¡Descarga Constitucional I y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
La distribució de competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes: el concepte de competència; el sistema
- Tema 1. L'ordenament jurídic i el sistema de fonts del dret......................................................................................
- Noció i característiques de l’ordenament jurídic espanyol..........................................................................................
- Les normes jurídiques:................................................................................................................................................
- Les relacions entre les normes i els OJ (estatal, autonòmic, comunitari)...................................................................
- Fonts del dret europeu.................................................................................................................................................
- Fonts del Dret a l’OJ Espanyol....................................................................................................................................
- Llei.....................................................................................................................................................
- Costum (1.3 CC).....................................................................................................................................................
- Principis generals del dret......................................................................................................................................
- Normes contingudes en els tractats internacionals................................................................................................
- La jurisprudència (no és font del dret)....................................................................................................................
- La doctrina dels autors...........................................................................................................................................
- El principi de seguretat jurídica...................................................................................................................................
- Tema 2. La constitució com a norma jurídica.............................................................................................................
- L'estructura normativa de la Constitució. Característiques i tipologia de les normes constitucionals........................
- 1.2 Classificació dels tipus de normes d'una Constitució............................................................................................
- La supremacia formal i material de la Constitució......................................................................................................
- Reforma de la Constitució.........................................................................................................................................
- Tema 3. EL Control de Constitucionalitat dels Lleis i el Tribunal Constitucional................................................
- Origen i Models de justícia constitucional................................................................................................................
- Els procediments de control Constitucionalitat....................................................................................................
- Interpretació i doctrina constitucional...................................................................................................................
- Tema 4. La Llei.....................................................................................................................................................
- Concepte i posició de la llei en la Constitució..........................................................................................................
- Tipologia i característiques de les lleis en la Constitució..........................................................................................
- Procediment legislatiu i les seves especialitats.........................................................................................................
- La llei Orgànica.....................................................................................................................................................
- Tema 5. Els actes normatius del Govern amb força de llei......................................................................................
- Decret llei.....................................................................................................................................................
- La legislació delegada i el decret legislatiu...............................................................................................................
- Tema 6. El reglament...................................................................................................................................................
- Concepte, classes i règim jurídic...............................................................................................................................
- Relacions entre llei i Reglament................................................................................................................................
- Control jurisdiccional dels reglaments......................................................................................................................
- Tema 7. Tractats Internacionals de dret comunitari................................................................................................
- La incorporació dels tractats a l'ordenament.............................................................................................................
- Dret comunitari originari i derivat.............................................................................................................................
- Relacions entre l'ordenament comunitari i el dret estatal. Aplicació del dret comunitari.........................................
- TEMA 8. Organización territorial del Estado...........................................................................................................
- Modelos de organización territorial del Estado.....................................................................................................
- El principio dispositivo y la evolución del Estado de las Autonomías..................................................................
- El principio dispositivo.........................................................................................................................................
- El Los principios constitucionales del Estado de las Autonomías: unidad, autonomía, solidaridad.........................
- TEMA 9. L'ORDENAMENT JURÍDIC AUTONÒMIC.........................................................................................
- L'estatut d'autonomia.................................................................................................................................................
- La potestat normativa de les CA i relacions entre OJ estatal i OJ autonòmic...........................................................
- 3.- Les lleis de l'art. 150 CE: llei marc, llei orgànica de delegació o transferència i llei d'harmonització................
- TEMA 10. L'ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES.........................
- Les institucions polítiques.........................................................................................................................................
- de distribució de competències; els tipus de competencia........................................................................................
- Relacions entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.................................................................................................
Tema 1. L'ordenament jurídic i el sistema de fonts del
dret
Noció i característiques de l’ordenament jurídic espanyol
El dret no és una simple suma de normes jurídiques, sinó un conjunt de normes ordenades per unes regles determinades. Les normes jurídiques existents en un determinat estat no es troben aïllades, sinó que s’interrelacionen les unes amb les altres formant un sistema o conjunt ordenat i sistemàtic anomenat ordenament jurídic. L’ordenament jurídic espanyol està encapçalat per la Constitució, que estableix quins són els actes o fets als quals atribueix la capacitat per produir normes jurídiques, obre la cadena de validesa, ordena la producció normativa i serveix de criteri interpretatiu de la resta de les normes jurídiques. L’ordenament jurídic espanyol té les característiques següents:
- Unitat : L’ordenament jurídic és el conjunt de normes i relacions que situa cadascun dels seus elements en una determinada posició dins l’estructura, de manera que possibilita les transformacions internes mantenint la unitat estructural.
- (^) Coherència : L’ordenament jurídic es dota d’unes regles per resoldre contradiccions normatives.
- Plenitud : L’ordenament jurídic ha de ser complet; sempre hi ha d’haver una norma aplicable per a cada supòsit de fet. L’ordenament jurídic ha de preveure aquelles regles que permeten resoldre les llacunes normatives.
- Dinamisme : Les normes jurídiques no són immutables, per això l’ordenament jurídic ha de preveure els mecanismes necessaris tant per a la modificació de normes (la reforma, la derogació i la modificació), com per aquells que permeten adaptar el contingut de les normes sense alterar-ne els enunciats (interpretació i mutació).
- Pluralitat : Les expressions normatives són el reflex d’una pluralitat de centres de producció jurídica, que han de tenir en compte l’estat de les autonomies com a organització territorial de l’Estat espanyol i la seva presència a la Unió Europea.
Les normes jurídiques:
- Són mandats obligatoris adreçats a una pluralitat indeterminada de persones perquè la llei és igual a tothom.
- S’apliquen en un determinat espai territorial.
