Conflicte de Lleisc, Apuntes de Derecho

¡Descarga Conflicte de Lleisc y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

DESCARGADO EN: El E == unybook +fapuntedecalidad Hapunteverificado Conflicte de lleis Conflicte de lleis Derecho - 4* curso Universidad Pompeu Fabra (UPF) https://unybook.com/profile/ctarresquer COMPRAMOS LOS MEJORES APUNTES ¿Quieres ganar dinero con tus apuntes? ¡Súbelos YA en www.unybook.com y ganarás hasta 0,50€ por apunte subido! O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo Y EE] as CONFLICTE DE LLEIS DRET INTERNACIONAL PRIVAT PRIMER TRIMESTRE DRET Carla Tarrés Quer C. Territorialitat vs. Extraterritorialitat: Fins a quin punt un supósit que queda vinculat amb altres ordenaments jurídics se li ha d'aplicar només Vordenament intern? A més hem de tenir en compte ordenaments plurilegislatius, ex: Espanya — Catalunya. D. Territorialitat de les lleis vs. Personalisme de les lleis: Les lleis estan vinculades al territori o a la població? | si és a la població, depén de la nacionalitat o del domicili? E. Principi de proximitat vs. Principi de coheréncia interna: El principi de coherencia interna ens abocaria a aplicar la llei del for: llei de la autoritat que coneix. O si es segueix el principi de proximitat llavors ha de tenir en compte l'ordenament jurídic més próxim a la persona. El punt de connexió És una circumstáncia fáctica o un element jurídic que permet atribuir a una categoria jurídica la aplicació de una concreta llei (nacionalitat, domicili, residencia habitual, lloc de situació dels béns, lloc de execució de un contracte, lloc on succeeix un fet il-lícit.. Els punts fáctics es refereixen a un element circumstancial, perú els jurídics es refereixen a un vincle o situació de dret. També en funció del carácter permanent o mutable ens trobem amb punts de connexió mutables o immutables. També es contraposen els punts objectius amb els subjectius. També el carácter personal vs territorial. Finalment per la flexibilitat de punt de connexió, parlem de punts determinats o tancats ¡ de indeterminats o oberts. Cal recordar peró que en atenció a la acumulació de connexions en una mateixa norma, ¡ en especial a la relació que guarden les connexions entre sí, es diferencien entre connexions alternatives, subsidiaris o cumulatives, acumulatives etc. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com = CAS INTRODUCTORI! + Successió d'un ciutadá británic, amb domicili a Londres: + Atorgá testament a Palamós instituint hereva universal a la segona dona. + No esmenta els tres fills fruit d'un matrimoni anterior (el Dret anglés no coneix les quotes legitimaries ni la institució dels hereus forgosos ¡permet una ámplia llibertat de disposició). + Una part dels béns del causant está situada a Espanya, en particular una finca arran de mar a la Costa Brava. + Els fills, de nacionalitat espanyola, plantegen la possibilitat d'impugnar el testament a fi que sigui considerat nul en comportar una preterició dels hereus forgosos o que, almenys, se”ls consideri legitimaris. Solució / comentaris: En aquest cas hi ha conflicte de lleis, hi ha diferents ordenaments jurídics en joc, ja que hi ha una disparitat de lleis. A més aquesta diversitat provoca disparitat, ja que hi ha ordenaments que són plurilegislatius, com seria aquest cas perque S'aplicaria el CCCat. Per aixó ens hem de preguntar quin dret aplicarem. Si seguim el dret angles, els fills no poden reclamar-li res al pare perqué ja no depenien d'ell. Ara si apliquem el catalá, es pot reclamar la legítima, un % part. Per tant, aquest supósit está vinculat a P'ordenament jurídic anglés ¡ catalá. l el DiPrivat regula aixó, supósits de dret privat vinculats a dos ordenaments jurídics, amb element d'estrangeria. Aquest conflicte genera inseguretat jurídica, perque la solució no la tenim clara ja que pot haver dues solucions. El DiPrivat és un instrument per pal-liar la inseguretat jurídica que s'origina en els supósits vinculats a diferents ordenaments. A més, com no és un supósit merament intern no el podem tractar així. Ens hem de tornar a preguntar quina llei s'aplica. Es trenca el principi que el dret que subministra el nostre dret jurídic ens subministra totes les solucions [horror vacui]. A més, 1'OJ ens ha de subministrar uns instruments o disciplina per regular