CONTEXT HISTÒRIC - NUCLI TEMÀTIC o BLOC DE CONTINGUTS
▪ L’Antic Règim i la seua crisi (1788-1833)
[CONTEXT HISTÒRIC]
La crisi de l’Antic Règim va començar amb la invasió napoleónica del 1808, que va
agreujar la situación social i económica i va precipitar una crisi política sense precedents. En
aquest context es va forjar l’alternativa liberal, sobre l’obra legislativa de les Corts de Cadis i la
promulgació de la Constitució del 1812. Amb la finalització de la Guerra contra el francés es va
produir l’intent de Ferran VII de tornar el 1814 a l’absolutisme que va provocar un enfrontament
permanent entre liberals (amb els seus pronunciaments militars) i absolutistes, en el qual
l’absolutisme va aconseguir imposar-se per la força. Podem dir, doncs, que el seu regnat va ser
una pugna constant entre els qui volien mantenir el vell ordre absolutista i els qui s’havien
decidit pel nou ordre liberal.
La crisi definitiva es va desfermar davant de la qüestió succesòria i la mort del rei sense
descendència masculina. Així doncs, el 1833 va començar un procés de canvi i de revolució, en
un context de guerra civil (la Primera Guerra Carlina), que va comportar la implantació definitiva
de l’Estat liberal; en aquest enfrontament, els absolutistes més recalcitrants i radicals
defensaven el legítim dret al tron de Carles, germà del rei Ferran VII, la seva filla, Isabel amb la
regència de Maria Cristina i els absolutistes moderats que recolçats en la legalitat de la
Pragmàtica Sanció van buscar el suport dels sectors liberals.