicologia Cognitiva.
Simposi 1956 (MIT): Newell i Simon : programa d’ordinador que simulava el raonament humà en la demostració de teoremes matemàtics. Noam Chomsky: La gramàtica transformacional. G. Miller: El màgic número 7 +/- 2: els límits de la nostra capacitat per a processar informació J. Bruner: persones formulen conceptes generant hipòtesis i seguint estratègies per a comprovar-les activitat mental impensable pels conductistes.
ANYS 60-70: Consolidació i institucionalització.
Miller i Bruner funden el Centre d’Estudis Cognitius a Harvard: espai d’intercanvi de idees entre diferents disciplines (condicions econòmiques, de temps i llibertat abundants) Neisser: “Bateig” del terme cognitiu i síntesi d’allò aconseguit fins al moment (mantenint a la vegada actitud crítica vers el símil ment-ordinador) Primeres revistes: Cognitive Psychology (1970); Cognition (1972); Memory & Cognition (1973). 10.3- Els models cognitivistes 1.PROCESAMENT DE LA INFORMACIÓ: La metàfora de l’ordinador Aparició dels primers ordinadors (finals anys ’40, principis dels ’50) a Anglaterra i EUA. Pensament també es pot expressar amb una sèrie de símbols abstractes i regles formals per a combinar-los. Article de A. Newell, J.C. Shaw i H. Simon (1958):
- Tant la ment humana com els programes informàtics són, en general, aparells que resolen problemes.
- Ambdós reben un input (entrada d’informació), processen aquest input, tenen una memòria y produeixen un output (sortida de dades).
Influència de la cibernètica Descobriments de la cibernètica (Norbert Weiner) F 0 E 0F 0 2 0solucionen el problema del “propòsit”: creen mecanismes artificials capaços de regular la pròpia conducta. F 0 E 0Capacitat de retroalimentació (obtenir informació de l’ambient i pròpies accions desviant així el curs d’acció si és necessari per a assolir objectiu) Pex. Estufa “normal” vs Calefactor amb termostat. Conductes propositives tant en persones com en màquines
Retorn a l’antiga tradició mentalista , en la que el conductisme va suposar un parèntesi, però d’una forma ben diferent. Estudi de la ment , subratllant el seu aspecte intencional (Brentano). Però, no l’estudia tal com l’experimentem (ment fenomènica o consciència), sinó de forma computacional:
- MENT = SISTEMA DE CÒMPUT, operacions són inaccessibles a la consciència. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la conducta observable. Pex. No tenim “consciència” de com emmagatzema la nostra ment la informació en la memòria.
2.LA INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL Cibernètica + teoria de la informació + tecnologia informática intel·ligència artificial
- Branca especial de la ciència informàtica que investiga els límits dels poders mentals dels humans que es poden capturar mitjançant màquines.
- Alan M. Turing (1912-1954) – article: Maquinaria informàtica i intel·ligència. Poden pensar les màquines? Test de Touring: joc de la imitació Un interrogador fent preguntes a un/a persona/ordinador (fora de la vista de l’interrogador)
L’ordinador utilitza símbols ben definits, estables, discrets. Les persones podem manejar símbols que no ho són. Oblida context històric, social i motivacions intrínseques.
3. NOU CONNEXIONISME Mitjans dels ’ F 0 6 CModel que difereix dels models cognitius tradicionals (Processament informació, basat en representacions simbòliques) F 0 6 CProposa un tipus diferent de representació així com mecanismes de processament. - P.I: símbols i regles de combinació - Conn.: Representació en esquemes “ distribuïts ” patró d’activació d’un conjunt d’elements. Introducció d’informació nova = combinació nova en el patró d’activació-desactivació F 0 6 CRepresentació en esquemes “distribuïts”Possibilitat de que la representació es produeixi de forma gradual, establint-se poc a poc F 0 6 CEls models simbòlics es basen en regles de combinació sense donar importància al “significat del símbol” F 0 6 CEls models connexionistes proposen el processament de la informació basat en la “propagació de l’activació” F 06 C Les unitats o nodes que formen la xarxa estan interconnectats i envien senyals excitadores o inhibidores. EXEMPLE D’UN MODEL CONNEXIONISTA: Xarxa d’activació interactiva de McClelland i Rumelhart (1986)Xarxa que permet explicar com realitzem el reconeixement de lletres i paraules a partir de l’input visual. Unitats encarregades de detectar la presència del tret visual “línia corba”.Si la unitat s’activa, envia senyal: F 0 A 7Excitadora a altres unitats que participen en la representació de grafies com O, C, D, U,... F 0 A 7Inhibidora a unitats que participen de grafies que no tenen la característica: H, M, T,...
