Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


NUCLI FORMATIU 5. AUTONOMIA, Apuntes de Ciencias de la Educación

Resum del nucli formatiu 5 d’autonomia

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 16/05/2021

naiara-rosa-5
naiara-rosa-5 🇪🇸

4.5

(2)

1 / 8

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
NF 5: L’ADQUISICIÓ D’HÀBITS ALS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL
5.1 De la necessitat a l’hàbit
Durant els primers anys de vida la persona adulta és la que assumeix tota la responsabilitat
de decidir quan i com fan les coses els infants. Però, a mesura que creixen van
desenvolupant diferents capacitats i volen fer coses per si mateixos. El paper de les
persones adultes cal que permeti i potenciï que, poc a poc, vagin satisfent aquestes
necessitats per tal de que vagin millorant la seva autonomia.
- Les habilitats
L’habilitat és la destresa d’execució. Són capacitats físiques, motrius i cognitives per dur a
terme una acció, amb èxit i d’acord amb les normes i els valors culturals.
Agrupem les habilitats en:
· Habilitats d’execució: Depèn de la capacitat motriu. Hi ha un cert nivell de
desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual.
· Habilitats de planificació: Són de tipus cognitiu. Capacitat de comprensió, reconeixement i
planificació d’accions.
- Els hàbits
Es considera hàbit quan l’Infant executa una habilitat autònomament. L’Infant ha d’executar
una conducta apresa, de mandra adequada i sense necessitat d’un control extern.
Els hàbits són constants (permet elaborar un marc d’actuació consolidat, un infant adquireix
l’hàbit de raspallar-se les dents després de menjar, ho fa diàriament) i flexible (s’adaptarà a
les diferents situacions, el mateix infant si va a dormir a casa d’un amic també ho farà).
L’hàbit està adquirit quan l’Infant l’aplica autòmaticament i adaptan-se a les circumstàncies
de l’entorn.
- Les rutines
Són aquelles activitats que degut a la seva repetició continua, s’ha après a realitzar
diàriament de manera regular.
S’executa sempre de la mateixa manera i davant de situacions similars, al cap d’un temps
ho farà de manera automàtica.
Són molt importants en l’educació infantil perquè succeeixen de manera estable i permet als
infants orientar-se i adaptar-se millor a les pautes.
A diferència dels hàbits, són més constants, les rutines les podem canviar.
- L’autonomia
És la capacitat que té l’Infant de prendre decisions i resoldre situacions quotidianes sense
necessitat d’ajuda. Requereix capacitat motriu (habilitats d’execució) i capacitat cognitiva
(habilitats de planificació).
pf3
pf4
pf5
pf8

Vista previa parcial del texto

¡Descarga NUCLI FORMATIU 5. AUTONOMIA y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

NF 5: L’ADQUISICIÓ D’HÀBITS ALS CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL

5.1 De la necessitat a l’hàbit Durant els primers anys de vida la persona adulta és la que assumeix tota la responsabilitat de decidir quan i com fan les coses els infants. Però, a mesura que creixen van desenvolupant diferents capacitats i volen fer coses per si mateixos. El paper de les persones adultes cal que permeti i potenciï que, poc a poc, vagin satisfent aquestes necessitats per tal de que vagin millorant la seva autonomia.

