¡Descarga Conceptos básicos de Constitucionalismo y Constitución en España - Prof. Pons y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Bloc 1: TEORIA I PRINCIPIS
CONSTITUCIONALS
Tema 1: INTRODUCCIÓ A LA CONSTITUCIÓ
1. EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME I CONCEPTE DE
CONSTITUCIÓ
☐ INTRODUCCIÓ
Estat ⇔ Constitució → No podem parlar de Constitució sense que hi hagi Estat de la mateixa manera que no podem parlar d’un Estat sense Constitució. Estat → És la forma d’organització política de la societat.
- Neix al S. XV-XVI com a Estat Absolut (abans hi havia una altra forma d’organització politicoterritorial). - El poder polític s’unifica, neixent així les monarquies absolutes ( explicat després). ■ Elements de l’Estat: 1)El territori de l’Estat (l’espai físic) estableix els límits dins els quals s’exerceix el poder estatal. 2)El poble, que és la comunitat de persones sota una mateixa organització política. 3)El poder, que defineix l’organització de les institucions de govern (l’Estat exerceix un poder sobirà) Dues dimensions de poder sobirà que exerceix l’Estat... a) Dimensió interna → Expressa una unitat del poder estatal, que li permet decidir el dret aplicable, així com la concessió del monopoli de l’ús de la força. b) Dimensió externa → Independència de l’Estat respecte altres poders o Estats. ☐ EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME
- Constitucionalisme → Es defineix com el moviment sorgit al S. XVIII que pretén aconseguir la submissió del poder al Dret establit per la societat i sobretot a la Constitució. S’estableix un procés polític obert, lliure i democràtic que excloeixin la legitimitat de la força com a resolució de conflictes. ➭ El constitucionalisme neix lligat al liberalisme, resultat de l’evolució històrica.
- Des de la polis grega (ciutats de naturalesa defensiva regides per un sistema de democràcia directa).
- La organització política a Roma (comunitat ofensiva, amb similituds a les de la Grècia clàssica, amb uns pilars bàsics en la seva estructura política...).
- Les formes polítiques feudals (la unitat política típica de l’imperi romà es transforma en petites organitzacions autosuficients entorn al feu com a contracte de vassallatge entre vassalls i senyors).
- Cap a l’Alta Edat Mitja es va començar a tendir a la centralització i concentració de poders, i a la intensificació de la capacitat repressiva, l’estat modern o absolut.
- Finalment el liberalisme va actuar contra l’absolutisme i va promoure el constitucionalisme. L’absolutisme
- Canvia les formes de dominació política, es defineix el territori geogràfic i la població sobre la qual s’exerceix el poder -concentrat en el monarca, que justifica el seu poder en l’origen diví-.
- Noves institucións -exèrcit permanent, delegats del rei...
- Augmenta el poder de la noblesa i el clergat.
- La sobirania recau en el rei, que té en les seves mans el poder executiu i legislatiu. El rei tampoc està subjecte a les lleis ja que les dicta ell. L’estat liberal
- Apareix a finals del S. XVIII a la majoria de països/Estats.
- Únic model d’Estat que es manté amb major acceptació.
- Aquest sistema polític es va implantar gràcies a l’ascens de la burgesia en l’auge industrial i mercantil.
- L’absolutisme era un obstacle pel desenvolupament d’aquesta classe política, que va anar aconseguint poder paulatinament i que gràcies a les revolucions burgeses van anar aconseguint el fi del sistema estamental.
- Amb els primers estats liberals (EEUU, França, i poc a poc Englaterra) es va articular una nova manera d’exercir el poder mediant la sobirania nacional i la divisió i moderació del poder.
- Es pretenia un pacte social del que s’obtingués la Constitució, una societat política creada per la voluntat dels homes i plasmada en un document escrit que defengués la llibertat, la igualtat i la propietat. ⇓ Veiem que l’Estat Liberal és l’origen del Constitucionalisme.
- Cada Estat va anar creant el seu propi concepte de nació i sobirania popular de manera que només pogués estar regit per un òrgan que representés la voluntat nacional.
- Hi havia primacia de la llei, sobirania parlamentària i els drets dels ciutadans que es proclamaven no comptaven amb les garanties jurídiques que derivessin de la Constitució.
- La idea de limitació de poder del rei dóna origen a tres processos constituents que es desenvolupen a Europa i Nord-Amèrica els S. XVII i XVIII. Cada procés o revolució té les seves pròpies característiques, però se’n pot extreure en comú...