- En l’àmbit temporal s’apliquen de forma indefinida fins que són derogades o modificades per una NJ posterior.
Les relacions entre les normes i els OJ (estatal, autonòmic, comunitari) Amb aquesta expressió es vol respondre a la pregunta de com es relacionen les diferents normes existents en un mateix ordenament jurídic i com es solucionen els conflictes i les col·lisions que hi pugui haver entre elles, per determinar quina és la norma vàlida i aplicable en cada moment concret. Per això, s’han de tenir presents els principis següents:
- Jerarquia piràmide de melses CE dalt de tot, tan a l’OJ estatal com a l’autonòmic. Cap norma ni font del dret pot contradir a la norma superior. - Regulat a l’article 1 CC i article 9 CE. - Entre normes fruit de diferents OJ no podem aplicar el ppi de jerarquia entre elles perquè podríem dir que estan a una mateixa alçada. P.ex Lleis que coincideixen en l’espai en el temps i en l’objecte haurem d’anar al PPI de competència, és a dir que la llei hagi estat dictada per l’òrgan competent.
- Competència. Haurem de buscar sempre quina és la norma competent. Quan dues lleis colisionen, una de l’estat, una de la CA la que es declara inconstitucional és per raó de la competència. Quan
■ És produeix de conformitat amb la llei, el que fa és fer una interpretació indeterminada però sense força vinculant perquè la interpretació la fixa sempre el TS.
- Extra legem ■ Regula matèries sobre les quals no hi ha cap disposició legal. ■ Aquest s’admet.
Principis generals del dret Article 1.4 CC S’aplica en defecte de llei o de costum.
- Són criteris o valors de l’OJ que no estan legislats expressament però que tenen el valor de ser principis informadors de tot l’OJ. Si bé la regla general és que el ppi generals del dret no estan legislats el cert és que alguns principis es deriven de les lleis i de les constitucions.
- En definitiva els principis generals del dret són semàfors en vermell que en cas de saltar-se l’OJ no pot garantir quina norma o pararà però tard o d’hora s’aturarà. Seria anar en contra de l’OJ.
- Exemples de ppis generals del dret.:
- De la igualtat.
- De bona fe.
- (^) De responsabilitat patrimonial universal.
- De prohibició d’enriquiment de forma injusta (aprofitar-se d’un error)
- Són molt importants
Normes contingudes en els tractats internacionals
- 1.5 CC formen part de les fonts del dret però no formaran part de l’ordenament intern fins que no s’hagin ratificat per part de l’Estat i s’hagin publicat al BOE.
La jurisprudència (no és font del dret)
- Té la funció de complementar l’ordenament jurídic amb la doctrina interpretativa del TS de la llei, el costum o els principis generals del dret.
- Complementa l’ordenament però no és font del dret. Complementa l’OJ amb la seva interpretació.
- Segons l’article 1 CC només la que prové del TS però ha de ser reiterada per tant com a mínim 2 sentències del TS amb identitat de fonaments jurídics.
- S’ha de tenir en compte que tot i que hagi dues sentències si hi ha sentència posterior que canvia de doctrina ja no valdrà.
- Les altres sentències;
- Tot i que el CC no ho diu, a la pràctica processal, es consideren jurisprudència.
- Jurisprudència menor quan no és del TS.
- Del TC Doctrina.
- Els jutges estan especialment vinculats a la llei de forma que si se’ls acut anar en contra poden ser expedientats. Tenen l’obligació de resoldre i de conformitat a la llei.
- S’ha de tenir molt en compte la doctrina del TC ja que és l’intèrpret exclusiu de la CE de tal forma que pot expulsar qualsevol norma que vagi en contra de la CE. P.ex. amb el principi d’igualtat el TC diu que s’ha d’interpretar que s’ha de tractar igual als iguals però tractar desigual als desiguals.
La doctrina dels autors Encara que històricament, edat mitjana, ha estat font del dret, l’ordenament no la considera font del dret ni que complementi ni res de res.
El principi de seguretat jurídica
- El podem vincular a l’article 9.3 de la CE quer garanteix el principi de publicitat de les normes, en tant en quant és la publicitat la garantia que possibilita que els ciutadans exerceixin els seus drets.
1
- La publicació de la norma és el requisit imprescindible per la seva entrada en vigor.
- Article 2 CC vacatio legis 20 dies de la seva completa publicació al BOE excepte que la llei digui un altra cosa. Vacatio legis període entre publicació i entrada en vigor.
- Normalment les llei incorporen una disposició final on diu especialment en quin termini entrarà en vigor. Si la llei no diu res 2.1 CC 20 dies des de publicació.
- Un cop garantida la publicitat de les NJ garantim també el principi de seguretat jurídica i això porta a l’afirmació del que diu l’article 6 CC. Ignorància de les normes no excusa el seu incompliment. Ningú pot dir quer hi ha inseguretat en quan s’ha publicat la norma.
- La publicitat de les normes és un requisit d’eficàcia i que garanteix que tothom hagi pogut conèixer aquella norma de forma que ningú pugui incomplir-la per no conèixer-la.
- Criteri material. Forma una Constitució totes aquelles regles que tinguin un contingut propi del que és una Const. Amb independència de com s'hagi produït i de com s'hagin introduït en l'ordenament. Què és el contingut propi d'una Constitució. No hi ha un contingut clar , universal, del que ha de ser una Const. Originalment, es plantejava que havia de tenir una declaració de drets, però això ha evolucionat, i no a tot arreu es diu que el contingut és el mateix. Dependrà de la situació política, històrica de cada lloc i moment. El que cada país vulgui integren al seu país.
