A partir del 1902, amb la majoria d’edat d’Alfons XIII (essent rei des de que havia nascut),
i fins el 1931, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es desfà la Restauració de Cánovas.
Ens trobam davant un règim caciquista que es nega a democratitzar-se, i és per això,
que presenta una incapacitat de canalitzar de forma pacífica les reivindicacions
populars. Davant això, els partits d’esquerra i els sindicats sempre es situen allunyats i
enfrontats el sistema, fet que el condicionarà molt.
- Hi comença havent un canvi de protagonistes, ja que amb les morts de Cánovas,
Castelar, Sagasta i Pi i Margall, és necessari una nova fornada de polítics.
- A més, hi ha creixents divisions internes en els partits polítics, el que generava,
de nou, inestabilitat política i sovint, canvis de govern
- Per un altre banda, l’industralització era escassa i molt desigual, mentres hi
apareixien elits enriquint-se a les indústries tèxtils (Catalunya) i siderúrgic (Pais
Basc), a altre bandes com Andalusia, l’indústria era inexistent. Això provocava: -
- desequilibris regionals
- desigualtats socials
- un increment de la conflictivitat social
- Cal dir que a part, també hi començà a haver un afebliment del caciquisme a les
ciutats.
- Es produeix un increment de l’oposició política i social representada pel
republicanisme, el nacionalisme i l’obrerisme d’esquerres
- Però, antidemocràticament. incrementa l’intervencionisme del monarca, el que,
en part, afebleix la institució monàrquica
- Així mateix, també hi ha un increment, de nou, de l’intervencionisme militar, el
que produí fets com la Guerra del Marroc.
- No obstant això, paral·lelament, també es conreà intel·lectuals com la generació
del 98,on hi destaca la figura de Miguel de Unamuno, Ortega y Gasset…
Així mateix, hi destacaven diverses inclinacions polítiques, per una primera banda, el
reformisme conservador, on els liberals destacaren amb el darrer govern de Sagasta i els
conservadors amb el govern de Silvela i Maura entre els anys 1903-1904.
No obstant, el que més destacà durant aquest començament de segle fou el
regeneracionisme.
Hi hagué un primer intent, 1899-1903, Francisco Silvela (successor de Cánovas), qui
pretenia fer una renovació moral, sobretot en el sistema de votació, encara que es trobà
amb una gran xarxa caciquista, el que el dugué a l'abandonament de la política.
No obstant això, a partir d’aquí se’ns presentà Antoni Maura, qui plantejava la
regeneració mitjançant una nova classe política, és a dir, volia cercar el suport de les
masses neutres, qui eren indiferents a la política. A més, pretenia desbancar la xarxa de
caciquisme i pretenia frenar el protagonisme excessiu de les classes populars. Davant
això, duu a terme diverses mesures:
- Llei electoral (1907)
- vot obligatori
- més control sobre les juntes electorals
- elecció automàtica si hi havia candidat únic (afavoreix el caciquisme)
donava força al caciquisme encara que es venia com que no (populista
demagògic).
- Llei administració local (1907)