- El poder no és previ a les diverses constitucions sinó que són aquestes el que el configuren, el defineixen i l’estructuren. (Per exemple, el rei ho és perquè la norma constitucional regula la seva figura i poder). Així, ja no es legitima aquest poder per causa divina, tradició, successió, etc, sinó perquè és la norma suprema la qui li ho otorga.
- Si el poder té el seu origen en la norma significa que pot regular-se. Així, és el poder constituent el que decideix aprovar la Constitució com a norma suprema en l’àmbit
- La característica més destacada va ser la seva projecció jurídica ja que existia una supremacia de la Constitució → La Constitució regula el seu propi procediment de reforma.
- A partir del cas Marbury contra Madison (1803), el control de constitucionalitat va ser sotmès a la interpretació i aplicació dels tribunals per a la solució dels conflictes jurídics concrets. Constitucionalisme anglès
- No hi ha un trencament històric que fa que neixi una Constitució, sinó que va evolucionant.
- La Constitució no apareix com a document sinó com a conjunt de regles i convencions que asseguren el funcionament de les institucions bàsiques de l’Estat basades en la tradició.
- No és pròpiament una Constitució escrita sinó un conjunt de textos, tradicions codificades i pràctiques convencionals a les que se’ls ha conferit un valor constitucional. - 1r doc: “CARTA MAGNA” (1251) → Primer pacte entre el rei i la noblesa que limita els poders del rei. - “INSTRUMENT OF GOVERNMENT” (1653) → Limita el poder del rei però finalment no s’aprova - “BILL OF RIGHTS” (1689) → Reconeix una sèrie de drets que han de ser respectats, es consagra la divisió de poders i es reconeixen algunes llibertats liberals (llibertat, propietat...)
- Està basada en pactes entre noblesa i burgesia.
- Té essència liberal, però no compta amb un debat teòric de justificació del sistema sobirà. ☐ CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ
- Constitució → Norma jurídica que regula l’estructura bàsica de l’Estat i entre aquest i els ciutadans. ↓ - Vincula a tots, el seu compliment està garantitzat en virtut de la potestat sancionadora de l’Estat.
- Funda l’Estat: Art. 1 CE: “España se constituye en un Estado social y democrático de derecho.
- Regula unes garanties per garantitzar la seva no vulneració (2 tipus: mecanismes de reforma constitucional i justícia constitucional: el Tribunal Constitucional). ➭ Cal destacar que històricament la Constitució no sempre ha sigut una norma jurídica, sinó només un text polític que podia vulnerar-se sense conseqüència alguna. ➭ L’ordenament jurídic crea l’Estat, l’Estat existeix per i gràcies a la Constitució. ➭ És un concepte històric, que evoluciona. ➭ No sempre que ha existit una norma que regia la vida política d’un Estat era Constitució ➭ Apareix amb l’Estat Liberal. ➭ Conjunt de normes que organitzen i regulen l’Estat que poden ser escrites o no (com a part de la Const. anglesa) en un sol document o diversos (com la de la III Rep. francesa).
➭ Ordre jurídic fonamental de la comunitat. La Constitució forja els principis segons s’ha de formar la unitat política i aconseguir els fins de l’Estat. Les normes constitucionals comprenen també les bases organitzatives de la vida no-estatal. A més, es pot definir sota tres concepcions..: ● Racional normativa: Constitució com a resultat de la voluntat de les persones per establir criteris per conviure en societat, com a acord per organitzar l’Estat i els seus poders. ● Històric nacional: Com a norma que es desenvolupa en un marc a través del temps amb unes característiques especials en cada lloc donada la seva evolució històrica. ● Realista o sociològica: Es basa en les relacions reals del poder. Aquesta pot ser formal (norma jurídica que es distingeix per les altres per la seva pròpia forma específica derivada de la seva superioritat normativa), material (normes jurídiques que regulen els aspectes essencials de la comunitat política) o substancial (manera d’existència política d’una comunitat). Definició segons el pensament teòric liberal... ➭ Plasmació escrita d’un contracte entre homes lliures i iguals que senten posseïr i expressar un poder suficient per l’establiment d’un Estat com a forma d’organització política de la societat.
2. FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ
La Constitució és la norma que converteix una societat en una organització jurídica-política. Introdueix una legitimització racional del poder polític pel que aquest no deriva de la força de la història o de la voluntat sinó del Dret. Estableix l’àmbit de poder de l’Estat en la seva totalitat (competència fonamental) i organitza jurídicament la potestat estatal partint del principi de divisió de poders establint els òrgans a través dels quals actua l’Estat i atribuïnt-los funcions estatals i àmbits d’actuació. 1) DETERMINAR ELS PRINCIPIS (valors) FONAMENTADORS: ↓ Normes molt genèriques que inspiren tota la resta (justícia, igualtat...) a)És la filosofia en la qual es basa el sistema constitucional que es pretén instaurar, justificant el sistema que instaura → Fixa els valors de convivència en relació amb aquesta filosofia. b)Se sol expressar en el preàmbuls i en els primers articles de la Constitució (títol preliminar). c) Es pretén garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just. d)Hi ha valors que es positivitzen i són norma, per exemple l’art. 1.1: “España es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”. → valors que es positivitzen, sent així norma. 2) RECONEIXEMENT I PROTECCIÓ DELS DRETS DELS CIUTADANS
7) ALTRES FUNCIONS
a)Funció legitimadora (simbòlica): ex: En un procés d’independència, quan es crea un nou Estat, la Constitució n’és el símbol, és una manera de proclamar uns nous principis i valors. b)Funció transformadora: La Constitució té clàusules que permeten realitzar reformes segons els canvis socials (ex: article 9.2 CE) c) Funció ideològica: Programa la vida social i política, és molt intervencionista. d)Funció política: Integració política a la societat. Ha de generar un sentiment d’adhesió.
3. GARANTIES DE LA CONSTITUCIÓ
☐ CARÀCTER RÍGID
La Constitució ha de tenir voluntat de permanència, estabilitat i inalterabilitat, però tenen que poder ser modificades per adaptar-se a les necessitats de la societat i de l’evolució → Aquesta tendència a l’establitat s’assegura mitjançant la rigidesa de la reforma constitucional, com a mecanisme de defensa de la Constitució (per evitar reformes continues).
- Les^ Constitucions^ rígides^ necessiten^ procediments^ de^ revisió^ especials,^ que^ solen precisar d’una majoria reforçada. Origen → En la sobirania nacional/popular que és un poder constituent: Aprova una Constitució per organitzar una societat. Es creen els òrgans de l’Estat (poder constituït)
- Aquests poders constituïts no han de poder lliurement canviar la Constitució es crea ... PRINCIPI DE PARAL·LELISME DE LES FORMES → Si una norma s’ha creat d’una determinada manera, la seva reforma ha de ser coherent amb la seva manera d’el·laboració. ↓ és a dir ... És el que fa que el Dret de l’Estat Constitucional sigui un ordenament i no un replec o juxtaposició de normes. Una norma jurídica ha de ser dictada per un òrgan seguint un determinat procediment i únicament pot ser modificada o derogada per aquest mateix òrgan seguint el mateix procediment.
- El mateix poder constituent regula com es pot modificar el seu procediment de modificació.
- Es concreta amb les clàusules de reforma de la mateixa Constitució (arts. 166-169 CE) ➭ La Constitució és la única norma de l’ordenament que regula el seu propi procediment de reforma. Clàusules de reforma → Regulen el poder contituent constituït, és a dir, quins òrgans de l’Estat i a través de quin procediment poden modificar la Constitució (qui pot començar-ho, qui pot fer referèndum...) La Constitució també pot establir límits materials (contingut), que poden ser:
a)Explícits: Clàusules d’intangibilitat (article que prohibeix modificar-ne d’altres -a la CE no n’hi ha). Per exemple, a la Constitució Alemanya de 1949, es prohibeix modificar el caràcter federal, la democràcia, la dignitat de l’home... b)Implícits: S’intueix, en la Constitució, que no poden ser reformats (es crea discussió sobre si es pot reformar), ja que no hi ha cap clàusula d’intangibilitat. ☒ TRADICIONS CONSTITUCIONALS EN LES REFORMES CONSTITUCIONALS ● Estats Units (1887): La Constitució ja es concep com a norma jurídica superior.
- En l’art. V hi ha la clàusula que explica el procediment de reforma: hi ha un poder constituent que la fa, i els poders constituïts queden per sota de la Constitució, ja que la modificaran seguint el procediment marcat per la pròpia Constitució. Això ha permès estabilitat però també possibilitat de canvi. (Hi ha 10 esmenes i s’han fet 30 reformes). ● Europa: En les primeres constitucions liberals ja hi havia clàusules de reforma.
