¡Descarga CRISI DE LA RESTAURACIÓ y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
CRISI DE LA RESTAURACIÓ
- TEMA
- REFORMISME O REGENERACIÓ (1889/1902-1931) - EVOLUCIÓ DEL CATALANISME
- 1r INTENT GOVERN CONSERVADOR:
- 1899 - PARTIT CONSERVADOR (SILVELA)
- 1902 - PARTIT LIBERAL (SAGASTA)
- 2n INTENT GOVERN CONSERVADOR:
- 1903 - PARTIT CONSERVADOR (MAURA)
- 1905 - PARTIT LIBERAL (MORET)
- CRISI DEL CIVILISME I DEL SISTEMA (1902-1917) - 1905 - ASSALTAMENT CU-CUT I LVDC - 1909 - SETMANA TRÀGICA - 1910 - PARTIT LIBERAL (CANALEJAS)
- DE “SOLIDARITAT CATALANA” A LA “MANCOMUNITAT”
- EL CONTEXT INTERNACIONAL
- TRIPLE CRISI
- CRISI MILITAR
- CRISI POLÍTICA
- CRISI OBRERA
- DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA POLÍTIC (1917-1923)
- CRISI ECONÒMICA
- CRISI POLÍTICA
- NOUS PARTITS POLÍTICS A CATALUNYA
- DESASTRE D’ANNUAL (1921)
- COP D’ESTAT (1923)
- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
- DIRECTORI MILITAR (1923-1925)
- DIRECTORI CIVIL (1925-1930)
REFORMISME O REGENERACIÓ
REGENERACIONISME: Moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es va desenvolupar a Espanya a partir de 1898, arran de la insatisfacció causa pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Defensaven que la regeneració del país s’havia de basa en la moralització de la gestió pública, en la reforma de l’Estat, en el foment de la riquesa (obres públiques, millores en l’agricultura, protecció de la indústria, etc.), en l’impuls de l’ensenyament públic i en l’oblit de les “glòries” del passat.
Hi ha un plantejament reformista a Espanya, amb el focus en el regeneracionisme.
● PARTITS DINÀSTICS: Es planteja una revolució “des de dalt” (parlament) per a evitar la revolució “des de baix”. Tenen com a objectiu acabar amb el frau electoral, sorgeix d’una autocrítica.
● REGENERACIÓ INTEL·LECTUAL: Joaquim Costa i la Generació del 98 en són els representants. “Oligarquia y caciquismo” Llibre Joaquim. Fan una reflexió sobre la decadència i la necessitat de reformes econòmiques i educatives per a modernitzar la societat.
● OPOSICIÓ: Neixen partits marginats del sistema. Relleu generacional dels líders polítics: ● Antonio Maura/Eduardo Dato pel Partit Conservador. ● Segismundo Moret/José Canalejas pel Partit Liberal.
JOAQUIM COSTA ● Escriptor i polític. ● Ideologia oposada a la de la Restauració. ● Propugna una democràcia federal i una reforma agrària de tipus col·lectivista duta a terme per les classes neutres. ● Busca la DEMOCRATITZACIÓ DEL PAÍS ○ Aposta per la revolució “des de dalt”. ● Proposa: ○ Millora en l’educació. ○ Modernitzar Espanya. ○ Fomentar la riquesa establint uns sous base. ○ Moralització de la vida política. ○ Baixada dels preus dels aliments. ○ Apropament al “regionalisme”: Descentralització del poder aconseguint unes regions amb més poder i autogestió.
1r INTENT GOVERN CONSERVADOR: 1899
1899 - PARTIT CONSERVADOR (SILVELA)
Francisco Silvela de govern conservador arriba al poder, la reina li confia. Silvela, Polavieja, Manuel, Duran i Bas. Últims tres catalans, amb l’intent d’incloure el regionalisme català al govern.
