¡Descarga Crisi de la restauració y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)
Coincideix amb el regnat de Alfons XIII. Es caracteritza per la crisi i el desgast del sistema de la restauració. Tots els intents de reformar el sistema des de dins van fracassar. I el que es el caciquisme i la corrupció van ser presents a gran part d’Espanya. La primavera de l’any 1902 Alfons XIII puja al tro, fins el 1931 i regna amb 16 anys. Aquest començament de regnat coincideix el lideratge, Antonio Maura passa ser el cap del partit conservador, i José Canalejas, el partit liberal. Es pot distingir 2 etapes:
- 1902 – 1923 sistema de la restauració mes o menys continua funcionant.
- 1923 – 1931 hi ha una dictadura, per part del general Primo de Rivera. El 1931 es proclama la segona república. Durant la primera etapa, els 2 partits dinàstics, es van alternant i el govern continua, com també el caciquisme i la corrupció electoral. Hi ha una abstenció la gent veuen que no serveix per a res votar. Alfons XIII cada vegada intervenia més en política. Ell està convençut de que salvarà Espanya. Hi ha un problema i es que la culpa de que no funcioni el sistema és del rei. Això provoca que els governs cada vegada durin menys i provoca divisions importants en els partits. El primer govern de segle, va estar dirigit pel partit conservador, dirigit per Antonio Maura, defensava un projecte polític que deia que la revolució s’havia fer des de dalt:
- Reformar el sistema polític per part dels dirigents per evitar una revolució social.
- Canviar totes aquelles coses de la restauració, que aquest mal funcionament portés una revolta pels de baix, com els treballadors.
- Defensa que aquesta manera es buscava ampliar la base social del sistema de la restauració amb gent que ell denominava amb les masses neutres, gent que estigués interessada en un bon desenvolupament econòmic, millora de l’administració… però sense participació de les ideologies. Si no es feia això les classes populars cada vegada tindrien més força, i aquests pensarien que la restauració hauria de ser destruïda. Seguint aquesta idea, empren una sèrie de millores:
- Comença un projecte de renovació, de la marina mercant, i la marina de guerra. Dona subvencions per reformar vaixells de guerra.
- Regular el dret de vaga.
- Nova llei d'administració local, repartir el poder amb les administracions i els ajuntaments.
- Redactar una llei d’administració local volia descentralitzar el poder a favor de les diputacions i ajuntaments (no es va aprovar).
- Volia arribar a un acord amb el catalanisme conservador de la lliga regionalista, ja que a Catalunya havia perdut casi tot el suport. No ho aconsegueix per culpa dels que estan en el seu partit.
- Va prendre mesures econòmiques per reactivar la industria.
- Aprovació de la llei de colonització interior: totes aquelles terres que no es treballaven tenien la obligació de llogar-les per posar-les en marxa. Tot això que va intentar fer Maura, acabarà dimitint, i això quedarà en no res a conseqüència de la setmana tràgica. L’any 1906 es du a terme una conferencia internacional a la ciutat
Andalusa que tractava de com es repartiria el Marroc entre les potencies colonials de l’època. En aquesta conferència es decideix que la major part del Marroc serà de França i el nord del Marroc serà per Espanya. La població que hi viu no hi està d’acord. L’any 1909 els berebers derroten a l’exèrcit Espanyol. La derrota és la conseqüència immediata de que es recluti més soldats per anar al Marroc. S’han d’enviar reforços, molts d’aquests eren treballadors, pares de família… això crea un malestar. Aquest exèrcit havia de desembarcar pel port de Barcelona. Els anarquistes, els socialistes i els republicans van elaborar un moviment d’oposició per enviar exèrcit al Marroc. Aquesta guerra a qui beneficiava eren els que volien explotar les mines.