- Eren constitucions rígides, que eren una garantia política per evitar el retorn a l’Antic Règim (la CE 1812 era molt rígida). Aquestes constitucions tenien significat polític, no jurídic, així que si es canviava tampoc passava res. ☒ ALTRES MECANISMES QUE PERMETEN ADAPTAR LA CONSTITUCIÓ AL CANVI SOCIAL SENSE REFORMA DEL TEXT 1)Desenvolupament legislatiu de la Constitució → Articles genèrics que poden ser desenvolupats per la llei 2)Interpretació constitucional → Interpretació que fa el Trbunal Constitucional dels articles. El TC, al ser-ne el màxim intèrpret, la interpretació que en fagi serà vinculant. 3)Mutació constitucional → A través de la pràctica política canvia totalment el sentit originari d’un article o norma de la Constitució. (ex: Art. 30.1: “Los españoles tienen el deber de defender a España./ La figura del rei com a cap de l’executiu a la pràctica és simbòlica). ☐ JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL ➭ La justícia constitucional és l’òrgan específic que decideix de manera imparcial i mitjançant els procediments i òrgans especials establits, el compliment de la tutela i l’aplicació de les normes jurídiques constitucionals.
- Es refereix, en el seu origen, al control de constitucionalitat de les lleis o a la justícia que decideix sobre la validesa constitucional de les normes o lleis.
- La justícia constitucional es deriva del caràcter fonamental i superior de la constitució. Sorgeix, doncs, la necessitat de defensar aquesta estructura superior i fonamental de l’Estat.
- El naixement de la justícia constitucional, si s’ha de datar, es dóna l’any 1803 en la famosa sentència del cas Marbury contra Madison dictada pel Tribunal Suprem dels EEUU, on el ponent fou el magistrat John Marshall. Va néixer a partir de que Marshall tenia que resoldre un cas en què tenia que aplicar una llei que estava en contra la Constitució → va donar prevalència a la Constitució perquè no es pot aplicar una llei contrària a ella. ☐ CONTROL DE CONSTITUCIONALITAT
sobre la compatibilitat de dues normes, la llei i la norma constitucional, sense necessitat d’aplicar-ho a un cas particular.
- Aquest tribunal es configura com a “legislador negatiu” → òrgan que expulsa definitivament de l’ordenament les normes contràries a la Constitució.
- Per limitar els possibles abusos d’aquest tribunal només podrà actuar a instància de part sense poder controlar l’adequació de les lleis a la norma suprema.
- Els membres del tribunal queden limitats a persones vinculades amb el nucli orgànic del poder i expressament legitimats per la Constitució. ← ← ← ← Tema 2: LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978
1. ANTECENDENTS HISTÒRICS
☐ L’ESTATUT DE BAIONA (1808)
- És una carta atorgada que sorgeix com a conseqüència de la convocatòria per part de Napoleó d’una assamblea de notables espanyols, però que la seva redacció es va deure íntegrament a la part francesa, que sense pràctica discussió, va tenir que ser aprovada per aquella assemblea de notables en territori francès. ★ És un document pel qual el rei es comprometia a governar als seus súbdits d’una manera determinada. Enlloc de ser dictada pel poble com ho seria una constitució, sorgia del poder absolutista del monarca.
- Els seus principis bàsics són: monarquia limitada, amb un òrgan representatiu clarament estamental (clergat, noblesa i poble, tot i que es donava majoria a l’últim estament), però en realitat, sense poder legislatiu algun.
- Tampoc el Senat, vitalici i nomenat pel rei, tenia funcions legislatives sinó funcions de protecció de determinats drets.
- El poder judicial es deixava a la seva sencera disposició i organització en mans del rei.
- Pot dir-se que es tractava d’un text tímid de transició al liberalisme però que mantenia el principi de legitimació de la sobirania divina del monarca i introduïa una petita sèrie d’autolimitacions amb cert estil medieval.
- Cal dir que, tot i servir d’exemple per a textos posteriors, mai va arribar a aplicar-se: va ser aprobat el 7 de juny i el 21, l’exèrcit francès va sofrir la primera gran derrota a Bailèn. ☐ LA CONSTITUCIÓ DE CADIS (1812)
- Aprovada el 18/3/1812 i promulgada el dia següent (dia de St. Josep, per això es diu “La Pepa”).
- Els constituents habien abordat moltes de les qüestions que van estar presents en el liberalisme espanyol: principi de divisió de poders, independència judicial, govern moderat, regulació de les relacions Església-Estat, reforma estructural de l’administració estatal i principi de sobirania popular, etc (384 arts.)
- És un text liberal però també de transició, així que també recull elements de l’Antic Règim, clarament antiliberals: rebuig a la llibertat religiosa, no conté ninguna declaració de drets, ni principi d’igualtat jurídica de tots els ciutadans, etc.
- Tot i així, el seu esquema institucional i la font de legitimació són totalment liberals: principi de divisió de poders amb Corts unicamerals de poder legislatiu ple i capacitat de control sobre els actes del rei; poder executiu del rei i els seus ministres.
- Defineix “nació” com a reunió de tots els espanyols dels dos hemisferis, i és el subjecte essencial de la sobirania.