PROGRAMA POLÍTIC:
● Descentralització de l’administració: ○ Poders regionals. ○ No tupinades als nuclis camperols. ○ Alcaldes de diferents ideologies. ● Millores en les condicions de treball. ● Augment dels tributs dels productes de 1ra necessitat. ○ Deute després de la guerra de Cuba. ○ Villaverde és el ministre d’Hisenda. ○ Creació de nous impostos per a salvar el deute públic.
1899 - TANCAMENT DE CAIXES (CATALUNYA)
● El poble català es va negar a pagar aquests nous impostos. ● Espanya va proposar l’embargament als morosos que no volien pagar. ● L’alcalde Bartomeu Robert de Barcelona es va negar a pagar-los, posicionant-se amb el poble. ● S’estableix una VAGA DE COMERCIANTS a les grans ciutats (BCN, Mataró, Manresa). ● El govern espanyol empresona els morosos catalans ○ Declaren la guerra a Catalunya. ○ A BCN: Setge comercial i econòmic. ● Duran i Polavieja dimiteixen perquè estan en contra de la repressió als catalans. ● El Dr. Robert dimiteix més tard.
1901 - Silvela dimiteix.
1902 - PARTIT LIBERAL (SAGASTA)
2n INTENT GOVERN CONSERVADOR: 1903
1903 - PARTIT CONSERVADOR (MAURA)
ANTONIO MAURA:
Aposta per la regeneració “des de dalt”. Vol fer una regeneració del sistema començant per un canvi en les lleis.
● “Masses neutres”: La població inactiva a la política a Espanya. ● FI CAIQUISME: ○ Llei electoral 1907: ■ Vot obligatori ■ Control juntes cens. ● PROTECCIONISME: ○ Llei d’administració local: ■ Autonomia als ajuntaments. ○ Legislació laboral: ■ Pujar la minoria d’edat. ■ Drets per les dones i els nens. ■ Descanso dominical. ■ Llei de les vagues. ● POLÍTICA EXTERIOR: Fomenta l’imperialisme. ○ Intervenció d’Espanya al Marroc ■ Vol part del protectorat del Marroc. ● Repressió Setmana Tràgica 1909: ○ Maura aplica una lleva forçosa de reservistes per anar a lluitar al Marroc. ○ S’acaba el govern de Maura per la seva mala gestió.
REI ALFONS XIII:
1902 - Coronació del rei Alfons XIII (fill d’Alfons XII), en fer 16 anys. 1905 - Nomena a Moret i Canalejas (PL) al poder. FI PACTE DE PARDO: Els liberals busquen el vot a les classes populars. Volen més votant perquè ja no hi ha caciquisme. Es creen més distincions en el seu programa polític. S’acaba l’aliança entre els partits dinàstics.
1905 - PARTIT LIBERAL (MORET)
1909 - SETMANA TRÀGICA
SITUACIÓ PRÈVIA:
● Espanya vol tornar a coloniar. ● Tractat d’Algesires: Espanya i França s’havien repartit el Marroc. (protectorat Franco-espanyol). ● A Espanya li va correspondre el Rif (nord) + encalavament a la costa (Infi i Río de Orio). ● Tenien certs interessos: Mines de plom argentat + inversió en un ferrocarril marroquí. ● Això els hi donava cert prestigi que volien recuperar del seu exèrcit. ● Conseqüències: ○ Guerra: Tribus berbers en contra de l’ocupació espanyola. ○ 1909 - S’intensifica la presència militar espanyola. ○ L’ocupació era difícil degut a la forta resistència dels berbers. ○ Desastre del Barranco del Lobo. FET D’INFLEXIÓ: L’estat envia reservistes, molts d’ells pares de família joves que han acabat l’emili.
