¡Descarga Dret Constitucional 1+2 y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
DRET CONSTITUCIONAL (1r)
Tema 1. CONSTITUCIÓ I CONSTITUCIONALISME
Constitució: Conjunt de normes que regula l’organització de l’Estat.
Dret constitucional: ESTAT (es composa de tres elements): 1) Territori, 2) Població, 3) Aparell de govern.
*1) Territori: Àmbit geogràfic delimitat per normes jurídiques i l’àmbit de normes jurídiques de l’Estat (està definit per normes jurídiques).
Ex: Tractat de Pirineus (Espanya+França) > divisió territorial i divisió de normes jurídiques.
*2) Població: Grup humà d’aquell Estat, determinat per normes jurídiques (vincle de nacionalitat: varia depenent de l’Estat= Codi Civil)
*3) Aparell de govern: Conjunt de personal polític i administratiu que crea i aplica dret.
L’ESTAT: Organització humana, artificial, històrica (apareix en un moment determinat: s. XV i XVI a Àsia)
ANTERIORMENT
- Organitzacions polítiques antigues: República de l’Imperi Romà i la Polis grega (tenen influència en la constitució de l’Estat)
- A partir del s. V (feudalisme): poder lligat al patrimoni i pacte de vassallatge (relació senyor-vassall), altres éssers poderosos: poder papal, principats de l’imperi germànic. Poder fragmentat establert per vincles privats (relacions precàries).
- Baixa edat mitjana: cases aristocràtiques prenen poder (administració, exèrcit, capacitat de recaptar impostos), cases reials ostenten poder superior i creació d’unes normes jurídiques en el seu àmbit territorial (als vassalls). >Reis aniran prenent poder (sobretot a França)> s. XV: Regnes de la P.I. (poders suprems)>Sobirania (BODIN: “Els sis llibres de la república” ): a) poder internament suprem, b) poder externament independent, c) poder originari.
- s. XVIII Monarques sobirans : Gran poder (monarquies absolutes) (WEBER: L’única organització política que pot exercir el monopoli legítim de la violència és l’estat). Només l’autoritat pública pot actuar dins de l’àmbit privat.
- A partir de s. XVIII: Aparició CONSTITUCIONALISME (ideología que persegueix la limitació del poder sobre la base d’una constitució).
- Constitució: a) Drets Fonamentals (reconeixement), b) Divisió de poders, c) Principi democràtic (elecció de governants)
- Constitucionalisme: Apareix a partir de tres moments històrics:
- Antecedents ideològics:
- Iusnaturalisme (s. XVII): Escriure les normes i l’administració sancionar.
- Supremacía normativa: Reconeixement de normes superiors infringibles. (normes superiors derogen inferiors)
- Il·lustració (s. XVIII): “racionalisme normatiu”
- Contractualisme: ROSSEAU, Pacte de regles bàsiques
- Racionalisme: KANT, Principis de poder públic ajustats a la raó.
- Democràcia: Conjunt de ciutadans han de participar a l’elecció del governant en termes igualitaris (base popular=base política).
ANGLATERRA
s. XVII (Transformació de l’ordre feudal en una organització política estatal)
- Liquidació d’institucions medievals per construir-ne de noves.
- Concentració de poders en el parlament (adquireix poder enfront al dret) “Gloriosa Revolució” (1688)> “ Bill of Rights” (1689) , configura el parlament com a representant de la unitat política d’Anglaterra (“ Act of Settlement” (1701)), imposa condicions al Rei per governar i estableix la independència dels jutges. - Equilibri de poders i sobirania del Parlament (Burke: equilibri polític): Monarca limitat per common law, les lleis i les convencions; el Gabinet (consell privat del rei), el Parlament (sumpremacía política), Judicatura. Dos grans partits: Conservador (tory) i liberal (whig). S. XVIII: règim parlamentari (gabinet se separa del rei i s’acosta al parlament): primer ministre pren importància.
