¡Descarga Análisis del Senado Español: Funciones, Elecciones y Bicameralismo Asimétrico y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 2
PÀGINA ESCRITA A MÀ
Andalusia, PB, Catalunya, Galícia… tindrien garantit això. La resta depenia de les decisions extra constitucionals. La clau van ser uns acords que es van fer el 1981 ( UCD - PSOE ) i el 1992 ( PP - PSOE ). La decisió va ser que tots els territoris tinguessin una autonomia política. Així esquiparen totes les comunitats autònomes i així ho homogeneïten tot. Després d’això, l’última decisió va ser la sentència 31 / 2010 on es va pronunciar sobre l’Estatut d’Autonomia català del 2006. Aquest estatut anav ade federalitzar l’estat. Per això el PP va impugnar-ho i va sorgir aquesta sentència. Això va canviar la posició de l’estatut dins de l’estat d’autonomia. El Tribunal Constitucional inicialment deia que l’estatut venia definit per la constitució i després de la sentència l’estatut queda equiparat a 1 llei més i queda com desactivat.
LES CORTS GENERALS
És l’òrgan representatiu del poble espanyol ( art. 66 ). Estan formades pel Congrés i el Senat. En relació al principi democràtic, és l’òrgan de l’estat que actua en nom del poble. Amb això hi ha una connexió amb el principi de sobirania popular ( sufragi universal). A més també trobem el principi de publicitat en el qual es debat parlamentari és públic. A més el valor del pluralisme polític l’hem de relacionar amb els partits polítics. Entre les seves funcions, tenen la funció de concórrer a la formació i manifestació de la voluntat popular. Hi ha una llei que regula els partits ( LO 6/2002 ) i es basa en la idea que els partits són manifestacions del dret de manifestació. Els partits tenen una base privada ( associacions) i ocupen càrrecs públics.
La creació de partits ha de ser lliure i per crear-ne un has de presentar els documents necessari i presentar-ho al registre de partits polítics del ministeri d'interior. En 20 dies queda creat si no passa res. En el cas d’alguns problemes tindríem : problemes formals o problemes legals ( és il·lícit ). Cada partit ha de tenir una assemblea general ( òrgan escollit per la militància ) que ha de prendre unes decisions generals.
En l’art 8 s’estableix els drets mínims del militants. El tema que ha canviat és la dissolució dels partits que incorren en un il·lícit penal. Així pot ser dissolt per un jutge. La nova llei estableix la il·licitat constitucional ( art. 9 delicte constitucional i no penal ). L’art 10 estableix que es podrà dissoldre quan es vulnerin els principis de l’art 9 o de democràcia interna ( art 6.8 ) El problema és que el Tribunal Constitucional va dir que Espanya és una democràcia no militant ( pots estar en contra de la Constitució). Es permet als partits anar en contra de la Constitució en els seus fins però en els seus fets no. Es crea una Sala Especial del Tribunal Constitucional per debatre temes de l’article 9/10 per dissoldre partits.
CORTS
Històricament hi ha 2 constitucions en què les corts no eren bicamerals: 1812, 1931. Ve molt determinat per la llei de Reforma Política ( 1977 ).
Històricament el Parlament bicameral volia dir una cambra baixa ( C ) que representa el poble i una altra ( S ) que representava les classe altes ( noblesa, clergat… )
La cambra alta pot tenir dues finalitats:
- Cambra de segona lectura ( revisar o millorar el que ha fet la cambra baixa ).
- Fer un senat territorial ( cambra baixa→ poble i Senat → territori) en el cas d’estats compostos.
En aquest supòsit, el senat fa un mecanisme d’equilibri entre l’edat i l’ens territorial ( estats, membres ). Un exemple d’això són els EUA. El model bicameral que estableix la constitució: model híbrid, perquè el senat en part majoritària és una cambra de la 2a lectura però alhora també representa el territori.
COMPOSICIÓ: Està compost x 350 senadors ( article 68 i LORG ( aquest regula sufragi actiu ( 23.1 ) // sufragi passiu ( 23.2 ) article 6 LOREG )
3. Funcions en relació amb les CCAA ( excepcions a la primacia del Congrés): El Senat és la cambra de representació territorial ( 69.5 ) No té funcions diferents del Congrés en termes d’autonomia. Les 2 cambres tenen les mateixes funcions. L’única que és exclusiva és l’aplicació de l’art 155. Això ho van copiar de la Constitució Alemanya del 1949.
REGLAMENT PARLAMENTARI
Aquesta norma està prevista a l’art. 72.1. És la norma que expressa l’autonomia de les cambres.