No es pot aplicar de manera separada ambdós criteris. Això permet classificar les Constitucions segons siguin formals o materials. Constitució formal: Aquella que conté l'organització dels poders, que conté les pautes de funcionament de l'estat, però que no conté cap tipus de condicionant material. Com són els seus poders i com funciona. No presenta ni pautes ni límits. Únicament té regles formals. Constitucions materials: Aquelles que solament busquen condicionar el contingut de l'acció política. Estableixen LÍMITS a l'exercici del poder, pautes materials que condicionen les futures normes, però manquen de pautes procedimentals o d'estructurals. Les lleis hauran de regular tal cosa i de tal manera, però no diu qui regula les lleis. El problema és que són programes polítiques més que altres coses.
Avui dia no existeixen Constitucions purament formals o materials. Constitucions actuals, la suma d'ambdues. Tribunal Constitucional va definir la Constitucional com a norma fonamental i fonamentadora de l'ordre polític, jurídic i social. La Constitució d'una banda és el text que determina la validesa en l'ordenament jurídic, de manera que únicament poden pertànyer a l'ordenament jurídic aquells actes normatius que hagin estat creats pels òrgans constitucionals previstos i segons els procediments contemplats en la pròpia Constitució o en les seves normes de desenvolupament perquè no tots els criteris de validesa en la Constitució han d'estar en ella. Criteris de validesa= Pautes generals. La part material , la Constitució estableix les bases de l'ordenament jurídic i pre estructura el contingut de l'ordenament. Si alguna cosa caracteritza a les normes constitucionals, és que no solen ser mandats concrets, precisos. La Constitució no regula tot l'ordenament jurídic de manera tancada, el normal és que contingui preceptes oberts, incomplets, generals, abstractes que necessiten desenvolupament per poder portar-ho a la pràctica. En primer lloc, per les pròpies circumstàncies d'elaboració. Constitució és un acord social de tota la societat. En alguns temes no es pot arribar a un acord total, hi ha acords que han de quedar més oberts, en cas contrari, estaríem en el s. XIX. Aquestes són Constitucions de tendència, polítiques. TEXTOS SENSE CAPACITAT DE PERMANÈNCIA, REPUDIATS PER L'OPOSICIÓ. Per evitar aquest tipus de canvis, es determina que determinats preceptes siguin generals, i uns altres més oberts, per així poder romandre el temps. La constitució busca organitzar la realitat política, social i jurídica durant el major temps possible. Si es regula tot de manera detallada, no és una llei, i que pot quedar desfasa ràpidament. NIVELL D'ABSTRACCIÓ. Les normes solen tenir un cert nivell de generalitat. Totes les normes Constitucionals són VINCULANTS , és a dir, totes obliguen per igual en un sentit de conjunt. A això se li denomina PRINCIPI D'UNITAT CONSTITUCIONAL. TOTS els mandats tenen el mateix rang i el mateix valor jurídic. Les hipotètiques contradiccions que es poden trobar entre dues normes contingudes en una constitució, s'hauria de resoldre a partir del principi d'ESPECIALITAT.
1.2 Classificació dels tipus de normes d'una Constitució
3 tipus de normes:
- Grau d'aplicabilitat de les normes constitucionals. En la funció d'aplicabilitat, es distingeixen 4 normes: 1.a. Normes completes. Aquelles normes que per a la seva aplicació no necessiten cap tipus de desenvolupament normatiu. S'apliquen tal qual. Hi ha escasses. 1.b. (^) Normes que necessiten algun tipus de concreció, han de ser concretades, per mandat de la pròpia Constitució. Bé a través de lleis específiques o de polítiques públiques específiques que es dirigeixen a complir la finalitat de la Constitució espanyola. Són normes que a nivell constitucional no generen com a tals cap dret, no són exigibles com a tals, però si que suposen un mandat al legislador o al poder públic en general de manera que aconsegueixi aquest tipus. Exemple: Principi rectors. Dret de l'habitatge. Finalitat que ha de perseguir el poder públic en la seva actuació. Si no s'aconsegueixen no són drets assequibles excepte en la mesura que la regulació ho reconegui. 1.c. Principis constitucionals/ Normes principals. Són normes d'aplicació immediata però de forma indirecta, és a dir, no necessiten d'un desenvolupament normatiu per ser aplicades però aïllats per si solament no diuen gens. Necessiten d'una altra norma per poder aplicar-se. Són regles d'interpretació de les altres normes, que no s'empren com a tals, sinó únicament el que fan és a dir com han d'aplicar-se. 1.d. Mandats o habilitacions al legislador. La diferència amb el segon tipus, és que la Constitució solament imposa l'obligació de reglar una matèria però no imposa cap tipus de regulació i pauta. Dóna el tipus d'acte normatiu, però dóna llibertat al poder públic per orientar a la població.
- En funció del sector de la realitat. Els principis que definirien com les pautes generals que defineixen els trets essencials del sistema polític, els valors superiors del sistema polítics, les finalitats de l'estat i les característiques de l'ordenament jurídic. 1.e. Les normes principals són els trets principals del sistema polític. 1.f. Aquelles normes que regulen l'activitat dels poders públics. Aquestes normes poden ser tant materials com a formals perquè són les que diuen quines qüestions i de quina manera, han de ser abordades pels òrgans de l'Estat i per què òrgans. Habilitacions al legislador, habilitacions més generals per regular una matèria específica, les reserves de llei, les normes que li diuen al poder públic com ha de fer una determinada cosa. 1.g. Les normes organitzadores. Aquelles que diuen quins són els poders públics i com funcionen. Organització interna, les seves competències,… 1.h. (^) Normes materials en sentit estricte. Aquelles que reconeixen drets, les que diuen quin és el sistema de fonts i les que regulen matèries substantives que han decidit incloure's en la Constitució. 1.i. Normes de garantia/ Garantizadoras. Diuen quins òrgans i mitjançant quins procediments es va a assegurar el compliment de la Constitució i de l'ordenament jurídic.