SETMANA TRÀGICA
El 26 de Juliol del 1909 comença una vaga general a Barcelona. La resposta del govern, és enviar a l’exèrcit per reprimir la vaga, i aquests disparen als manifestants. Hi ha un aixecament militarista. Hi han grups incontrolats que es dediquen a destruir esglésies i convents… La revolta passa a ser una revolta caòtica, antimilitar, antiradical contra l’exèrcit i l’església sense que ningú la dirigeixi. Al cap d’uns dies l’exèrcit i la policia va començar a controlar la revolta, i al cap d’una setmana tothom ja estava treballant. Van morir 113 persones, centenars ferits, edificis religiosos cremats. La repressió va ser molt dura, és van tancar centres obrers, i es van clausurar publicacions obreres i escoles laiques. Es va detenir a molta gent, unes cent persones, alguns anarquistes i republicans van ser desterrats i 5 cinc persones van ser afusellades sense judici. D’aquetes 5, 4 havien tingut responsabilitat de algunes morts però 1 no, com Francesc Ferrer i Guàrdia , no havia fet res. Un pedagog d’una escola d’idees anarquistes, acusat de ser inspirador de la setmana tràgica. La mort de Francesc, provoca un escàndol a Espanya i a nivell internacional, tot i que la burgesia catalana i la lliga regionalista havien estat d’acord. Això provoca que el rei destitueixi a Maura, perquè les manifestacions també pot rebre la monarquia. Hi ha una substitució al capdavant del govern. Maura no només dimiteix com a cap de govern sinó com a cap del partit conservador. Eduardo Dato és el nou cap del govern. Això crea que el partit conservador es divideix per una part pels seguidors de Maura ( mauristes ) i l’altre per Dato ( datistes ). Comença una etapa de govern, José Canalejas és el cap del partit liberal. Aquest va ser el darrer que va intentar dur a terme una política regeneralista, perquè els sectors més conservadors van frenar els seus canvis. Els anys que va governar va fer coses:
- En política exterior va signar diversos tractats de França sobre el repartiment del Marroc.
- En política interior és important la llei que fa el 1910, “la llei del candado”, llei que prohibia l’establiment a Espanya de nous ordes religiosos.
- Va pujar els impostos de les classes altes i va suprimir l’impost de consums.
- Va reprimir vagues per la força.
- Va elaborar lleis de caràcter social que regulaven la jornada de treball, s’estableixen contractes d’aprenentatge i també és regula el treball de les dones.
L’any 1909 va morir el pretendent Carlí i va pujar el fill, Jaume. Dintre del Carlisme va començar haver baralles entre dos sectors diferents un de més integrista, més radical (defensa l’església) d’una societat més conservadora. Aquests estaven encapçalats per Vázquez Mella va marxar i va fundar “el Partido Católico Tradicionalista ” (integrista i més partidari de l’església). Els Carlins van estar dividits fins el 1931, quan es van tornar a ajuntar tots amb la segona república, s’ajunten els integristes i els Carlins i creen la “Comunión Tradicionalista ”.
LES FORCES OBRERES (socialistes i anarquistes)
Socialistes
Tant el PSOE (partit socialista) com la UGT on tenien més força era a Madrid, Astúries i País Basc. Els dos tenen idees socialistes però el sindicar era independent. Durant aquests anys van augmentar el nombre d'afiliats. El líder continua sent Pablo Iglesias on el 1910 va aconseguir ser el primer diputat que té el PSOE al parlament. L’any 1910 van formar coalició amb els republicans. El PSOE a partir de 1917 passa per una crisi important, provocada per la revolució russa. Això va fer que una part del socialisme, tenia possibilitats de conseguir el poder (partidaris d’una línia revolucionaria). Tot això acaba provocant que l’any 1921 els seguidors d’aquesta línia revolucionaria acabin marxant del PSOE ja que no poden aconseguir que els recolzin. Aquests funden el Partido comunista de Espanya , serà conegut com PCE. Pel que fa el sindicat vol aconseguir millores laborals i socials pels treballadors a traves de política i negociacions, no a traves de la revolució. És important destacar el paper del líder Francisco Largo Caballero aconsegueix convertir-se en el secretari general del sindicat (poderós), es el que reparteix els càrrecs a la gent. Ho serà fins hi tot a l’època de la guerra civil espanyola. anarquistes pes molt important. Estan darrera una vaga important el 1902. L’any 1907 van formar la solidaritat obrera, el 1910 es forma el CNT. L’objectiu d’aquests era escampar l’anarquisme les idees arreu d’Espanya i al mateix temps que totes les organitzacions anarquistes del mon del treball estiguessin dintre del sindicat. I això cada un tenia la seva pròpia branca sindica però estaven tots dins la CNT, ja que donava estabilitat i millor organització al moviment anarquista. Aquest moviment en aquell moment tenien tres líders importants Joan Peiro, Salvador Seguí (el noi del sucre) i Àngel Pestaña. La seva ideologia es revolucionaria i es basa en:
- Independència del proletariat respecte la burgesia i l’estat.
- Et deien que el moviment obrer era apolític no participaven en la política.