aquest tipus de situacions (normes de conflicte). Els problemes que pretenem resoldre/els sectors són: — Aquines autoritats han d'acudir? Hem de pensar quina seria la Competéncia Judicial Internacional: establir els criteris a través dels quals una jurisdicció és competent en supósits d'estrangeria. Hem de preguntar-nos si els espanyols són competents. No hi ha un reglament comunitari, i que per tant, cada estat té els seus propis criteris per atribuir competencia a la seva jurisdicció. En aquest cas la LOPJ, Varticle 22.3 , especifica que els béns immobles situats a Espanya, són competéncia dels tribunals espanyols. Per tant, la formulació de criteris és unilateral. Si els fills volen plantejar una reclamació l'han de presentar davant dels tribunals espanyols, i són competents. | ens hauríem de plantejar si els tribunals anglesos també serien competents. Per saber si són o no competents, hem d'acudir a l'ordenament jurídic angles. | els tribunals anglesos serien competents perqué el causant posseía béns al Regne Unit, a més, la segona dona vivia amb el causant ¡ domicili a Londres, i per tant, la demandada tenia domicili a Londres. Llavors es crearia una litispendéncia internacional. Els fills poden interposar la demanda tant a Espanya com al Regne Unit, ¡ aixó crea el que s'anomena un “forum shopping”, puc anar a buscar l'autoritat competent que més m'interessi. Per tant és un inconvenient ¡ un avantatge, tot depén de la estrategia. El propósit és que la 3 E Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com ES unybook.com — Dretaplicabl En cas que les respostes de fons s'obtingui mitjangant la aplicació de un determinat dret estatal (lex causae) ¡pot ser tant el dret del tribunal que coneix (lex fori) com un dret estranger. En aquests cas parlem de una solució o técnica conflictual. Per també pot se que la resposta de fons no s'obtingui per referencia a un dret estatal sinó a través de normes materials o substantives especialment creades per regir les situacions privades internacionals. Hi ha dos camins: a) Ignorar element d'estrangeria : aquest és un element que no podem passar per alt ja que defineix aquests supósits. b) Definir un dret successori (o del que fos) internacional. El problema seria si aquests dret seria local o internacional. El problema és evident: ja que cada legislador regularia materialment diferent als altres malgrat que tots pensin en supósits internacionals a causa de tradicions históriques. La millor opció seria que es posessin d'acord en crear un dret comú internacional de una matéria. Aixó passa en ámbits molt restringit com el mercantil internacional mitjangant convenis ¡ altres instruments. Per tant, la solució ideal és molt difícil de aconseguir. Per aixó el mal menor és buscar la técnica indirecte que es és determinar el dret aplicable. c) Determinar quin és el dret més vinculat a aquest supósit: emmarcar un supósit en l'ambit d'un determinat ordenament jurídic. Aixó es fa a través de normes de conflictes. Com són instrumentals (art. 9.8 CC) ens ofereixen una guia per tal de que aquest supósit quedi inserit en un determinat ordenament jurídic. No és en absolut una solució material (si tens dret a la legítima o no per exemple). La única cosa que ens diu, que és molt i alhora insuficient és que el supósit en concret queda emmarcat en un determinat OJ. Aquesta emmarcar en un sol ordenament jurídic, no se segueix amb una operació discrecional, sinó que en general és el legislador el que de forma apriorística, determina quina és la llei aplicable. Per determinar quina llei és el legislador estableix les “normes de conflicte”. Les normes de conflicte pretenen determinar quin és el dret aplicable, ¡ són unes normes instrumentals, localitzadores (perque indiquin quin territori), indirectes (perqué no donen una solució material). Es dediquen a establir quin és el dret aplicable, no resolen materialment la qilestió. Llavors la solució és que coneixeran els tribunals espanyols peró resoldran en base al dret anglés (9.8 CC). Aquesta norma és localitzadora perqué ens remet al dret aplicable, per tant una norma indirecta. L'inconvenient d'aquesta norma és que ens pot remetre a una dret estranger. Cal tenir clar que determinar la jurisdicció competent no condiciona quin és el dret aplicable, el condicionen