- Manera en la qual es formulen aquestes normes. Segons aquesta manera:
1.j. Regles. Aquelles que tenen l'estructura típica d'una norma jurídica. Suposat de fet i conseqüència jurídica. Poden ser completes o incompletes, si deixa algun dels seus dos elements en l'abstracció. La típica norma jurídica.
- La idea de supremacia en sentit estricte. Supremacia material, la Const. ha d'utilitzar-se com a criteri de validesa i interpretatiu de l'ordenament. Qualsevol llei ha de ser interpretada de manera coherent i no contradictòria amb els mandats constitucionals. De manera que una interpretació contrària a la Constitució, donaria lloc nul·litat no de la norma, però a la seva aplicació. Tot el que hi hagi per sota ha de respectar el superior. Norma formal, material.
Reforma de la Constitució
La capacitat de reformar una Constitució, sempre atenent als procediments i les regles previstes en la pròpia Constitució, es diu poder de reforma o poder constituent derivat. Poder constituent derivat ve del poder constituït. Els ciutadans sotmesos a la Constitució són el poder constituent. Però a l'hora de canviar la Constitució, es converteixen en poder constituent derivat. Poder Constituent - Creació Constitució Poder Constituït - Ciutadans amb poder de canviar la Constitució. Poder Constituent Derivat/ Poder de reforma. SOLAMENT QUAN S'ACTUA PER REFORMAR. El poder Constituent Derivat, mai no serà poder Constituent ple perquè sempre actuarà a partir de les pròpies regles que conté la Constitució per la seva reforma. El poder constituent originari actua sense regles, no està sotmès a les disposicions de la Constitució, o si no que se cenyeixen a les regles d'un poder anterior. Poder de reforma, poder restringit. Les Constitucions quant a la seva reforma, comparativament, presenten diferents opcions. La rigidesa constitucional es pot materialitzar de diferents formes:
- Establir determinats continguts com a impossibles de reformar. Excloure de la possibilitat de reforma un determinat contingut. Aquests aspectes de les Constitucions, que el propi text diu que no es pot reformar: CLÁSUSULAS D'INTANGIBILIDAD. Exclosos de la possibilitat de reforma. La Const. Espanyola actual no té cap Clàusula d’intangibilitat.
- Establir tràmits de reforma de complexitat diferent en funció de la part de la Constitució que es vulgui reformar. De manera que uns apartats seran més fàcilment modificables que uns altres. La part que més fàcilment es pot reformar, serà més difícil de canviar que qualsevol llei.
L'actual Constitució, ha optat per la segona via. Un procediment de reforma més fortes, en lloc d'establir clàusules d’intangibilitat. L'única cosa que s'estableix, és que NO PODRÀ SER REFORMADA EN TIEMPODE GUERRA O DURANT LA VIGÈNCIA DELS ESTATS D'EXCEPCIÓ, ALARMA O LLOC. Perquè s'entén que la reforma Constitucional, és un acte que té la suficient transcendència com perquè hagi de dur-se a terme quan la situació sigui pacífica, en tot cas, la Constitució, ho fa de manera una miqueta equívoca, ja que el text prohibeix l'inici de la reforma, però pot donar-se el cas que en obrir-se la reforma, es declara una guerra. O sigui no es pot ni iniciar la reforma ni continuar-la.
Constitució del 1978 estableix 2 procediments de reforma:
- Senzill. Segueix les bases que el procediment legislatiu ordinari amb 3 peculiaritats: 1.a.El text de la reforma, ha de ser aprovat per majoria de 3/5 al Congrés i en el Senat. Si no aconsegueix aquesta majoria, s'ha de formar una comissió mixta per redactar un nou text de la reforma i tornar a sotmetre-ho a votació, i novament, ha d'aconseguir majoria de 3/5 en ambdues càmeres, solament que en aquesta ocasió també s'aprovaria si aconseguís majoria de 2/3 al congrés i absoluta en el Senat. No tenen per què ser obligatòriament sotmeses a referèndum, però es pot demanar el 10% d'una càmera en els següents 15 dies.