AMÈRICA
El constitucionalisme americà es caracteritza pel ràpid desenvolupament d’aquest. Trencament d’esquemes tradicionals i la creació d’un nou ordre partint d’uns principis propis. Ruptura de 13 colònies angleses (costa Atlàntica) amb la Corona i transformació posterior en Estats lliures i independents (Declaració de la Independència: any 1776). Les colònies actuarán en dos sentits:
a) Dotar-se d’una organització política pròpia i la majoria ho farà mitjançant una Constitució (constitució de Virgínia: 1776, primera constitució liberal) , Declaració dels Drets i unes normes sobre l’organització del govern.
b) Major unió política: Organització supraestatal: LA CONFEDERACIÓ: ( Articles of Confederation : 1777). ”The United States of America”.
b)..a Ineficàcia: Convenció de Philadelphia (1787): on s’aprova un projecte de Constitució dels EEUU (1789 entra en vigor+ George Washington 1r president EEUU) : Model de moltes constitucions. Text breu (7 art) + Esmenes (art que passen a formar part de la Constitució: els 10 primers contenen una autèntica declaració de drets)
Constitució EEUU:
Supremacía normativa: “clàusula de supremacía” (art. VI). Judicial review: deixar d’aplicar una norma si es contrària a la Constitució. “ Goverment of law, not of men”.
El federalisme: representants dels Estats: pacte federal (pacte fundacional). El poder es troba repartit territorialment entre els diversos Estats membres (que l’exerceixen sobre una part del territori) i la Federació (que l’exerceix sobre tot el territori a través d’uns òrgans centrals).
Tema 2. LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SUPREMA I LES SEVES GARANTÍES
LA CONSTITUCIÓ COM A NORMA SUPREMA
- Cap norma inferior no la pot contradir (Principi de Jerarquia). Una norma inferior no pot contradir una norma superior. Si una norma inferior contradiu la superior, la norma inferior és nul·la.
La superioritat de la Constitució es fonamenta en:
RAONS FORMALS (procediment d’aprovació i reforma)
RAONS MATERIALS (Contingut)
La Constitució com a norma d’EFICÀCIA DIRECTA. Vincula a directament a tots els poders públics i ciutadans (9.1CE). Principi general: totes les normes són directament aplicables els poders públics les apliquen sense necessitat de desenvolupament.
Excepció: Principis rectors (necessiten desenvolupament legislatiu)
- Capítol III, Títol primer CE
La Constitució com a norma sobre les FONTS DEL DRET
Determina com s’elaboren les altres normes de l’ordenament jurídic.
Estableix les condicions de validesa de les altres normes.
CONTINGUT DE LA CONSTITUCIÓ
-Drets
-Organització del poder: a)Òrgans de l’Estat
b)Distribució territorial del poder
-PART DOGMÀTICA
-PART ORGÀNICA
FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ
1) FUNCIÓ CONSTITUTIVA DE L’ESTAT
2) FUNCIÓ LIMITADORA DEL PODER
3) FUNCIÓ PROGRAMADORA
(instrument de transformació social)
Acords bàsics que han de regular l’organització de l’Estat
3r) Presentació text votat per Congres i Senat
4t) Majoria absoluta (senat) + 2/3 (congres)
5e) Si s’aprova: Corts Generals: referèndum
REFORMA DRET COMPARAT
- EUA: 2/3 parts de cada cambra i ratificació ¾ parts dels Estats membres de la federació (bastant rígida).
- RFA: 2/3 parts de cada cambra (bundestag, bundestrat) (Länder: estats membres)
- FRANÇA: Aprovació per les dues cambres i referèndum ciutadà o majoria de 3/5 parts de cada cambra. (2008 s’aprova per majoría 3/5 parts cada cambra)
- ITALIA: Majoría absoluta de cada cambra i referèndum ciutadà o majoria de 2/3 parts de cada cambra.
El Senat de l’Estat Español no té el poder vinculant a les votacions.
a) Majoría absoluta: La meitat +1 dels diputats de la cambra (p.e.: 176/350)
b) Majoría de 3/5 parts d’una cambra de 350 : 210 diputats.
c) Majoría de 2/3 parts d’una cambra de 350: 233 diputats.
CONTROL DIFÚS DE CONSTITUCIONALITAT. MODEL AMERICÀ
El pot exercir qualsevol jutge o tribunal
Es produeix en un cas concret
No hi ha procediments específics de constitucionalitat
La inconstitucionalitat suposa la inaplicació
El sistema s’unifica a tracés del precedent
Hi ha també alguns països constitucionals que no tenen control jurisdiccional de la constitució (Regne Unit, Països Baixos i Suissa).
Lawrence vs. Texas (2003)
CONTROL CONCENTRAT DE CONSTITUCIONALITAT. MODEL
EUROPEU 1920
L’ha d’exercir un òrgan: Tribunal Constitucional
Hi ha procediments específics de control: Es limiten al control de constitucionalitat. (Recurs d’inconstitucionalitat, Qüestió d’inconstitucionalitat)
El control es abstracte (no vinculats a casos concrets)
El control ve instat per òrgans polítics/jutges
La nul·litat és la conseqüència de la inconstitucionalitat (es com si la llei no hagués existit).