indirectament peró no directament. És a dir que un tribunal espanyol pot resoldre amb llei anglesa. Aixó implica que la atribució a una jurisdicció no hagi d'aplicar el seu dret, per tant el punt de partida del dret privat és que el supósit pot quedar regit per un dret estranger ¡ la norma que atribueix competéncia fa literalment aixo, atribuir la competéncia judicial peró no determina el dret aplicable. Simplement habilita a una jurisdicció perque entri al fons del assumpte. Per tant hi ha una confusió entre la jurisdicció competent ¡ el dret aplicable. Per determinar el dret aplicable utilitzem altres normes. | si plantegéssim demanda a Regne Unit, la norma de conflicte és diferent. En matéria successória es diferencia entre béns mobles ¡ béns immobles. Respecte dels mobles: llei del darrer domicili, i dels immobles: llei del lloc de la situació. Llavors és millor interposar demanda a Regne Unit perqué s'aplicara la llei catalana, i se'ls hi donará % part. Per tant, no ha identitat entre autoritat competent ¡ dret aplicable, és possible que es determini com a aplicable un dret estranger. FJ no] Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com = unybook.com O Prohibido fotoc ctarresquer para el uso exclus de — Reconeixement ¡ execució de la sentencia Si la resolució s'ha d'executar a Espanya, llavors com és estrangera ha de ser homologada, s'ha de convalidar, s'ha de reconéixer. És necessari per convalidar resolucions jurídiques en altres jurisdiccions. Aixó suposa que un divorci per exemple sigui convalidat en una altra jurisdicció ¡ quedi trencat el vincle reconegut. Les autoritat espanyoles s'encarreguen de mirar que la senténcia estrangera compleixi tots els requisits de l'art 951 de la LEC de 1881. Com homologuem una resolució estrangera? És l'estat on es pretén fer valer la resolució el que determina com es poden homologar perqué tingui validesa ¡ efectes. De nou hem de tenir en compte la varietat de sistemes ¡ el fons. Es tracta de aconseguir eficácia extraterritorial. És un esquema bilateral, eficacia d'un estat a un altre peró al senténcia només tindrá efecte al estat d'origen ¡ en el de recepció. En canvi en la UE, desapareix el sistema bilateral perque és un sistema d'origen; és a dir si en el país d'origen s'obté una certificació no cal que superi cada homologació en cada estat membre, sinó que te efectes en tot. Desapareix P'exequatur. | será tractada com qualsevol altra resolució dictada en qualsevol estat membre. E Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybookcom ES unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (0) EE Apunte del ctarresquer p jfr69 huir doo pia en Unybook.com por m: copiarlo ara el uso exclusivo En el sistema de dret internacional privat hem d'incloure les normes de competéncia, dret aplicable ¡ reconeixement promulgades pel legislador espanyol a més de les normes de convenis Internacional més reglament europeus que regulen aquetes qiiestions de dret internacional privat. Aquesta pluralitat normativa de diferent origen. Ho tractarem en les fonts de dret i també tractarem la seva jerarquia. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com EE unybook.com ohibido fotoc« nte del usua ctarr EXEMPLE lII + Una empresa espanyola, amb seu a Barcelona, celebra un contracte de compravenda de mercaderies amb una empresa francesa, amb seu a Lió. + Llempresa espanyola contracta en la seva qualitat de compradora ¡ l'empresa francesa en la qualitat de venedora. + empresa espanyola compleix les obligacions pactades, essencialment el pagament del preu ¡la recepció de les mercaderies en el lloc pactat (Barcelona). + L'empresa francesa no compleix amb les seves obligacions en no lliurar les mercaderies en la qualitat ¡ quantitat pactades. Es tracta d'un cas de dret internacional privat. En aquest cas mercantil, ja que el ventall del DIPr són tant de dret civil com de mercantil, totes aquelles operacions en que no vingui acompanyat el poder públic. Ara bé, hi ha un element d'estrangeria. La diferencia amb el supósit 1, és que guanyava la disparitat i ens trobávem frustrats per trobar un DIPr comú, ja que tant Espanya com Anglaterra tenen dret de successió diferents. Si l'empresa espanyola vol demandar a l'empresa francesa: + Quina será la jurisdicció competent per congixer la demanda? Abans