- Agreujat. Art. 168. Procediment difícil i complex que reprodueix el procediment d'elaboració de la Constitució. Tornar a seguir els tràmits per crear una Constitució. Les seves fases fan que hi hagi un acord unànime o és impossible que tiri endavant. Partint de les mateixes regles d'iniciativa (no ILP), si
1
escau la forma, el primer que ocorre és que les dues càmeres s'han de pronunciar sobre la iniciativa de reforma. Donar el vistiplau a començar la reforma, per majoria de 2/3. Si les dues càmeres acorden que s'inicia la reforma, automàticament es dissolen i es convoquen eleccions. Càmeres noves i eleccions. Aquestes dues noves càmeres han de ratificar la decisió presa per les anteriors per majoria simple. Tots els partits que puguin tenir majoria han d'estar d'acord amb la reforma. Se segueixen les fases del procés legislatiu i el text de la reformés sotmet a votació i ha d'haver-hi majoria de 2/3. Si aconsegueix aquesta majoria de 2/3, la reforma ha de ser sotmesa a referèndum, i si ho passo, es donarà per aprovada. Si es planteja una reforma global de tota la Constitució o bé, del títol preliminar (principis generals) de la secció I del Capítol II del títol I, o bé, del títol segon relatiu a la Corona, estan sotmeses al procediment agreujat o complex. Tot la resta segueix el procediment simple. En ambdós casos, qualsevol dels procediments, la capacitat per proposar la reforma constitucional, segueix les mateixes regles que la iniciativa legislativa amb l'excepció que en la reforma constitucional no està disponible la ILP. ILP- No pot iniciar un procés de reforma constitucional. Reforma Constitució ‘78: Dues reformes, 1992 Fins a quin punt modificar un article no afecta al Títol Preliminar. A quin règim estan subjectes els articles que regulen la reforma 166-169. Mutació Constitucional: Una mutació constitucional es donaria quan es realitza una interpretació o una aplicació d'una Constitució o d'un article d'una Const. substancialment diferent al seu sentit literal o a la qual era la seva aplicació originària. Quan un article diu una cosa, però el resultat d'aplicar aquest article és diferent. No es canvia la Constitució però s'aplica d'una altra manera a l'inicial. Ex. Dret secret de les comunicacions: Postals, Telegràfiques i telefònics. No parla de missatge whats app, d'emails. El tribunal diu que s'entén com a llista oberta. Diferència entre el que es diu, i el que es fa.
2008- Segon mecanisme de control igual a la qüestió de constitucionalitat del sistema Español. Possibilitat que els jutges puguin preguntar al Consell Constitucional si aquesta norma és o no Constitucional. Qüestionar constitucionalitat d'una llei que ja està en vigor. Únicament poden els polítics. Model concentrat, austríac o Kelseniano. S'estableix per primera vegada en la Constitució austríaca de 1920, feta per Hans Kelsen. En aquesta constitució per primera vegada s'instaura com a tal un Tribunal Constitucional. Òrgan jurisdiccional que té atribuïda la competència exclusiva i excloent per valorar l'adequació de les lleis que ja estan en vigor a la Constitució, i per a això, els poders de l'estat, poden plantejar-li una acció directa sobre l'adequació o no d'un acte normatiu a la constitució sense necessitat que estigui vinculat a la resolució d'un litigi o a una aplicació concreta.
En existir un òrgan amb competència exclusiva excloent, les resolucions d'aquest Tribunal, té EFICÀCIA GENERAL. I el resultat de la inconstitucionalitat no serà la inaplicació de la llei sinó la seva NUL·LITAT I EXPULSIÓ DE L'ORDENAMENT.
Model espanyol actualment vigent és concretat ¸ existeix el Tribunal constitucional que determina la constitucionalitat de les lleis i si no ho són té la capacitat d'expulsar-les de l'ordenament. En el cas dels reglaments, el funcionament s'assembla més a un model difús perquè els tribunals ordinaris tenen la capacitat d’ inaplicar aquells reglaments que considerin contraris a la Constitució o les lleis. A més els tribunals superiors i en funció del tipus de reglament, tindran capacitat per anul·lar-los. El Tribunal de primera instància té capacitat per anul·lar ordres ministerials, reglaments dels governs autonòmics, etc. Poden anul·lar reglament, els altres Tribunals a implicar-los. Lleis- Modelo concentrat Reglaments- Modelo difús
2. Els procediments de control Constitucionalitat
Recurs d'inconstitucionalitat: Regulat en l'art. 161 CE. És una acció directa per comprovar la constitucionalitat de les lleis o actes normatius amb força de llei de caràcter abstracte i la fi del qual és únicament comprovar si la norma impugnada que ha d'estar ja en vigor, s’adequa o no a la Constitució, al·legant inconstitucionalitat. No està vinculat a cap procés judicial, sinó que els subjectes actius ho faran de forma directa, immediata davant el TC. Entre aquests subjectes actius, únicament hi ha òrgans del poder públics, els particulars no tenen cap forma per impugnar la constitucionalitat d'una llei.
Per interposar el recurs, els legitimats:
- El president del govern.
- 50 Diputats o 50 Senadors que actuaran mitjançant representació única a través del membre o membres que designin o per un comissionat nomenat per a l'efecte. No signaran els 50 solament 1 representant. No té per què pertànyer al mateix grup parlamentari.
- El Defensor del Poble.
- Els Governs i els Parlaments autonòmics, previ acord intern i limitats a aquells actes de l'estat qui els afecti de manera directa. El termini per presentar-ho és 3 mesos a partir de la publicació àdhuc no estant en vigor. Peculiaritat que es va introduir en l'any 2.000.
9 mesos per presentar un recurs ja que és un acte que pot generar algun conflicte. Es d'una banda, la llei o la part de la llei que es consideri inconstitucional i també han d'indicar quin article de la Constitució s'ha de vulnerar. Una vegada plantejada davant el Tribunal, aquest ha de donar trasllat al Congrés Senat i Govern i a la CA afectada si la hi hagués, i aquests tenen 15 dies per presentar al·legacions. El Ple del TC té 10 dies per resoldre el recurs que en algunes ocasions poden augmentar o 30 dies.
El plantejament d'un recurs de constitucionalitat no suspen la vigència de l'acte normatiu impugnat, excepte en 1 cas. Tret que el recurs venja del president del Govern i l'acte normatiu impugnat sigui d'una Comunitat Autònoma, en aquest cas, sembla deduir-se que la suspensió és automàtica, no obstant això aquesta ha de ser sol·licitada. Als 5 mesos ha de pronunciar-se sobre la suspensió d'aquest acte normatiu, fins que finalitzi la tramitació de la sentència.