- Va tenir una aplicació molt escassa: les condicions de guerra del seu primer període de vigència no li van permetre desenvolupar les institucions previstes. Quan va tornar a ser vigent al Trienni Liberal les condicions d’inestabilitat política van impedir que fos posada en pràctica. ☐ L’ESTATUT REIAL (1834)
- És un document derivat de l’exclusiva voluntat de la reina regent i de difícil calificació jurídica, pel que es realitza una convocatòria de corts per unes corts que no existien i per això s’havien de crear.
- Les Corts es formaven de dues cambres, seguint en part l’Estatut de Baiona: sense poder legislatiu propi, tot i tenir facultats de col·laboració. La sobirania, el poder legislatiu i el poder executiu seguien residint en el monarca.
- Va estar en funcionament fins el 1836.
- A aquest document se li ha conferit per alguna doctrina una naturalesa constitucional, tot i que sol oferís aspectes propis d’una carta atorgada. ☐ LA CONSTITUCIÓ DE 1837: PROGRESSISTA
- En plena Primera Guerra Carlina (1836) un motí va obligar a la regent Maria Cristina a jurar la Constitució de 1812. Aquesta revolta va provocar un canvi de govern i una nova convocatòria a Corts Constituents.
- Aquestes noves Corts, dominades per liberals progressistes, van aprovar la Constitució de 1837.
- De talant clarament liberal, es va presentar com una reforma de la Constitució de 1812 però no fou així, tot i mantenir el principi bàsic de sobirania nacional.
- El poder executiu el té el rei, que també té dret a vet sobre les lleis aprovades.
- El legislatiu resideix en les Corts, bicamerals i amb poders equitatius: el Senat (membres escollits pel rei) i el Congrés dels Diputats (en matèries tributàries acumula més poder que la Cambra Alta).
- El text contenia una declaració de drets, i en destacava el reconeixement de dret a la llibertat d’impremta i la no prohibició de l’exercici de religions diferents a la catòlica.
- Creava la Milícia Nacional, un cos armat voluntari per la defensa de la Constitució i la protecció de l’autoritat municipal. ☐ LA CONSTITUCIÓ DE 1845: EL MODERANTISME
- Es reconeixia la sobirania popular, separació Església-Estat, s’amplia la llibertat de culte... ☐ LA CONSTITUCIÓ DE 1876
- Els Borbons tornen al tro amb la figura d’Alfons XII i es va iniciar el període de la Restauració.
- Va durar des de 1876 fins el 1923.
- Va ser obra de Cánovas del Castillo, juntament redactada per unes Corts convocades a l’efecte.
- La sobirania era compartida pel rei i les Corts, així com el poder legislatiu, amb el dret a vet del rei.
- L’executiu requeia en el monarca, que podia nomenar al Cap de Govern i els ministres.
- Les Corts eren bicamerals, amb el Senat format per designació real i el Congrés votat per sufragi directe.
- S’estableix un estat confessional catòlic però hi ha tolerància religiosa.
- Els drets i els deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries.
- El 1890 es declara que hi ha eleccions per sufragi universal masculí.
- El sistema canovista es va fonamentar en el bipartidisme (partit de Cánovas i el de Sagasta) amb un torn polític, per tal d’evitar que el nom del monarca s’embrutés, i això ho aconseguien mitjançant el frau electoral, el caciquisme, la “tupinada”... ☐ LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931
- Després de proclamar-se la Segona República l’abril de 1931, les Corts Constituents van aprovar una nova Contitució el decembre d’aquell mateix any. Va suposar un nou intent de reestructurar i modernitzar l’Estat en el seu conjunt així com l’ordenament jurídic.
- Inspirada en la Constitució de Weimar.
- Aborda la reestructuració territorial del poder, la democratització de l’Estat (molt important), la forma de govern com a República, els drets de la persona i el ciutadà, drets socials, separació Església-Estat, sufragi universal per a majors de 23 anys, sistema d’autonomies regionals, protecció dels drets fonamentals mitjançant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
- Els pilars base que instaura són: President de la República, President del Govern (executiu) i Corts unicamerals (poder legislatiu).
- La Constitució es presentà per primer cop com a norma jurídica obligatòria de rang superior, vinculant els poders públics i particulars; assegurava l’eficàcia de la seva justícia constitucional mitjançant el Tribunal de Garanties Constitucionals.