de saber quin dret és aplicable hem de saber quina será la jurisdicció competent. Com hem vist són questions totalment diferents. Donat que les parts no han atribuit competéncia a cap jurisdicció, cosa que és possible en un ámbit com aquest ino s'han sotmés a arbitratge mirem si els tribunals espanyols o francesos són competents. Per saber-ho primer: mirar si hi ha un reglament comunitari, conveni ¡ finalment la llei interna. Com veiem, element d'estrangeria activa el mecanisme del DIPr. En aquest cas, existeix un reglament comunitari: 44/2001 per resoldre el cas, ja que resol la competencia perd no el fons. Per tant, la primacia desplaca les altres regulacions. A més, hem d'aplicar no només el reglament sinó la jurisprudencia del TJUE. Com veiem no es com la LOPJ que atribueix unilateralment la competéncia i només regula aixó. En canvi, el reglament comunitari és una norma comú que coordina lexercici judicial, i no només atribueix la competéncia a 'estat membre UE sinó que va més enlla ¡ regula qiiestions com la litispendéncia ¡ altres institucions que desplaga les normes internes. Aixó és l'ideal del DIPr perque així sí que neutralitzem al inseguretat jurídica i no cal consultar ¡ utilitzar més de dos OJ. A més, en cas de dubte interpretatiu el TJUE ofereix una interpretació única, auténtica ¡ vinculant. En aquest cas, la jurisdicció competent és on estigui domiciliat el demandat, per tant és Franca. Llavors prosperará una declinatória per falta de competéncia perque també pot ser on es lliuren les mercaderies per tant també pot ser el tribunal espanyol. És diferent al supósit 1 perque hi ha una norma d'atribució de competéncia ¡ permet la coordinació entre jurisdiccions ¡ la litispendencia. En aquest cas en que es detecta que simultániament estan coneixent dos jurisdiccions estat membres es pot activar la suspensió per litispendencia i hi ha un sistema que integra totes les jurisdiccions. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com EE unybook.com TEMA 1: CONCEPTE DE DRET INTERNACIONAL PRIVAT PRESSUPOSIT: PLURARLITAT | DIVERSITAT D'ORDENAMENTS JURIDICS El trafic jurídic extern té lloc en un mon dividit entre Estats sobirans dotats cada un d'ells d'un ordenament jurídic propi El trafic jurídic extern té lloc en un mon dividit entre Estats sobirans dotats cada un d'ells d'un ordenament jurídic propi. Hi ha paisos plurilegislatius (En el si d'un mateix Estat poden coexistir diferents ordenaments jurídics de base territorial o de base personal) com els EMUE com per exemple successions, contractes... A més, a través del article 81 la UE está habilitada per tal de regular dret internacional privat. L'objecte, com hem vist són les relacions privades internacionals. Afecten a matéries divergents: successions, matéria contractual... Es tracta de uns supósits que tenen un element singular/distintiu, que és l'element d'estrangeria. A aquesta diversitat d'ordenaments jurídics estatals, cal afegir-hi l'existencia d'altres entitats — subestatals ¡ supranacionals — dotades de poder legislatiu. Com veiem hi ha una desiderátum de que el DIPr sigui universal peró ben bé no és així. Determinades organitzacions internacionals d'integració política ¡ económica (UE) han assumit competencies legislatives en matéries propies del Dret privat i del DIPr. OBJECTE DEL DIPR: LES RELACIONS PRIVADES INTERNACIONALS Significat de l'expressió relacions privades internacionals — Privat: relacions entre persones físiques o jurídiques, inclos l'Estat i els seus órgans quan no actuen investits de les seves prerrogatives sobiranes (ius gestionis v. ius imperi). — Internacional certs elements referits als subjectes, a l'objecte o a les circumstáncies d'aquestes relacions estan vinculats a més d'un ordenament jurídic (la nacionalitat o el domicili de les persones, la situació del bé o el lloc de celebració o execució d'un acte, etc.) És un element d'estrangeria, d'heterogeneitat. No importa l'element pel qual és subjecte al DIPrivat, el que és important es que tingui l'element d'estrangeria. Cal constatar que hi ha un element d'estrangeria, ¡ si realment hi és, llavors s'ha d'activar el sistema de DIPrivat estatal. Ho vam veure en els dos supósits introductoris d'exemple l'objecte de DiPrivat, que és un ambit privat. Estem regulant el tri fic jurídic extern. + Situacions