¡Descarga La Constitución Española de 1978: Una Constitución de Consensos y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
UD 7. LA TRANSICIÓ I LA DEMOCRÀCIA.
7.2 LA CONSTITUCIÓ DE 1978
Les eleccions de juny del 1977 van servir sobretot per tal de formar unes Corts Constituents , és a dir , un parlament representatiu de les principals forces polítiques que iniciés el procés per elaborar una nova constitució per l’estat , un text constitucional democràtic que suposés el pas definitiu d’un règim dictatorial a una democràcia multi partidista.
Tan bon punt es van constituir les noves Corts , es va pretendre configurar una Constitució de concòrdia , de consens , un acord ampli entre les forces polítiques presents al parlament i que no només servís per regir l’estat de l’època sinó que es pretenia que la nova Constitució servís com a marc jurídic essencial durant molt temps. Es va escollir una ponència formada per 7 membres que serien els encarregats d’elaborar l’avantprojecte que seria presentat a les Corts per a la seva aprovació. La ponència estava formada per tres representants d’UCD , partit guanyador de les eleccions del 1977 , 1 del PSOE , 1 representant del PCE- PSUC , 1 d’AP ( Alianza Popular , l’antic nom del Partit Popular actual, fundat per Manuel Fraga ) i un representant de CDC ( Convergència Democràtica de Catalunya ) , mentre que el PNB va decidir mantenir- se al marge , tot i ser convidat a participar.
La redacció del nou text constitucional es va fer intentant trobar un text acceptable per a totes les opcions polítiques representades , intentant arribar a un acord de mínims , és per tant , i a diferència d’anteriors textos constitucionals , com la del 1931 , una Constitució de CONSENS.
Finalitzada la seva redacció , l’avantprojecte es va presentar a les Corts el dia 31 d’Octubre de 1978 , essent aprovat de forma aclaparadora , 325 vots a favor de 350 ( només van votar en contra 5 diputats d’AP , 1 d’Euskadiko Eskerra i 19 abstencions , del PNB , ERC i alguns diputats d’AP ). Finalitzat el tràmit parlamentari es va procedir a sotmetre la nova Constitució a referèndum el dia 6 de desembre de 1978. La participació va ser del 67.11 % dels cens electoral ( tot i que a Euskadi no van superar el 50%) , i es va aprovar amb el 87.87 % dels vots. El dia 29 de desembre de 1978 la nova Constitució era publicada al BOE ( Boletín Oficial del Estado ) fet que marca la seva entrada oficial en vigor.
La constitució del 1978 representa el segon intent durant el segle XX d’establir un règim democràtic a Espanya , després de la Constitució de la República Espanyola de 1931 i és el producte d’una transició política des d’un règim autoritari a un democràtic.
El nou text constitucional destaca com hem mencionat anteriorment per ser un text CONSENSUAT entre les diferents forces polítiques escollides al 1977 , no és per tant representant d’una única ideologia o d’un sector polític determinat. D’altra banda , és la segona més extensa de la nostra història ( després de la de 1812 ) , així com la més ambigua i eclèctica de totes.
La Constitució de 1978 està formada per 11 títols , 169 articles , 4 disposicions addicionals , 9 disposicions transitòries , 1 disposició derogatòria i una disposició final ( que fixa quan serà efectiu el nou text constitucional ) , és per tant un text llarg , feixuc , que intenta fixar tots els aspectes fonamentals que configuren l’organització jurídica i política de l’estat , però que a la vegada , alguns dels seus articles resulten força ambigus , una ambigüitat que es deriva de la pretensió d’establir unes formes de convivència igualitàries i justes , la urgència per acabar amb el règim anterior i la prudència manifestada en la no especificació de determinats punts concrets a fi de no limitar les ambicions d’alguns grups polítics ( per exemple en qüestions autonòmiques ).
Aquesta ambigüitat de la Constitució queda palesa per les imprecisions jurídiques , reiteracions , dobles regulacions i les expressions buides de contingut o d’interpretació oberta ( com per exemple art. 8-45-47-
etc ) , fet que ha permès l’acció de polítiques de molt diferent signe que no estaven inicialment pensades en la Constitució ( com per exemple la policia autonòmica ) .Però en canvi el procés per reformar la Constitució és clar i rígid , i clarament s’orienten a la defensa del nou ordre establert , ja que requereix d’un ampli acord a les Corts per tal de poder modificar-se aquells aspectes més importants ( títol X , articles 166-169 , aprovació pel 66% de les dues cambres , eleccions , noves Corts que han de ratificar la decisió pel 66% i després sotmesa a referèndum ). La nova Constitució constitueix el marc jurídic de referència , però a la vegada té també un significat polític.
