¡Descarga Constitucional tema1 y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL DE
L’ESTAT I FONTS DEL DRET
TEMA 1. CONSTITUCIÓ I CONSTITUCIONALISME
DRET CONSTITUCIONAL
CONCEPTE
És el conjunt de normes que regulen l’organització bàsica de l’estat. Té dos sentits:
- Sentit formal: les normes contingudes en una constitució escrita.
- Sentit material: les normes que regulen i desenvolupen aspectes de l’organització bàsica de l’estat (Tractats internacionals).
ESTAT
És l’organització política composada de territori, població i aparell de govern.
L’estat modern començarà a sorgir a Europa a partir del segle XV (quan acaba el règim feudal). A partir del segle XVIII es transformarà amb el constitucionalisme.
Alguns autors importants seran:
- Maquiavel : és el primer en parlar del Estat. Era filòsof i associa el concepte a una autoritat suprema que estava per sobre de tots, recaptava tributs i tenia poder per protegir-se. O sigui, veia l’estat com a poder suprem sobirà i aquesta idea la podem veure en Bodin i Hobbes.
- Bodin i Hobbes : “L’estat és una autoritat suprema que sigui capaç d’imposar les normes respecte la seva població en un territori determinat.”
El dret internacional públic et reconeix com a estat si ets capaç de fer complir les lleis en un territori determinat. D’això podem deduir que pots ser un estat i no una democràcia encara que els conceptes poden estar relacionats en alguns casos.
CONSTITUCIONALISME
És el moviment ideològic sorgit al segle XVIII que persegueix:
- El reconeixement de drets fonamentals de la ciutadania.
- La subjecció de l’estat al dret i a la constitució.
- La divisió de poders.
- L’exercici del govern amb la participació dels governats (democràcia)
És justament com ens indica l’article 16 de la Declaració de Drets 1789: “Una societat sense drets ni sense divisió de poders no té constitució.”
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
Els antecedents ideològics del constitucionalisme són:
- Iusnaturalisme: Drets universals, eterns i immutables que no poden ser transferits permanentment a cap governant com el dret a la pròpia existència o la llibertat personal.
- Supremacia normativa: Determinades normes són el dret suprem d’un país.
- Filosofies de a il·lustració: Contractualisme: Constitució com a pacte entre integrants d’una societat. Seria un pacte mitjançant el qual els ciutadans deleguen la sobirania en un poder, tot establint les condicions a les quals el govern haurà de sotmetre’s en el seu exercici. Racionalisme: El dret deriva dels principis de la raó. Els il·lustrats estaven convençuts de que la fe en la raó els portaria de manera natural a la llibertat i la igualtat.
SORGIMENT I EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME
La fase inicial del constitucionalisme coincideix amb el triomf dels principis polítics liberals.
Aquest constitucionalisme liberal inicià el procés de limitació del poder polític a través del Dret i la Constitució es presentarà com un instrument de la burgesia per participar en la direcció de l’Estat que suprimeix el poder absolut del rei per dividir-lo entre aquest , el Parlament i els jutges. Tot això significarà una nova legitimació del poder que es basarà en una sobirania nacional encara que aquesta es tractarà d’una sobirania compartida entre el rei i el Parlament.
Els dret proclamats en aquesta primera etapa en els documents constitucionals seran bàsicament els drets liberals articulats al voltant de la llibertat, la seguretat i la propietat.
Les Constitucions d’aquest període no es basaran en principis democràtics, reconeixeran els drets polítics a unes determinades persones segons les seves rendes o posició social. Gran part de la societat no participarà en el procés polític i els membres del Parlament seran elegits a través del sufragi censatari.
Aquestes característiques es manifestaran en els tres grans models de constitucionalisme liberal del període.
REVOLUCIÓ ANGLESA
Gran part dels conceptes i dels principis del constitucionalisme liberal es varen elaborar a Anglaterra al llarg dels segle XVII com a culminació d’un procés de transformació de l’ordre feudal en una organització política estatal. Aquest estat modern no representarà la liquidació de les institucions medievals i la concentració del poder en l’Estat es farà a favor del Parlament després de un gran enfrontament amb el monarca que clarament no donava el seu vot de acceptació a la nova situació.