18 juliol de 1909 - EMBARCAMENT DELS RESERVISTES ● El port de Barcelona és el lloc d’embarcament dels soldats. ● MARES + MOVIMENT OBRER ● Moviment de protesta popular de caràcter antimilitarista i anticlerical a BCN. ○ Suport dels anarquistes, socialistes i republicans. ● Solidaritat catalana + UGT: ○ CRIDEN UNA VAGA GENERAL (26-07-2019) ■ La ciutat s’omple de barricades. ■ Enfrontaments amb forces de l’ordre. ● L’Església es acusada de donar suport a l’Estat. Es cremen 80 edificis religiosos. ● MOLTA REPRESSIÓ AL POBLE CATALÀ: Moment de la llei de jurisdiccions. ○ Centenars de ferits ○ 113 morts ○ 80 edificis religiosos cremats, ○ Dura repressió per part de l’Estat:tancament de centres obrers, publicacions i escoles laiques, detencions, desterrament de dirigents anarquistes i republicans, afusellaments entre ells l’anarquista Francesc Ferrer i Guardia, fundador de l’Escola Moderna que tot i no haver participar va ser acusat de ser-ne l’inspirador.
“MAURA NO”: Crit popular ALFONS XIII: ● Dissol les corts. ● Nomena a Canalejas cap de govern. ○ Fi turnisme, fi pacte de pardo.
1910 - PARTIT LIBERAL (CANALEJAS)
● Intenta atraure els sectors populars ○ Reformes socials que els beneficiin ● LEY CANDADO (1910) ○ Prohibeix la fundació d’ordres religiosos ● Reforma del sistema d’impostos ○ Substituint el de consum per impost progressiu sobre rendes urbanes. ● Llei de recultament: ○ Servei militar obligatori en temps de guerra. ● Millora laboral ● Inflexibilitat en els conflictes dels obrers (vagues). ● 1914 - Llei de Mancomunitats. ● 1912 - Assassinat de Canalejas ○ Manuel Pardiñas (anarco) el dispara.
PRESIDENTS DE LA MANCOMUNITAT:
1914 - 1917: Enric Prat de la Riba. 1917 - 1923: Josep Puig i Cadafalch. 1923 - 1925: Alfons Sala (ANTICATALANISTA) - Dictadura de Rivera.
EL CONTEXT INTERNACIONAL
3 DETONANTS:
- 1914 - 1GM = GRAN GUERRA
TRIPLE ENTESA / ALIADÒFILS TRIPLE ALIANÇA/GERMANÒFILS
BG, FR, URSS / Progressistes i republicans. ALM, IT, AUS / Conservadors, esglèsia i exèrcit. També hi havia un grup de NEUTRALS, que eren obreres i sindicats. Catalunya es va posicionar neutral.
Espanya en va rebre benefici amb l’exportació i el manteniment dels païssos en guerra. Als obrers se’ls h va apujar el salari, però també el preu del nivell de vida.
2. 1917 - REVOLUCIÓ RUSSA
Va simbolitzar un paradigme pels obrers. TRACTAT DE BRESLITOFF: Rússia marxa de la QGM, s’estaven morint de gana. Entra EEUU a la guerra aliada a la triple entesa i comença a guanyar la triple entesa.
LENIN + STALIN: Creen els SOBIETS: Soldats russos, pagessos i minería obrera, governats pel partit comunista rús.
GUERRA CIVIL: Finalitzada amb el mur de Berlín. Van passar d’una monarquia absolutits a un govern comunista.
3. 1922 - APARICIÓ FEIXISME
Espanya es troba molt inestable en política, economia i societat. D’aquesta manera el 1923 s’estableix una dictadura.
Es crearan GOVERNS DE CONCENTRACIÓ ● Acontenta a la majoria. ● Conjunt dels líders principals (partits dinàstics, lliga i reformistes).
CRISI OBRERA
13/08/1917 - VAGA
Convocada per UGT, CNT, republicans i PSOE. Va aturar Catalunya 6 dies i va ser reprimida pel General Márquez.
1918 - CNT es reestructura en SINDICATS ÚNICS (més força).