Les cambres són la representació del poble i x això han de tenir independència. Aquesta independència es manifesta en què cada cambra aprova la seva norma d’organització i funcionament intern. Fruit d’aquesta autonomia, la Constitució reserva certes matèries al reglament parlamentari ( estatut parlamentari 67.1, 70, 71 ), aspectes organitzatius ( 72, 75.1, 76.1, 78 ), funcionament de les cambres ( 76, 72.2, 99, 101 ). El reglament parlamentari pel que fa a la posició, es troba inicialment subordinada a la Constitució. El reglament parlamentari és equiparable a una llei. La paraula reglament és una norma que está x sota de les lleis. En canvi, el reglament parlamentari és equiparable a una llei. Això té certes peculiaritats: té un procediment especial d’aprovació perquè així no intervé cap òrgan diferent de la cambra ( no intervé rei ). Per aprovar el reglament és necessari una majoria absoluta. El reglament parlamentari funciona com a cànon / paràmetre de constitucionalitat de les lleis ( les lleis aprovades pel Parlament han de ser elaborades d’acord amb el reglament parlamentari).
ORGANITZACIÓ INTERNA DE LES CAMBRES: Els grups parlamentaris no són òrgans de les cambres sinó òrgans creats per grups polítics que s’han enfrontat a unes eleccions. No són òrgans necessaris però tenen una participació essencial en la realització de les funcions parlamentàries.
- EXEMPLE: en el procediment d’investidura es fan torns o per exemple, la junta de portaveus ( 1 representant de cada grup ).
La regulació dels grups parlamentaris ( 23 i 27 i següents de RCD i RS ) trobarem uns requisits per constituir el grup parlamentari. Algun d’aquests requisits serà tenir el mínim d’escons. Els que no tinguin aquest mínim hauran d’anar al grup mixt. És important tenir un grup parlamentari propi perquè així podràs tenir torn en la investidura, un repre… és a dir, per beneficiar-se de tot el que empara.
1. ÒRGANS DE GOVERN:
a. PRESIDÈNCIA: està regulada en l’article 72.2 CE i 32 RCD on s’esmenta que és un càrrec electiu. Ha de sortir escollit per majoria absoluta en la elecció i 2a en majoria simple. ● Funcions: Dirigir debats, aplicar i vetllar pel compliment del reglament, disciplina interna dels parlaments, policia…
b. MESA: Òrgan col·legiat ( 3 o + membres ) rector de la cambra. Regulat art 70. CE i 30… RDC. Composició: President de la cambra + 4 vicepresidents + 4 secretaris. L’elecció de la mesa es fa pel ple de la cambra i es fa en proporció al nombre de diputats dels partits. ● Funcions: organització del treball parlamentari, admetre a tràmit i qualificació dels escrits. Fixar calendari i gestió dels serveis parlamentaris.
- qualificació: STC 161 / 1998 va dir que la mesa fa un control formal ( si les iniciatives compleixen els requisits o no. No entra en el contingut).
c. JUNTA DE PORTAVEUS: L’art. 39 RCD ho defineix com l’òrgan de participació dels grups parlem en l’ordenació dels treballs de la cambra. Té un caràcter polític ( els grups negocien ). Composició: 1 representant de cada Grup Polític, president de la cambra, 1 vicepresident de la mesa, secretari de la mesa i 1 representant del govern estatal.
● Funcions: vetllar els poders de les cambres ( alta ), convocar sessions extraordinàries en el Congrés ( 73 CE ). És l’òrgan de continuïtat de la cambra que actua en 2 situacions:
- Quan les cambres NO estan reunides ( per què estan entre 2 períodes de sessions ( setembre - desembre / febrer - juny ).
- Quan han estat dissoltes perquè s’han convocat eleccions.
d. PONÈNCIA: Òrgan intern de les comissions. ● Funcions: treball tècnic i polític.
ESTATUT DE PARLAMENTARIS
És la regulació normativa dels drets dels parlamentaris. Aquests tenen una sèrie de drets diferents dels ciutadans perquè funcioni el Parlament.
● Accés a la condició plena de parlamentaris : per adquirir la condició s’ha de fer referència al tema de les incompatibilitats*. *incompatibilitats: són causes d’incompatibilitats abslutes ser membre de la família reial, condemnats a sentència ferma, membres dels diferents òrgans estatals. Un cop han estat proclamats electes i es troben en condició d’incompatibilitat ha de triar entre una o l’altra. No pots ser parl. autonòmic i parl. del congrés però sí del Senat. A part de la incompatiblitat també s’ha d’adquirir la condición plena a través de 3 requisits formals ( 4 i 20 RCD i 11-12-RS ).
- Presentació a la Secretaria General de la cambra de la credencial d’electe expedida per l’administració electoral. ( 70.2 CE )
- Presentació de la seva declaració d’actiu i dels seus béns patrimonials. ( 160 LOREG ).
- Prestació de jurament o promesa acatar la constitució.
Podràs jurar i prometre afegint algunes coses. Si no s’adquireix la condició plena passades 3 sessions parlamentàries el candidat no gaudirà dels drets.
El Tribunal Constitucional estableix una distinció entre deures ciutadans i poders públics:
● Ciutadans: Deure general negatiu d’abstenir-se en cas que es vulneri la Constitució ( excepte: deures positius ). ● Poder públics: Deure general positiu de realitzar les seves funcions d’acord a la Constitució.
( a ) adquirir ( b ) Pèrdua: ( 22 RDC, 18 RS ) Causes:
- Decisió judicial que anul·li l’elecció o proclamació.