Carles I es posarà en contra del Parlament des d’un primer moment rebutjant la Petition of Rights en 1629 lo que ens portarà a 11 anys tirànics (1629-1640) i conclourà amb la Guerra Civil (1642-1649). Després s’instaurarà la República (que es tornarà en Dictadura) de Cromwell seguida de la Restauració dels Estuards (Carles II i Jacob II).
Triomfarà el Parlament en l’anomenada Revolució Gloriosa (1688) i el seu poder quedarà reflectit en dos documents constitucionals bàsics:
- The Bill of Rights (1689): configura el Parlament com a representant de l’unitat política d’Anglaterra.
- Act of Settlement (1701): imposa condicions al Rei per a governar i estableix la independència dels jutges.
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
Una vegada assolida aquesta independència les colònies actuaran en dos sentits:
- Es dotaran d’una organització política pròpia mitjançant la redacció de constitucions que suposaran l’aparició per primera vegada d’una Constitució escrita, sistemàtica i codificada aprovada per una assemblea constituent i amb un contingut liberal (declaració de drets i unes normes sobre l’organització de l’Estat basada en la divisió de poders). S’ha dit que la Constitució de Virginia (1776) seria la primera Constitució liberal escrita de la història.
- Establiran una major unió política amb la creació d’una organització supraestatal: La confederació. Tindrà el nom de Articles of Confederation (1777) i establirà que els Estats conservin la seva sobirania, però delegaven alguns poders a un Congrés (la declaració de guerra, el sistema postal, la conclusió de tractats).
Federació (Constitució Federal dels EUA, 1787 (és la vigent)): La independència la porten a terme els poderosos. Un cop trenquen amb Anglaterra les classes populars van assolir grans quotes de poder (demanen no pagar les deutes als poderosos). Hamilton, Madison i Jefferson van arribar a la conclusió de que havien de fer una federació (un govern fort). Calia un govern fort perque pari les reivindicacions de partició del deute amb un exèrcit fort. A Filadèlfia creen una constitució per la representació del poble (we the people). Perque entri en vigor fa falta que la ratifiquin 9 dels estats (no calia la conformitat de tots els estats per assolir la nova federació). La pròpia constitució establia que seria ratificada per convencions (ordre específic dedicat a l’elaboració de la constitució). Les convencions es van forjar amb eleccions i es presentaven aquests rich and well-born així doncs qui van formar part de aquestes convencions eren justament de la classe que havia elaborat la constitució. 11 dels 13 estats ratifiquen la constitució i entra en vigor.
Més tard s’aprovarà la Constitució dels Estats Units, text que serà ratificat posteriorment pels Estats i que entrarà en vigor l’any 1789, en el qual també serà elegit George Washington com primer president dels Estats Units.
Serà un gran exemple de Constitució perquè regularà els òrgans de govern de la federació.
- El legislatiu: Cambra de representants més genuinament la representació popular (cada estat envia un nombre de membres en funció de la seva població escollits per la ciutadania, amb limitacions de sufragi tant per votar com per a presentar-s’hi). Un senat format per dos senadors (per ser-lo requisits de renda més alt) de cada estat que tenia força atribucions.
- El executiu: Fort liderat pel president. El president acaba sent una institució que representa el poble americà (we the people). Un órgan escollit per tota la nació en unes eleccions específiques. L’elecció del president es indirecta ja que els ciutadans voten per els compromisaris i després aquestos es reuneixen per escollir el president. Explica el model de sistema presidencialista (la ciutadania escull al president sigui de forma directa o indirecta). El president ostentava molt de poder (comandant suprem de les forces armades). S’establia un sistema de divisions de poders poders però també de contrapes (mecanisme de control entre els poders) per impedir que el poder es trobés en mans d’un sol subjecte. Poder de vetar les decision que estimi contràries al seu ideal polític
- Poder judicial federal: Controla que es compleix la llei. Idea de la constitució com “supreme law of the land”. “Necessitem algú que controli al legislador” La cort suprema dels EUA i en concret Marshall va fer el “Judicial review of legislation” l’any 1803 titulat Marbury versus Madison que donava permís per inaplicar les lleis que anèssin en contra de la Constitució.
La Constitució americana serà utilitzada com a model i tindrà una gran repercussió en els moviments constitucionals de molts països.
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
Al principi el document només consistirà d’un text relativament breu (set articles) que contenia disposicions relatives a l’organització de poders i a la reforma de la Constitució però s’hi aniran afegint esmenes amb el pas del temps. Les més importants seran els X primers articles d’esmena incorporats l’any 1791 que contenen l’autèntica declaració de drets.