jurídicament homogénies + — Situacions jurídicament heterogénies Importáncia del tráfic jurídic extern en l'actualitat — Importáncia dels avangos tecnológics (mitjans de transport ¡ de comunicació, etc.) que han facilitat els desplagaments per motius laborals, polítics o vinculats al lleure o a 'estudi 11 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com unybook.com — La liberalitza del comerg mundial i la integració económica regional, en especial a la UE, han donat lloc a un increment sense precedents de la circulació de persones, mercaderies, serveis ¡ capitals i de les operacions jurídiques mitjangant les quals es canalitza aquesta circulació ¡intercanvi CONTINGUT DEL DIPR: PROBLEMES QUE ES PLANTEGEN LES RELACIONS PRIVADES INTERNACIONALS + La competéncia judicial internacional: quins tribunals són competents? Hem de saber quin dels tribunals són competents. Les normes espanyoles no poden determinar mai quan són competents els tribunals d'una altre jurisdicció. Les normes espanyoles determinaran la competencia nacional unilateralment. + Dret aplicable: el que fa distintiu als supósits del DIPrivat és l'element distintiu d'estrangeria. | aquest element és tant important, que fa que ens haguem de preguntar quin és el dret aplicable, i pot ser que haguem d'aplicar un dret estranger. En el segon supósit, s'aplicava la Convenció de Viena. Com hi ha havia convenció, el primer que hem de tenir en compte que se'ns soluciona el conflicte de lleis. + Reconeixement ¡ execució de decisions estrangeres: si la resolució estrangera pot tenir eficacia en un ordenament jurídic diferent d'on s'ha dictat. Hi ha diferencia entre un supósit intraeuropeu o extraeuropeu. Sectors complementaris: + Cooperació judicial internacional: en aquells supósits en que cal dur a terme determinades actuacions processals, sobretot notificacions i proves, en un altre estat + Nacionalitat, estrangeria i ciutadania europea. NOTA: La resposta que interessa conéixer és la que ofereix el sistema espanyol, ja que cada Estat té el seu propi sistema de DIPr. Els sectors estan molt relacionats entre sí. RELACIONS ENTRE ELS DIVERSSOS SECTORS DEL DIPR És molt important el sistema de fonts - Normes estatals - Normes convencionals - Normes europees. Són sectors que responen a preguntes diferents. No és el mateix preguntar si és competent o quina llei s'ha d'aplicar. | per tant, tenen respostes diferents. Peró hi ha una relació entre els diferents sectors. 12 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com forum arresti, forum patrimonii, forum presentiae) es parla de furs exorbitants en oposició als furs normals o apropiats (caracteritzats per la proximitat i neutralitat). Cada legislador es lliure de establir en les seves normes de competencia judicial internacional furs exorbitants. Una altra referéncia és important és la dels furs exclusius per oposició als furs concurrents. L'ús de furs de competéncia exclusiva comporta la atribució de la competencia judicial internacional als tribunals de un estat de forma excloent per els altres de forma que si aquests altres en coneixen seran sancionats amb al denegació del reconeixement de les seves senténcies. Un fur concurrents atribueix competencia judicial internacional als tribunals de un estat peró no impedeix que puguin conéixer els tribunals de altres estats en virtut de altres furs de competéncia diversos. Determinats fur de competencia responen més directament per raó de la matéria a la protecció de una de les parts en el procediment, podent dita protecció resultar implícita o explícita en la norma de competéncia. Es para la furs de protecció per oposició als furs neutres o neutrals. Furs de la COMPETENCIA JUDICIAL INTERNACIONAL i de confianga comunitaria és a dir, la La competéncia judicial internacional es basa en el princi voluntat dels Estats membres de no envair o suplantar la competencia atribuida pel Reglament a un bilitat de la i predi altre Estat. A més del principi de seguretat jurídica i¡ de predeterminaci competencia judicial internacional informen les regles de cji. 4 nivells: a- Competencia exclusiva /única b- Submissió expressa c- Domicili del demandat / furs especials d- Dret autónom de cada estat, en el cas d'Espanya LOPJ Els furs exclusius, aquests furs atribueixen competencia exclusiva, única ¡ inderogable als tribunals perqué cap altra jurisdicció pugui conéixer l'assumpte sense incomplir els obligacions que incumbeixen en virtut del Reglament i sotmetre's al risc de que la seva decisió no sigui reconeguda en els altres EM. El carácter inderogable fa referéncia a la impossibilitat que es pugui alterar la competéncia per voluntat de les parts. La raó és l'interés públic o general del Estat. Si estem davant de submissió de les parts es dóna quan no existeixi una competencia exclusiva d'un EM i les parts poden prorrogat la competéncia tant de forma expressa com tácita. Es per tant un acord atributiu de competencia, ¡ els tribunals designats seran els únics competents amb exclusió amb aquells que podrien venir determinats per furs especials. L'incompliment de una de les parts pot implicar la seva responsabilitat els danys ocasionats a l'altra part. Es pot donar que (prorrogatio fori): li habitual en un L Les parts es sotmetin als tribunals d'un EM ¡ una de les parts té el seu domi EM ii Les parts es sotmeten als tribunals del RM ¡ cap d'elles es troba domiciliada en un EM ii. Les parts es sotmeten a un ENM amb independencia del seu domicili. 14 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com Doble efecte: atributiu i derogatori. Atribueixen competéncia única als tribunals de l'estat escollit, metres que deroga la competencia dels tribunals del altres EM. La prorrogació tácita és a dir la compareixenga del EM davant el que compareix el demandat. Opera com a criteri alternatiu d'atribució de competéncia inclús respecte dels furs de protecció especials. El reglaments Brusselles limita el joc de la submissió tácita en els contractes de asseguranca, consumidors ¡ laborals amb l'objecte de garantir la informació a la part protegida sobre les conseqiéncies de la submissió i la possibilitat de impugnar la competencia. El domi la aplicació del régim de Brussel-les. Es tracta de una noció que admet diversos significats ¡ que es entesa le demandat és el criteri general, ¡ s'infereix la importancia que el concepte de domicili té en de forma diversa dependent dels EM. Perú convida a una interpretació flexible que impedeixi les situacions claudicants en cas de conflicte negatius i que s'inspiri en el principi de necessitat. Furs especial per raó de la matéria es fonamenten en un principi de proximitat, procedent a designar aquells tribunals que per raó de la natura de la qúestió litigiosa poden presentar una vinculació més estreta amb el litigi. En altres casos en canvi, la neutralitat del principi de proximitat es sacrifica a favor del establiment de furs de protecció per l'existéncia en lar elació litigiosa de una part débil: consumidor, assegurat, treballador etc. La verificació d'ofici de la competencia judicial internacional s'estableix en el reglament en dues ocasions (i les dues per manifestar la incompetencia del tribunal): en primer lloc quan els tribunals d'un altre EM fossin exclusivament competents, ¡ en segon lloc quan el demandat domiciliat en u altre EM fos emplacat i no compareixes, si la compareixenca no pogués fonamentar-se en cap de les disposicions del Reglament. Fora d'aquests dos supósits el Reglament no preveu la declaració de incompetencia d'ofici. + Correlació forum/ius- distinció entre jurisdicció competent i dret aplicable, encara que hi ha una distinció, a vegades hi ha una correlació. | a vegades les normes de competéncia internacional s'adopten en funció de la norma. Un exemple és en materia de drets reals sobre béns immobles, la llei que s'aplica és la del lloc de situació dels béns. Peró com que es tracta de béns fixats en un territori, i es tracta d'una matéria que históricament han tingut molta importancia, la norma de competencia internacional es formula en funció del dret aplicable. De tal forma que els drets immobles que estan situats a Espanya se'ls hi aplica llei espanyola, la norma de competencia internacional busca que aixó sigui així, i que l'apliquin els tribunals espanyols. La norma de competencia judicial internacional es veu arrossegada per la norma de conflicte ¡ de la matéria. Estic buscant que sigui competent la jurisdicció espanyola perque s'ha d'aplicar la llei aplicable, per aixd, se li dóna ús exclusiu. significa que hi ha identitat entre la autoritat competent la llei