La Constitució espanyola de 1978 estableix que l’estat es constitueix en un Estat social i democràtic de dret , indicant per tant que s’estableix un règim polític democràtic a l’estat. La sobirania resideix en el poble i estableix la separació de poders. Pel que fa a la forma política de l’estat , a l’article 1 , Espanya es defineix com una Monarquia parlamentària , mentre que a l’article 2 reconeix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions dintre de la unitat indivisible d’Espanya.
Així doncs podem afirmar que el nou text estableix :
- Un règim pluralista d’acord amb l’estructura social existent i a la diversitat de forces polítiques que la formen ( pluralisme polític ,sindical , empresarial , social , lingüístic ... ).
- Configura una forma política de monarquia parlamentària que implica el reconeixement de la separació de poders ( tot i que té més rellevància l’executiu ) i es reconeix l’estat de Dret , és a dir, l’estat és l’expressió de la voluntat popular i la llei és l’autèntica manifestació d’aquesta voluntat , estant sotmesos tots els poders públics al imperi de la llei , la garantia del ple exercici dels drets i llibertats dels ciutadans i la divisió de poders.
- Articula una administració territorialment descentralitzada , basada en governs autònoms per tal de respectar l’especificitat històrica de les regions que formen l’estat.
Pel que fa als drets reconeguts al nou text constitucional , aquests queden recollits al títol 1 , drets i deures fonamentals ( art. 10 al 55 ) , i s caracteritza per una àmplia declaració de drets , els quals s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals que hagi signat Espanya ( art. 10 ). Així doncs , i entre altres , cal destacar que la Constitució del 1978 atorga el dret a la igualtat davant la llei , el dret a la vida ( i per tant queda abolida la pena de mort ) , la llibertat ideològica i religiosa i de culte ( l’ estat es defineix com aconfessional , però reconeix la gran implantació social de l’Església Catòlica ) , integritat física i moral , dret a l’honor , intimitat personal i familiar , a la pròpia imatge , inviolabilitat del domicili , secret de les comunicacions , lliure elecció de residència , llibertat de circulació , dret a la propietat privada , llibertat d’ expressió , producció i càtedra , dret de reunió pacífica , llibertat d’associació pacífica ( queden prohibides les organitzacions paramilitars o secretes ) , participació en els afers públics , dret a l’ educació i a la llibertat d’ensenyament , llibertat de sindicació , dret de vaga , la prohibició dels Tribunals d’Honor ( tribunals que es formaven per tal de jutjar si un individu era digne de pertànyer a un cos militar o a una professió ) , reconeix també la igualtat jurídica entre home i dona , el dret a contraure matrimoni , el dret i el deure de defensar l’estat , el dret al treball , a la negociació col·lectiva , la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat ( per tant accepta un sistema econòmic capitalista ) entre altres drets.
A més d’aquesta llarga declaració de drets , els quals estan molt protegits ( s’hauria de reformar la Constitució per anul·lar-los seguint el procés explicat anteriorment ) , la Constitució obliga a l’estat a establir mesures per protegir la família i la infància , promoure lleis per al progrés social i econòmic , protegir la salut pública ( la sanitat pública és un dels pilars bàsics de l’estat del benestar ) , millorar la qualitat de vida i vetllar pel medi ambient ( tot i que no diu com ) , conservar el patrimoni artístic i històric , facilitar l’accés a la cultura i l’esport , garantir la participació dels joves , etc.
jurisdicció a tota Espanya i és el tribunal superior de l’estat , pot anular sentències dels tribunals inferiors , es pot apel·lar en última instància , per sota es troba l’Audiència Nacional , els tribunals Superiors de Justícia ( a cada comunitat autònoma ) , les Audiències Provincials , jutjats de Primera Instància i els Jutjats de Pau.
Des de la seva aprovació al desembre de 1978 , l’actual Constitució ha patit dues petites reformes , una a l’article 13 i una altra al 135 , en tots dos casos no parlem d’articles d’especial protecció , com el model d’estat o la composició dels poders , i per tant es van poder modificar de forma més senzilla , amb un acord majoritari per part de les Corts.
La primera modificació es va fer el 28 d’Agost de 1992 com a conseqüència de la signatura del Tractat de la Unió Europea ( que substituïa a la Comunitat Econòmica Europea ). Segons el tractat tots els ciutadans europeus poden votar i ser votats a les eleccions municipals , però la Constitució només reconeixia el dret a votar a les eleccions municipals , la reforma va consistir en introduir el terme “sufragi passiu “ a l’enunciat de l’article.
La segona reforma constitucional es va realitzar el mes d’Agost de 2011 ( 26-08-2011 ) i afectava a l’article 135 , la nova articulació limitava l’endeutament de les administracions públiques i va ser fruit d’un acord entre el PP i el PSOE.