REVOLUCIÓ FRANCESA
L’antecedent serà la revolta dels nobles per l’estat de fallida de Lluis XVI que els farà pagar impostos. Indignats els nobles establiran que aquesta mesura només es pot presentar amb la reunió dels vells parlaments i que els estats generals analitzin si els aristòcrates estan en l’obligació de pagar els impostos.
En 1789 els Estats Generals es reuneixen a París. Cadascun d’aquests estats té un vot i els representants dels tercer estat diuen que ells representen la nació. Tot es precipita amb la Presa de la Bastilla i aquest tercer estat es reuneixen en assemblea i decideixen que ells faran una Constitució. Proclamen el cèlebre jurament de la pilota en que els diputats romandran junts i no sortiran fins que s’aprovi una Constitució. El primer text que aprovarà l’Assemblea serà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que estarà influïda pels documents constitucionals anglesos i les cartes de drets dels Estats Americans.
El 4 d’agost d’aquell mateix any declararan l’abolició dels drets feudals i dictaran que ja no podien haver ciutadans subjectes al poder senyorial.
S’aprovarà la Constitució de 1791 i aquesta ja tindrà molts elements constitucionals com la divisió de poders i la proclamació de drets encara que també reconeixia al rei i tenia un sufragi censatari masculí lligat amb un determinat nivell de renta. Aquesta Constitució serà aprovada per les classes burgeses. El rei encara que semblava que l’havia acceptat ( Monarquia Constitucional ) conspirava amb els altres reis per poder recobrar el poder a França i intentarà escapolir-se, un intent que fracassarà i acabarà amb el monarca a presó acusat de traïció. Amb aquesta situació les masses populars pressionaran les eleccions que guanyaran els jacobins i es decidirà executar al rei. Les potències europees li declararan la guerra però els francesos resistiran i l’himne nacional de “La Marsellesa” naixerà.
Després vindrà una etapa de dictadura encapçalada per Robespierre amb les seves purgues.
La etapa de la I República vindrà marcada per l’intent d’aprovar una nova Constitució en 1793 amb sufragi universal però aquest es veurà guillotinada per alguns sectors mitjans atemorits.
La Constitució de 1795 la situarem al Règim del directori. El 1799 Napoleó Bonaparte assumirà el poder absolut després d’un petit triumvirat i començarà la reconquesta. Fracassarà en Rússia i serà assetjat per les potències europees en tornar. Es va exiliar a l’illa de Elba per tornar per fer un nou exercit en el règim de 100 dies que acabarà amb la batalla de Waterloo. Les potències intentaran tornar a l’Antic Règim però amb tot el que havia passat ja no es podia tornar enrere.
EVOLUCIÓ CONSTITUCIONAL A EUROPA P R I M E R A M E I T AT S E L E X I X
Hem de veure la Restauració com una reacció monàrquica que vol eliminar totes les constitucions i tornar als principis legitimadors de l’Antic Règim (Restauració de la monarquia absoluta). A França podem veure aquest fenomen clarament amb la Conferència de Viena (1814-1815) després de la derrota de Napoleó amb l’intent del restabliment del principi monàrquic (el poder originari resideix en el monarca) com a principi legitimador del poder.
Es substituiran les Constitucions per altres documents com les Cartes atorgades (organitzen el poder) i les Constitucions pactades:
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
CONCEPTES DE CONSTITUCIÓ
CONCEPTE RACIONAL NORMATIU
Aparegué amb l’adopció de les primeres Constitucions escrites i l’extensió del moviment constitucional.
Es caracteritza per:
- Ser un sistema de normes jurídiques que creen i ordenen una comunitat política a més de ser bilateralment vinculants per a aquells que exerceixen el poder i per als ciutadans.
- Document escrit (un sol document) que aporta seguretat jurídica i serveix per a contrastar permanentment la licitud dels actes dels poder.
- Tenir un caràcter suprem perquè són jeràrquicament superiors a la resta de normes de l’ordenament jurídic. És la norma normarum (font de les fonts del dret). Regula de manera sistemàtica els òrgans de l’Estat i els procediments per a l’elaboració de la resta de normes i els límits dins els quals han d’operar.
- Ser aprovada un sol cop.