- La Constitució indica en el seu art. 1 que la República constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia dels Municipis i Regions: S’anuncia la possibilitat de crar regions autònomes mitjançant la unió voluntària de províncies. ☐ CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CONSTITUCIONALISME HISTÒRIC ESPANYOL
- De forma tòpica, s’atribueix al contitucionalisme espanyol la manera de veure’l com un moviment pendular, en què darrere un període conservador el succeïa un de radical, però això és senzillament fals: el primer caràcter del nostre constitucionalisme ha residit sempre en l’hegemonia d’element conservadors i reaccionaris. Si bé és cert que hi ha hagut molts canvis polítics i constitucionals, els períodes de progressistes i dels escassíssims períodes radicals (per ex, Primera República) són molt més breus que els conservadors, reaccionaris i fins i tot dictatorials. Veiem doncs la permanència de la direcció política conservadora, acompanyada de gran inestabilitat constitucional.
- Evolució històrica acompanyada sota l’hegemonia i tutela de dues grans institucions públiques: l’exèrcit i l’Església Catòlica.
- Exèrcit: Sempre present en la direcció i control de qualsevol moviment polític, fins al punt que en algunes ocasions el poder militar va estar sempre per sobre del poder civil.
- Església Catòlica: Institució de mediació entre el poder polític (amb poder polític ella mateixa) i la societat civil.
- Aquesta tercera característica és conseqüència de l’anterior: l’Estat contemporani a España ha sigut un estat extraordinàriament dèbil, sense capacitat de diferenciar l’estructura política com a poder autònom (amb força per exercir direcció política de la societat) de l’estructura social dominant: la mescla d’allò públic i privat. Entendre el poder polític com a poder patrimonial d’uns pocs reflexat en el permanent sistema caciquista i en la permanent cridada a l’exèrcir (i Església) com a únic instrument per a la solució de problemes i conflictes de tot tipus.
- Per això també ha sigut un estat centralista fracassat: l’afany de l’oligarquia en compartir el poder, i la voluntat d’eliminar tant els moviments autonomistes com el moviment obrer, han convertit l’Estat en incapaç per implantar i arraigar el model centralista francès tant com incapacitat per trobar alternatives d’integració territorial i social. ☐ **GRANS TEMES DEL CONSTITUCIONALISME
- SUBJECTE DE LA SOBIRANIA**
- La sobirania nacional es reconeix en les Constitucions del 1812, 1837 i 1869
- La sobirania compartida (rei+Corts) a l’Estatut Reial de 1834, i a les Constitucions de 1845 i 1876.
- A les Constitucions conservadores de 1845 i 1876 el sufragi es censatari. 2) DIVISIÓ DE PODERS
- Hi ha divisió de poders però no està en els textos conservadors (Const. 1834, 1845, 1876).
- El rei intervé en el poder legislatiu, decideix sobre les lleis i nomena una part del Parlament.
- En els textos progressistes sí que es reconeix la divisió de poders (Const. 1812, 1837 i 1869).
- El poder judicial ha de ser independent del govern perquè hi hagi divisí de poders real (Const. 1812 i 1869).
- És la construcció del règim franquista, i pot ser situada durant el desenvolupament de la Guerra Civil.
- Apareixen una sèrie de normes d’organització de l’Estat que van adjudicant tot el poder a Franco. - Fuero del Trabajo (1938) → Acaba adquirint rang de llei fonamental, i estableix un sindicat vertical on incorpora la classe obrera al règim. En aquest text també s’inscriuen el principis ideològics del sistema amb un contingut feixista molt evident. - Ley de Cortes (1942) → Corts com a instrument de col·laboració en les tasques legislatives tot i no tenir poder legislatiu propi. - Fuero de los Españoles (1945) → Declaració de drets on es reconeixien els drets clàssics com la llibertat d’expressió (sempre que no atemptessin contra els principis fonamentals), de domicili, de reunió i assossiació, etc. - Ley del referéndum nacional (1945) → Es concedia la legitimació al Cap d’Estat a convocar referèndum sobre qualsevol tema quan ho trobés oportú, i només va ser utilitzat per ratificar altres lleis fonamentals. Sufragi universal per a majors de 21 anys. - Ley de sucesión a la Jefatura de Estado (1947) → S’atribuïa a Franco el caràcter vitalici de tots els seus poders i disponia les regles de restauració de la monarquia quan hagués mort.
- SEGONA FASE: ESTABILITZACIÓ ECONÒMICA I ESTRUCTURACIÓ ADMINISTRATIVA
- Inclusió en el govern dels tecnòcrates, amb la intenció de modernitzar econòmica i socialment Espanya.
- Va haver una millora econòmica, i va suposar el fi de l’aïllament.
- Lleis:
- Ley de principios fundamentales del Movimiento Nacional (1958) → És una llei que pretén donar satisfacció als sectors tradicionals del règim (falangistes) que estaven perdent la seva hegemonia interior.