Qüestió d'Inconstitucionalitat: Art. 163 CE. La revisió de la norma es produeix per raó de la seva aplicació, però igualment, la sentència que recaigui té efectes generals i en cas d'entendre que la norma impugnada és inconstitucional, suposa la seva expulsió de l'ordenament. La qüestió d'inconstitucionalitat la poden presentar els jutges i tribunals que estigui jutjant un determinat procés i en haver d'aplicar una norma nova tingui dubtes sobre la seva possible constitucionalitat. La decisió de plantejar la qüestió és sempre del jutge, la pot prendre d'ofici o pel seu propi racionament, o també a instància de part. Que la parts poden demanar-li al jutge si aquesta llei és constitucional o no. La decisió final correspon al jutge. Si el jutge no vol presentar aquesta llei davant el Tribunal, no té per què fer-ho, per molt que les parts insisteixin. L'objecte de la qüestió sempre és la norma o acte normatiu amb rang de llei, que sigui aplicable al cas que s'està jutjant i a més de la validesa del qual depengui del sentit de la fallada, un jutge no pot plantejar davant el Tribunal qualsevol qüestió, ha de ser una llei que guardi relació amb el que està jutjant i que sigui necessària per resoldre la controvèrsia. La qüestió ha de plantejar, una vegada acabat el procediment i abans de dictar la sentència o acte per la qual és necessària. Formalment, la qüestió d'inconstitucionalitat revesteix la forma d'acte , i per presentar aquest acte, abans donarà audiència durant 10 dies tant a les parts en el judici com al Ministeri Fiscal. El jutge té 3 dies per plantejar la qüestió o acte al Tribunal. Acte al que adjuntarà les al·legacions de les parts si les hi ha, i les peces principals del procés necessari.
Què conté l'acte Identificació de la norma o normes de la constitucionalitat de les quals es dubta. Quins articles o articles de la constitució podria vulnerar. Justificar en quin mesurada la decisió final del procediment depèn de la validesa o no d'aquest precepte concret.
La Qüestió d'inconstitucionalitat ha de portar obligatòriament un judici de rellevància, és a dir, explicar al TC de manera argumentada, per què creu que la norma és inconstitucional, la importància que té aquesta norma que està impugnant per a la decisió final del judici i explicar les conseqüències tant de la constitucionalitat com de la inconstitucionalitat. PERFECTAMENT ARGUMENTADO. Per presentar una C.I és totalment indiferent que el procediment es pugui resoldre utilitzant altres normes. De la mateixa manera, l'aplicabilitat completa del precepte al cas que s'està jutjant, és alguna cosa la valoració del qual correspon únicament al jutge, el TC no va a entrar a comprovar si el precepte que s'està discutint és aplicable excepte en una situació que sigui molt evident que no ho és. Una vegada presentada la CI. La qüestió queda suspesa fins que el TC resolgui la qüestió. QUEDA SUSPENDIDO EL PRCOESO, NO LA NORMA. Queda a l'espera del TC.
La sentència constitucional, és la resolució mitjançant la qual el TC posa fi al procés Constitucional, ja sigui recurs o qüestió, decidint sobre el fons de l'assumpte. La sentència del TC en aquests processos, tenen valor de cosa jutjada des de l'endemà a la seva publicació i no cap cap tipus de recurs contra això. En el cas de les sentències recaigudes en qüestions d'inconstitucionalitat els seus efectes es produiran a partir de la seva comunicació al jutge que la va plantejar. TOTES LES SENTÈNCIA DEL TC ES PUBLIQUEN, I LES INCONSTITUCIONALIDES, SÓN EXPRESSADES Al JUTGE.
1
inconstitucional, i declarar-ho així, però NO ANUL·LAR-HO. Sinó que fa una sèrie de recomanacions al legislador, demanant que modifiqui la norma per fer-la constitucional.
Sentències constitutives: resolutives.
LOTC podria establir un altre tipus de recursos i abans contemplava un tercer: Recurs previ de constitucionalitat. Acció directa que permetia recórrer davant el TC lleis després de la seva aprovació i abans de la seva promulgació, semblat al sistema francès. En l'any ’85 de va eliminar perquè més que un procediment de control preventiu, es va acabar convertint en un instrument polític. Actualment està en tramitació una reforma parlamentària per tornar a implantar aquest recurs, solament que limitat, no a totes les lleis. Quins actes poden ser impugnats davant el TC per qualsevol de les dues vies:
- Les lleis. Qualsevol llei és impugnable davant el TC.
- Els actes normatius del govern amb força de llei. Els decrets lleis i els decrets legislatius.
- Els actes dels poders de l'estat que tinguin força de llei.
- (^) Els tractats internacionals.
- El reglament del Congrés del Senat, reglament de les Corts Generals si n’hi hagués i l'Estatut de personal de les Corts Generals. NORMES BÀSIQUES INTERNES DEL PARLAMENT.
- Aquells actes de les CCAA que siguin equivalents a tots els anteriors. Lleis autonòmiques, actes amb força de llei dels governs autonòmics, qualsevol acte autonòmic equiparable. Per poder impugnar-ho, és necessari que es tracti d'actes expressos, no es pot recórrer al·legant inconstitucionalitat per omissió. No es pot impugnar el que la llei no diu, l'haver deixat alguna cosa sense regular, la qual cosa la llei no diu, etc.
Contrastos per valorar la constitucionalitat. Dependrà de si la impugnació té un fonament material o té un fonament formal. Si un acte normatiu es recorre per raons materials, la norma superior de contrast serà únicament la Constitució; no obstant això si s'impugna per raons formals, a part de la Constitució, caldrà tenir en compte aquestes altres disposicions a les quals la constitució remet expressament per concretar els aspectes formals que únicament enuncia de manera més general, i que conformen el bloc de constitucionalitat. Ho formen els reglaments de les càmeres, els estatuts d'autonomia i les lleis de l'art. 150 CE.