- La necessitat de la unitat sindical dels treballadors. ORGANITZACIONS POLITIQUES CATALANES
LA LLIGA REGIONALSITA
Dintre del catalanisme la lliga durant les primeres dècades del segle XX va ser el partit mes important. Es l’únic que te suport i força. Al capdavant del partit tenim a Prat de la Riba , havia format part d’altres partits. Havia escrit un llibre l’any 1906 que es deia la Nacionalitat catalana, on reclamava el que es l’autonomia política per a Catalunya però al mateix temps ell creia que Catalunya havia d’ajudar a modernitzar espanya. El que era el representat d ela lliga a Madrid era Francesc Cambó , venia del darrere però era mes jove que el líder. Feia de lligam entre el que era el partit a Catalunya i els interessos que representava aquest partit a Madrid. En aquests primers anys van haver que lluitar amb el republicanisme. Com a conseqüència de les llei de jurisdiccions va haver un moviment de reafirmament del catalanisme. Es va veure com una agressió i va haver un compromís per lluir els drets de Catalunya i això es la causa del que es crea la coalició Solidaridad catalana on hi havia totes les forces catalanes menys els partits dinàstics i el partit radical de Lerroux. Per presentar-se a les eleccions del 1907 la Solidaridad catalana van presentar-se -hi Programa del Tivolí. S’anomena així perquè la reunió que fan te lloc al teatre Tivolí de Catalunya. Aquest programa de mínims defensava l’eliminació de la llei de jurisdiccions, i la segona era la necessitat de que Catalunya tingués autogovern i organismes d’autogovern. Aquets coalició va obtenir un gran èxit en les eleccions provincials. Van haver molt aviat discrepàncies entre els que formaven la coalició i va porta la crisi d’aquesta. El punts que no estaven d’acord:
- Projecte de reforma de l’administració local (ajuntaments) que volia fer Maure. La lliga vol negociar amb Maure aquesta llei i els altres de la coalició no volien ni parlar d’aquesta perquè deien que era molt poc democràtica.
- L’any 1908 la lliga es va ficar al costat de l’església i es va oposar a que l’ajuntament de Barcelona introduís la coeducació i la neutralitat religiosaNo volen que siguin escoles catòliques, volen ser neutrals en la religió. Els altres no es van posar al costat de l’església nomes ells.
- La resposta davant la repressió del govern per acabar amb la setmana tràgica la lliga estava a favor de la repressió que es va fer i els altres no. Aquets fet va ser el que els va fer separar. CATALANISME D’ESQUERRES L’any 1904 una part d ela lliga regionalista va abandonar el partit encapçalat per Domènec i Montaner. Aquests formaran un altre partit anomenat el Centre Nacionalista Republicà (republicà, nacionalista i democràtic). La major dels republicans de Catalunya eren seguidors de Lerroux i fer-se un espai polític era molt difícil. No van tenir èxit però tenien un diari El poble català. Va tenir repercussió/èxit a la creació del sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i l’Industria ( C.A.D.C.I ). Aquest partit quan arriba la crisi l’any 1910 de la solidaritat catalana i es desfà provoca que les forces d’esquerra es vaguin apropant a les altres i el centre nacional republicà dona pas a un nou partit Union Federal Nacionalista republicana
Cada dos anys es renovaven la meitat. Despres teníem un consell permanent de la mancomunitat format per 8 consellers mes el president de la mancomunitat. Es a dir en la mamcomuniatat hi ha una assemblea general i un consell permanent. Els 8 conselleries eren:
- La de beneficència i sanitat.
- cultura i instrucció (educació).
- dedicada a l’extensió a la xarxa telefònica.
- camins i ports (millora d’aquests).
- conselleria d ela política i social.
- obres publiques.
- hisenda i la ultima
- argicultura Cada conselleria d’aquestes hi havia una sèrie de comissions tècniques auxiliars que es dedicaven a fer part de la feina, hi havia una comissió de sanitat, forestal, d’educació... Aixo pel que fa el funcionament.