- Les habilitats L’habilitat és la destresa d’execució. Són capacitats físiques, motrius i cognitives per dur a terme una acció, amb èxit i d’acord amb les normes i els valors culturals. Agrupem les habilitats en: · Habilitats d’execució: Depèn de la capacitat motriu. Hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual. · Habilitats de planificació: Són de tipus cognitiu. Capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d’accions. - Els hàbits Es considera hàbit quan l’Infant executa una habilitat autònomament. L’Infant ha d’executar una conducta apresa, de mandra adequada i sense necessitat d’un control extern. Els hàbits són constants (permet elaborar un marc d’actuació consolidat, un infant adquireix l’hàbit de raspallar-se les dents després de menjar, ho fa diàriament ) i flexible (s’adaptarà a les diferents situacions, el mateix infant si va a dormir a casa d’un amic també ho farà ). L’hàbit està adquirit quan l’Infant l’aplica autòmaticament i adaptan-se a les circumstàncies de l’entorn. - Les rutines Són aquelles activitats que degut a la seva repetició continua, s’ha après a realitzar diàriament de manera regular. S’executa sempre de la mateixa manera i davant de situacions similars, al cap d’un temps ho farà de manera automàtica. Són molt importants en l’educació infantil perquè succeeixen de manera estable i permet als infants orientar-se i adaptar-se millor a les pautes. A diferència dels hàbits, són més constants, les rutines les podem canviar. - L’autonomia És la capacitat que té l’Infant de prendre decisions i resoldre situacions quotidianes sense necessitat d’ajuda. Requereix capacitat motriu (habilitats d’execució) i capacitat cognitiva (habilitats de planificació).

L’autonomia inclou tant el vessant individual (capacitat per pensar i fer coses) com el social (capacitat per interactuar i relacionar-se). 5.2 Condicions prèvies a la intervenció per a l’adquisició d’hàbits És important saber:

  • Quines són les capacitats que es requereixen per començar el procés d’aprenentatge d’un hàbit determinat.
  • Conèixer els aspectes externs que poden condicionar l’aprenentatge.
  • Els materials i l’entorn que es necessiten per dur-lo a terme. 5.2.1 Quan intervindrem? Per dur a terme l’adquisició d’un hàbit, l’Infant ha de disposar de les habilitats (tant d’execució com de planificació) i cal saber que estan condicionades pel grau de desenvolupament i maduració de l’Infant. Sense l’existència d’aquestes capacitats bàsiques l’esforç es nul. Llavors cal trobar el moment idoni, en el desenvolupament de cada nen o nena, on l’aprenentatge serà més efectiu. Aquest moment Vygotski l’anomena la Zona de desenvolupament Pròxim. 5.2.2 Amb què intervindrem? L’adquisició dels hàbits també depèn de l’entorn. Els espais han de ser acollidors i els infants els han de reconèixer com a propis i han de ser suficientment amplis per fer l’activitat lliurement. S’ha de disposar del mobiliari adient per a l’activitat educativa (cadires, taules, matalassos, etc) i del mobiliari auxiliar (armaris, prestatges, etc). Les instal·lacions també han d’estar adaptade a les necessitats de la canalla (lavabos a la seva alçada). Els objectes han de ser útils per a l’adquisció de l’hàbit. 5.2.3 Com intervindrem? En aquest punt hem de parlar de: La relació afectiva : La interacció que l’infant estableixi amb la persona que li ensenya o li exigeix l’hàbit es clau. Són moments on es crea una relació intima i molt comunicativa amb la persona adulta. La persona adulta en aquest context d’afecte també exerceix l’autoritat per afavorir una millor predisposició en l’adquisició de l’hàbit.
  • L’afecte: L’adult ha de garantir que l’afecte estigui per sobre de qualsevol conflicte o dificultat que pugui sorgir. L’afectivitat facilita la comunicació.
  • L’autoritat: Ens referim a una relació que planteja unes normes i unes exigències raonables conegudes i acceptades per les dues parts. La interrelació família-escola : Establir unes pautes comunes es molt important. Han de coordinar-se respecte al moment que es comença l’aprenentatge i als procediments i les estratègies que cal aplicar. La quotidianitat : L’adquisició d’un hàbit és un aprenentatge que cal fer dins de l’entorn quotidià.
  • Centres d’acolliment: Són serveis residencials per a la guarda i educació dels infants. Es diferencien en: nadons i primera infància (En aquests centres les rutines són el principals objectius) i infants i preadolescents.
  • Ludoteques: Són institucions socioeducatives, treballen el desenvolupament a través del joc i les joguines.
  • Esplais, casals d’estiu, cases de colònies i altres recursos: En aquestes els hàbits tenen un tractament prioritari.

ACTIVITATS

1- A partir dels conceptes clau que has estudiat en aquesta unitat, elabora un mapa conceptual que els relacioni.