- És l’expressió d’un pacte i el que li dona la seva legitimitat és el fet de provenir de la voluntat de la comunitat.
- Ajustada als principis de la raó per lo que es regula el poder sobre la qüestió racional.
- És rígida en el sentit que per la seva modificació calen unes regles especials i més agreujades que per reformar qualsevol altra norma.
- Ha de incloure els principis polítics liberals per lo que per que una societat tingui Constitució, aquesta ha de tenir drets fonamentals i divisió de poder
Aquest és el concepte genuí/ideal de Constitució que podem veure en el model de constitucionalisme americà encara que a Europa es va veure desnaturalitzat tan per les evolucions polítiques com pels corrents ideològics que negaven molt dels seus pressupòsits.
CONCEPTE HISTÒRIC TRADICIONAL
Sorgeix com a reacció conservadora enfront del liberalisme a Europa el s.XIX i diu que la Constitució no és altra cosa que la manera d’ésser tradicional d’un poble i de les seves institucions polítiques. Cada poble desplega històricament la seva Constitució a través d’actes parcials, d’usos i costums formats lentament que responen al seu esperit nacional.
Es caracteritza per:
- La Constitució es producte de la tradició d’un poble.
- Les institucions són fruit de la història , no de la raó
- El dret constitucional emana del costum.
- No cal que el dret constitucional sigui escrit.
- La Constitució no cal que sigui liberal ja que depèn de com sigui la tradició d’aquest poble.
CONCEPTE SOCIOLÒGIC
Va tenir la seva gran difusió en el període entre guerres però naixerà amb l’onada democratitzadora de la segona meitat del s. XIX.
La Constitució està formada per els factors reals de poder que regeixen en una societat determinada. Aquest concepte nega que la vida política pugi ser ordenada per el Dret i centra l’atenció en el funcionament real de les relacions de poder en una societat.
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
Es pot anomenar també Constitució material.
CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ A L’ORDENAMENT ESPANYOL
- És un conjunt sistemàtic de normes jurídiques contingudes en el text escrit que amb el nom de Constitució espanyola fou publicat al Boletín Oficial del Estado el 29 de desembre de 1978.
- Té caràcter normatiu , o sigui, els mandats del Dret vinculen jurídicament els poders públics i els ciutadans. La vinculació jurídica de la CE es manifesta en la Disposició Derogatòria que deroga totes les disposicions que s’oposin a la Constitució. A més tenim un òrgan que s’encarrega del compliment de les normes constitucionals, el Tribunal Constitucional.
- És la norma suprema del ordenament, està situada jeràrquicament per sobre de totes les altres, incloent-hi les lleis.
- Supremacia formal de la Constitució lligada al seu contingut polític (regles que fonamenten l’ordre estatal). És una norma fonamental que conté el marc bàsic de principis i valors.
- Supremacia material: la validesa de les normes i en general de l’actuació dels poders polítics depèn de la seva compatibilitat amb el contingut de les normes constitucionals.
- És el resultat d’un acte d’ autodeterminació democràtica i la seva legitimitat es troba en el principi democràtic que situa al poble com a titular únic de la sobirania (art. 1.2).
- Conté els principis relatius a la manera de ser del poder: forma d’Estat (Estat Social i democràtic del Dret), de la forma de govern (Monarquia parlamentària) i de l’organització territorial del poder (Estat autonòmic).
En resum, a l’ordenament espanyol la Constitució és un conjunt sistemàtic de normes jurídiques escrites, elaborades democràticament per un procediment més complex que les altres lleis i reformables només per procediments especials establerts en la mateixa Constitució, que ocupen una posició de supremacia a l’ordenament jurídic pel fet de contenir els principis i valors que fonamenten l’ordre jurídic-polític de l’Estat.
CONSTITUCIONALISME E SPANYOL
Constitució de Cadis 1812 : Nasqué amb voluntat d’estabilitat després de l’abandonament del tron per Josep Bonaparte. També ha sigut anomenada “La Pepa”.
Estatut reial 1834 : document que parteix de la sobirania règia i cedeix algunes potestats a unes Corts bicamerals. Es tracta d’una convocatòria de Corts feta per la Reina Regent que només fa referència a l’organització i el funcionament de les Cambres, sense incloure una part dogmàtica o declaració de drets i llibertats.