OBJRECTIU O OBRES QUE VA FER LA MANCOMUNITAT
Els objectius els podem desglossar en dos grans blocs: la creació d’infraestructures de serveis públics i administratius i el foment de la cultura, la llengua i l’educació. CREACIÓ D’INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS PÚBLICS I ADMINISTRATIUS Dins d’aquest hi havia dos punts diferents: 1.Reducció dels dèficits que existien dins els serveis públics i administratius. En aquesta es va reorganitzar el sistema viari per a les carreteres i els ferrocarrils i se’n construeixen de noves, es donen importància en algunes i es comencen a construir les que feien falta els ferrocarrils de la generalitat son un gran exemple. Le sobres de egnegament i nosq. Un altre l’extensió del telègraf i de la xarxa de telèfon (major part de Catalunya connectada intent). Potenciar el desenvolupament econòmic de Catalunya per a l’agricultura i l’industria, un exemple en l’agricultura és el pla per modernitzar la productivitat agrícola i també es creen escoles agràries. Es fan camps d’experimentació de conreus, hi ha terres comprades per la mancomunitat i sepque de noves llavors, en el camp d ela ramaderia es fa el mateix amb les diverses races de les especies, s’impulsa la creació de cooperatives en el mon agrícola o el servei meteorològic de Catalunya. Pel que fa a l’industria hi ha un impuls tecnològic per millor la competitivitat i la nsq sobre escoles per nosq i es crea l’escola industrial (Barcelona) on es formaven els tècnics de nivell mig i superior. 2.Creació de nous serveis .... L’any 1919, la mancomunitat fa una campanya per aconseguir l’autonomia política per a Catalunya. Es fa un projecte de bases per a l’autonomia de Catalunya. Ells pensaven que presentant això que Madrid l’acceptaria i aquests no accepten. Davant la reacció de Madrid, una resposta molt hostil, van retirar el projecte de Madrid, però la mancomunitat elaboren un projecte d’estatut, enlloc de presentar un projecte, el faran ells sense negociar res a ningú. Es converteix en la bandera política, en que el catalanisme defensa el que Catalunya ha de aconseguir. Fins el 1932 no ho aconsegueixen. Qui no ha pogut tirar endavant ha sigut la lliga regionalista, a Catalunya li fa perdre suport. Això dona oportunitat a l’esquerra Catalanista, aquesta es republicana, i s’organitza de diferents maneres: L’any 1917 formen el partit republicà català, liderat per Luis Compash i Francesc Layret. Tant un com l’altre eren advocats laboralistes, defensors de treballadors, dels sectors obrers. L’any 1922 gent que marxa de la lliga regionalista crea un altre partit: acció catalana. I el mateix any Francesc Macià funda l’estat català, un partit independentista. I els sectors d’esquerra hi ha gent que marxa del PSOE i formen la unió socialista de Catalunya. L’any 1930, de la fusió del partit republicà català i estat català de Macià, es funda el partit d’esquerra republicana. Aquest partit substitueix a la lliga regionalista, com a principal partit aquí Catalunya durant la segona república. 03/03/ PROBLEMES INTERNS D’ESPANYA ENTRE 1914 I EL 1923
d’Espanya, un augment dels salaris, s'oposen als ascensos. El Juny del 1917 aquestes juntes de defensa en el que reclamen una renovació política Espanyola. CRISIS POLITICA L’any 1916 el govern d’Espanya estava en mans del partit liberal i el president era el compte Romanones. El govern se’l acusava de corrupció política per part de l’oposició (parlament) el govern va respondre tancant les corts, així no hi haurien critiques però perdien la legitimitat del sistema. L’any 1917 amb el parlament tancat es fan eleccions i el partit conservador recupera el poder, però no obren les corts fins que el juny els diputats demanen que obrin les corts, es a dir el parlament. El govern es nega a obrir les corts i declarar l’estat d’excepió no llibertat de premsa ni d’expressió, el dret de reunió desapareix... Això va abans de l’estat de guerra. A iniciativa de la lliga regionalista es convoca a Barcelona una assemblea de parlamentaris catalans (diputats) el juliol del 1917. Aquesta exigeix que es formi un govern provisional que convoqui eleccions a corts constituents, les quals aquetes tenen la funció de redactar una nova constitució i un sistema polític diferent. Aquesta contempla la descentralització de l’estat. Aquesta assemblea convoca una reunió de tots el diputats i senadors espanyols, es a dir va fer una però dels catalans i ara una segona de tots. En total eren 760, però només es van presentar 71. La reunió va ser a Barcelona i nomes es van presentar republicans, socialistes i catalanistes. El govern nomes sent els que eren els hi molesta i envia a la guardia civil per dissoldre’ls. L’octubre del 1917 a Madrid es va intentar tornar a fer la reunió, encara amb el parlament tancat. Al final van acabar amb el moviment parlamentari per diferents fets
- Ells comptaven que tindrien el suport de les juntes de ‘exèrcit, d’aquella que havien fet un manifest…. que els faria costat i no va ser així. El govern central va aconseguir calmar aquest sector de l’exèrcit, i ho fan apujant els sous.