Tema 3. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT: ESTAT DE DRET, DEMOCRÀTIC I SOCIAL
-Forma d’Estat (¿Qui governa?) : Estat social i democràtic del dret.
-Forma de govern (¿Com es governa?): Monarquia parlamentaria: 1) Primacia del Parlament, 2) No hi ha separació absoluta Govern-Parlament, 3) El rei no té poder polític.
ESTAT DE DRET
Subjecció de l’Estat al Dret. Oferir seguretat.
Estat de Dret en sentit MATERIAL:
a) Principi de legalitat (principi de constitucionalitat):”a una norma jurídica”, principi de reserva de llei: matèries que sol poden ser regulades per lleis i pels representants del poble.
b) Divisió de poders: Mantindre control recíproc apart de la divisió de personal (legislatiu, executiu, judicial)
- Referèndum: de tres tipus:
1)..a Consultiu: no són vinculants, especial transcendència (art. 92 CE).
1)..b Reforma constitucional: vinculant
1)..c Autonòmic/Estatuaris: referèndum de reforma o aprovació d’alguns Estatuts. Vinculants.
Iniciativa legislativa popular: En determinades condicions els ciutadans poden fer una proposició de llei en qualsevol cambra legislativa de l’Estat (Llei 1/2006 de 16 Febrer, Llei 3/84 de 26 Març). Més de 500.000 firmes acreditades (art 83.7 CR) però no poden ser matèries orgàniques, tributàries, internacionals ni indults. Es crea un comissionat en defensa de la llei al Parlament. En termes de CCAA en calen 50.000 de firmes. Després cal una majoria de les cambres dels diputats, d’aquesta manera no hi ha gaires lleis aprovades per iniciativa popular.
Dret de petició: possiblitat d’accedir directament als poders públics (art. 29 CE)
Jurat: Limitat a judicis de caràcter penal o delictes d’especial gravetat (penes de 60 anys o més).
DRET ELECTORAL
Definició de l’electorat: 18 anys o més, nacionalitat española.
Circumscripció electoral: nº de representants de la cambra proporcional
Definició del mecanisme electoral: permeten la conversió de vots en escons
3)..a Sistemes majoritaris: Qui obté la majoria dels vots, obté la representació electoral.
3)..b Sistemes proporcionals: (fórmula d’Hondt): els que no obtenen la majoria també poden obtenir representació.
3)..c “Circumscripció electoral”: províncies, la que genera un determinat nº de diputats (com a més habitants més diputats, però també costa més obtindre l’escó).
Definició de la forma de vot: vot universal, secret, igual i directe. Vot directe:elegim directament els diputats. En un sistema parlamentari els diputats trien el president de govern.
Fases del procés electoral: presentació, campanya, eleccions, recull resultats, presa de poder..
*Fórmula d’Hondt: A través de llistes tancades dels partits polítics (Representació en funció dels vots obtinguts). Els vots obtinguts per cada força política es divideixen entre el nombre d’escons. S’han d’escollir els quocients més alts de cada partit per saber els escons que tindrà cadascú (congrés i autonòmic).
VOTS 1 2 3 4 ESCO
NS
A:
B:
C:
D:
*“Administració electoral”: Composat des de els ciutadans fins la Junta Electoral central(sempre es pot recórrer davant del jutge poden arribar al Tribunal Constitucional: s’han de resoldre de pressa per que depèn l’organització).
-RÈGIM ELECTORAL: -Llei orgànica del Règim electoral General
-Llei Electoral Autonòmica (no hi ha llei electoral catalana encara)
PARTITS POLÍTICS
a) Què són? Associacions privades amb funcions públiques.
b) Regulació constitucional
b)..a -Article 22 CE Dret d’associació
b)..b -Article 6 CE Partits
b)..c -Expressió del pluralisme
b)..d -Concorren en la formació i manifestació de la voluntat popular
2 nivells de govern: Estat central i comunitat autònoma
Reconeixement i garantia del dret a l’autonomia política.
Capacitat de decidir i desenvolupar polítiques pròpies dins el marc de competències reconegut per la Constitució. Implica:
Dotar-se d’unes institucions d’autogovern i d’un ordenament jurídic propi.
L’exercici de la funció legislativa a través d’un Parlament escollit per sufragi universal.
L’exercici de funcions de direcció política
L’exercici de la funció executiva i de la potestat reglamentària.