Constitució 1837 (liberal progressista) : Les Corts constituents dominades pels progressistes faran importants concessions als moderats i redactaren una Constitució que fou jurada per la Reina Regent, en nom de la seva filla Isabel. Introdueix el principi de sobirania compartida entre el Rei i unes Corts bicamerals.
Constitució del 1845 (conservadora): Aprovada quan Isabell II ha accedit a la majoria d’edat en una etapa de domini dels moderats. Manté el principi de sobirania compartida entre el Rei i les Corts però s’incrementen els poders de la Corona. D’altra banda, els drets i llibertats són regulats més restrictivament i es torna a la confessionalitat catòlica de l’Estat.
Aquesta dècada moderada (1844-1854) acabarà amb un projecte constitucional de Bravo Murillo (1851) que no prosperà.
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
- Part Dogmàtica : Garantia dels drets i principis bàsics del sistema polític instaurat.
- Part Orgànica : Organització, competències i funcionament dels poders públics a partir del principi de separació de poders.
Des d’un punt de vista estrictament formal les constitucions escrites adopten una forma similar:
- Preàmbul: redacció no articulada de caràcter solemne que conté unes declaracions de principis en què s’expressen els motius i els objectius dels seus autors.
- Part Central: text de caràcter articulat que s’estructura en unitats temàtiques (títols), les quals es divideixen en subunitats (capítols, seccions). Els articles poden ser prou extensos perquè és subdivideixin en apartats i subapartats. Generalment el primer títol conté els principis definitoris del règim polític que formen l’essència de la Constitució.
- Part Final: Inclou les disposicions addicionals (règims especials), les disposicions transitòries (normes de dret intertemporal) i les disposicions finals (normes relatives a l’entrada en vigor).
FUNCIONS
- Funció de creació de l’organització estatal: és la norma que converteix una societat en una organització jurídico-política. Per això, el Dret delimita els elements constitutius del grup estatal: el poder, el poble i el territori. Art 1.1 CE “España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”
- Funció legitimadora del poder : el poder només pot ser exercit per aquells òrgans creats per la Constitució i cadascun d’ells només disposa de les potestats que aquesta li ha atribuït. A més a més la seva activitat ha de tenir un fonament en la Constitució.
- Funció de limitació i racionalització dels poders : En primer lloc la Constitució estableix l’àmbit de poder de l’Estat en la seva totalitat amb el que es coneix com la competència fonamental. En segon lloc organitza jurídicament la potestat estatal partint del principi de divisió dels poders en el que estableix els òrgans a través dels quals actua l’Estat, en fixa l’estructura, determina qui són els titulars i com s’han de seleccionar. A cada òrgan se li atribueix una o diverses funcions estatals i àmbits d’actuació. De la mateixa manera es regulen els procediments mitjançant els quals aquells poden adoptar les decisions. Finalment la Constitució estableix les relacions entre els òrgans i els controls que cadascun pot exercir sobre els altres.
- Funció d’ ordenació de la producció jurídica : en ser la norma normarum (font de fonts del Dret) és la norma que regula els modes de producció del Dret en un Estat. Conté preceptes que disciplinen la creació i la relació de les normes de l’ordenament jurídic de l’Estat, les quals deriven la seva validesa de la Constitució. Per questa raó és el fonament de tot l’ordenament jurídic.
- Funció fonamentadora : incorpora un sistema de valors essencials que constitueixen el fonament de l’ordre estatal. Es pot trobar en la part dogmàtica i en la declaració de drets. Art. 10 Títol 1: “La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.”
- Funció programadora :La Constitució com un instrument de transformació social. Si ens fixem en la funció principal de les constitucions podem trobar dos tipus de constitucions: Constitució-procés: instrument formal i processal de garantia, regles de joc del funcionament de l’Estat o un programa de realització de fins estatals. En resum,
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco
estableix regles de procediment per garantir un procés polític obert a la pluralitat d’opcions socials. Constitució-programa/ Constitució dirigent: la norma constitucional determina uns objectius polítics que s’han d’assolir i estableix un programa de tasques que han de realitzar els poders de l’Estat.
Una de les cosses més importants que hem de tenir en compte de totes aquestes funcions és que la Constitució estableix uns acords bàsics que han de regular l’organització de l’Estat.
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com
Apunte del usuario: atorresvelazco para el uso exclusivo de: mplanas Date de alta y descarga tu propia copia en Unybook.com por menos de lo que cuesta fotocopiarlo