- El govern actua per dividir el govern catalanista.
- El catalanisme conservador i el d’esquerres s’acaba barallant, perquè el partit conservador arriba a un pacte amb l’estat a canvi de donar suport i de deixar de protestar contra ells, aquest li donarà l’estatut de Catalunya a canvi de tot això. La promesa que l’hi fan, mai és farà.
- El més d’agost es convoca una vaga general, la CNT i la UGT actuen de forma conjunta i convoquen una vaga general. Perquè estaven disgustats perquè el govern no intervingués en la pujada de preus. Té lloc en una època en la qual a Rússia hi ha hagut la revolució. Ha portat els sectors obrers, progressista al poder. Això assusta a la burgesia tan catalana com espanyola i que acabi portant a una revolució. Comença per un conflicte pels ferroviaris per la qüestió del salaris i que això porta a la convocatòria de la vaga general. Si al principi només és reclamava un pujada de salaris, es dirigeix més a la política que reclamen a l’eliminació de la monarquia, que s’estableixi un govern provisional, que convoquin eleccions a corts constitucionals i que es passi a un sistema republicà. Aquesta vaga no va ser seguida de tot Espanya de la mateix manera, per exemple els pagesos és mantenen al marge de la vaga, perquè a les zones on hi havien problemes agraris importants….. On si va tenir un seguiment important va ser a BCN a Madrid, el país basc i Astúries, els principals seguidors de la vaga general. Aquests territoris és va aturar tot. La resposta del
govern va ser la de sempre. Per una banda el comitè de vaga eren Largo Caballero i Julián Besterios, el govern demana que els tanquin a la presó. El govern declara la llei marcial, el govern deixa en mans de l’exèrcit, li ordenen que acabi amb el moviment i al cap de 3 dies l’exèrcit acaba vencent el control del moviment. Va haver més de 70 morts, més de 200 ferits i uns 2000 detinguts. No aconsegueixen el que volien. El sector més conservador ara callen perquè els fa por una revolució obrera. La lliga regionalista dóna suport a aquesta repressió. A més els sectors oposats, aquesta repressió va portar a que es tornin més radicals, volen que el règim de la restauració desaparegui.
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1917 -1923)
El 1918 és un any una mica tranquil, però el 19 les mesures que ha de prendre el govern, són excepcionals que normalment no es fan servir per governar, les quals són constants. En aquests anys és dona el final del torn pacífic. Els greus problemes amb que es troba el règim l’any 1917 el porta a la creació d’un govern de concentració(format per diferents partits polítics, els dos partits dinàstics ii els catalanistes de la lliga regionalista) i quan es forma és perquè hi ha una crisi política molt gran. Però fracassa i això fa que l’any 1918 s’intenta que hi torni haver el torn d’alternança, però es impossible perquè tant un partit com l’altre no hi ha un líder clar, els partits estan dividits… i també acabarà fracassant.
CRISI SOCIAL
També hi ha una crisi social, tot ve donat pel final de la 1a guerra mundial , Espanya perd els mercats internacionals que havia tingut. Hi ha 2 llocs on hi ha un descontentament important: Andalusia, els 3 anys que van entre 1918 i 1921 són els anomenats els anys del trienni Bolxevic. La misèria amb el final de la 1a guerra mundial, va augmentar molt, menys feina, preus alts, salaris baixos… El que fa la pagesia es començar un procés revolucionari, que consistia en ocupar terres. Comencen a ocupar terres, s’assalten “cortijos” que eren mostra de poder de terratinents Barcelona, també hi ha un malestar en els sectors obrers, i aquí es on hi ha conflictes més forts, més importants. L’any 1919 hi ha una vaga a una empresa de Barcelona que es coneixia amb el nom de la Canadenca. Aquesta proporcionava electricitat. Hi ha una vaga perquè s’ha acomiadat gent de l’empresa i a més aprofiten la vaga per fer millores salarials… Després de un mes i mig de vaga, els amos de l’empresa arriben a un acord amb els representants dels treballadors. Es remetrà a la gent despedida, es farà jornada de treball de 8 hores, pujada de salaris...Però hi han 2 problemes, els que són detinguts no són alliberats i es que la