AVANTATGES DELS MODELS CONNEXIONISTES F 0 6 CFlexibilitat per a representar diferents tipus d’informació F 0 6 CCapacitat d’adaptar-se a situacions on la informació no està ben especificada. F 0 6 CConnexió entre l’explicació psicològica i els models neurològics. Article de Pinker (1999) al campus virtual on apareix un exemple sobre xarxes connexionistes i llenguatge
10.4- PSICOLOGIA HUMANISTA
Antecedents Anys ’50-’ Revolució social: Guerra Vietnam, assassinats de Luter King i Kennedy, “hippies” Panorama clínic on dominen: Psicoanàlisi èmfasi en els trastorns i el Conductisme èmfasi en la conducta i el positivisme Apareix la “tercera força” Fer més sans als humans sans
Basats en: Romanticisme (Rousseau): l’home és bo per naturalesa. Existencialisme (Nietsche): l’home guia la pròpia vida, el seu significat.
No som matèria biològica que es modifica per la cultura sinó que som persones que decidim el significat i la direcció de la nostra vida
Fenomenologia Edmund Husserl (adopta idees de Brentano): a) Intencionalitat com a pont entre la ment i el món físic. b) Descobrir l’essència de la consciència (fenomenologia pura, dirigida cap a l’interior). Psicologia existencial Martin Heidegger (deixeble de Husserl): Dasein (ser en algun lloc) Naturalesa de l’existència humana. Existència és un procés dinàmic. Existència és efímera: Podem viure una vida autèntica (creixement personal, escollir pròpia existència) o negar la mort i viure de forma inautèntica. Llibertat implica culpa i ansietat: escollir i equivocar-se,...no podem culpar a Déu, ni als gens, ni a l’ambient,... Però reconeix que hi ha “llançament”: condicions en les que podem exercitar més o menys la llibertat homes/dones; vivim a Àfrica/Suècia,... Ludwig Binswagner Psicoanalista que integra fenomenologia i psicologia existencial Clínica: entendre com persona veu el significat del món ( weltanschauung o disseny del món) i la vida, trobar sentit encara que aquesta sigui negativa (a causa de “llançament”). Rollo May (1909-1994) El dilema humà: home com a objecte (mètode tradicional) i subjecte Ansietat: etern conflicte entre ansietat i culpabilitat
- Normal: apareix davant de la llibertat d’escollir, ens fa créixer
- Neuròtica: Resultat de la por a la llibertat. S’actua en funció de les normes socials, religioses,... George Kelly (1905-1967) Transtorn psicològic = problema en la percepció. Per minimitzar el transtorn feia servir: la teràpia rol-fixe : fer representar (durant 2 setmanes) un rol contrari a com ens veiem a nosaltres mateixos.
Psicòlegs amb aspectes comuns:
- Èmfasi en la dignitat i la capacitat de l’ésser humà per a desenvolupar el seu potencial.
- Contraris a la importància donada a l’objectivitat de les dades, prioritzant el significat d’aquestes per a les persones
- Contraris al mecanicisme, i partidaris de les qualitats que ens fan humans : elecció, creativitat, la valoració i auto-realització.
- No assumeixen el determinisme : causa de conducta és la nostra realitat subjectiva (ni estímuls, ni gens,...) F 0 E 0F 0 2 0llibertat d’escollir pròpia existència
- (^) No es pretén predir ni explicar la conducta
10.5- Psicologia Humanista
Abraham Maslow: La jerarquia de les motivacions
Procés de valor organísmi c Persona motivada pels seus sentiments vertaders i viu una vida autèntica
Creences de la psicologia humanista: 1.Els homes posseeixen lliure albir i, per tant, són responsables dels seus actes. (FORA DE QUALSEVOL DETERMINISME) 2.El mètode més apropiat per estudiar als homes és l’estudi de l’experiència subjectiva. 3.Per poder comprendre als homes se’ls ha d’estudiar com un tot. 4.Els homes són éssers únics y per això, tot lo après d’altres animals és irrellevant per comprendre’ls. 5.Cada ésser humà és únic i per tant, qualsevol cosa apresa d’un determinat humà és irrellevant per comprendre a la resta. 6.En lloc de buscar el plaer i evitar el dolor (hedonisme), els homes busquen el sentit a la vida. 7.Viure una vida autèntica és millor que viure una vida no autèntica. 8.Com que posseeixen atributs únics com el lliure albir, als homes no se’ls pot estudiar utilitzant la metodologia tradicional científica. Potser se’ls pot estudiar objectivament, però per fer-ho cal crear una nova i única ciència humana.
Crítiques F 0 6 CNo accepten conductisme, psicoanàlisi, psicologia científica (només aporten informació parcial). F 0 6 CRetorn a la psicologia pre-científica (filosofia?) i Termes vagues, no verificables F 0 6 CVisió de l’home molt favorable: Representa un tipus d’il·lusió que no es basa en els fets acumulats per una psicologia més objectiva.
Aportacions: Intent d’estudi dels atributs humans més elevats i Estudi (comprensió) de la persona en la seva totalitat