- TERCERA FASE: FINALITZACIÓ DE LA INSTAURACIÓ DEL RÈGIM
- Séptima Ley orgánica del Estado (1967) → Va ser sotmesa a referèndum nacional. Va procurar revestir el règim de la major modernitat possible. Separa el Cap de l’Estat i el Cap de Govern, atorga poder legislatiu a les Corts i hi ha una part de parlamentaris escollida pel poble.
- El 20 de novembre de 1975 → Mort de Franco → Comença l’etapa de Transició política. LA TRANSICIÓ POLÍTICA
- Proclamació de Joan Carles I com a nou rei (22/11/1975). En ell residia la decisió de seguir amb el sistema o modificarl-lo. En un moment va pesar mñes la voluntat de continuar amb el govern anterior.
- Entre novembre de 1975 i juliol de 1976 → El Cap de Govern és Arias Navarro. La seva intenció era introduïr uns principis d’opertura, com modificar el Codi Penal però mantenint el règim.
- Moltes movilitzacions en contra de la continuïtat i el President dimiteix.
- Juliol del 1976 Suárez substitueix a Arias Navarro, convertint-se en el primer Cap de Govern de la democràcia.
- La Ley para la reforma política (1976) és un conjunt de modificacions de la legislació espanyola vigent (Leyes Fundamentales del Reino) per convertir Espanya en un Estat social i democràtic de Dret juntament amb la Constitució. Va ser aprovada per les Corts franquistes.
- La reforma tenia com a objectiu reconèixer i garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i permetre als treballadors la seva sindicació i els seus drets laborals.
- També reconeixia una amnistia als presos condemnats per suposats delictes polítics. (1977)
- Establia el concepte de sobirania popular (majors de 21)
- Sistema bicameral: CD i S.
3. L’ELABORACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ
☐ TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA
- Mor el president Carrero Blanco en un atemptat d’ETA. Això suposa el fi del franquisme ja que aquest tenia que ser el successor de Franco.
- Proclamació de Joan Carles I com a nou rei (22/11/1975). En ell residia la decisió de seguir amb el sistema o modificarl-lo.
- Entre novembre de 1975 i juliol de 1976 → El Cap de Govern és Arias Navarro. La seva intenció era introduïr uns principis d’opertura, com modificar el Codi Penal però mantenint el règim.
- Moltes movilitzacions en contra de la continuïtat de la dictadura.
- Juliol del 1976 Suárez substitueix a Arias Navarro, convertint-se en el primer Cap de Govern de la democràcia.
- La Ley para la reforma política (1977) és un conjunt de modificacions de la legislació espanyola vigent (Leyes Fundamentales del Reino) per convertir Espanya en un Estat social i democràtic de Dret juntament amb la futura Constitució. - Estableix uns principis que anulen els del règim franquista. - La reforma tenia com a objectiu reconèixer i garantir l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i permetre als treballadors la seva sindicació i els seus drets laborals. - També reconeixia una amnistia als presos condemnats per suposats delictes polítics. - Establia el concepte de sobirania popular (majors de 21) - Sistema bicameral: CD i S.
- Se sotmet aquesta llei a referèndum i guanya el sí. ☐ PROCÉS CONSTITUENT D’acord amb la Llei de Reforma política del 1977 es van celebrar eleccions generals el 15/6/1977. Van ser les primeres eleccions democràtiques en les que va sortir com a President Adolfo Suárez (Unión de Centro Democrático).
- Es formen les Corts Generals, que funcionen com a òrgan legislatiu ordinari. Són bicamerals.
- A partir d’aquí es formen unes Corts Constituents per a la el·laboració de la Constitució.
- La iniciativa la va tenir el Congrés dels Diputats → Van fer un pacte constituent per a l’elaboració de la nova Constitució, el qual havia d’estar guiat per un consens (acord amb diferents sectors polítics de diferents ideologies) amb l’objectiu de garantir certa estabilitat i permanència al text.
- Aquest procés constituent es va allargar gairebé un any i mig.
cooperación con la Iglesia Católica”. Aquesta nova redacció va ser la que va passar al text definitiu de la CE en l’art. 16.3. 3) ESTRUCTURA TERRITORIAL DE L’ESTAT
- Va ser l’aspecte que més enfrontaments va produir, i de fet, va estar a punt de fer fracassar l’intent d’aconseguir una constitució pactada per les forces polítiques més representatives.
- El resultat final, plasmat en el títiol VIII de la CE (acord en el qual Alianza Popular no va participar) va donar lloc a un bloc de regulació molt complex i inacabat.