resta de la patronal pressiona per a que aquest acord no és porta endavant. Aquí comencen els problemes perquè hi ha un incompliment tant de deixar anar els alliberats, com els compliments dels acords que s’havien arribat. Per tant la vaga es reprèn. La Patronal respon amb el tancament de les empreses. A més d’aquest tancament patronal, també hi ha la persecució dels líders sindicals, per alteració de l’ordre públic. El conflicte de la canadenca s’acaba però això no vol dir que hi hagués pau social. Cada vegada la cosa anirà a pitjor. Durant els anys 1919 al 1923, són els anys del pistolerisme, entre sindicats i la patronal. La patronal va crear el anomenat sindicat lliure, aquest volia treure força a l’anarquisme. Aquest sindicat lliure es contracten pistolers, per eliminar a dirigents anarquistes, a més comptaven
Primo de Rivera declara el cop d’estat el 1923 que durarà fins el Gener del 1930, i el que fa es exigir al rei que dongui el poder als militars, el rei ho accepta i es forma un directori militar on tots els càrrecs són ocupats per militars. Una vegada s’ha fet el cop d’estat, Primo de Rivera i els sectors que li donen suport han de donar una justificació pel motiu del cop d’estat. Ho justifiquen dent que hi ha una crisi política, els governs cada cop duren menys temps, això vol dir que el sistema polític no funciona, que tampoc podia ser la conflictivitat social, i que si no feien alguna cosa, acabaria havent una revolució com la de Rússia, també diuen que és responsabilitat de l’exèrcit. Primo de Rivera fa una sèrie de propostes regeneracionistes pe regenerar Espanya, diu que ell posarà fi al caciquisme, la corrupció electoral, amb la indisciplina social(tothom a creure, res de fer vagues). I que acabarà amb el trencament d’Espanya. L’objectiu del cop d’estat és salvar al rei i evitar que el règim de la restauració acabes democratitzant-se. La dictadura de Primo de Rivera té dues fases, la primera va del 23-25 (El directori militar) i el 25-30 (Directori civil), José Calvo Sotelo. Aquesta dictadura declara l’estat de Guerra que dura fins 1925, es suspèn la constitució, dissol el parlament, ili legalització dels partits polítics i els sindicats, prohibició de la bandera i de l’himne de Catalunya i ús del català només en l’àmbit privat. Una altre de les mesures, és intentar acabar amb el caciquisme. Els ajuntaments queden dissolts i són substituïts per juntes de locals. Juntes de locals són produïdes pels principals contribuents de cada poble, s’elaboren noves lleis provincials, però alhora de la veritat el que es fa es canviar els cacics. La diferència és que aquests havien de donar comptes a les autoritats. També diu que acabarà amb la conflictivitat social i fa una política d’ordre públic molt repressiva sobretot a la CNT. No es poden fer manifestacions ni vagues, i es persegueix als líders principals. Però això va més amb els obrers més radicalistes. Si es fa això els conflictes laborals s’acaben, i el pistolerisme també. També és volia acabar amb el problema del Marroc. ABD EL - KRIM ataca als francesos, es pensa que ha guanyat als espanyols i ataca als francesos i això porta a la col·laboració entre França i Espanya contra el Marroc. Mentres França ataca des del Sud cap al Nord, els Espanyols desemboquen al radera a Alhucemas (badía). Els dos els interessa acabar amb el Marroc. Els francesos distreuen, mentres que els Espanyols per radera ataquen. Gràcies a això, en poc temps van acabar amb els Marroquins. El 1927, la guerra del Marroc s’ha acabat i que Espanya ja controla tot el territori del protectorat que li havien coincidit al tractat D’Alzires. L’única cosa en aquesta fase, es podria veure com un intent regeneracionista va ser amb la política social, per que, per exemple es van fer lleis que regulaven el treball de les dones, es van promoure la construcció de vivendes socials, orientades als treballadors. I també des de l’estat s’impulsa una política d’obres públiques per reduir l’Atur, els aturats (construcció de carreteres, millora de ferrocarrils…). Directori civil Una vegada s’ha acabat el problema del Marroc a partir del 1926 hi ha un procés d’institucionalització del regim amb la voluntat de donar-li continuïtat.