4. Interpretació i doctrina constitucional
Com a acte normatiu, la Constitució ha de ser interpretada utilitzant les tècniques d'interpretació jurídica normals, la qual cosa passa és que és necessari matisar-les perquè la Constitució planteja una estructura normativa una miqueta peculiar, derivada sobretot per l'ambigu, l'abstracte, el oberts que són molts dels seus preceptes. A més de la quantitat d'articles que tenen un caràcter valoratiu. El primer poder públic que interpreta la constitució és el propi legislador. No obstant això la posició de màxim intèrpret de la constitució és el Tribunal constitucional, ell ha d'indicar quins són els límits en la interpretació, en el desenvolupament de la Constitució.
En principi s'han de seguir els principis interpretatius per interpretar la Constitució.
- Criteri gramatical. Atén a la literalitat de la norma. Té una aplicació restringida en l'aplicació Constitucional.
- Criteri sistemàtic. És el que permet dotar d'unitat interpretativa a tota la Constitució en donar a entendre que els diferents preceptes internacionals no poden donar lloc a normes incompatibles
entre si, per tant, en dotar de significat a un determinat precepte, cal tenir en compte els diferents preceptes de la Constitució.
- Criteri històric. Aplicabilitat basada en el precedent, normativa prèvia. Aplicabilitat bastant limitada. El propi TC, afirma que els Debats Constituents poden ser un element d'interpretació important però no són un element determinant per concretar el significat dels preceptes de la Constitució.
- (^) Criteri teleològic. Permet connectar els diferents articles de la constitució amb el propi sistema de valors jurídics que estableix, criteri que té certa importància.
Aquests criteris han de ser completats amb una sèrie de criteri específics que solament serveixen per a la interpretació de la Constitució. Criteris específics
- Criteri d'unitat constitucional. La constitució ha de considerar-se com un tot coherent que a més se situa en la cúspide de l'ordenament. El que es decideixi sobre la constitució condicionarà a tot l'ordenament.
- Principi de concordança tràgica. Diu que les aparents contradiccions entre preceptes constitucionals no es pugui resoldre mitjançant la superioritat d'uns enfront d'uns altres, necessàriament cal entendre que estan en el mateix nivell i ponderar-los de manera que es puguin realitzar tots els principis i tots els valors que estan en tensió.
- Criteri de força normativa de la Constitució. Recorda que tots els preceptes, són preceptes jurídics i per tant tenen força vinculant. TOTS OBLIGUEN I HAN DE SER RESPECTATS.
- Principi de correcció funcional. Diu que la Constitució té ser sempre interpretada tenint en compte la distribució de poders i la distribució de competències que la mateixa fa, per tant no es pot interpretar una part i que en conseqüència alteri
Doctrina constitucional: És el conjunt d'arguments que serveixen al Tribunal per resoldre les qüestions que se li plantegen i que es conté en els fonaments jurídics de les sentències i de les actuacions que dicta. En primer lloc, solament el contingut del fonament jurídic forma la doctrina, però els arguments que s'utilitzin en els vots particulars, no són doctrina constitucional. Permeten trobar debilitats en la sentència. Jurisprudència constitucional.
- És jurídicament vinculant per als poders públics i per a tots els òrgans judicials incloent el Tribunal suprem, per tant estan obligats a emprar la doctrina constitucional, que també constitueix font del dret. En primer lloc per la seva capacitat per expulsar normes de l'ordenament i en segon lloc, pel seu caràcter de font interpretativa tant de la constitució com de les lleis. La doctrina s'incorpora en l'ordenament amb el mateix rang que l'acte normatiu sobre el qual recau.
- La prohibició de l'arbitrarietat. Una llei individual/singular, no pot ser fruit d'una decisió capritxosa sinó que ha d'estar justificada, la seva finalitat, i la mesura que contempla ser proporcional per fi perseguit.
Tipologia i característiques de les lleis en la Constitució.
La Constitució parla de la llei amb adjectius, lleis orgàniques, per referir-se a un tipus particular de llei, a una matèria concreta, parla de lleis de bases, la potestat normativa per bases, lleis d'harmonització, lleis sobre determinades matèries, etc. Utilitza adjectius concrets per referir-se a diferents possibilitats, excepte en el cas de la Llei Orgànica, no suposa cap tipus de variació en el procés d'elaboració. Excepte EL, totes les altre so resultat de la potestat legislativa. Potestat legislativa: Capacitat per adoptar una llei en una Comunitat entenent per llei, la norma primària que preval sobre les altres normes estatals i que està just per sota de la Constitució. La potestat legislativa existeix perquè així ho diu la Constitució, i també diu qui pot exercir-la i en quins termes. L'aplicació principal de la potestat és del Parlament, però en determinades circumstàncies i en compliment d'altres requisits, es permet que el govern exerceixi una PL de tipus derivat que sempre sigui secundària respecte a la qual pot exercir el Poder Legislatiu, el Parlament. Està reglada, subjecta a normes. Té un important element discrecional. És reglada perquè ha de seguir una sèrie de requisits formals perquè està subjecte a uns determinats límits materials i perquè ha de respectar determinades atribucions de competència. La capacitat que té el legislador per determinar l'orientació de la llei, és oberta. Aquest també decideix obertament la conveniència a no de regular algun aspecte o de no fer- ho… en definitiva, té un control d'aquesta part d'un procés legislatiu però no de la part més formal.