- Habilitats ·Habilitats d’execució: Depèn de la capacitat motriu. Hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual. ·Habilitats de planificació: Són de tipus cognitiu. Capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d’accions.

  • Rutines : a diferència dels hàbits es poden canviar.
  • Autonomia : capacitat de prendre i resoldre situacions quotidianes sense la supervisió d’un adult. 2- Defineix i compara el que s’entén per habilitat d’execució i habilitat de planificació. Completeu el quadre següent en el qual heu de detallar quines són les habilitats necessàries de cada tipus que cal tenir per iniciar l’adquisició dels hàbits relacionats: Habilitats d’execució: Depèn de la capacitat motriu. Hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual. · Habilitats de planificació: Són de tipus cognitiu. Capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d’accions. H À B I T Utilitzar el got Treure’s l’abric i deixar-lo penjat al penjador corresponent Rentar-se le mans Parar atenció als altres Habilitats d’execució x x Habilitats de planificació x x 3- Indica quins són els espais, el mobiliari i els instruments idonis per a la realització de les activitats d’adquisició d’hàbits següents: Activitats d’adquisició d’hàbits Espais, mobiliari i instruments Menjar sols E spai: Menjador M obiliari: Taula i cadires I nstrument: Safata, utensilis (ganivet, forquilla…). Control de pipí diürn E spai: Espai còmode M obiliari: Orinal i caminador I nstrument: Paper, bolquers...

6- Feu una recopilació de cançons, jocs o imatges que serveixen per iniciar la fase de preparació per a l’adquisició dels hàbits següents:

  • El descans: Cançó popular Bona Nit i exercici de respiració.
  • L’alimentació: Cançó Nyam, nyam bon profit , cançó Janki , cançó Ja som tots al menjador.
  • El control d’esfínters: Cançó Pipí Popó i un conte (https://www.youtube.com/watch?v=cBt0CG0XVwg&ab_channel=SerPadres). 7- Assenyala quina és la tasca i l’actitud de L’educador/a en cada una de les fases d’adquisició dels hàbits següents: HÀ BI TS. Acabar-se tot el plat Desbotonar-se i botonar-se per anar al lavabo Fer servir el mocador i mocar-se només quan es tenen mocs Despertar-se sense plorar Fase de preparació A: Saber negociar amb l’Infant T: Donar-li el menjar A: Fer-ho en el moment adequat amb els recursos necessàris. T: Desbotonar-li i botonar-li perquè observi com es fa. A: Fer-ho en el moment adequat amb els recursos necessàris. T: Mocar-li quan calgui i d’aquesta manera pugui veure com es fa. A: Fer-ho en el moment adequat amb els recursos necessàris. T: Que es desperti sol i trobar un ambient de calma. Fase d’aprenentatge A: Oferir suport i recursos. T: Donar-li els estris necessaris per menjar (cullera, forquilla) i ensenyar-li a utilitzar-ho si cal. A: Observar l’Infant i oferir-li suport i recursos. T: Desbotonar-li i botonar-li perquè observi com es fa i ho faci ell. A: Observar l’Infant i oferir-li suport i recursos. T: Donar-li el mocador i ensenyar-li com s’ha de fer. A: Observar l’Infant i oferir-li suport i recursos. T: Despertar-lo amb calma i serenitat. Fase d’automatització A: Treballar el perfeccionisme de l’execució i analitzar les dificultats. T: Obeservar i ajudar. A: Treballar el perfeccionisme de l’execució i analitzar les dificultats. T: Obeservar i ajudar. A: Treballar el perfeccionisme de l’execució i analitzar les dificultats. T: Obeservar i ajudar. A: Treballar el perfeccionisme de l’execució i analitzar les dificultats. T: Obeservar i ajudar. Fase de A: Ser coherent A: Ser coherent A: Ser coherent A: Ser coherent

consolidació i evitar la sobreprotecció. T: Observar com menja sol. i evitar la sobreprotecció. T: Observar com menja sol. i evitar la sobreprotecció. T: Observar com menja sol. i evitar la sobreprotecció. T: Observar com menja sol.