Passem d’un directori militar a un civil. A Primo de Ribera li servia com a guia el estat de italià, es a dir Mussolini. Volia un estat semblant el que hi havia a italià de Mussolini. L’any 1927 es va crear una assemblea nacional consultiva (de consultar). Aquesta tenia caràcter corporatiu, això vol dir que els membres d’aquesta no eren elegits a traves d’un sufragi, sinó estaven designats (triats) per pertànyer a la institucions publiques i corporatives d’Espanya (eren tirats pel càrrec que tu ocupaves). També per promoure el suport al regim es crea un partit polític que es dirà Unió patriòtica (únic partit legal). Aquesta no tenia ideologia ni programa definit, L’única cosa que havia de fer aquets partit era donar suport ala dictadura i fer el que deien des de el poder. Els afiliats a aquets gairebé tots venien d’ocupar càrrecs per els quals havien ser nomenats directament del poder ex: funcionaris públics, administració de l’estat... 22/03/ LA POLITICA, ECONOMIA I SOCIAL. La dictadura de Primo de Ribera coincideix amb una època bona a nivell internacional, és a dir el regim es torba en una conjectura bona econòmica. Beneficia la dictadura perquè permet crear un programa de l’impuls social i un programa de creació d’infraestructures i de desenvolupament d eles infraestructures, el que no li va preocupar gaire era el problema agrari. L’agricultura no va ser una cosa que van treballar perquè aquest implicava tocar els interessos dels terratinents, Nacionalitzar importants sectors econòmics exemple la importació i refinament de petroli, es crea una empresa nacional anomenada CAMPSA. Aquesta empresa es tornarà a posar privada i ara s’anomena REPSOL. També de la dictadura es pròpia l’intervencionisme de l’estat, es a dir l’estat intervé donant llocs de feina a traves d eles infraestructures. Primo va aprovar un decret de protecció de l’industria nacional de que per mig ‘aquestes es donaven ajuda (l’estat)a empreses que no podien competir internacionalment. Aquest anys és la creació de grans monopolis (controlats per l’estat) com el que afectada a la telefonia (companyia telefònica nacional d’Espanya). En el camp de l’agricultura va haver un intent de promoure els conreus regadius amb la creació de les confederacions hidrogràfiques, que volien aprofitar els recursos hidràulics de les conques dels grans rius d’Espanya. L’ANY 1929 es va organitzar a Barcelona la exposició internacional que es quan es construiex els palaus de Montjuic i es van fer amb la finalitat per ensenyar els èxits econòmics de la dictadura i a banda de mostrar el mon la dictadura econòmica per atraure a una burgesia catalana que s’havia desmarcat bastant del règim. En el terreny social la dictadura va posar en marxa una regulació del treball. Va intentar guanyar-se el que eren els sector més moderats de l’obrerisme, per tant, la UGT va recolzar això que estava fent la dictadura per atraure a la majoria dels treballadors. Llavors amb la col·laboració de la UGT amb els ministeris del govern que tractaven els temes laborals es crea “la Organización Corporativa Nacional” que era un sindicat vertical que agrupava a patrons i obrers. Aquests intentaven evitar els conflictes laborals a través dels Comitès paritaris.
ANTICATALANISME DE LA DICTADURA
com també en la persecució de la llengua i la cultura catalana. Això comporta que una munu sigui desterrat a les illes de les canàries, i Blasco Ibáñez va tenir que fugir a franca (filòsof), encara que els que van marxar a l’exili van crear una campanya contra el rei i primo de ribera. Munu no va estar sempre exiliat perquè els seus amics el van ajudar a fugir i va acabar a franca amb els altres cap al final de la dictadura. A les universitats hi havia un control molt fort sobre el que s’explicava ales aules, no hi havia la llibertat d’explicar els continguts de diverses matèries. Les protestes dels estudiants van portar el tancament de les universitats i a la creació de la Federació Universitària Espanyola (FUE), aquesta va ser prohibida i va tenir que treballar de forma il·legal, des de la clandestinitat. El que fa en moviment obrer els comunistes i anarquista eren els mes perseguits, promovien la lluita armada contra la dictadura i el sector mes radical l’any 1927 va fundar la Federación Anarquista Ibèrica o FAI. En aquesta es barrejava des de idealistes capaços d’utilitzar la violència o pistolers anarquistes. Pel que va al PSOE i la UGT, a partir del 1929 van canviar i van prendre posició en contra d ela dictadura. El conflicte mes important per part de l’oposició i la dictadura van ser els catalans i els republicans els dos sectors que es van oposar mes en contra i van treballar per fer fora a Primo de Ribera. --- Van mantenir una oposició