El Parlament és l'encarregat de dictar les lleis, però amb l'evolució, els Parlaments han anat perdent el seu protagonisme en el procés legislatiu, per això es parla de CRISI DE LA LLEI. La causa d'aquesta pèrdua de protagonisme és que el govern ha anat menjant-li terreny al Parlament de manera que el poder executiu, ara com ara, té un enorme control sobre el procediment d'elaboració de les lleis. D'una banda, perquè pràcticament monopolitza, d'altra banda perquè dins del propi Parlament, el partit polític que recolza al govern, té majoria, per tant el Parlament tindrà la mateixa orientació que el govern. També perquè progressivament han anat augmentant les possibilitats per al govern de dictar normes amb rang de llei i perquè el parlament ha perdut el seu paper com a lloc de debat públic de les qüestions que subjecten en les lleis.
La visió clàssica entre poder legislatiu i poder executiu com a poders separats i ocasionalment enfrontats, ja no existeix. I la separació real es dóna entre el Govern i la majoria parlamentària i la /les minories parlamentàries que actuen com a oposició. No obstant això, segueix fent falta un procediment legislatiu. En primer lloc per raons de publicitat. I en segon lloc, per permetre la participació efectiva de les minories, que estan en una situació delicada, fràgil ja que necessiten determinades “ajudes” que els protegeixin contra abusos de la majoria.
Procediment legislatiu i les seves especialitats.
El procediment legislatiu es defineix com la successió d'actes necessaris per a l'elaboració d'una llei, un conjunt de tràmit, alguna cosa complexos, que donen com a resultat final l'aprovació d'una llei. Com a procediment reglat que és, està recollit en la constitució i desenvolupat de forma més específica en els reglaments del Congrés i del Senat, Cadascun d'ells regula la part del tràmit que li correspon de forma detallada. Els procediments legislatius es defineixen a través d'un acte normatiu que és la lectura, la lectura és cadascuna de les consideracions que fa el ple de la càmera de cada llei, consideració que consisteix en un debat públic i aprovació.
El sistema que segueix tant el Parlament estatal com els autonòmics, és de doble lectura, perquè el text/ tramitació passa 2 vegades pel ple de cada Càmera. També és possible que solament passi 1 vegada pel ple de la Càmera. Un text legislatiu pot ser aprovat si haver estat votat. Hauria de mirar-se si compleix el principi de publicitat.
Procediment de doble lectura. 4 característiques:
- Bicameral. Intervenen congrés i Senat, la intervenció del Senat no aporta gairebé res.
- Condicionat per la influència del Govern. La tramitació d'una llei, és a produir petites modificacions sobre les propostes que fa el Govern. Ja no és sol que gairebé totes les propostes vénen del Govern. Les Càmeres es limiten a modificar lleument les propostes del Govern.
- Públic. Cada llei, cada llei, es debat públicament. La discussió pública, al final consisteix en un debat prefixat, les intervencions no són espontànies, comunicades amb temps als altres perquè preparin les respostes, no hi ha debat real. Implica la possibilitat de realitzar una discussió pública.
- Procediment integrat. Hauria de servir per conciliar la voluntat de les majories amb la voluntat de les minories.
Fases.
- Iniciativa. Els tràmits inicials, presentació del text. Conjunt d'actuacions que donen començament al procediment legislatiu.
- Presentació. Presentar una proposta amb un text articulat. Es desenvolupa al Congrés excepte en un cas, les lleis que modifiquin el règim jurídic del Fons de Compensació Inter territorial, aquest passa la fase d'iniciació en el Senat (càmera territorial).
- Titulars: Els qui poden iniciar la tramitació d'una llei.
- Govern : La majoria de les propostes ve del Govern. El Consell de ministre ha d'aprovar-la i és enviada al Parlament. Avantprojecte.
- (^) Congrés i Senat. Dins de cadascuna d'elles, la capacitat legislativa varia. En el cas del Congrés poden presentar una iniciativa 15 diputats o 1 grup parlamentari com a tal, a través del seu portaveu. En el cas del Senat, 25 senadors o 1 grup parlamentari.
- Assemblees de les CCAA: Li poden demanar al govern que presenti una iniciativa o enviar directament una al Congrés.
- Iniciativa Legislativa Popular: EL 3/1984. Es necessiten 500.000 signatures, ha de figurar la relació dels membres que componen la Comissió Promotora de la iniciativa i les seves dades personals. No pot exercir-se sobre certes matèries: les reservades al, tributàries, de caràcter internacional, prerrogativa de gràcia i reforma constitucional.
- Quan la iniciativa ve del Govern, es diu PROJECTE DE LLEI. Quan la iniciativa ve de qualsevol dels altres òrgans es diu PROPOSICIÓ DE LLEI.
- Projectes de llei
- Comença en el moment en el qual el text arriba al congrés de diputats. Per iniciar la tramitació aquest text que ha de ser articulat amb una exposició de motius i es presenta davant la mesa del congrés. L'exposició de motius és una exposició del que es vol regular amb aquesta llei.
- Aquest text articulat es presentés a la mesa i aquesta ordenarà 2 coses:
- Ordena la publicació en el Butlletí del Congrés, i el trasllat a la comissió corresponent. Una vegada que es presenta a la mesa del congrés, els projectes de llei s'entenen acceptats automàticament i passen directament a la fase constitutiva. Les proposicions de llei, han de passar obligatòriament un tràmit en consideració. Un primer debat i una primera votació al Congrés. El Govern 30 dies per plantejar observacions. Si no diu gens o dóna el seu vistiplau, s'entén que dóna la seva conformitat i es passa a un debat de totalitat en el Ple.
1