1918-1921 - TRIENNI BOLXEVIC: Revoltes al camp del Sud d’Espanya. Els pagesos van ocupar els camps demanant als ajuntaments la col·lectivització de les terres i el repartiments d’aquestes entre ells.
1919 - VAGA DE “LA CANADENCA” Treballadors que demanen a la Patronal millores en les condicions de treball. S’hi neguen i els acomiaden de la feina. La resta de treballadors van declarar-se en vaga i també altres empreses. Va durar 3 mesos, va ser moguda per Salvador Seguí (noi de sucre) i anarquistes; entre d’altres. S’aconsegueix la jornada de 8 hores pels treballadors.
La Patronal va crear els SINDICATS LLIURES: Sindicats de gent de l’empresa o la fàbrica amb la finalitat de controlar el personal. A canvi de favors o millores als obreres que en formessin part. PErd la funció d’un sindicat. Paguen a sicaris per amtar líder dels altres sindicats.
1912 - Creació Partido Comunista a España (cissió del PSOE)
1912 - Assassinat de Dato.
DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA POLÍTIC (1917-1923)
COM AFRONTA EL GOVERN LA SITUACIÓ?
Moment d’inestabilitat governamental.
CRISI ECONÒMICA
Fi 1GM: ● Reducció d’aportacions. ● Recessió econòmica (INFLACIÓ). ● Demanda escassa. Això porta a l’ATUR, que conclou en VAGUES i PROTESTES = PISTOLERISME (1918 - 1923) ● El govern declara ESTAT DE GUERRA. ● Carrers de Barcelona=camp de batalla entre obrers i pistolers a sou de la patronal. ● La patronal, espantada davant l’èxit de la revolució russa al 1919, i sobretot, davant l’èxit de les vagues generals convocades per la CNT (com ara la vaga de la Canadenca, al 1919, que va paralitzar el teixit industrial de Catalunya), que sumava aleshores prop d’un milió d’afiliats, els patrons van decidir prendre’s la justícia per la seva mà. ● La patronal catalana tenia tres formes per lluitar contra l’amenaça obrerista: ○ Pressionar els polítics i autoritats locals. ○ Declarar locauts o tancaments de caixes. ○ Organitzar partides de pistolers per eliminar els líders obrers. ● Els patrons, organitzats en la Federació Patronal, disposaven de: ○ Capital necessari per contractar els millors mercenaris (SICARIS) europeus, molts d’ells veterans de la primera guerra mundial. ○ Contactes i l’influència necessària per aprovar les lleis restrictives contra les organitzacions obreres (com ara la LLEI DE FUGUES), o perquè les autoritats fessin els ulls grossos davant els crims de la patronal. ● Autèntica ofensiva pels carrers de Barcelona contra els màxims dirigents de la CNT. Els pistolers de la patronal, es van organitzar en institucions pseudoobreristes anomenades SINDICATS LLIURES/ SINDICATS BLANCS (en oposició als sindicats vermells, que eren revolucionaris). ● Els principals líders sindicals de la CNT, com ara l’advocat obrerista i membre del sindicat anarquista, en FRANCESC LAYRET, o ara bé en SALVADOR SEGUÍ, el noi del sucre. ● Per la seva banda, la CNT va optar per una DEFENSA ACTIVA I ARMADa contra l’assetjament patronal, amb accions armades contra objectius patronals i membres dels sindicats lliures. ● La violència al carrer arribà a límits espectaculars. ● El Paral·lel i el Poble Sec eren barris controlats pels membres dels Sindicats Lliures, que sovint feien incursions al barri del Raval i de Sant Antoni, tradicional feu anarquista, davant la passivitat policial. ● De fet el cos policial no era imparcial, ni tampoc just. Els caps de policia estaven comprats pels patronals perquè fessin la vista grossa amb els membres dels Sindicats lliures i no els detenia pas.