L’autonomia financera per al desenvolupament i execució de les competències reconegudes.
Recolzament normatiu:
Article 2 CE : «La Constitució (...) reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les
nacionalitats i regions »
Article 137 CE : «L’Estat s’organitza territorialment (...) en les Comunitats autònomes que es constitueixin.»
L’article 2 consagra el dret a l’autonomia que poden exercir les nacionalitats i regions que se’n reconeguin com a titulars a través dels processos previstos a la Constitució. L’article 137 es refereix al règim de les Comunitats Autònomes constituïdes.
*No estableix quines són aquestes comunitats autònomes.
- AUTONOMIA en el marc del PRINCIPI D’UNITAT
Autonomia no és SOBIRANIA (STC 4/1981, de 2 de febrer). Les autonomies no són subjectes de dret internacional. Les autonomies no decideixen lliurement sobre la seva participació. en una unitat estatal més àmplia (diferència respecte les unions Federals).
El PRINCIPI D’UNITAT implica:
1)Un mínim institucional homogeni fixat des de la Constitució (articles 147 i 151.2 CE)
Principi d’igualtat de drets i deures dels ciutadans en tot territori de l’Estat.
El principi de solidaritat (article 2 CE). Solidaritat implica:
a) criteri que emmarca l’autonomia financera de les CA a fi d’aconseguir un equilibri econòmic adequat entre les diverses parts del territori de l’Estat (articles 138.1 , 156.1 i 158 CE).
b) deure general de col·laboració entre tots els poders públics
- Principi d’unitat de mercat.
AUTONOMIA POLÍTICA és diferent de l’AUTONOMIA ADMINISTRATIVA
AUTONOMIA ADMINISTRATIVA: reconeguda als ens locals (municipis i províncies) i a d’altres ens. Només comporta potestats reglamentàries i executives. Se’ls atribueix:
personalitat jurídica
una administració per gestionar els seus interessos.
El DRET A L’AUTONOMIA va ser exercit d’acord amb el PRINCIPI DISPOSITIU.
La Constitució no establia quins eren els subjectes del dret a l’autonomia. No establia l’obligatorietat de constituir-se en Comunitat Autònoma. (finalment, el model autonòmic es va generalitzar però no era una conseqüència necessària del disseny constitucional).
*”Relació de Competència” : La llei de l’Estat no és superior al a llei autonòmica sinó regulen coses diferents. No hi ha relació de jerarquia. Si algú envaeix les competències de l’altre es pot presentar un recurs davant del TC on es decideix a través de la CE.
- L’Estatut com a norma institucional bàsica
L’Estatut és:
La norma fundacional d’una Comunitat Autònoma
La norma que organitza les institucions d’autogovern(en el marc de l’article 152 CE)
La norma per la qual s’assumeixen competències. Continguts mínims de l’Estatut (article 147.2 CE)
- Elaboració i reforma d’Estatuts (remissió)
Formalment són Lleis Orgàniques (81.1 CE). Però estan subjectes a un procediment especial d’aprovació i de reforma. Per exemple, reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
aprovada per LO 6/2006, de 19 de juliol.
Aprovació de la proposta pel Parlament per majoria de 2/3.
Aprovació per les Corts Generals com a Llei Orgànica.
Ratificació en referèndum.
Tema 5. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT: INTEGRACIÓ EUROPEA
TRACTATS CONSTITUTIUS UNIÓ EUROPEA
Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (Roma, 1957) (Avui Tractat constitutiu de la Comunitat Europea). També Tractat CECA (1951).
a) Tractat d’Unió Europea (Tractat de Maastricht, 1992.
b) Tractat d’Amsterdam (1997).
c) Tractat de Niça (2001)
d) Tractat pel qual s’estableix una constitució per a Europa (No ratificat,
e) Tractat de Lisboa (2008)
*Dret originari de la UE. La UE es una organització internacional creada per tractats de voluntats entre estats.
ESTAT ESPANYOL
TRACTAT D’ADHESIÓ A LA COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (AVUI
UNIÓ EUROPEA) 1985
VIA CONSTITUCIONAL: ARTICLE 93 CE. Celebració de tractats pels quals s’atribueix a una organització Internacional l’exercici de competències derivades de la Constitució. L’adhesió es regula d’acord amb la Constitució.
INSTITUCIONS COMUNITÀRIES
1) CONSELL DE CAPS D’ESTAT I DE GOVERN
CONSELL DE MINISTRES DE LA UE (“poder legislatiu”)
COMISSIÓ (“Poder executiu”): interès comunitari. L’execució del dret comunitari correspon als Estats Membres. Vetlla per que els Estats respectin el d. Comunitari.