permanent i van organitzar nosq alianza republicana, feia unir els diferents sectors del republicanisme i feia propaganda en contra de la dictadura a nivell internacional, podien actuar de forma lliure a l’estranger on feien tota aquesta propaganda, ensenyaven tot el que no es veia des de fora. També els catalanistes suposaran problemes a la dictadura, les mesures de repressió amb el catalanisme va allunyar a un apart dels catalans del regim i la lliga regionalista el suport que li va donar des del principi va ser car, ja no va ser el primer partit català ja que li va passar factura el suport a la dictadura, La nosq d’esquerra van ser el que es van enfrontar a primo de ribera amb mes ganes. El fet mes destacat que a fer aquets catalanisme d’esquerres i reubicà va ser l’intent d’invasió de Catalunya de forma armada des de Prats de Molló. Des de allà es va organitzar una servei d’escamots dirigits per Macià (estat català) va intentar entrar a nosq, Volien aconseguir un rebombori que ensenyes al situació a Catalunya i a espanya. La policia francesa va tenir a tots els participants juntament amb macia abans de fer el això, i aconseguirà molta popularitat i aconseguirà públicament denunciar la dictadura de primo de ribera a nodq, va ser desterrat a Bèlgica per els francesos, però ell ja havia aconseguit el que volia. CAIGUDA DE LA DICTADURA I AL CRISI DEL 1930 I 1931 La situació econòmica va empitjorar, l’atur nosq i al 1929 hi havia un descontentament entre els empresaris i inversors i va produir una figa de capitals des de l’estranger, es a dir portaven els diners a fora del país. Hi havia gent de l’exercit que no volien a primo de Ribera va portar que el rei i el seu entorn cada vegada estiguessin mes convençuts que el manteniment de primo de ribera poses en perill a la monarquia, e s adir la posició d’Alfons XIII, li va returar la confiança a primo de ribera i aquets va presentar la seva dimissió a finals de gener de l’any 1930 i marxarà a França on morirà.
Una vegada a marxat s’organitza un govern provisional presidit per un general anomenat Dámaso Berenguer. Aquest govern del general tenia la ordre per part del rei d’organitzar un procés electoral per tornar al regim de la npsq, primer s’havien de organitzar una eleccions municipals, després a diputacions i al final de corts. Aquet govern es coneix amb el nom “Dictablanda” perquè va ser un govern permissiu en tots els aspectes, no actuava com una dictadura. Alfons XIII volia tornar a la ndoq però tot el que havia passat de la constitució no podia tornar enrere i fer tot. L’oposició que havia hagut durant la dictadura de Primo de ribera es va organitzar i els republicans, els catalanistes d’esquerra i el partit socialista obrer espanyol es van unir l’agost del 1930 a San Sebastian i van signar el Pacte de San Sebastian. Aquest pacte en el que s’acordava un programa electoral comú entre els participants era de mínims i es va dir nodq un comitè revolucionari es a dir un govern a l’ombra, es reparteixen tots els càrrecs com si fossin un govern però si guanyessin dons a tindrien tot organitzat, es forma amb l’idea de que a forma en que espanya eliminarà el que seria el rei i aquets govern militar de Berenguer serà anant cap a una república i pensen que nomes poden acabar amb tot això és per una república que nomes s’aconseguirà amb una revolució. Son els encarregats d’organitzar aquesta revolució. També aquets futura república tenia el compromís de tots els signants de que es reconeixeria l dret de l’autonomia de Catalunya, Galicia i el país basc. El comitè comença a preparar un aixecament contra la monarquia, la CNT es va mantenir al marge de tot això, en canvi els intel·lectuals majoritàriament mostraven un rebuig cap a la monarquia i nodq a l’arribada d ela república, també hi havien polítics importants que rebutjaven a la monarquia. Aquesta insurrecció per part del comitè revolucionari havia de ser recolzada per els militars i a demes s’havia de donar una baga general , es a dir combinar la vaga i la insurrecció. Aquesta vaga havia de ser preparada per l UGT, i al nsq 1930, però va fracassar el pla perquè el 12 de desembre del 1930 tres dies abans de la insurrecció dos capitans de l’exercit a Aragó van fer un pronunciament, i aquets va ser controlat ràpidament per l’estat. Els dos son Galan i Gracia Hernández son detinguts i dos dies després afusellats. El rei tenia el poder de perdonar-los però no ho va fer, pot ajudar-los no ho fa. Tot això fa que sigui l’últim clau de la monarquia. … el socialistes no van a la vaga perquè pensen que els militars no faran l’aixecament i els militars no s’impliquen perquè pensen que no hi haurà una vaga, els polítics del comitè revolucionari acabaran detinguts. …..