aplicable. — Exemple: art. 10.1 Cc art. 22.1 Regl. 44/2001 (diu que els tribunals espanyols seran els únics que coneixeran de immobles situats a Espanya). + Control de la cji del jutge d'origen en seu de reconeixement ¡ execució. Respon al esquema classic bilateral. Consisteix en tenir efectes extraterritorials, ja que una jurisdicció que no és la de l'estat d'origen vol que tingui efectes en l'estat de destinació. Les senténcies tenen efectes processals limitats al territori de 'estat on ha estat dictada. Mai es podrá sol-licitar l'auxili directe de Vestat de recepció per tal de que s'executi la senténcia (no poder coercitiu). Implica validar (excequatur): sotmetre a un filtre i condicions a la resolució dictada a l'estranger. 15 E Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O unybook.com ES unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (6) ctarresquer para el uso ex O jff69 ) que cl interns. El tribunal projecta aquesta filosofia també a supósits internacionals perqué no hi ha una normativa uniforme. “En el presente caso, el Auto recurrido ha explicado convincentemente por qué no puede entenderse que el aparato jurisdiccional español pueda atribuirse competencia para enjuiciar un conflicto que ya lo ha sido por un tribunal norteamericano, cuando el traslado de residencia de padre e hija tiene todos los visos de una manipulación del punto de conexión aplicable para determinar el foro competente, con patente perjuicio para el derecho de defensa de la madre, quien permanece en los Estados Unidos de América. Contribuye a demostrar la bondad de la resolución recurrida recordar el espíritu que se desprende de la lectura del artículo 411 LEC a propósito de la «perpetuación de la jurisdicción» una vez producida la litispendencia, aun cuando el precepto se circunscriba a la interna: «... Las alteraciones que una vez iniciado el proceso, se produzcan en cuanto al domicilio de las partes, la situación de la cosa litigiosa y el objeto del juicio no modificarán la jurisdicción y la competencia, que se determinarán según lo que se acredite en el momento inicial de la litispendencia....». Las modificaciones de foro, una vez judicializado un conflicto, han de ser vistas con extremo rigor tanto para evitar fraudes como la acumulación de decisiones contradictorias entre sí, procedentes de diferentes órganos jurisdiccionales.” 1 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. O Unybook com = Tema 2: Naturalesa, evolució historica ¡ fonts del dret internacional privat Historia del dret internacional privat Tenir en compte que el DIPr compleix una funció social, com a tal els canvis polítics, económics i culturals de la societat repercuteixen en la própia evolució del DIPr. Emmarcar el naixement del DIPr en el marc de una societat internacional de Estats sobirans (i aquesta situació encara perdura). Ara es vol un dret internacional de integració a causa del context socioeconómic i polític del món i la influencia de la globalització ¡ la interdependéncia dels mercats. La consegiiéncia més natural d'aquesta interdependencia económica és la necessari cooperació internacional a la hora de establir mecanismes de regulació ¡i equilibri de la económica mundial. En el DIPr es pot reflectir en fórmules de unificació o de globalització (soft law). La incidencia es veu patent en les fonts del DIPr. Idea tribal del Dret: eficacia jurídica de les normes circumscrita per la relació de la persona al grup de pertinenga Roma (no hi ha un plantejament conflictual) — lus civile: dret sacre i ritual; dret de base personal + Concebut per regir les relacions entre els ciutadans + Rigidesa — lus gentium: praetor peregrinus (desvinculació de la litúrgia) + Concebut per regir les relacions entre estrangers + Relacions comercials + Flexibilitat, creació jurisprudencial — — Desaparició de la distinció en aplicar-se el lus civile a tots els habitants de lImperi (s. III DC): territorialitat + Edat mitja (estatutária - unilateralisme: nord d'Italia s. XII) — — Desintegració de l'imperi roma - segmentació del poder + — Principi de personalitat de les lleis + Principi de territorialitat: aplicació de la lex fori — Església católica: dinámica centralitzadora i unificadora — — Recepció del Dret Romá 18 Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. d unybook.com