PARLAMENT EUROPEU: Escollit per sufragi universal.Comparteix el poder legislatiu amb el Consell.
TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LES COMUNITATS EUROPEES (“Poder judicial”): Però correspon als jutges dels estats membres aplicar del dret comunitari.
LES INSTITUCIONS COMUNITÀRIES CREEN: DRET DERIVAT
(Reglaments, directives, decisions). El dret dels Tractats Constitutius i el dret derivat s’aplica amb PRIMACIA sobre el dret dels Estats membres.
Les normes de dret comunitari tenen EFECTE DIRECTE.
Les normes de dret comunitari són aplicades pels jutges i tribunals dels Estats membres. Si entenen que una norma interna vulnera dret Comunitari poden presentar una QÜESTIÓ PREJUDICIAL davant del TJCE.
Primacia de la norma de d. Comunitari sobre el dret dels Estats. Aplicació homogènia de d. Comunitari en tots els Estats (sobre totes les normes internes, menys les constitucions).
2)..a Senadors de representació provincial (4 per província escollits per Sufragi universal directe, en sistema majoritari corregit).
2)..b Senadors de designació autonòmica (1 per CA més 1 per cada milió d’habitants). Designació per l’Assemblea Legislativa de la CA.
Cambra de representació territorial però amb matisos.
Capacitat d’interposició de veto per majoria absoluta
(però es pot aixecar pel Congrés per majoria absoluta i per majoria
simple després de 2 mesos). BICAMERALISME IMPERFECTE
*El mandat representatiu dels diputats i senadors és una LEGISLATURA
(4 anys com a màxim).
-INSTITUCIÓ INVIOLABLE: protecció contra atacs a la seva seguretat i independència.
-AUTONOMIA ORGANITZATIVA I FUNCIONAL: Autonomia reglamentària: llibertat per aprovar les seves normes de funcionament (reglaments aprovats per majoria absoluta). Reglament del Congrés de 10 de febrer de 1982. Reglament del Senat de 3 de maig de 1994- Són normes amb rang de llei (només es recorren davant del TC). Autonomia de Govern intern: escullen els seus òrgans de Govern (President i Mesa): escullen els seus òrgans de govern. Autonomia administrativa. Autonomia pressupostària.
• ESTATUT DEL PARLAMENTARI
Adquisició per elecció popular (credencial estesa per la Junta Electoral)
No trobar-se en cap causa d’incompatibilitat.
)1 PRERROGATIVES DEL DIPUTAT
)2 INVIOLABILITAT: per les opinions manifestades en l’exercici de les seves funcions. (71.1 CE). Sols en la seva funció de parlamentaris.
)3 IMMUNITAT : prohibició de ser inculpats i processats durant el seu mandat. Necessiten AUTORITZACIÓ DE LA CAMBRA(SUPLICATORI). Article 71.2 CE.(Excepció: delicte flagrant .)
)4 FUR ESPECIAL: Sala del Penal del Tribunal Suprem (71.3 CE)
)5 PROHIBICIÓ DE MANDAT IMPERATIU (article 67.2 CE). No estan subjectes per que els diputats representen al poble. *La pèrdua de condició de partit no suposa la pèrdua de l’escó.
• ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
PLE: Totalitat dels membres electes
GRUPS PARLAMENTARIS : agrupació de parlamentaris (projecció dels Partits a les Cambres). Congrés: 15 diputats o 5 diputats si han assolit el 15% en les circumscripcions on s’han presentat o el 5% a tot l’Estat.
COMISSIONS: Òrgans formats per un número reduït de membres de la Cambra en proporció a la representació de cada grup en el Ple. Tipus de comissions:
3)..a Permanents legislatives
3)..b Permanents no legislatives (p.e: Estatut del diputat)
3)..c Comissions de legislatura (amb atribucions específiques)
3)..d Comissions d’investigació: investigar un afer específic, no té poder jurisdiccional, recapten informació: trasllat al MF.
*Si no es forma part de cap grup parlamentari se’t situa al grup mixt.
DIPUTACIÓ PERMANENT: òrgan que actua quan les cambres no estan reunides o es troben dissoltes. 21 membres que representen els grups en funció de la seva importància numèrica. Convoca sessions extraordinàries
PRESIDENT:
Representa la Cambra
Exerceix poders administratius i disciplinaris