NOUS PARTITS POLÍTICS A CATALUNYA
Sorgeixien després de la Mancomunitat
CATALUNYA D’ESQUERRES CATALUNYA CONSERVADORA
1917 - PRC (Partit Republicà Català): ● Francesc Layret ● Lluís Companys ● Marcel·lí Domingo
1922 - ESTAT CATALÀ: Independentisme radical ● Francesc Macià
1923 - UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA: ● Rafael Campalans ● Gabriel Alonmar ● Manuel Serra i Moret (PSOE)
1931 - ERC (Esquerra Republicana de Cat.) Fusió de Estat Català i PRC
1899 - CENTRE NACIONAL CATALÀ
UNIÓ REGIONALISTA
1901 - LLIGA REGIONALISTA
Fusió de CNC i UR Pateix dues escissions: 1906 - CNR (Centre Nacionalista Republicà) 1922 - ACCIÓ CATALANA
DESASTRE D’ANNUAL (1921)
Derrota de l’exèrcit espanyol a Annual (moren 13.000 soldats espanyols). Es volia ocupar la Badia d’Annual. El General Silvestre (amic del rei) va dirigir l’expedició, la qual estava a ordres de Berenguer.
1920 - Volen conquerir de Melilla a Annual. ● Els soldats estaven mal alimentats, pagats i molt poc cuidats. ● Hi ha haver una massacre per part de les tropes de Abd el-Krim. ● Les cabiles van apoderar-se’n i van declarar l’Emirat del Rif. ● Silvestre va voler fer un pacte per evitar la guerra (a nivell econòmic) i els cabiles van acceptar, però als produir-se els van matar igual. ● Les tropes espanyoles van rebre un cop molt fort per part dels independentistes marroquins, comandats pel cabdill Abd el-Krim. ● Va representar una negligència pels espanyols, ja que era una qüestió d’honor per Espanya. ● Aportava interessos al rei i a l’exèrcit, però no a la població espanyola (no volien anar-hi a lluitar).
Això va conduir a una gran CRISI POLÍTICA: Socialistes i republicans van demanar:
- Marxar del Marroc.
- Responsabilitats dels fets.
Es va obrir una comissió d’investigació anomenada EXPEDIENT PICASSO per a resoldre el cas.
COP D’ESTAT (1923)
PRETEXT REALITAT
Perill d’una revolució social i un règim constitucional desprestigiat.
Impediment de la reforma constitucional de García Prieto el 1923 (liberal). Amagar i debatre Expedient Picasso.
● Il·legalització dels partits i les organitzacions obreres: ○ Prohibeix CNT i CADCI (no vagues ni manifestacions). ● Fi caciquisme (obvietat, no es vota, no hi ha partits). ● Política d’ordre públic molt repressiva. ● Empressonament de líders polítics. ● Fi pistolerisme.
1925 - RESOLUCIÓ PROBLEMA DEL MARROC Va convèncer les tropes del cabdill rifeny Abd el-Krim després d’unes operacions de desembarcament militar a la badia d’Alhucemas.
- DIRECTORI CIVIL (1925-1930)
Va institucionalitzar la dictadura. Com a model, recorria a la Dictadura de Mussolini.
● Van crear un partit polític únic: UNIÓ PARTIÒTICA: Cacics i oligarquies. ● Volien unir dretes i esquerres (PSOE no va entrar en el partit).
1927 - ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA Caràcter consultiu, es votava, era una falsa democràcia. Gent escollida “a dedo”. Això va suposar la dissolució del congrés de diputats. ● 150 Representants de províncies: ○ 50 membres de municipis. ○ 50 membres de províncies (gov. civils). ○ 50 membres de l’Estat (directors, alts càrregs). ● 131 representants d’activitats: Àmbit de premsa, científic, empresarial, universitari. ● 61 representants per dret propi: Àmbit de la justícia i l’exèrcit.+ ● 85 representants de l’estat: Membres de la Unió Patriòtica. Alcaldes i governadors civils escollits “a dedo”. Juntes de coals formada pels màxims constituents (RICS). Això va suposar la destitució d’ajuntaments.