- Condemna pena d’inhabilitació
- x defunció o incapacitació
- Extinció del mandat
- Renúncia
( c ) Suspensió
- Sanció disciplinària ( 99-102 RCD i 101 - 102 RS )
- Cambra ha concedit el suplicatori i el diputat es troba en presó preventiva.
- Parlamentari suspès sentència condemnatòria ferma.
DEURES I DRETS DELS PARLAMENTARIS: 70.4 CE ( rebre una assignació econòmica). ● Deures ○ Assistir sessions parlamentàries i comissions de les quals formen part ( 15 RC i RS ) ● Respectar ordre, cortesia i disciplina parlamentàries. ● No divulgar actuacions secretes. ● No invocar la seva condició de parlamentaris per actes mercantils.
comissions delegades del govern ( òrgans que prepara decisions del govern i és més sectorial ( art. 6 LG ).
PRESIDENT DEL GOVERN:
Ostenta una posició de superioritat en relació a la resta de membres del govern. La té perquè té disponibilitat sobre el govern ( nomenament i separació de membres). Tmb té una disponibilitat interna del govern ( dirigeix l’acció del govern i coordina ). És un òrgan unipersonal ( president, vicepresident i ministres ) on tenen funcions pròpies i alhora participen en les funcions de govern ( òrgan col·legiat ).
El president és escollit mitjançant el procés d’investidura ( art. 99 CE ). És un procediment pel qual s’escull el president del govern. En un sistema parlamentarista l’ha de fer només la cambra baixa a través del procediment que implica l'atorgament de confiança al president. Aquesta relació de confiança ( personificada en el president ) ha de mantenir-se en tota la legislatura. Si es trenca, es pot realitzar una moció de censura ( 113 CE ) en la qual es substitueix el president.
FASES DEL PROCÉS D’INVESTIDURA
- CONSULTA DEL REI: Un cop constituïdes les cambres ( escollit el president del Congrés i Senat. El rei inicia una ronda de consultes amb els representants dels grups polítics ( tenir mínim un escó ). El rei dirà quin candidat està més ben situat per superar la investidura.
- PROPOSTA DEL CANDIDAT / CANDIDATA A LA INVESTIDURA PER PART DEL REI: El proposat exposa el seu programa polític / electoral. Amb aquest programa NO hi ha una vinculació jurídica sino que serà política.
- Un cop exposat el programa, parlen els diferents partits i després es vota. Per guanyar es necessita majoria absoluta ( 176 ) i en cas de no ser possible, després de 48 hores es pot investir amb majoria simple ( més sí que no ). El candidat pot respondre sempre que vulgui amb dret a rèplica ( 10’ ).
- Es comunica al rei perquè faci el nomenament formal.
- En cas que no es superés ( ni la 1a ni la 2a ) es torna a començar el procediment amb un límit temporal. Quan passen 2 mesos després de la investidura es dissolen les cambres i es convoquen eleccions.
Funcions:
a) En relació al Parlament: Proposa la dissolució anticipada del Parlament i també la qüestió de confiança.
b) En relació al Rei: Refrendar els actes del rei. És un acte pel qual es trasllada a un altre òrgan ( president o ministres ) la responsabilitat pels actes del rei. El títol II diu que el rei és irresponsable i que questa és absoluta ( no se’l pot perseguir jurídicament i tampoc pel que faci en la vida privada ).
c) En relació al cos electoral: Proposa la convocatòria d’un referèndum consultiu ( 92 CE ).
d) En relació al T.C: Pot interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra lleis. Acostumen a ser contre les C.A.
PRESIDENT
No és una figura necessària dins del govern. Segons l’art 3 de la llei 50/1997, exerceix les funcions que li encomana el president ( no té funcions específiques).
2 models possibles:
- vicepresident únic: Exerceix funcions de coordinació dels ministres, presideix les reunions de la Comissió General de Subsecretaris i Secretaris de l’Estat i assumir un paper vicaral.
ESTATUTS DELS MEMBRES DEL GOVERN: Conjunt de normes per garantir que realitzaran les seves funcions. Art. 11 LG: Requisits per accedir al càrreg ( espanyol / , ple gaudeixi del drets polítics + 18) per ser membre del parlament no has de ser diputat.
12 LG: Forma de nomenament 13 LG: Suplència ( en cas d’absència, algú suplirà a aquesta persona ) 14 LG: Règim d'incompatibilitats.
FUNCIONS DEL GOVERN
Art. 97 CE → El Govern dirigeix la política interna i exterior ( Relacions Govern, Parlament ) Administrador civil i militar ( 8 CE ), potestat reglamentària i funció executiva.
Quan cessa un govern?
- Després de celebrar-se eleccions.
- Pèrdua de confiança atorgada.
- Dimissió del president.
- Mort del president
El govern en funcions és aquell que ja no té la relació de confiança amb el Parlament continua però queda limitat ( regulades 101 CE i 21 LG ). Té limitades les decisions de transcendència polítiques i s’excepua per raons d’urgència o d’interès públic. No es poden impulsar lleis però sí decrets lleis.