- En la disposició addicional primera parla dels drets històrics dels territoris forals (Navarra i País Basc, que tenen finançament propi) 4) RELACIÓ DEL PODER DEL CAP D’ESTAT I L’EXECUTIU EN RELACIÓ AMB ELS DEL PARLAMENT (LEGISLATIU)
- En les primeres discussions els poders del monarca apareixien com a poders propis i d’exercici dispositiu. Tot i així, es va produir un acord ràpid en atorgar-li un paper arbitral, és a dir, que no li permetés participar en la vida política.
- Els sectors republicans tenien la intenció de desposseir el rei de qualsevol poder decisori tant en el desenvolupament de la Constitució com en la vida política.
- Els monàrquics volien evitar que el monarca es veiés en lluites polítiques diàries que farien que la seva legitimitat es desgastés.
- En quant a la distribució de poders entre l’executiu i el legislatiu també va haver divisió. En el primer projecte, UCD i AP, van imposar mecanismes que limitaven l’àmbit de legislació de les Corts i s’habilitava a l’executiu per a dictar reglaments en matèries fora de l’àmbit de les Corts.
- Amb això, l’executiu es convertia en el vertader legislador i s’obria un permanent conflicte entre els dos poders.
- En la segona redacció del projecte (que ja es va mantenir) aquests mecanismes van desaparèixer però es va introduir un de nou que tendia a fortalir a l’executiu: se suposava que no es podia cesar al President del Govern amb una moció de censura si simultàniament no es tenia un candidat que el substituís.
- Amb aquest mecanisme i altres similars es reforçava profundament el marge de maniobra de l’executiu, configurant un model constitucional amb un executiu fort i relativament independent del Parlament.
4. ESTRUCTURA I CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
☐ ESTRUCTURA
L’estructura d’aquesta Constitució és bastant extensa, amb una regulació molt detallada en algunes ocasions i molt escueta en altres: conté 184 preceptes, 169 són articles (dividits en el Títol Preliminar i 10 Títols posteriors) i 15 disposicions (4 addicionals, 9 transitòries, 1 derogatòria i 1 final).
La CE comença amb un preàmbul fora de l’articulat: s’expressen quines són les intencions o voluntat del poder constituent, amb un llenguatge més solemne i no tan tècnic com en els preceptes següents. Aquest preàmbul no té cap eficàcia jurídica vinculant. La CE té 11 títols (subdividits en capítols) , on 10 són numerats i 1 no té títol.
- Part dogmàtica → També s’hi incloeixen els principis rectors de la política social i econòmica. Títol preliminar: Conté els principis estructurals bàsics de l’ordre constitucional. Instaura els trets i les característiques bàsiques del sistema polític i territorial de l’Estat espanyol i les seves senyes d’identitat. (art. 1-9) Títol I: “De los derechos y deberes fundamentales”. Enumera i regula els drets fonamentals i les seves garanties. (art. 10-38)
- Capítol I: art. 10-
- Capítol II: art. 14
- Secció 1ª: art. 15-29 (drets més protegits)
- Secció 2ª: art. 30-
- Capítol III: art. 39-
- Capítol IV: art. 53-54 (garanties dels drets)
- Capítol V: art. 55 (suspensió de drets)
- Part orgànica → Es dissenya l’estructura de l’Estat regulant els òrgans bàsics que exerceixen els poders estatals. Títol II: “De la Corona”. La Corona és l’òrgan de l’Estat com a poder moderador, no participa en la tasca política però està per sobre. (art. 56-65) Títol III: “De las Cortes Generales”. Dedicat a la regulació de les Corts Generals, òrgan constitucional que representa el poble i està compost pel Congrés dels Diputats i el Senat. (art. 66-96) Títol IV: “Del Gobierno y la Administración”. Regula la figura del Govern, establint les seves funcions, la seva composició... (art. 97-107) Títol V: “De las relaciones entre Gobierno y Cortes Generales”. Regula les relacions entre el Govern i el Parlament. (art. 108-116) Títol VI: “Del Poder Judicial”. Independència del poder judicial respecte els altres poders. (art. 117-127) Títol VII: “Economía y Hacienda”. Fixa els principis bàsics que regulen l’economia i la intervenció de l’Estat en aquesta. (art. 128-136) Títol VIII: “De la organización territorial del Estado”. L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. La Constitució els atribueix autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. (art. 137-158) Título IX: “Del Tribunal Constitucional”. Dedicat a l’establiment d’un TC, regulant aspectes essencials sobre la seva composició i les seves atribucions. (art. 159-165) Títol X: “De la reforma constitucional”. Estableix el procediment que cal seguir per canviar la Constitució. (art. 166-169) ☐ CONTINGUT
